“Gent de carro”,
de Francisco Llopis Ivars (més conegut com a Quico Llopis) guanya el
Premi Bernat Capó 2025. Es tracta d’un projecte de dignificació dels llauradors
i la cultura del cavall agrícola valencià.
El castell d'Alaquàs ha tornat a acollir el lliurament del
Premi Bernat Capó de difusió de la cultura popular. En aquest cas ha acollit
l’edició del 2025 i la del 2024 juntes. L’any passat no es va entregar la que
seria la 25a edició a causa de la dana. Convocat per L'etno. Museu Valencià
d'etnologia de la Diputació de València amb la coorganització de l'Ajuntament
d'Alaquàs, la Federació de Centres d’Estudis Comarcals i Edicions del Bullent.
“Gent de carro”,
de Francisco Llopis Ivars és un treball de dignificació dels llauradors
i la cultura del cavall agrícola valencià. L’autor ha volgut immortalitzar la
ingent informació de que disposa sobre el tema dins d’un llibre i deixar
constància d’una part de la cultura valenciana quasi oblidada per la societat
actual. Tot un món de transmissió oral que ara queda escrit en aquestes
pàgines, un tema poc tractat o tractat molt superficialment. És una posada en valor
de la evolució i el bon fer dels nostres artesans al llarg del temps, deixar
escrit una part del vocabulari autòcton i un gran catàleg d’objectes
valencians. A més, crear un lloc on poder observar gràficament les seues formes
i les explicacions sobre el seu us. Finalment, crear un relat evolutiu de tot
el món del cavall agrícola valencià fins els nostres dies justificat amb fotos
i entrevistes. Un treball únic que busca guardar per a les futures generacions
un fragment de la idiosincràsia valenciana i la vinculació especial entre les
classes populars i els cavalls
Sobre rebre el Premi Bernat capó, Francisco Llopis Llopis ha
declarat: « Fa molts anys que vaig decidir
escriure sobre el món del cavall agrícola i el camp valencià, vaig conèixer
aquest premi gràcies a un bon amic i sabia que algun dia arribaria el moment de
presentar-me però havia d’estar preparat amb un bon tema. El bon fer i la sort han decidit que el treball
guanye i immortalitze aquest món tan bonic, tan valencià. Una cultura que
estime i cuide tots els dies en la meua casa des de ben menut, la família i els
amics que tinc gràcies als cavalls o les haques estaran contents perquè hui em
immortalitzat les nostres tradicions i els nostres avantpassats. I finalment,
poder portar el Premi Bernat Capó a la seua casa serà tancar un cercle molt
emotiu per a tota la família».
I, com que és natural de Benissa tal com Bernat Capó a afegit: « Jo vaig compartir relativament poc de temps amb
Bernat però segur que estaria orgullós d’aquest treball i tindre un relleu
generacional al poble, salvant les distàncies, perquè marca una línia semblant
als seus costumaris tradicionals. Honrar la seua memòria amb aquest objectiu ha
segut tot un regal de la vida».
Francisco Llopis Ivars (Benissa, 1994). Més conegut
com Quico Llopis, és saxofonista professional i musicòleg. Treballa com a
docent en escoles elementals de musica vinculades a la FSMCV com a professor de
saxo i solfeig. Forma part de diverses escoles de música com Pego, Ondara, el
Verger, Dénia, Castell de Castells, etc. Ha format part de diferents formacions
i projectes musicals.
Anteriorment, ha participat en altres projectes sobre
recuperació històrica etnogràfica sobre agricultura valenciana i el món del
cavall agrícola valencià. El segell personal Quadra Llopis – Ivars
‘’Benavent’’ ha col·laborat amb l’Ajuntament de Benissa en els
projectes documentals de Les estisoradores (2017), Gent de Carro, memòria d'un passat entre cavalls (2018)
i la sèrie documental En les vostres mans (2020-2022). Aconseguint amb
els projectes, Les estisoradores i Gent de Carro, memòria d'un passat
entre cavalls guanyar el premi al millor documental en la II i III
Mostra de Curts del Moscatell de Teulada. Altres col·laboracions
literàries etnogràfiques amb la revista de la A.N.C La Mula Española (2018,2019,2020
i 2021); els llibres Benissa en el Record (2006-2007) i La
Banda de Benissa (2015). Aportació de documents fonogràfics de cants
populars a l’arxiu de l’Ajuntament de Xàtiva, projecte dirigit per Pep
Gimeno Botifarra (2021) i divulgador del món cavall valencià
en els programes d'Apunt "Terra Viva", "Tresors amb
història" i "Qui es qui". La col.laboració literaria en la
revista sobre riuralogia nº13 amb l’article Els
Carreters de la Pansa i el calendari dels brillants. A més, la gestió dels
perfils de divulgació en Facebook Cavalls
en València i Instagram Gent de Carro
i exposicions itinerants etnològiques pels pobles.
En el mateix acte s’ha entregat el premi de l’any 2024, ja
que el lliurament no es va poder fer a causa de la dana. Era la 25a edició i va
guanyar el treball (que ja és llibre) El vino de la
cueva: vinificación y tradición oral en las bodegas subterráneas de Utiel,
de l’historiador i arwueòleg Carlos
Javier Gómez-Miota Sánchez (Utiel, 1994). Aquesta és la sinopsi del llibre:
«“No bajes a la cueva, que está el tripabálago y te va a jalar”. Con esta
frase, muchos niños de Utiel tuvimos el primer contacto con la arquitectura
subterránea dedicada al vino, la cual recorre buena parte del subsuelo de la
ciudad. Unos espacios tan fascinantes como enigmáticos que eran testimonio de
un pasado donde la elaboración de vino coexistía en los mismos lugares donde
vivía la sociedad que lo consumía. Sin embargo, debido al transcurso del tiempo
y el desinterés, el conocimiento popular sobre las cuevas-bodega había
desaparecido notablemente.
“El vino de la
cueva " busca rescatar este conocimiento olvidado: el proceso
histórico y tradicional de la elaboración de vino. Focalizado desde la recogida
de la uva en la vendimia, en especial la bobal propia de la zona, hasta las
distintas tareas en bodega y cueva para obtener vino, el líquido que se
comercializará para su consumo como alimento imprescindible en la dieta. En
definitiva, se trata de un estudio de carácter general sobre la vinificación
histórica en una región vinatera con unos espacios bodegueros singulares, que a
su vez analiza cómo estas cuevas-bodega han impactado en el imaginario popular
a través de una serie de cuentos o leyendas asociadas.
El Premi Bernat Capo de difusió de la cultura popular ret
homenatge a este intel·lectual nascut a Benissa que desenvolupà la seua tasca
com a periodista en diferents mitjans de comunicació (Saó, El temps,
Mediterráneo, Levante). Així mateix va posar en marxa projectes de comunicació
amb clara vocació valenciana com Diario de Valencia o Noticias al Día. La seua
tasca com a escriptor tractà diferents temes dels quals cal destacar el seu
assaig Costumari
valencià.
El premi atorgat per L’ETNO. Museu Valencià d’Etnologia (Diputació de València) està valorat en 6000 € i comporta la publicació del text per l’Editorial Bullent i l’entrega d’una estàtua realitzada per l’artista valencià Artur Heras I té l’objectiu de fomentar la investigació i la divulgació de treballs vinculats a l’estudi de la cultura popular valenciana, tant material com immaterial.

Cap comentari:
Publica un comentari a l'entrada