23 de maig de 2017

La migració interessa. 3a edició del llibre de Maria Jesús Bolta, A l'altra banda de les muntanyes













A l'altra banda de les muntanyes ha arribat a la 3 edició. És una novel·la de migració i també d'amor.
L'èxit de la novel·la rau en que aconsegueix arribar a tots els públics. És una novel·la escrita per als joves i al mateix temps està ambientada en els anys '70 i tracta el tema de l'emigració des del punt de vista de les generacions educades a un país que no és el dels seus pares amb un llenguatge deliciós, punts que enganxen també els més majors. I, tot i que assegura que no és autobiogràfica, la reconeguda escriptora pot parlar del tema de primera mà ja que ella mateixa va viure la circumstància de ser segona generació.

A A l'altra banda de les muntanyes: La família de Teresa va emigrar, de València a París, just abans de nàixer ella. Ara és una jove que, com cada estiu, torna al poble per visitar els iaios i retrobar els seus orígens. Aquesta vegada, però, no sent l'alegria que la desborda com altres anys; li acaben de trencar el cor i se sent molt desgraciada. No sap, però, que enguany, aquell paisatge estiuenc serà l'escenari d'una experiència inoblidable que la farà madurar i que li descobrirà que el futur, de vegades, s'embolica amb el passat, i que el dolor i l'afecte sempre es donen la mà.

Maria Jesús Bolta Bronchú (Meliana, 1958) va viure a França fins als 17 anys. És llicenciada en filologia romànica. Actualment exerceix de professora de llengua i literatura en un institut de secundària de l’Horta nord. És autora de múltiples obres de literatura infantil i juvenil, i guanyadora de premis literaris tan importants com el Samaruc (Les mans d'Amiel, 1992), el Vaixell de Vapor (Vull jugar, 1996), el Vicent Silvestre (Qui t’ha dit que el món era blanc?, 1999), el Folch i Torres (Animals! , 2002) i el Vila de l'Eliana (Pell-roja, rostre pàl.lid, 1995)

A la fitxa del llibre www.bullent.net/libro/3162-A_l-altra_banda_de_les_muntanyes podeu trobar més informació, a banda d'aquest vídeo del programa Un país de llibre en el que Eugeni Alemany va entrevistar l'autora amb motiu de la publicació del llibre:

18 de maig de 2017

2a edició de Lina Panxolina i el quadern màgic, de Mercè Climent


Lina és una xiqueta molt llesta i observadora que adora la màgia i la fantasia. Tanmateix, Lina se sent una mica apartada del món que l’envolta i està cansada de les odioses burles dels companys del col·le. Un dia se li apareix un personatge misteriós que l’obsequiarà amb un quadern màgic: tot allò que dibuixe es farà realitat...

Lina Panxolina i el quadern màgic, de Mercè Climent ha arribat a la segona edició, impulsada pels lectors de +8 anys que l'estimen tal i com és, amb la Panxolina i amb el quadern tan poderós.

A la pàgina del llibre http://www.bullent.net/libro/2922-Lina_Panxolina_i_el_quadern_magic podreu saber alguna cosa més sobre el llibre: començar a llegir-lo o veure un vídeo de l'autora, també hi ha una guia didàctica i, fins i tot un joc de comprensió lectora per jugar en línia.

Ja has llegit el llibre i vols provar a jugar? Ací tens l'enllaç: http://www.bullent.net/virtual/projects/lina_panxolina_i_el_quadern_magic/linapanxolina.html

16 de maig de 2017

Publicades les bases del 37é Premi Enric Valor

El premi Enric Valor de narrativa juvenil convocat per Edicions del Bullent i l'Ajuntament de Picanya arriba a la 37a edició.


S'acaba d'obrir el termini, que acabarà l'1 d'octubre de 2017.

Es poden presentar els originals mitjançant dues modalitats: la clàssica, de cinc còpies en paper enquadernades i també a través de correu electrònic. Aquesta darrera modalitat ha estat la més escollida pels participants en les darreres edicions. En els dos casos la llargada té les mateixes limitacions, entre 70 i 150 fulls.

La dotació és de 6000 euros a compte de drets d'autor i un gravat de Rafael Armengol, a més de la publicació de l'obra en la col·lecció Esplai d'Edicions del Bullent.

