26 de maig de 2020

Joc de Passaparaula amb la novel·la "Vaig fer la maleta un dia de juny"



Alumnes de l'IES El Puig han fet aquesta activitat tan engrescadora: elaborar un joc de "Passaparaula" amb la novel·la de Cinta Arasa "Vaig fer la maleta un dia de juny"

Consisteix en fer una pregunta sobre el llibre que comenci o contingui cadascuna de les lletres de l'abecedari. d'aquesta manera, després es podrà jugar al conegut joc utilitzant aquesta base.

Moltes gràcies Mireia Blanco, Abril Gayan, Àngela Devis; Rubén Aceituno, Mar Albiol, Laura Ribelles i Siena Bazán, Alejandro Garcia, Ricardo Martín alumnes de 4t ESO A!

Es poden descarregar les tres rodes del joc en pdf a la fitxa del llibre: https://bullent.net/libro/3168-Vaig_fer_la_maleta_un_dia_de_juny


Sinopsi de "Vaig fer la maleta un dia de juny", de Cinta Arasa:
Som al juny del 1909. Barcelona cremarà d'aquí poques setmanes, però ningú no ho intueix. L'Eulàlia, una adolescent de bona família, està convençuda que la vida de veritat només es llegeix als llibres. Acompanyarà el seu pare en un viatge de negocis al nord d'Anglaterra com a intèrpret. Fa la maleta a casa seva i no s'imagina que tardarà molt de temps a desfer-la, si és que la pot desfer mai. En el viatge descobrirà les condicions de vida dels obrers. L'Oliver, poc més gran que ella, li ensenyarà què vol dir treballar a una fàbrica... i que la vida de veritat també es pot viure.

"Vaig fer la maleta un dia de juny" va guanyar el Premi Enric Valor.


21 de maig de 2020

El xiquet que va nàixer de peus. Primeres Rondalles d'Enric Valor #novetat

El xiquet que va nàixer de peus

Enric Valor va arreplegar la rondalla El xiquet que va nàixer de peus a Castalla. La versió original la podeu trobar al volum 3 de les Rondalles Valencianes. La versió de "Les primeres rondalles d'Enric Valor", és adaptada per als lectors infantils. El llibre és a tot color i  està il·lustrada pe Noèlia Conca. 

En aquesta història, la màgia és un element central que ajudarà Bernadet tota la seua vida, des del moment del seu naixement:

«Jordi! La teua dona tindrà un fill a l’agost, naixerà de peus i es casarà amb la fillastra del rei».
Jordi es va quedar sense paraula. En aquell moment començaren a caure volves de neu, darrere de les quals desaparegué la vella. Al mes d’agost, com va pronosticar la gitana, la masovera va donar a llum un xic ros i bonic, que va nàixer de peus.
Un xiquet que rep ajuda de gent molt diversa en aquesta rondalla, per esquivar la maldat del rei.


Les quatre rondalles que apareixen publicades el 2020 són:
24. El xiquet que va nàixer de peus

Altres rondalles publicades anteriorment a Primeres Rondalles d'Enric Valor són 20 llibres amb 24 rondalles:

Les velletes de la Penya Roja
El patge Saguntí
L’amor de les tres taronges
El pollastre de festes
Esclafamuntanyes
L'envejós d'Alcalà
El ferrer de Bèlgida
Les animetes / Llegenda del palleter
El Gegant del Romaní
La mare dels peixos
La rabosa i el corb / Joan Ratot
El llenyater de Fortaleny
La crida de la rabosa / Comencilda, Secundina i Acabilda,
El rei Astoret,
El jugador de Petrer
Nabet.
L'albarder de Cocentaina,
I queixalets, també!, /El dimoni fumador,
El príncep desmemoriat
Història d'un mig pollastre

Per saber més de tota la col·lecció: http://www.bullent.net/detalle-coleccion/?co_id=85

