«He encetat una peça redona de pa sobre la taula de la cuina. Aquest pa té la fabulosa capacitat de nodrir la meua memòria, ara que la vida se m’ha omplert d’absències. Les absències són ferides que mai no acaben de cicatritzar.
»Si el meu pare no haguera decidit marxar del poble, la meua vida hauria estat una altra. Ma mare no volia anar-se’n. Després, no volia tornar-hi. Ella sempre fou d’allà on les seues filles ens havíem construït el futur.
»La carrasca té una fusta dura, imputrescible, que és emprada com a mànec de ferramentes i per a fer carros i eines del camp. És una fusta humil, fiable. La carrasca fa una llenya excel·lent per a cremar i també per a fer carbó vegetal. L’àvia María Enriqueta Carrasca va ser de les primeres en emigrar des d’un poblet d’Albacete a un barri humil d’un poble valencià.»
Pilar, la protagonista i narradora de Fusta de carrasca, ens ofereix la crònica d’una nissaga familiar de classe baixa, alhora que en fa la recreació del seu passat. Un passat que la porta a un present que es trenca d’una manera brusca i traumàtica.
Cap comentari:
Publica un comentari a l'entrada