Es poden consultar les bases completes a la següent pàgina: http://www.bullent.net/premi-enric-valor/

Formaran el jurat Carles Fenollosa, Rosa Maria Polache Mahiques, Pilar Puchades, Vicent Sanhermelando i Núria Sendra.

Vicent Sanhermelando entra al jurat com a guanyador de l'any anterior amb la novel·la Pell de seda, una novel·la que ja és a les llibreries.
Pell de seda
En la convulsa València dels inicis del segle XV, Caterina Boïl, neboda del governador, coneix el jove Guillem de Pertusa al taller de seda que posseeix la família del xic. Encara que ella està compromesa, naixerà entre els dos un amor tan intens com impossible, ja que les respectives famílies pertanyen a bàndols rivals en la lluita pel poder de la ciutat. Un inesperat crim posarà a prova la relació de la parella en una successió de fets cap a un destí que mai no hagueren imaginat...

El lliurament del premi serà, com és tradició, prop de Santa Llúcia, el dissabte dia 16 de desembre de 2017 en la vila de Picanya.

Altres guanyadors d'edicions anteriors són:

Pell de seda, de Vicent Sanhermelando
Paraules de Júlia, de Joan Bustos
Moisés, estigues quiet, de Lliris Picó
Vaig fer la maleta un dia de juny, de Cinta Arasa
Vida, obra i secrets d'Helena Mascort, de Dolors Garcia i Cornellà

12 de maig de 2017

Es convoca el 19é Premi Bernat Capó de difusió de la cultura popular amb novetats


Edicions del Bullent i el Museu Valencià d'Etnologia de la Diputació de València convoquen el 19é el Premi Bernat Capó de difusió de la cultura popular.

El termini per presentar originals acaba el diumenge 20 d'agost de 2017.

És el primer sense la presència física de Bernat Capó, que ens va deixar el passat 14 de març.
Afortunadament, la falta de Bernat Capó no és l'única novetat del premi. 

Les bases es poden consultar a http://www.bullent.net/premi-bernat-capo/. S'hi han introduït alguns canvis, com ara la possibilitat de presentar els treballs per via electrònica o l'especificació de que es valoraran especialment aquells treballs que facen referència a la cultura material.

El jurat estarà format per Gil Manuel Hernández (professir i director del Museu faller), Joan Seguí (Conservador del Museu Valencià d'Etnologia) i Núria Sendra (editora).

L'any passat va guanyar el premi Els bastonets d'Algemesí, de Toni Bellón un treball sobre un dels balls més emblemàtics de la festa de la Mare de Déu de la Salut, i molt menys estudiat que altres com la Moixeranga, la peça més coneguda de la festa patrimoni de la Humanitat.

Altres guanyadors dels següents 5 anys són:

Fem safareig, d'Agnès Vidal i Vicedo
Fantasmes al palau, d'Ivan Carbonell Iglesias
Bruixes, dimonis i misteris, d'Àlvar Monferrer
Mujeres e industria tabaquera en Alicante, de Teresa Lanceta Aragonés
A què juguem? Els nostres jocs i joguets tradicionals, de Francesc Gisbert


10 de maig de 2017

A Algemesí, La llum de les estrelles mortes de Josep Manel Vidal



A la llibreria Samaruc (c/ Carrer de Sant Josep de Calassanç, 11,
Algemesí) diu que hi haurà una conjunció d'estrelles que durà bona sort als que les aguaiten. Serà el divendres 19 de maig, a les 19,30h.

La llum de les estrelles mortes, de Josep Manel Vidal és el llibre que es presenta i la font de la bona fortuna.

Es tracta d'un conjunt d’històries on l’autor distorsiona, de vegades de manera subtil, allò que anomenem quotidià i previsible: una societat que camina organitzada envers la mort, un autobús que no va enlloc, una fissura que fa desaparèixer els objectes, la por d’un escriptor que invoca ficcions amb la literatura... Potser no donen raó d’allò inexplicable, però sí exigeixen una pregunta que ens obliga a redirigir la mirada sobre qüestions que pensàvem definitivament contestades.