Aquesta adaptació ha estat realitzada per Jordi Raül Verdú. És mestre, contacontes i ha fet animacions lectores a Madrid, Els EUA, Andorra i a la seua terra. El periòdic Ciudad li ha atorgat el premi CAM Medi Ambient 2009, per la defensa i difusió del Medi Ambient.És un compilador de relats populars i autor d’una trentena de llibres de literatura infantil, entre els quals hi ha Els donyets del bosc (1992), "El misteri del Montcabrer" (1994), "El vellet de la Safor" (1996), "La xiqueta del Benicadell" (2001), "La velleta refranyera" (2010), "El pas de la Mort" (2011), "Les entranyes del Montgó" (2012)... El 2017 ha guanyat el Premi Bernat Capó de difusió de la cultura popular amb "Contalles de iaios i iaies"

Enric Valor, un dels escriptors més reconeguts del nostre país i Premi d’Honor de les Lletres Catalanes, va nàixer a Castalla el 1911 i va morir a València el 13 de gener del 2000. Va estar investit Doctor Honoris Causa per diverses universitats, entre elles la Universitat de València i la Universitat Jaume I. Va ser autor d’una nombrosa producció literària, dins la qual ocupen un lloc especial aquestes Rondalles valencianes. Sense elles no hauria estat possible gaudir d’una bona part de les històries que la pervivència oral havia integrat en la nostra memòria col·lectiva. Enric Valor va saber posar-les per escrit amb una riquesa de llenguatge i una qualitat narrativa incomparables.

20 de maig de 2020

El castell d'Entorn i no Entorn. Primeres Rondalles d'Enric Valor #Novetat

El castell d'Entorn i no Entorn

A Xixona va arreplegar Enric Valor la rondalla El castell d'Entorn i no Entorn. Podem llegir la versió original al volum 4 de les Rondalles Valencianes. La versió de "Les primeres rondalles d'Enric Valor", és adaptada per als lectors infantils. El llibre és a tot color i té unes il·lustracions de Dani Cruz amb un estil modern i expressiu.

En aquesta rondalla la protagonista passa per moltes dificultats per estar al costat de Bernat, que se li ha aparegut en un misteriós llibre. 
Alhora, però, no s'atreveix a parlar-li.

Fa segles, Teresa vivia en una cabanya de la serra de L'Escobella amb son pare. Un dia, cosia a la porta i va veure venir cap a ella un pobre alt i flac, amb una barba i cabellera blanca i llarga, que duia a l’esquena unes alforges. Teresa li va traure un plat de calent i quan el vell se’l prengué, buscà en les alforges i tragué un llibrot, de velles tapes i fulls de pergamí. A la nit, començà, a mitja veu, a llegir les estranyes paraules de la primera pàgina, que deien: «Faig – aixac –abrac – cadabrac»...

Per a saber més del llibre o llegir-ne les primeres pàgines: https://bullent.net/libro/3260-CastellEntorn

Les quatre rondalles que apareixen publicades el 2020 són:

21. El darrer consell
24. El xiquet que va nàixer de peus

Altres rondalles publicades anteriorment a Primeres Rondalles d'Enric Valor són 20 llibres amb 24 rondalles:

Les velletes de la Penya Roja
El patge Saguntí
L’amor de les tres taronges
El pollastre de festes
Esclafamuntanyes
L'envejós d'Alcalà
El ferrer de Bèlgida
Les animetes / Llegenda del palleter
El Gegant del Romaní
La mare dels peixos
La rabosa i el corb / Joan Ratot
El llenyater de Fortaleny
La crida de la rabosa / Comencilda, Secundina i Acabilda,
El rei Astoret,
El jugador de Petrer
Nabet.
L'albarder de Cocentaina,
I queixalets, també!, /El dimoni fumador,
El príncep desmemoriat
Història d'un mig pollastre

Per saber més de tota la col·lecció: http://www.bullent.net/detalle-coleccion/?co_id=85

