14 de gener de 2021

“Amaga’t dels drons!”, d’Ester Vizcarra guanya el 40é Premi Enric Valor.

 

La 40a edició dels premis Enric Valor, convocats per l’Ajuntament de Picanya i Edicions del Bullent ha anat a una novel·la distòpica: un futur món asèptic ens convida a reflexionar sobre el tracte a les mascotes.

 En l’obra guanyadora, “Amaga’t dels drons!”, la història porta a l’extrem la desconnexió de la humanitat amb la naturalesa, en benefici de l’aplanament de les dificultats per a la vida diària i la producció. Situa la forma de civilització resultant en un futur no massa definit. Aura mai s’havia plantejat que pogués existir un món diferent, però un arriscat experiment de tornar a introduir els animals de companyia, foragitats fa molt de temps de les cases per antihigiènics i infecciosos, desperta en ella la comprensió de la injustícia que s’està cometent amb les bèsties. Una femella de tigre es converteix en la seua fidel companya i, per molt que li posen les lleis pel davant, no pot resignar-se a abandonar-la al seu destí quan li siga retirada per haver crescut massa. Aura tractarà de salvar-la, amb l’ajuda de diversos personatges, a voltes enigmàtics, i d’una computadora-robot que sembla massa espavilada per a la seua condició. Resultarà el pla d’Aura com ella espera? Trobarà un lloc al món per a la seua amiga? No ho sap, però s’adona que l’animal, ignorant de les maquinacions humanes, només la té a ella.

 

Ester Vizcarra i Fortuny nascuda a Mollet del Vallès, 1956, resideix a Alcoi des de l’any 1977.

Es va iniciar en el periodisme com a cronista local del desaparegut Mundo Diario de Barcelona, quan només tenia divuit anys. Acabada la Llicenciatura en Ciències de la Informació, es traslladà a Alcoi i va començar a col·laborar amb diversos mitjans, fins a assentar-se al periòdic Ciudad de Alcoy, on va treballar fins a la seua desaparició.

Més de trenta anys de periodisme la van portar a ocupar gairebé tots els llocs de feina possibles dins d’un mitjà de comunicació, fins a aplegar a redactora en cap, encara que recorda amb especial predilecció tant els anys de coordinadora del suplement cultural La Casa del Pavo com els que va passar en la direcció de la revista Ciudad Semanal. Va compatibilitzar reportatges, entrevistes, cròniques i crítica literària per al diari Ciudad de Alcoy, amb les tasques de corresponsal de ràdio i televisió per a Canal 9, corresponsal del diari El País i col·laboradora en diverses revistes, com la Hoja del Lunes de l’Associació de la Premsa d’Alacant. També va dirigir i conduir el programa de ràdio El Galliner durant la curta vida de l’emissora de Radio Z a Alcoi.

L’any 1992 va rebre el Premi CAPPEPV de Periodisme d’Escola Valenciana.

Creu en la formació permanent al llarg de la vida i ha anat ampliant la seua amb un Màster Universitari en Societat de la Informació i el Coneixement, el Màster de Formació del Professorat de Secundària, i dos diplomes d’Estudis Avançats en Periodisme i Antropologia Social, entre altres estudis. 

La seua primera incursió en la narrativa va ser el llibre Enterreu-me en batí i sabatilles. Biografia novel·lada del poeta Joan Valls (Lletra Impresa, 2017), però abans havia publicat investigacions sobre l’emergència dels mitjans de comunicació digitals i l’ús dels fòrums virtuals, a més de parts de llibres de temes alcoians. També ha elaborat quaderns didàctics sobre Ovidi Montllor i el poeta Joan Valls.

 A causa de la situació de la pandèmia s’ha descartat fer el lliurament del 40é Premi Enric Valor tal i com estava previst. Tanmateix, el jurat ha deliberat i ha trobat una gran qualitat a les obres presentades. Tant és així, que es preveu la publicació de dues obres més a banda de la guanyadora com a resultat del premi: 

El manuscrit de l’illa de corall, de Maria Josep Carro de Mena, que ha estat menció especial del jurat pel seu valor per explicar la Corona d’Aragó a través de la literatura. En aquest llibre, la troballa d’un manuscrit endinsa la protagonista en una història que la farà viatjar, creuant la Mediterrània, al segle XIV, a l’Alguer, on una dona extraordinària li descobrirà la vida d’una família de comerciants valencians i l’esperonarà a investigar profundament la situació de la Corona d’Aragó a la baixa Edat Mitjana, però també la recerca d’àmbits com la convivència entre les comunitats de les tres religions: cristianisme, islamisme i judaisme, el comerç, la forma de vida de les famílies i el paper de les dones en un període que, si bé hi augura canvis, encara resta molt arrelat en els costums medievals. Aquest escrit ens mostrarà com, des de molt antic, ja n’hi hagué dones que saberen obrir camins per portar endavant els seus projectes.