Aquest llibre va ser guanyador del Premi Soler i Estruch 2016.

Es pot llegir un fragment ara mateix:


8 de maig de 2017

Guia didàctica de Pell de seda, de Vicent Sanhermelando


Pell de seda, es contextualitza en la convulsa València dels inicis del segle xv, on les famílies Vilaragut i Centelles rivalitzaven pel poder a una de les ciutats més esplendoroses del moment.

Caterina Boïl, neboda del governador, coneix el jove Guillem de Pertusa al taller de seda que posseeix la família del xic. Encara que ella està compromesa, naixerà entre els dos un amor tan intens com impossible, ja que les respectives famílies pertanyen a bàndols rivals en la lluita pel poder de la ciutat.

Un inesperat crim posarà a prova la relació de la parella en una successió de fets cap a un destí que mai no hagueren imaginat.

Vicent Sanhermelando, a més d'escriure el llibre ha elaborat una completa guia didàctica que es pot descarregar en aquest enllaç:
http://www.bullent.net/ficheros/libros/esplai62.pdf

El desenvolupament de la història propicia una reflexió sobre l’amor adolescent i, en aquest cas concret, sobre els obstacles que sorgeixen pel posicionament que prenen les respectives famílies en el conflicte social de la ciutat (hui diríem per la filiació política).

D’altra banda, el fet que el temps de la novel·la se situe al segle xv dóna moltes possibilitats d’aprofitar el caire històric del llibre. Estem parlant del segle d’or valencià, segle on la literatura va viure un gran esplendor, i també altres àmbits. Per citar-ne alguns, l’augment demogràfic féu de València la ciutat de la Corona que més creixia; l’arquitectura d’eixa època ens va deixar monuments
molt significatius, i la seda, que cap a la segona meitat del segle va comptar amb nombrosos tallers que posaren els fonaments d’un important referent durant uns quants segles.

Aquestes són les activitats lògiques, quan se sap de què va la novel·la, però Vicent Sanhermelando també en proposa de més creatives, com ara aquesta:

Com d’intel·ligent sóc? La pregunta no es refereix a si eres poc o molt llest. Això no importa massa. El que és de veritat interessant és quin tipus de tasques saps fer millor. Actualment, els tècnics en la matèria parlen d’intel·ligències múltiples. Doncs això. Esbrina quin tipus d’intel·ligència tens provant a fer algunes de les activitats següents...

Per saber més de Pell de seda: http://www.bullent.net/libro/3218-Pell_de_seda

Aprofitem per inserir l'entrevista que li feren a Vicent Sanhermelando a la Fira del llibre de València:

5 de maig de 2017

El llenyater de Fortaleny


Fa molt de temps, quan els romans encara dominaven les nostres terres, en un llogaret que hui coneixem per Fortaleny, vivia un llenyater que li deien Paulus. La seua dona era molt estalviadora, i gastava el mínim possible. Tant era així que no li comprava mai cols al seu home, i això que per a ell era un deler. El pobre home somiava en una bona platerada de col bullida, tan olorosa, o de floricol fregideta...

Així comença, en l'època romana  El llenyater de Fortaleny un personatge simpàtic i espavilat que aconsegueix viure 1400 anys i una de les Primeres Rondalles d'Enric Valor acabades de publicar.



Les quatre rondalles que apareixen publicades la primavera del 2017, compten amb la col·laboració de l'Ajuntament de València i són:

9. El Gegant del Romaní
10. La mare dels peixos
11. La rabosa i el corb / Joan Ratot
12. El llenyater de Fortaleny


Altres rondalles publicades anteriorment a Primeres Rondalles d'Enric Valor són 8 llibres amb 10 rondalles:
Nabet

Podeu saber més de tota la col·lecció en aquest enllaç: http://www.bullent.net/detalle-coleccion/?co_id=85

Aquesta adaptació ha estat realitzada per Jordi Raül Verdú, mestre, contacontes i ha fet animacions lectores a Madrid, Els EUA, Andorra i a la seua terra. El periòdic Ciudad li haatorgat el premi CAM Medi Ambient 2009, per la defensa i difusió del Medi Ambient.És un compilador de relats populars i autor d’una trentena de llibres de literatura infantil, entre els quals hi ha Els donyets del bosc (1992), El misteri del Montcabrer (1994), El vellet de la Safor (1996), La xiqueta del Benicadell (2001), La velleta refranyera (2010), El pas de la Mort (2011), Les entranyes del Montgó (2012)...