Aquesta adaptació ha estat realitzada per Jordi Raül Verdú. És mestre, contacontes i ha fet animacions lectores a Madrid, Els EUA, Andorra i a la seua terra. El periòdic Ciudad li ha atorgat el premi CAM Medi Ambient 2009, per la defensa i difusió del Medi Ambient.És un compilador de relats populars i autor d’una trentena de llibres de literatura infantil, entre els quals hi ha Els donyets del bosc (1992), "El misteri del Montcabrer" (1994), "El vellet de la Safor" (1996), "La xiqueta del Benicadell" (2001), "La velleta refranyera" (2010), "El pas de la Mort" (2011), "Les entranyes del Montgó" (2012)... El 2017 ha guanyat el Premi Bernat Capó de difusió de la cultura popular amb "Contalles de iaios i iaies"

Enric Valor, un dels escriptors més reconeguts del nostre país i Premi d’Honor de les Lletres Catalanes, va nàixer a Castalla el 1911 i va morir a València el 13 de gener del 2000. Va estar investit Doctor Honoris Causa per diverses universitats, entre elles la Universitat de València i la Universitat Jaume I. Va ser autor d’una nombrosa producció literària, dins la qual ocupen un lloc especial aquestes Rondalles valencianes. Sense elles no hauria estat possible gaudir d’una bona part de les històries que la pervivència oral havia integrat en la nostra memòria col·lectiva. Enric Valor va saber posar-les per escrit amb una riquesa de llenguatge i una qualitat narrativa incomparables.


19 de maig de 2020

'L'home impacient', ressenya de Gustau Muñoz




Sobre L'home impacient, d'Antoni Martí Monterde, diu Gustau Muñoz Veiga a eldiario.es:

«Figures de temps com Joan Fuster o César Simón, tan diferents, compareixen en aquestes pàgines. El passatge de València a Barcelona, d’anada i tornada, les estacions de tren (una gran obsessió), l’emigració acadèmica valenciana a Catalunya, el viatge, Buenos Aires i l’Argentina, el tempteig, la joventut que s’escola, tot això -i molt més- es troba en aquestes pàgines, amerades de lectures, de cultura, d’indagació i de rebel·lia. També d’una saviesa segura que no es deixa entabanar per mites, antics tambors, o falòrnies. Un gran assaig. Potser el millor assaig català s’està escrivint a València. I no en som del tot conscients...»

Podeu llegir la ressenya completa a:


15 de maig de 2020

La mestra i el manyà. Primeres Rondalles d'Enric Valor. #Novetat

La mestra i el manyà


La rondalla La mestra i el manyà va ser arreplegada per Enric Valor a Bèlgida. Podem llegir la versió original al volum 4 de les Rondalles Valencianes. La versió de "Les primeres rondalles d'Enric Valor", és adaptada per als lectors infantils. El llibre és a tot color i té unes il·lustracions ben boniques de Sílvia Faus.

Aquesta rondalla té dues històries diferenciades. A la primera, la protagonista és la mestra, una dona que aconsegueix el que vol amb l'enginy. A la segona, la mestra passa a ser la madrastra de la protagonista, que venç les dificultats amb la bondat i l'amor als animals.

A la vila d’Atzeneta, en una de les parts més altes i boscoses de la Vall d’Albaida, fa moltíssims anys, hi havia una mestra ben guapa, que era viuda i tenia una filla. Li deien dona Irene, i era una dona sabudíssima, de molta astúcia i sense bondat. Entre les alumnes, n’hi havia una que li deien Beatriu una xiqueta estudiosa i bencreguda i era filla del manyà del poble, Marçal, home molt hàbil en el seu ofici, i viudo igualment, com la mestra.

