De tan menut, tan menut, a Ximo li deien Ximet... Ximet, el gegant Mitjafava. Des de la primera frase aquest conte posa negre sobre blanc les contradiccions de la vida. Descobrim mitjançant la mirada d'un xiquet una societat sacsejada per la fam i les xicotetes (i no tan) injustícies quotidianes. Però tenim un heroi amb bon cor, que aliat amb una d'aquestes fades que tots hem conegut de xiquets, capgira la realitat.
El gegant Mitjafava, d'Empar Ferrer, és com una rondalla en la qual Empar Ferrer, com a bona poblera, hi vessa estima pel seu poble, que és també estima en general pels nostres pobles. És ben bona de contar i amb la participació de César Monzonís l'èxit està ben assegurat.
Serà el divendres 28 de juliol a les 20h. a l'Ajuntament de Benigembla.
En aquest vídeo César i Empar fan una crida a acudir:
Tots els anys vora mar es celebra la Fira del Llibre de Moncofa; enguany compleix 10 anys demostrant que l'estiu també és temps de llibres. Nosaltres tornem amb una parada per oferir-vos les lectures en valencià més refrescants.
Hi serem del 28 al 30 de juliol de 18h a 00h
El divendres 28 de juliol a partir de les 19h, Joanvi Cubedo signarà El drac de l'Albufera, una rondalla de la ciutat de València ben divertida, amb il·lustracions de Dani Cruz i un final inesperat.
Joanvi Cubedo, sota el pseudònim de «El tio Vicent», és també actor i narrador. Si voleu escoltar un conte menut, li ho demaneu després de la signatura, i vos el contarà. On? A l'estand de la llibreria Bufanúvols.
I el diumenge dia 30, a partir de les 18h en la parada d'Edicions del Bullent, ens acompanyarà Carme Cardona per a signar La nova mestra.
A La nova mestra, Adela Ferro és una jove que arriba a Fontfreda, el seu primer destí com a mestra. Fontfreda és una població rural i muntanyenca, un paratge agrest i remot. Lluny de la seua família i en un ambient fosc, propi de mitjan segle passat, la nova mestra es veurà atrapada en una obsessió que es va apoderant d’ella i endinsa el lector en les profunditats d'un thriller psicològic amb final negre com un pou. La nova mestra ha estat guanyadora del Premi Soler i Estruch en el marc dels LXVI Premis Castellum Ripae.
L’estiu és una època formidable per llegir novetats, eixos llibres que s'han quedat pendents en la nostra tauleta...
A Bullent tenim alguns suggeriments per fer-vos, que van des de la narrativa més actual en valencià a l'assaig per a tots els públics (també per als més menuts i les més menudes), llibres infantils il·lustrats, rondalles i les rutes més belles de la comarca de la Safor.
Ací els teniu, per si voleu fer-los una ullada. Els trobareu en les millors llibreries!
Novel·les per a tots els gustos: un thriller de misteri, la nissaga del poble, i un puzle de l'època de la República:
La versió que Anna Marí ha fet en teatre d'Espill, de Jaume Roig, ha estat representada en múltiples teatres i centres educatius per la companyia de teatre Crit, i, degut al seu èxit, encara es manté en cartell (es pot contactar i concertar una actuació al seu web). Aquesta intensa i fructífera activitat ha comportat fer encara més evident el lligam entre aquesta i el llibre i per això s'ha renovat la coberta amb una fotografia d'una de les escenes de la representació.
Espill, de Jaume Roig, és una de les peces més importants de la nostra literatura medieval. Escrita cap al 1460, aquesta narració en vers que entronca amb la tradició misògina europea és reconeguda per la gran potència satírica i el virtuosisme dels seus més de 16.000 versos. Aquesta adaptació teatral, fidel a l'original, ha donat veu i cos als diversos personatges que formen part de l'univers del narrador. El resultat és un text molt fresc, divertit i atrevit que ens aproxima a una de les novel·les més brillants i destarifades de tots els temps, i que posa damunt la taula els conflictes de gènere des de l'Edat Mitjana fins els nostres dies.
Anna Marí (Alboraia, 1979) és doctora en Filologia Anglesa i llicenciada en Filologia Catalana. És membre fundadora de la companyia de teatre CRIT i co-directora del projecte europeu Escena Erasmus. Ha escrit diversos textos teatrals, i ha realitzat dramatúrgies de l'Odissea, del Tirant lo Blanc, del Quijote o dels Entremeses de Cervantes i Calderón de la Barca, entre d’altres.
