Tot interior, d'Enric Camps. Novel·la guanyadora del Premi Soler i Estruch. Novetat.

El número 25 de la col·lecció Miratges acaba d'arribar d'impremta. Es tracta del darrer Premi Soler i Estruch, però ha canviat el títol durant el procés d'edició i ha esdevingut Tot interior. També canvia més coses respecte als números anteriors, com ara el format de la col·lecció que passa a ser més gran.

A Tot interior, d'Enric Camps Valero trobem protagonistes solitaris o desesperats. Potser dements, que veuen la realitat deformada des del seu interior. Potser talment com els nostres veïns, una mica com nosaltres mateixos...

Sinopsi: Quan el jove Mencials començà a agafar el tren a diari per anar al treball, va trobar-hi un temps extra per dedicar-se a la lectura i la contemplació del paisatge. Amb el pas del temps, aquests trajectes esdevindran l’únic moment amable de la jornada, de tal manera que un dia el seu cos acabarà negant-se a funcionar fora d’un vagó.

Al llarg d’una vida reclòs al tren, coneixerà unes altres històries de gent que comparteix neguits i solituds, persones que viuen realitats que podríem considerar surrealistes o fruit de la voluntat d’una ment malalta.

Mentrestant, superarà Mencials l’empresonament a què el sotmet el seu propi cos?

                                                                                         

Enric Camps (Godella) és delineant de professió i de vocació. A nivell literari, ha rebut premis arreu del territori lingüístic: Montuïri, Canals, Organyà, Vila-real, Tremp, El Puig, La Vila Joiosa, Paterna... Sempre dins de l’àmbit del relat curt, que, segons afirma, "és la manera que té la literatura de transmetre els secrets més transcendents amb una simple xiuxiueig a cau d’orella".

Fins ara ha publicat alguns dels contes guardonats en obres conjuntes com, per exemple: ‘Ara!, ‘Maitetxu’, ‘Els noms incomplets’, ‘La calor del cor en una tassa de brou’, ‘Telefona’m’, ‘Contracte indefinit’, ‘El gran bac’ o ‘Tango de plors i memòria’. 

Tot interior ha guanyat el Premi Soler i Estruch dels Premis Castellum Ripae.
Es pot comprar al web d'Edicions del Bullent (http://www.bullent.net/detalle_libro/?li_id=3167) i a les millors llibreries.

Comença a llegir el llibre:

Contes per a un any, de Luigi Pirandello

Luigi Pirandello (Agrigent, 1867-Roma, 1936) és considerat el millor autor italià modern. Va rebre el premi Nobel de literatura l’any 1934. Tot i que hom el coneix, sobretot, com a dramaturg, la seva narrativa breu és d’una qualitat i d’una extensió admirables.

Rescatem avui del fons d'Edicions del Bullent Contes per a un any, de Luigi Pirandello, una selecció i traducció de contes feta per Júlia Benavent.

Com diu a la introducció, tots els contes que donen forma a aquest llibre es van publicar separadament en diaris o revistes durant el primer quart del segle passat. Pirandello va recollir posteriorment totes les publicacions i les va titular Novelle per un anno, és a dir, Contes per a un any. Però aquests contes o narracions més o menys breus, en la vella edició omplien dos grans volums (prop de 365 contes), i nosaltres n’oferim una mínima part, solament onze.

Els contes que hi ha són:
L’avemaria de Bobbio, Del nas al cel, El xotet negre, El vestit nou, La veritat, L’esperit del mal, El fill canviat, Hi ha algú que riu, Col·loquis amb els personatges I, Com que no plou… i Quan era boig.

Us deixem ací el principi d'un dels contes, El xotet negre:

Podeu comprar el llibre al web de Bullent: http://www.bullent.net/detalle_libro/?li_id=2724

I un fragment un poc més llarg del conte "Col·loquis amb els personatges I"

El conflicte del Sàhara a l'escola La Masia

A l'escola La Masia l'AMPA ha organitzat unes jornades per a pares, mares, professorat i alumnat de secundària. Un dels actes que han programat duu per tema una frase ben bonica: "La solidaritat és la tendresa dels pobles". Han convidat a Francisco Collado per parlar del conflicte del Sàhara, com a autor del llibre  Un país al desert. Per entendre el conflicte sahrauí.