Per a saber més del llibre o llegir-ne les primeres pàgines: https://bullent.net/libro/3266-MestraManya

Les quatre rondalles que apareixen publicades el 2020 són:

21. El darrer consell
24. El xiquet que va nàixer de peus

Altres rondalles publicades anteriorment a Primeres Rondalles d'Enric Valor són 20 llibres amb 24 rondalles:

Les velletes de la Penya Roja
El patge Saguntí
L’amor de les tres taronges
El pollastre de festes
Esclafamuntanyes
L'envejós d'Alcalà
El ferrer de Bèlgida
Les animetes / Llegenda del palleter
El Gegant del Romaní
La mare dels peixos
La rabosa i el corb / Joan Ratot
El llenyater de Fortaleny
La crida de la rabosa / Comencilda, Secundina i Acabilda,
El rei Astoret,
El jugador de Petrer
Nabet.
L'albarder de Cocentaina,
I queixalets, també!, /El dimoni fumador,
El príncep desmemoriat
Història d'un mig pollastre

Podeu saber més de tota la col·lecció en aquest enllaç: http://www.bullent.net/detalle-coleccion/?co_id=85

Aquesta adaptació ha estat realitzada per Jordi Raül Verdú. És mestre, contacontes i ha fet animacions lectores a Madrid, Els EUA, Andorra i a la seua terra. El periòdic Ciudad li ha atorgat el premi CAM Medi Ambient 2009, per la defensa i difusió del Medi Ambient.És un compilador de relats populars i autor d’una trentena de llibres de literatura infantil, entre els quals hi ha Els donyets del bosc (1992), "El misteri del Montcabrer" (1994), "El vellet de la Safor" (1996), "La xiqueta del Benicadell" (2001), "La velleta refranyera" (2010), "El pas de la Mort" (2011), "Les entranyes del Montgó" (2012)... El 2017 ha guanyat el Premi Bernat Capó de difusió de la cultura popular amb "Contalles de iaios i iaies"

Enric Valor, un dels escriptors actuals més reconeguts del nostre país i Premi d’Honor de les Lletres Catalanes, va nàixer a Castalla el 1911 i va morir a València el 13 de gener del 2000. Va estar investit Doctor Honoris Causa per diverses universitats, entre elles la Universitat de València i la Universitat Jaume I. Va ser autor d’una nombrosa producció literària, dins la qual ocupen un lloc especial aquestes Rondalles valencianes. Sense elles no hauria estat possible gaudir d’una bona part de les històries que la pervivència oral havia integrat en la nostra memòria col·lectiva. Enric Valor va saber posar-les per escrit amb una riquesa de llenguatge i una qualitat narrativa incomparables.

13 de maig de 2020

El darrer consell. Primeres Rondalles d'Enric Valor. #Novetat



La rondalla El darrer consell va ser arreplegada per Enric Valor a Bèlgida. Podem llegir la versió original al volum 8 de les Rondalles Valencianes. La versió que acabem de fer ha estat adaptada per Jordi Raül Verdú, fent-la més propera als lectors infantils. El llibre és a tot color i està magníficament il·lustrat per Antoni Laveda.

A la rondalla, el protagonista passa vint anys segrestat i, en alliberar-lo, el seu captor li dona tres consells. La rondalla s'inicia en aquest context:

Açò diu que va passar en aquells temps en què la Vall d’Albaida es trobava en el límit del domini musulmà. A les faldes del Benicadell, vivia en una caseta un jove matrimoni , Andreu i Vicenta-Maria. Ell era pastor. El tercer mes de matrimoni, la desgràcia va caure sobre la parella. L’horta va ser arramblada per una forta avinguda d’aigua..., tot va ser arrabassat i deixat en la més gran desolació.