I també un picanyer, Roberto Sanz Requena, veurà publicada “Bitllet d’anada i tornada” on la família del protagonista veu que ha de retrocedir en el seu estil de vida degut a la pèrdua de treball del pare.

 L’any passat va guanyar l’obra Expedició al Congo. Bwana Nyani”, d’Alfred Sala, una novel·la d’aventures que toca temes com l’apatia del protagonista o el bullying al treball, que desemboca en peripècies selvàtiques divertides, i es tanca en el context de la guerra del coltan.

 S’han presentat 24 obres. El jurat, format Xelo González, Maite Monar, Pilar Puchades, Alfred Sala i Núria Sendra ha premiat per majoria l’obra Amaga’t dels drons que s’havia presentat amb un altre títol.

13 de gener de 2021

21 anys de la mort d'Enric Valor, avançament de novetat

 


El 13 de gener del 2000 ens va deixar Enric Valor.

Ara fa 21 anys i, per fer-li un homenatge en aquest dia anem a avançar-vos una de les rondalles que estem preparant per publicar aquest 2021, adaptada per Jordi Raül Verdú i magníficament il·lustrada per Dani Cruz: Home roig, gos pelut, pedra redona.

Es pot trobar aquesta rondalla tal i com la va escriure Enric Valor al seté volum de les rondalles valencianes. Allí trobem fragments tan deliciosos com aquest:

«El temps es va esmunyir, i, ja les coses més quietes, Tonet, el tercer, va complir els divuit anys. Passà una vegada més el cru hivern de la serra de Penàguila amb les seues boires i les seues copioses nevades, i també quedà arrere la jugadora primavera d’arruixades i trons. I un dia que s’estaven pare i fill, tots dos sols, a la vora d’un bladar que ja ventrellava, Tonet va proposar:
—Pare, jo voldria eixir, com els meus germans, a buscar fortuna.
Son pare va dir a colp:
—I que me’n vingues també mig descostellat?»

Per il·lustrar en què consisteix la tasca d'adaptació i il·lustració que fem a les Primeres Rondalles d'Enric Valor, al llibre que estem preparant quedaria així:

«El temps va anar passant, i va arribar un dia que Tonet, el tercer dels germans, va complir els divuit anys. Passà una vegada més el cru hivern de la serra de Penàguila, amb les seues boires i les seues copioses nevades, i un dia que estaven pare i fill sols, Tonet va proposar:
–Pare, jo voldria eixir, com els meus germans, a buscar fortuna.
–I que tornes com ells?»

La intenció és fer més accessibles les primeres lectures d'aquestes rondalles, mantenir l'esperit i incitar a que hi tornen, de més grans, aquesta vegada ja a gaudir del text complet d'Enric Valor.



28 de desembre de 2020

Activitat científica i artística amb "La neurona Lectoreta"

 


La neurona Lectoreta (https://bullent.net/libro/3275-NeuronaLectoreta) ens ensenya com fer una neurona amb plastilina i un punt de llibre en aquest vídeo: https://youtu.be/Q0qr4YuhVug


També la podem fer a imitació de la cara lectora que hi ha a la coberta del llibre o dibuixada com un estel o catxirulo, a l'estil d'Ortifus (com en la foto d'encapçalament)... Pots fer la neurona plana, com Fani Grande i Pau Mata van fer i podem veure en aquesta fotografia (moltes gràcies, xiques!):

 

No hi ha una manera bona de fer-la, les neurones són amigues de la diversitat i de la creativitat. 
I de la lectura, mira si no ho creus, quin fons ha trobat la neurona... El que és important és que ho passes bé.