Han fet aquest cartell tan bonic per a anunciar-ho i ens agrada posar-lo aquí, perquè les injustícies a tot arreu estan connectades i tenen a veure amb nosaltres, no ens hem de desentendre.

Al llibre Un país al desert. Per entendre el conflicte sahrauí: Zag, un xiquet sahrauí, és acollit per la família de Miquel per a passar un parell de mesos a sa casa. Durant eixe temps Zag es troba un món amb un paisatge i uns costums completament diferents a la seua vida al desert. Però seran principalment Miquel i els seus amics els que descobriran la realitat sobre el poble sahrauí: un poble dividit, part del qual està sotmés a una terrible invasió militar i part, arraconat a l’hamada, la zona més àrida del desert, on sobreviuen en camps de refugiats gràcies a una minsa ajuda internacional. Veuran també com han anat passant els anys i la situació dels sahrauís s’ha fet cada vegada més desesperant a causa de la hipocresia que alguns anomenen diplomàcia.

Francisco Collado Va estudiar Història però treballa com a bibliotecari des de fa un fum d’anys. Ha publicat un llibre sobre la història del moviment okupa a la ciutat de València. Un dels motius per presentar aquesta nova publicació és donar visibilitat i alertar els més joves de la nostra societat de les injustícies envers un poble oblidat i castigat com el sahrauí.

Aquest llibre també està en castellà i es pot comprar al web de Bullent, clicant al títol: Un país en el desierto i  Un país al desert

Vídeo d'Enric Lluch on parla d'Els xiquets de la gorra

Els xiquets de la gorra, escrit per Enric Lluch i il·lustrat per Pere Devesa, és com diu el seu autor, una història de xiquets normals que viuen per una temporada a un hospital perquè tenen una malaltia que els adults considerem greu però per a ells és una vivència més... Això diu Enric Lluch en aquest vídeo i alguna cosa més que paga la pena escoltar:

Sinopsi del llibre: Manel duu uns mesos vivint a l’hospital. Allí no té tants amics com a l’escola però són suficients per fer un equip d’operacions especials. A l’hospital hi ha moltes històries per descobrir. La gent que ocupa les habitacions del mateix hospital els expliquen part de les seues vides i amb les infermeres i les proves que han de passar viuran aventures de les bones. Així insuflen ànim, coratge i il·lusió als que els coneixen.

És una història recomanada per a lectors a partir de 10 anys i ha guanyat el  Premi Carmesina de narrativa infantil

Enric Lluch (Algemesí, 1949) és llicenciat en Història per la Universitat de València.La seua activitat literària abasta, bàsicament, la narrativa infantil i juvenil. Ha estat guardonat, entre altres, amb el premi Samaruc al millor llibre valencià, el de la Crítica de l’Institut Interuniversitari de Filologia Valenciana, el Premi Carmesina, etc. És autor d’uns seixanta llibres de caràcter infantil o juvenil. La seua obra ha estat traduïda a totes les llengües de l’Estat i ha estat transcrita al sistema Braille.
En Edicions del Bullent ha publicat El regne de Tentipotenti, L’inventor Xaveta, En quin cap cap? (premi de la Crítica de l’IIFV), La germanor del camí (Premi Enric Valor de narrativa juvenil) i Els xiquets de la gorra (Premi Carmesina de narrativa infantil).

Arriba la reedició d'Els temps de Sara, de Lucía Arenas

Lucía Arenas va rebre el 31é Premi Enric Valor amb Els temps de Sara, el seu primer llibre publicat.

La novel·la va ser publicada a l'abril del 2012 i el 2013 ha rebut també el premi Samaruc dels bibliotecaris valencians com a millor llibre juvenil del 2012.

Ara comença el 2014 amb el premi dels lectors, acabada la primera edició n'arriba una segona.

Enhorabona! Lucía, amb la intenció de descobrir el plaer de la lectura una cosina adolescent, ha sabut arribar-ne a molts més.

En Els temps de Sara la protagonista veu com li canvia la vida el dia que fa setze anys. Per una banda, coneix a Àlex, algú molt especial per a ella. Però per una altra, son pare li conta un secret de família molt peculiar: li parla d'un gen que li predestinarà la vida, de desaparicions familiars, de viatges impossibles de creure...

