25 de novembre del 2021

Reedició de Ventalls de paper, de Lliris Picó


Va sortir poc abans de la pandèmia, però si una cosa aprenem d'aquesta novel·la és que ens podem refer de les males temporades. Ventalls de paper, de Lliris Picó, ha arribat a la segona edició! L'obra va ser finalista del 38è Premi Enric Valor de Narrativa Juvenil.

Clara, una adolescent que lluita per refer-se d’un trastorn d’alimentació, i Carles, un dels seus companys de classe, fill adoptat de mare soltera, descobreixen la importància de la música, de la llengua, i el valor de l’amistat (i de l’amor) per a superar tota classe d’entrebancs. Amb les ciutats d’Alacant i València, i Muro del Comtat, com a espais literaris, i l’aposta pel mestissatge cultural com a rerefons, l’autora torna a tractar les relacions familiars, l’assetjament escolar i els problemes que han d’enfrontar els adolescents d’avui dia, amb una prosa intimista i elegant. Lliris Picó ja va guanyar el premi Enric Valor fa quatre anys amb Moisés, estigues quiet, una obra que amb tres edicions ha rebut una gran acollida per part dels lectors i que també fou premi de la crítica.

 «Amb l’àvia m’agradava jugar al tres en ratlla i a fer ventalls de paper els dies de pluja. Sèiem vora la finestra, i mentre jo dibuixava les ratlles amb traç tremolós sobre un full blanc, corpresa per l’emoció, i amb la infantil certesa que aquesta vegada sí que li guanyaria la partida, ella portava tres cigrons per a mi i tres fesols per a ella. Els fesols guanyaven sempre; excepte el dia que, convençuda que la sort li la portaven les singulars fitxes, li vaig demanar que me les canviara. Aquell dia, llavors, guanyaren els cigrons. L’àvia guanyava sempre. L’àvia ara és morta i jo acabe de descobrir que ella era un regal de la vida. Em dic Clara, tinc 18 anys, m’agraden les teles boniques i els ventalls de colors. Sé cosir i tocar el piano i sóc anorèxica. Aquesta és la meua història».

Clara, una adolescent que lluita per refer-se d’un trastorn d’alimentació, i Carles, un dels seus companys de classe, fill adoptat de mare soltera, descobreixen la importància de la música, de la llengua, i el valor de l’amistat (i de l’amor) per a superar tota classe d’entrebancs. Amb les ciutats d’Alacant i València, i Muro del Comtat, com a espais literaris, i l’aposta pel mestissatge cultural com a rerefons, l’autora torna a tractar les relacions familiars, l’assetjament escolar i els problemes que han d’enfrontar els adolescents d’avui dia, amb una prosa intimista i elegant. Lliris Picó ja va guanyar el premi Enric Valor fa quatre anys amb Moisés, estigues quiet, una obra que amb tres edicions ha rebut una gran acollida per part dels lectors.

Per saber més sobre el llibre: 

Cap comentari:

Publica un comentari a l'entrada