La dona invisible, de Mònica Richart, ha tingut una molt bona acollida per part de les lectores i els lectors i la tercera edició ja circula per les llibreries i també ha estat en les llistes de més llegits a les biblioteques. Una novel·la ambientada entre València i Sedaví, que té alguns elements de novel·la negra (i va estar triada al festival València Negra).
També ha estat entre el pòdium de més venuts a la caseta de Bullent de la 60a Fira del llibre de València, La dona invisible segueix fent lectores i lectors.
La dona invisible és la història d’una dona de la neteja, Mihaela, que troba un cadàver a la conselleria on treballa i decidix investigar-ne la mort abans de suïcidar-se, com a últim projecte vital. Amb eixe pretext, i des de l’ull crític d’una senyora romanesa de vora setanta anys, la història homenatja i satiritza alhora la funció pública i, de retruc, la classe política mitjana, els alts càrrecs que ens queden bastant a prop. També, sempre en clau irònica, convida a la reflexió sobre la soledat d’algunes persones majors. Una novel·la no depriment sobre la depressió.
Cap comentari:
Publica un comentari a l'entrada