Fes-ne un tast en línia:

També pots veure la Proposta didàctica de Manel Villar o un vídeo de l'autora o comprar el llibre clicant aquí.

A Meliana, presentació d'A l'altra banda de les muntanyes, de Maria Jesús Bolta

El proper divendres 17 de gener es presentarà a Meliana A l'altra banda de les Muntanyes. Aquesta novel·la de Maria Jesús Bolta tracta el tema de l'emigració per raons econòmiques i és, a més, una història de descobriments personals: dels primers amors, dels primers acomiadaments importants...

Està molt relacionada amb el poble de Meliana perquè aquest era el poble al que l'autora, com la protagonista de la història, tornava els estius des de París per constatar la gran diferència sociocultural que hi havia a les acaballes de la dictadura.

La presentació serà a les 19 hores a la Sala d'Exposicions de l'Institut Municipal de Cultura de Meliana (Plaça de la Cultura, 4). Comptarem amb la presència de l'autora i de l'editora Núria Sendra i anirà a càrrec del professor i escriptor Enric Senabre.

També hi haurà participació de joves que en l'actualitat viuen una situació semblant a la protagonista en termes de migració: Silviu Valentin Manolescu, Arabea Merhabaoui i Gabriela Deyanova.

Tot plegat un acte ben interessant al qual us convidem a acudir.

Sinopsi del llibre: La família de Teresa va emigrar, de València a París, just abans de nàixer ella. Ara és una jove que, com cada estiu, torna al poble per visitar els iaios i retrobar els seus orígens. Aquesta vegada, però, no sent l'alegria que la desborda com altres anys; li acaben de trencar el cor i se sent molt desgraciada. No sap, però, que enguany, aquell paisatge estiuenc serà l'escenari d'una experiència inoblidable que la farà madurar i que li descobrirà que el futur, de vegades, s'embolica amb el passat, i que el dolor i l'afecte sempre es donen la mà.

Per saber més del llibre o comprar-lo, pots anar a la fitxa del llibre.

Els xiquets de la gorra, d'Enric Lluch i Pere Devesa. Primeres pàgines.

Els xiquets de la gorra, d'Enric Lluch i Pere Devesa és l'obra que va guanyar el darrer premi Carmesina. En l'argument, Manel duu uns mesos vivint a l’hospital. Allí no té tants amics com a l’escola però són suficients per fer un equip d’operacions especials. A l’hospital hi ha moltes històries per descobrir. La gent que ocupa les habitacions del mateix hospital els expliquen part de les seues vides i amb les infermeres i les proves que han de passar viuran aventures de les bones. Així insuflen ànim, coratge i il·lusió als que els coneixen.

Està escrit amb l'humor sensible al qual ens té acostumats Enric Lluch. Per a que pugueu llegir el principi de la història hem pujat unes pàgines a la xarxa. Veieu...

Què fa un corrector de textos?

Ens hem proposat de tant en tant parlar de les distintes tasques que es duen a terme en el procés d'edició d'un llibre. Generalment ens centrem en explicar la història i sobre els autors i il·lustradors. Però un llibre, abans d'arribar a les mans del lector passa per moltes mans i per molts ulls que el miren amb estima i l'empolainen fins a estar ben segurs que està en condicions de ser presentat en societat.

Ja fa alguns anys vàrem parlar en aquest mateix blog de la impremta. Anàrem a una impremta i en férem un vídeo.

Aquesta vegada li hem demanat a Maria Guasp, correctora habitual de Bullent, que es pose davant de la càmera i ens explique breument en què consisteix el seu treball. Tot llibre passa per diverses correccions en les quals persones qualificades com Maria llegeixen lletra per lletra (d'una manera molt més municiona del que solem fer quan llegim) per trobar possibles errates i per millorar el text.

Li volem donar les gràcies ací per haver accedit, ja que no té vocació de posar-se davant dels focus, però la idea era, precisament la de donar llum a un treball que no sempre es coneix. I que ella fa molt bé, no cal que ho diguem.

N'hi ha qui pensarà que ja hi ha programes que fan automàticament aquesta tasca. Generalment esls escriptors els han fet servir abans de presentar el text a l'editorial, és cert. No cal que diguem que no són en absolut comparables a la tasca d'una persona que llegeix i comprèn el text.

