25 d’octubre de 2013

Premis literaris i elements representatius. Armengol al Premi Enric Valor


Els premis literaris solen tindre una dotació econòmica per a l'autor de l'obra guanyadora. De vegades també tenen algun altre element generalment artístic que representa el guardó. Com una escultura, una placa o semblant.

El premi Enric Valor de literatura juvenil ha convocat enguany la 33 edició i no sempre ha acompanyat la dotació econòmica del mateix element artístic. Al principi, de fet, no hi havia més que l'entrega d'un xec simbòlic. Més tard es va fer entrega d'un socarrat. A partir del 1996 tots els premiats s'han endut a casa un gravat del reconegut artista valencià Rafael Armengol.

A partir d'aquesta edició, per tant, per primera vegada hi haurà més edicions amb l'art d'Armengol al Premi Enric Valor que sense. Així que Rafa Armengol enguany prendrà un major protagonisme. En una visita al seu estudi (la fotografia que encapçala aquesta entrada ha estat feta allí) ens ha confessat que prepara un nou gravat el motiu principal del qual serà el propi Enric Valor i que s'entregarà a partir d'ara. Un motiu més per a presentar obra al premi. Les bases es poden consultar a http://www.bullent.net/premi-enric-valor/

També serà d'Armengol l'exposició que acompanyarà els assistents al còctel de lliurament, però d'això ja us n'informarem més avant...

El primer en rebre un gravat de Rafa Armengol en guanyar el Premi Enric Valor va ser Roland Sierra i l'obra guanyadora Crònica de Cissa. Aquesta foto és del moment del lliurament junt a l'editora Maribel Marco:



Rafael Armengol (Benimodo, 1940) va començar la seua activitat plàstica a finals dels anys cinquanta i principis dels seixanta.  Juntament amb Manuel Boix i Artur Heras va ser artífex, en el context de la fi de la dictadura franquista, de l'aparició d'un art realista al País Valencià de clar contingut polític i social. Més tard va temptejar amb el neorealisme i l'hiperrealisme, conjugant el pop art, l'art cinètic i la fotografia. Més recentment Armengol ha experimentat amb el neoimpressionisme a través d'unes obres en què juga amb la codificació i decodificació cromàtica. Amb tot, mai ha deixat de banda l'ús de l'art com a eina de crítica social i política. L'any 2011 va ser nomenat nou acadèmic de la Reial Acadèmia de Belles Arts de Sant Carles de València per la seva consolidada trajectòria artística, per les seves destacades investigacions i experiències en l'àrea dels llenguatges pictòrics.