Enric Valor, un dels escriptors actuals més reconeguts del nostre país i Premi d’Honor de les Lletres Catalanes, va nàixer a Castalla el 1911 i va morir a València el 13 de gener del 2000. Va estar investit Doctor Honoris Causa per diverses universitats, entre elles la Universitat de València i la Universitat Jaume I. Va ser autor d’una nombrosa producció literària, dins la qual ocupen un lloc especial aquestes Rondalles valencianes. Sense elles no hauria estat possible gaudir d’una bona part de les històries que la pervivència oral havia integrat en la nostra memòria col·lectiva. Enric Valor va saber posar-les per escrit amb una riquesa de llenguatge i una qualitat narrativa incomparables.

En aquest vídeo de la Fira del llibre de València Jordi Raül Verdú ens explica alguna cosa més: https://youtu.be/OD9hDNyG5HI

3 de maig de 2017

L'esperit del Cabanyal, de Teresa Sanchis Labiós es presenta a Casa Montaña



Rere una façana modernista i en al cor del popular barri del Canyameral es troba la bodega Restaurant Casa Montaña (c/Josep Benlliure, 69, València). Va ser fundada el 1836 així que ben bé podem imaginar Joaquim Sorolla o Vicent Blasco Ibáñez asseguts a les seues taules.

Allí hi seran el proper dimecres 10 de maig a les 19h, si bé com a personatges del llibre L'esperit del Cabanyal, creats per Teresa Sanchis Labiós i il·lustrats per Abraham Mondría.

A l'acte, comptarem amb la participació de l’autora, i l’il·lustrador i de Dèlia Amorós subdirectora de Conselleria de Cultura; de Yolanda Damià, periodista; de Mario Viché, director de la col·lecció i d'alumnes de la Comunitat d’aprenentatge Santiago Apóstol.

Moderarà Núria Sendra, editora


El llibre, recomanat per a lectors de 10 anys cap endavant, té com a protagonista a Guillem, nét de Cabanyalers que veuen amenaçada la seua casa i mig barri més per poder allargar l'avinguda de Blasco Ibáñez fins al mar. fins ací sabem que la història és certa.

En L'esperit del Cabanyal, Guillem comptarà amb l’ajuda de l’Esperit del Cabanyal, viatjarà a l’època de Sorolla i Blasco Ibáñez, per a trobar les quatre claus màgiques que salvaran el Cabanyal.

Per saber més sobre el llibre: http://www.bullent.net/libro/3211-Esperit_del_Cabanyal

Ací podeu veure a Teresa Sanchis Labiós parlant de L'esperit del Cabanyal en una entrevista que li feren a la Fira del llibre:









28 d’abril de 2017

A Gandia, presentem El Mondúver a un tir de pedra



Acaba d'arribar i El Mondúver a un tir de pedra, de Vicent Cervera i Òscar Martí, ja té dos actes la setmana que ve. La primera serà el dilluns dia 1 de maig a la Fira del Llibre de València, a les 18 hores, juntament amb Els bastonets d'Algemesí, de Toni Bellón.

La segona serà el dijous 4 de maig a la Casa de la Marquesa de Gandia (Passeig de Germanies, 13), a les 19:30 hores. Presentarà l'acte Xavier Ródenas, Regidor Delegat de Gestió Responsable del Territori, i comptarem amb l'actuació de Vicent Savall.



El Mondúver a un tir de pedra conté 408 pàgines a tot color amb 32 rutes de 4  nivells de dificultat distingits per colors. És un llibre de senderisme, però no únicament ja que els autors aprofiten per a il·lustrar al lector dels nombrosos valors etnogràfics que es poden trobar a cada ruta. És també un llibre de capçalera per viure la propera eixida a la muntanya abans i tot de fer-la.