Com Maria diu al vídeo, l'autor o autora del llibre no sempre està d'acord amb els canvis proposats pels correctors (hi ha anècdotes divertidíssimes que podrien explicar alguns dels implicats però no les editorials, ja que és com una mena de secret professional). La major part de les vegades, però, tots els implicats agraïm molt la valuosa feina dels correctors.

La il·lusió dels xiquets. Vídeo La velleta refranyera de Jordi Raül Verdú

Avui moltes criatures acaben l'escola i comencen les festes de Nadal.

El Pare Noel i els Reis d'Orient tenen quasi a punt els regal que han demanat a les cartes.

És difícil perquè... hi ha tantes coses per triar! el primer que els ve al cap són el que han vist als anuncis de la televisió.

Així i tot, molts hauran inclòs en la seua carta un llibre: un conte és un regal per la imaginació.

Ací us deixem un enllaç a les nostres col·leccions on podreu trobar llibres per a xiquets de 0 a 99 anys ordenats per edats que rebran amb il·lusió si li encerteu el que li interessa http://www.bullent.net/coleccions/

I per il·lustrar aquesta il·lusió dels xiquets per la lectura, us deixem aquest vídeo, de la darrera presentació a Almenara de La Velleta refranyera, Jordi Raül Verdú.

Pensem que és un minut tan entranyable que compensa la poca qualitat que té:

Cinta Arasa al lliurament del 33é Premi Enric Valor

Enguany al Premi Enric Valor hi hagué molts moments emocionants.

La commemoració dels 30 anys de la creació de la LUEV tingué la participació sorpresa de Ciprià Ciscar, fill de Picanya, diputat en les Corts Generals, i aleshores conseller de Cultura i Educació de la Generalitat Valenciana,qui, entre altres coses, en reclamà l'aplicació en tots els àmbits.

Des del públic es recitaren poemes d'Estellés i la companyia de teatre Crit ens va apropar al poeta des d'una vessant diferent.

L'editora Núria Sendra tingué ens comminà a veure la literatura com una eina de lluita contra les injustícies que estem patint en l'actualitat.

L'’Alcalde de Picanya Josep Almenar i Navarro posa en relleu  la importància de valorar l’educació, la cultura, la literatura com a base d’una societat democràtica, oberta i amb mirada universal.

Però la nostra part preferida, el zènit de la nit sense cap mena de dubte, varen ser les paraules de la guanyadora, Cinta Arasa. Ens parlà de l'origen de la novel·la, de les complicitats necessàries en la creació i de la seua estima per la llengua i la literatura. Però, la millor manera de saber-ho és escoltar-la a ella i per això us deixem aquest vídeo:




A la galeria d'imatges del web de bullent hem penjat unes fotografies: http://www.bullent.net/imatges

També aprofitem per donar les gràcies a tots els que s'han fet ressò del Premi Enric Valor i us en traslladem alguns enllaços, els que hem trobat:

A El Punt Avui: http://www.elpuntavui.cat/noticia/article/5-cultura/19-cultura/701703-una-novelmla-sobre-la-injusticia-social-guanya-el-premi-enric-valor-a-picanya.html?cca=1

A La Veu del País Valencià: http://www.laveupv.com/noticia/6512/cinta-arasa-guanya-el-33e-premi-enric-valor-de-picanya-amb-una-novella-sobre-la-injusticia

A Las Províncias: http://www.lasprovincias.es/20131214/mas-actualidad/cultura/cinta-arasa-premio-enric-201312142346.html

A Cultura21: http://cultura21.comunicacio21.cat/2013/12/16/cinta-arasa-guanya-l%E2%80%99enric-valor-de-narrativa-juvenil/

A Cornabou: http://www.andreusotorra.com/cornabou/clips.html

A L'illa Dels Llibres: http://www.illadelsllibres.com/2013/12/16/cinta-arasa-guanya-el-premi-enric-valor-amb-la-novella-vaig-fer-la-maleta-un-dia-de-juny/

Al web de l'Ajuntament de Picanya: http://www.picanya.org/informacio/noticies/i/6680/481/cinta-arasa-guanya-el-33e-premi-enric-valor

I al nostre propi blog: http://bullent.blogspot.com.es/2013/12/cinta-arasa-guanya-el-33e-premi-enric.html