Eines que hem utilitzat al vídeo: 

* plastilina de 2 o més colors
* un punt de llibre o cartolina que pugues retallar
* unes tisores
* un retolador gros 

1. Fem una esfera i un macarró amb plastilina. Seran el cos cel·lular on hi ha el nucli (el cap) i l'axò (la cua). Els unim amb l'ajuda d'un retall del punt de llibre o cartolina que hages triat. i ens ajudem del retolador per mantenir en alt el cos cel·lular.

2. Fem parts més petites de plastilina amb una petita tira de cartolina a dins per a que es queden rectes i les enganxem al cap. Aquests cabells de la neurona s'anomenen dendrites.

3. Al final de la cua o axò hi ha altres terminacions nervioses, que retallem amb les tisores.

4. Amb plastilina d'un altre color, aixafem un macarró més petit. Afegim diverses vegades a l'axò de la nostra neurona el que seran beines de mielina.

5. Voilà! Posar-li cara a la neurona no és necessari, però sí llegir el llibre de Fani Grande i Ortifus La neurona Lectoreta (https://bullent.net/libro/3275-NeuronaLectoreta), per a acabar de passar-ho bé.

Si ho has fet, ens agradarà molt que ens envies la fotografia i ens digues si has gaudit més amb la part científica o amb l'artística de l'activitat.


22 de desembre de 2020

El 2020 també ha dut coses bones



Al capdavall, el 2020 també ens ha dut coses bones: llibres que ens han alegrat un any escàs d'alegries. Tant de bo hagen fet el mateix per moltes persones.

Els presentem junts en aquest vídeo de llibres Bullents 2020: https://youtu.be/BpuhM9TpJNQ

Per unes festes plenes de felicitat, regala llibres: https://bullent.net/novetats-bullent/







17 de desembre de 2020

6 edicions de la novel·la de Lucía Arenas "Els temps de Sara"


En Els temps de Sara la protagonista veu com li canvia la vida el dia que fa setze anys. Per una banda, coneix a Àlex, algú molt especial per a ella. Però per una altra, son pare li conta un secret de família molt peculiar: li parla d'un gen que li predestinarà la vida, de desaparicions familiars, de viatges impossibles de creure...

Lucía Arenas va rebre el 31é Premi Enric Valor amb Els temps de Sara i també el premi Samaruc dels bibliotecaris valencians com a millor llibre juvenil.

El millor premi és el que rep dels lectors, exhaurint una rera l'altra cada nova edició. Arribem ja a la sisena, més de 5000 llibres venuts.

Enhorabona! Lucía, amb la intenció de descobrir el plaer de la lectura a una cosina, ha sabut arribar-ne a molts més.

Per saber més sobre el llibre: https://bullent.net/libro/3079-Els_temps_de_Sara

15 de desembre de 2020

A Alcoi, signatura: 'Primeres Rondalles d'Enric Valor' amb Jordi Raül Verdú

 



Aquest divendres, 18 de desembre, a partir de les 18h, Jordi Raül Verdú estarà a la Llibreria Llorens d'Alcoi (c/ Sant Llorens, 1) per signar els seus llibres, especialment els de la col·lecció «Primeres Rondalles d'Enric Valor» que són un magnífic regal per a aquestes festes.

Les «Primeres Rondalles» son una adaptació dels textos originals del mestre Valor que ha fet Jordi Raül Verdú per posar-los al abast dels més menuts. Il·lustrades a color, ací pots trobar tots els títols que hem publicat fins ara: 

https://bullent.net/detalle-coleccion/?co_id=85 


Les rondalles adaptades durant el 2020 han estat:

El castell d'Entorn i no Entorn té protagonista femenina, Teresa, la qual rep un llibre màgic que li canviarà la vida... 
La mestra i el manyà també té protagonista femenina, Beatriu i antagonista: Dona Irene. 
El xiquet que va nàixer de peus Bernadet comença la seua vida a l'ombra d'una maledicció que haurà de sortejar.
El darrer consell Andreu és un pastor que és segrestat.

10 de desembre de 2020

A Pego, "Dissabte, jazz", de Rafa Gomar


Dissabte, jazz de Rafa Gomar, és una novel·la que parla dels entrebancs vitals però també de segones oportunitats. A més, a través dels diàlegs dels personatges, s'aborden altres temes com l'assetjament cap a les dones, la sanitat en l'àmbit rural, la llei de dependència... 
Ha guanyat el Premi Soler i Estruch de Castelló (La Ribera).