Jaume Roig (València, principis segle XV- Benimàmet, 1478) va estudiar Medicina i Arts, potser a Lleida i París, tot. Com a metge obtingué un gran prestigi foru nomenat diverses vegades examinador de metges i fou metge de la reina Maria de Castella i del rei Joan II, entre 1446 i 1469.
L'activitat professional i pública la va combinar amb l'exercici de la literatura i d'aquesta manera, l'any 1460 escriu l'Espill, un dels escrits més importants del segle XV. Dins la tradició misògina de l'època, l'espill suposa una forta crítica contra les dones de qualsevol edat i condició. La història pròpiament és la d'un narrador protagonista que es dirigeix al seu nebot per explicar-li els maltractes que ha sofert per part de les dones al llarg de la seva vida.
Mor a Benimàmet d'un atac de feridura el 5 d'abril de 1478.
Arreu del territori valencià, sovint et trobes casetes disperses que tenien un ús agrari o de gestió de l'espai forestal al passat. Són habitatges senzills que no solien estar habitats de continu però tampoc estaven deshabitats, que han tingut un ús temporal. En Viure a la caseta. L’hàbitat tradicional valencià de temporadaCarles Rodrigo Alfonso ens les apropa i ens explica les seues característiques i les formes de vida associades.
El proper divendres 14 de juliol, Carles Rodrigo parlarà a Beneixama sobre el llibre, guanyador del 22é Premi Bernat Capó, i sobre l'hàbitat de temporada en la comarca de l'Alcoià. Serà a les 20h en la Biblioteca Municipal (Antigues escoles) i l'acompanyarà Josep Puig.
En aquest vídeo, l'autor ens fa una introducció del que podem trobar al llibre:
El llibre "Sense porc", d'Albert toldrà es presentarà a Vilafranca en el marc dels Diàlegs d'estiu dels Ports que organitza el Centres d'Estudis dels Ports, amb la col·laboració de l'Ajuntament de Vilafranca.
Serà el divendres 14 de juliol a les 19h. en la Casa de Cultura de Vilafranca.
L'alimentació, com a fet cultural, pot provocar conflictes, ja ho sabem. I històricament, al nostre país, amb la coexistència entre cristians, jueus i musulmans, hi havia problemes. És un fet que la majoria d'acusacions en la Inquisició de València contra jueus i moriscos provenen, molt més que de fets estrictament religiosos, del menjar i el beure: què mengen, què no mengen uns i altres, com ho fan, quins rituals observen o ignoren, quan dejunen i quan no... En "Sense porc" es descriu i explica aquest tipus de conflictes, amb algunes idees centrals: la culpabilització de la víctima, que s'obstina en mantenir la seua identitat diferent, el paper vital de les dones en la transmissió generacional de les tradicions culturals en l'àmbit domèstic, i sobretot, la tesi que un hàbit cultural com és el menjar té més d'identitari, propi d'un grup social, que no de religiós.
En aquest vídeo, "En veu alta" produït per L'Etno. Museu Valencià d'Etnologia en la presentació que es va fer a la Beneficiència s'explica alguna cosa més:
L'obra guanyadora del 42é Enric Valor va ser Llegenda dels registres, de Fàtima Ponsdomènech: una novel·la amb un viatge iniciàtic a la recerca dels orígens de la protagonista i dels fonaments del saber.
Serà després de l'estiu quan gaudiren d'aquesta història, però no hem pogut esperar a mostrar-vos la meravellosa coberta que ens ha fet José Fonollosa. A Bullent ja havíem treballat amb ell en llibres com Piratosaures, De mercats, o Bragat, el gat influencer del Puig Llorença
Ací la teniu, en primícia!
Respecte a l'argument de la novel·la:
La mort sobtada de la líder del clan Dondre deixa Jeluma desolada. Era la seva àvia i mestra. Però amb la tristesa arriben revelacions sorprenents: la seva mare no és morta, i Jeluma ha de trobar-la per ocupar el càrrec que ha quedat buit.
Tindrà la mare el saber que l'àvia li va amagar? Podrà guarir la seva malaltia? Què són els estranys objectes que han anomenat ‘registres’ i quina relació tenen amb els secrets del clan?
Acompanyada del seu inseparable esquirol mutat, inicia un viatge que l’endinsa en un món prohibit i desconegut que capgira tot el que creu i que li han ensenyat.
Descobreix aquesta apassionant aventura on el coratge, la cerca del saber i l'amor per la natura portaran Jeluma a superar els límits i forjar el seu propi destí.