"Som sentits, som vivències, nosaltres i els nostres llocs, emocions a flor de pell, present i passat, i formem part de la terra igual que la terra forma part de nosaltres. El Mondúver, l'Auir, la marjal: són en el nostre passat i en el nostre present i necessitem que continuen sent en el futur de l'ara. Perquè si els nostres llocs deixessen de ser, també deixa de ser el nostre passat, el nostre present, el futur que nosaltres voldríem per als que vindran. Els que seran allò que siga la terra que ara els deixarem." Text dels Saforíssims.

A continuació, teniu l'índex de les diverses rutes que proposa el llibre per a conèixer el Mondúver: https://issuu.com/bullent/docs/__ndex_mond__ver



Vicent Cervera i Peiró (Gandia, 1972), cofundador del Club Excursionista Mondúver, membre del Grup Scout Parpalló i del Club Alpí de Gandia, muntanyer experimentat i aficionat a l'escalada i la fotografia, porta mitja vida ascendint als pics més enlairats de la península, grimpant paratges alpins i trescant serralades com els Alps.

Òscar Martí i Calafat (Gandia, 1973), cofundador del Club Excursionista Mondúver, és un apassionat del territori, dels paratges autèntics i de la muntanya, aficionat a l'espeleologia, l'escalada i els esports d'aventura, fotògraf de paisatges, bloguer i divulgador.

Tots dos, amics des de l'escola, companys de vivències i germans de passions, es poden definir com uns caçadors de bones histories, d'eixes que conten les persones grans, d'eixes que formen part de la vida, d'aquelles que els empentaren a recórrer els senders i amagatalls del País Valencià per a viure unes experiències que plasmaren en conferències, articles, catàlegs, guies de muntanya i col·laboracions en obres com el Mapa Naturalista de la Safor. L'any 2010 publicaren, junt al també company de trepitjades i amic David Gomar, el llibre A un tir de pedra. Inventari dels senders i camins de muntanya de la Safor, i des d'aleshores gestionen la plana divulgativa homònima.

27 d’abril de 2017

Joan Pla al Maig literari de Picanya.


El dimecres 3 de maig de 2017, arrenca el Maig literari de Picanya amb la visita del reconegut escriptor Joan Pla. Joan Pla parlarà de tota la seua obra, i també de com sortir-se'n en condicions desfavorables, com les que ell es trobà en començar a publicar el 1980.

També participaran al maig literari de Picanya altres escriptors i escriptores com Paco Tortosa, Antonio Muñoz Molina, Fani Grande o Josep Lluís Roig. Tancarà el cicle el lliurament dels premis de poesia Camí de la Nòria el dia 30 de maig.

Pel mig, també hi haurà dues exposicions. La primera quinzena Un segle d’escriptura mecànica, Col·lecció de màquines d’escriure de Leo Navarro. I la segona quinzena Nosaltres, les escriptores valencianes en el temps. Amb la participació de Manola Roig i Rosa Roig (Comissàries de l’exposició).


Joan Pla és un dels autors més llegits pels valencians. Nasqué a Artana (La Plana Baixa) el 1942. Ha publicat més de 50 títols molts dels quals orientats a un públic jove, però també de novel·la negra amb implicacions polítiques. Ha estat traduït, a altres llengües com el castellà o l'anglés. I ha guanyat diversos premis: el Malva-rosa de narració curta (Ciutat de València), Vila de l'Eliana, Ciutat de Borriana, de Torrent, de Vila-real, Bancaixa i Vicent Silvestre (Premis Ciutat d'Alzira), l'Institut Interuniversitari de Filologia Valenciana i l'Enric Valor de literatura per a joves.

Estudià tres anys d'Econòmiques tot i que finalment es decantà per Magisteri. Ha exercit com a professor i actualment es dedica de ple a la lectura i a l'escriptura i també visita escoles i instituts per a promoure la lectura i trobar-se amb els seus lectors. La seua primera obra i més coneguda és Mor una vida es trenca un amor publicada per primera vegada el 1981.

En Edicions del Bullent ha publicat Un cadàver amanit amb xampanyL'Omicrom, El secret de Hassan, el morisc, L’ordinador màgic, Tots els noms d'Eva, El crim del mas Maleït i La maledicció del Graal càtar  amb el qual obtingué el Premi de narrativa juvenil Enric Valor.