El divendres, 18 de desembre a les 19h, vos esperem a l'Espai Veïnal de Pego (Passeig Cervantes) per xarrar sobre el llibre amb Rafa Gomar, l'autor, l'escriptora Elvira Cambrils i l'editora Núria Sendra. A més, Maria Seguí llegirà fragments del llibre.

Dibuixatòries de "Cinc en un llit"


A més de per cantar i contar, amb el conte "Cinc en un llit / Five in the bed" (https://bullent.net/libro/3276-Cinc-en-un-llit) també podem aprendre anglès i desenvolupar la nostra imaginació personalitzant els nostres cinc.

Fes la silueta de la mà i... a imaginar! Anna Roig ha fet totes aquestes dedicatòries il·lustrades o "dibuixatòries", com diu ella, que ens poden servir de mostra.

Per mostrar-t'ho millor les hem pujat a un vídeo https://youtu.be/LHdXwFGV3WU

4 de desembre de 2020

A Fan Set, 'L'home impacient' d'Antoni Martí Monterde

 

Divendres, 11 de desembre de 2020 a 19:00h tenim una cita a la llibreria Fan Set amb Antoni Martí Monterde, autor del dietari L'home impacient. Diaris  (1996-1998) que va guanyar el Premi d'Assaig Josep Vicent Marqués 2019, convocat per l'Ajuntament de València.

Tots els llibres tenen una porta perquè hi entri el lector, aquest en té dues, amb la peculiaritat que més que portes són andanes. Concretament les andanes de l’Estació del Nord, a València, i les de l’Estació de França, a Barcelona. Però no es tracta d’un llibre de viatge, sinó del relat d’un desplaçament. L’home impacient són uns diaris literaris, més aviat poc íntims, que Antoni Martí Monterde va començar a escriure en el moment que va abandonar València, on se sentia desplaçat, i s’instal·la a Barcelona com si fos per a sempre. Per raons diverses aquest desplaçament somou certs fonaments que tenen a veure amb la història personal —però també col·lectiva— d’una línia de ferrocarril que uneix les dues capitals. Llibres, espais, records, oblits, Cafès, constitueixen la trama d’un assaig narratiu en forma de diari sense dates, en què ressonen les potents veus de J. V. Foix, Joan Fuster i Josep Pla. Una meditació sobre el significat d’anar-se’n d’un lloc i preguntar-se si la vida no és precisament això, una immensa sala d’espera, com un Cafè, una andana de per vida, un lloc d’on estar sempre anant-se’n.


Antoni Martí Monterde (Torís, 1968) és Professor de Teoria de la Literatura i Literatura Comparada a la Universitat de Barcelona, on dirigeix el Grup de Recerca Literatura Comparada en l’Espai Intel·lectual Europeu i el Màster Barcelona-Europa. Dirigeix la Col·lecció Figura, a EdicionsUB. A banda de diversos articles sobre Walter Benjamin, Josep Pla, Eugeni d’Ors, Santiago Rusiñol, entre d’altres, i edicions de Xavier de Maistre, Joseph Texte... també ha publicat narrativa: L’erosió (2001, 2019). Com a assagista ha publicat els llibres J. V. Foix o la solitud de l’escriptura (1998), Poética del Café (2007). És autor també de Un somni Europeu. Història intel·lectual de la Literatura Comparada (2011) Els seus darrers llibres són El Far de Løndstrup. Assaig sobre la memòria moral els espais (2015), Joan Fuster. La paraula Assaig (2029) i París, Madrid, New-York: Les ciutats de lluny de Josep Pla (2019), amb el qual va obtenir el Premi Joan Fuster dels Premis Octubre 2018.

Imatge del Gat Atrafegat: @santjordiacasa 

2 de desembre de 2020

Dues dotzenes de rondalles... adaptades!

 


Ja duguem vint-i-quatre rondalles d'Enric Valor publicades. Dues dotzenes i la tasca continua. 
Adaptades, o siga, reescrites mantenint l'estil de Valor però més fàcils.

Ja estem preparant els quatre nous títols que arribaran a les llibreries en la primavera 2021. Son:

- Els guants de la felicitat, amb il·lustracions de Sílvia Faus
- El Castell del Sol, il·lustrada per Ada García
- Home roig, gos pelut i pedra rodona, amb Dani Cruz
- Els tres plets de Pasqua granada, amb Antoni Laveda