Per altra banda, recordar-vos que el Premi Enric Valor de Narrativa Juvenil té oberta la seua convocatòria núm. 43, i que trobareu les bases completes per presentar-se en:
A la Societat Coral El Micalet han organitzat una Conversa oberta amb Aitana Guia, Lourdes Toledo i Enric Iborra. Aitana Guia i Lourdes Toledo han publicat un llibre els darrers mesos i les dues tenen una llarga experiència residint als Estats Units d'Amèrica. Serà el proper dimecres 28 de juny a les 19h i acompanyarà a les autores el professor Enric Iborra.
Lourdes Toledo va anar al programa d'À Punt "Podríem fer-ho millor" per parlar sobre Lluny d’Amèrica, i va serentrevistada per Irene Rodrigo.
En el programa, entre altres coses, Irene Rodrigo li demana a Lourdes Toledo que recomane una road trip per a aquest estiu als Estats Units. Podeu escoltar-les a l'enllaç següent (a partir del minut 37):
A partir de reflexions, records, encontres, viatges, i lectures, Lluny d’Amèrica és un llibre de textos assagístics breus –gran part d’ells de caràcter testimonial– que recrea una quotidianitat construïda a l’altra banda de l’oceà Atlàntic i el seu ressò vital en tornar a casa. Buscant l’humor i l’agudesa al voltant de llibres i autors nord-americans, i posant la mirada sobre moments i experiències que li produïren estranyesa i sorpresa a l’autora, i d’altres que li provocaren admiració i agraïment, l'obra aprofundeix en la cruïlla de sentiments i sensacions que produeix viure entre dues cultures.
Lluny d’Amèrica és un llibre a mig camí entre el dietari de viatge, la crònica social i l’assaig literari i estén la mirada envers un ventall d’autores i autors que han treballat –en la majoria dels casos– el gènere autobiogràfic, l’assaig, les cròniques de viatges, les memòries, i el periodisme. Un llibre on destaca l’observació encuriosida de la realitat americana, bo i cosint-la amb la pròpia quotidianitat i amb anècdotes lluny de la banalitat, les quals transcendeixen la mera vivència personal i ens transporten a l’Amèrica real i pensada.
El Club de lectura de Carlet han llegit la novel·la Fusta de Carrasca, de Manel Alonso. Amb aquest motiu el divendres 30 de juny, a les 20h, faran una trobada amb l'autor. Serà al parc d'Oci i Convivència de Carlet i és obert a qualsevol persona que hi vulga participar.
Fusta de Carrasca, de Manel Alonso, és la novel·la d'una nissaga de classe baixa narrada en primera persona:
«La carrasca té una fusta dura, imputrescible, que és emprada com a mànec de ferramentes i per a fer carros i eines del camp. És una fusta humil, fiable. L’àvia María Enriqueta Carrasca va ser de les primeres en emigrar des d’Ossa de Montiel a Pouet. Si el meu pare no haguera decidit marxar del poble, la meua vida hauria estat una altra. Ma mare no volia anar-se’n. Després no volia tornar-hi. Ella sempre fou d’allà on les seues filles ens havíem construït el futur».
«Un llibre d'amor a la comarca de la Safor» Xavi Cervera
«A la comarca tenim una quantitat de balcons naturals que ens mostren un paisatge espectacular, encisador. Sobretot quan veus les albades […] Volem compartir aquells moments que es queden a la retina per sempre» Vicent Cervera.
«Amb el llibre volem que estimeu els paratges i que per això els conserveu» Òscar Martí
A un tir de pedra. Les més belles sendes de la Safor és un llibre adreçat a persones amb l’interés o la curiositat per conéixer les muntanyes de la Safor. Fa més d’una dècada aparegué A un tir de pedra. Des d'aleshores, el llibre ha tingut una acollida càlida, corprenedora. Han passat molts anys i hem decidit fer-ne una edició absolutament nova, amb el convenciment que una renovació completa era necessària i ja indefugible i, també, que podríem aportar una versió millorada i madurada. Si la primera versió fou un intent agosarat de recopilar un inventari exhaustiu de totes les sendes de la comarca, aquest pretén mostrar i narrar una tria personal d'aquelles que considerem les més belles i destacades sendes de la Safor. Una tria il·lustrada amb esplèndides fotografies, abundant cartografia i, a més a més, informació addicional en línia, permanentment actualitzada, que us ajudarà a arribar al començament de cada sender, l'inici d'un nou camí per conéixer i estimar les nostres muntanyes.
.png)
.png)