Per a saber més del llibre o llegir-ne les primeres pàgines: https://bullent.net/libro/3263-DarrerConsell

Les quatre rondalles que apareixen publicades el 2020 són:

21. El darrer consell
24. El xiquet que va nàixer de peus

Altres rondalles publicades anteriorment a Primeres Rondalles d'Enric Valor són 20 llibres amb 24 rondalles:

Les velletes de la Penya Roja
El patge Saguntí
L’amor de les tres taronges
El pollastre de festes
Esclafamuntanyes
L'envejós d'Alcalà
El ferrer de Bèlgida
Les animetes / Llegenda del palleter
El Gegant del Romaní
La mare dels peixos
La rabosa i el corb / Joan Ratot
El llenyater de Fortaleny
La crida de la rabosa / Comencilda, Secundina i Acabilda,
El rei Astoret,
El jugador de Petrer
Nabet.
L'albarder de Cocentaina,
I queixalets, també!, /El dimoni fumador,
El príncep desmemoriat
Història d'un mig pollastre

Podeu saber més de tota la col·lecció en aquest enllaç: http://www.bullent.net/detalle-coleccion/?co_id=85

Aquesta adaptació ha estat realitzada per Jordi Raül Verdú. És mestre, contacontes i ha fet animacions lectores a Madrid, Els EUA, Andorra i a la seua terra. El periòdic Ciudad li ha atorgat el premi CAM Medi Ambient 2009, per la defensa i difusió del Medi Ambient.És un compilador de relats populars i autor d’una trentena de llibres de literatura infantil, entre els quals hi ha Els donyets del bosc (1992), "El misteri del Montcabrer" (1994), "El vellet de la Safor" (1996), "La xiqueta del Benicadell" (2001), "La velleta refranyera" (2010), "El pas de la Mort" (2011), "Les entranyes del Montgó" (2012)... El 2017 ha guanyat el Premi Bernat Capó de difusió de la cultura popular amb "Contalles de iaios i iaies"

Enric Valor, un dels escriptors actuals més reconeguts del nostre país i Premi d’Honor de les Lletres Catalanes, va nàixer a Castalla el 1911 i va morir a València el 13 de gener del 2000. Va estar investit Doctor Honoris Causa per diverses universitats, entre elles la Universitat de València i la Universitat Jaume I. Va ser autor d’una nombrosa producció literària, dins la qual ocupen un lloc especial aquestes Rondalles valencianes. Sense elles no hauria estat possible gaudir d’una bona part de les històries que la pervivència oral havia integrat en la nostra memòria col·lectiva. Enric Valor va saber posar-les per escrit amb una riquesa de llenguatge i una qualitat narrativa incomparables.

8 de maig de 2020

Antoni Martí Monterde presenta "L'home impacient" en un vídeo



L’home impacient, d'Antoni Martí Monterde, és un dietari que l'autor començà a escriure quan va marxar de València l'any 1996. En un breu vídeo ens parla d'alguna de les circumstàncies.

«Importa poc no saber orientar-se en una ciutat. Perdre’s, però, en una ciutat com qui es perd al bosc, requereix aprenentatge. El barri Gòtic de Barcelona m’acull com un record, com l’encaminar
pausat pel barri del Carme de València, que havia perdut. La sensació de repetir tots els dies els mateixos itineraris, implacable conseqüència del fet que València, en realitat, no ha crescut com a ciutat d’Estellés ençà, em feia abandonar el costum de l’errabundeig.»

La resta del vídeo: https://youtu.be/GuGp14D6nCk 


Com també diu al vídeo, el llibre va guanyar el Premi d'assaig Josep Vicent Marqués, dels Premis Ciutat de València.

Per saber-ne més, llegir les primeres pàgines, etc. la pàgina del llibre: https://bullent.net/libro/3259-HomeImpacient

Tots els llibres tenen una porta perquè hi entri el lector, aquest en té dues, amb la peculiaritat que més que portes són andanes. Concretament les andanes de l’Estació del Nord, a València, i les de l’Estació de França, a Barcelona. Però no es tracta d’un llibre de viatge, sinó del relat d’un desplaçament.
L’home impacient són uns diaris literaris, més aviat poc íntims, que Antoni Martí Monterde va començar a escriure en el moment que va abandonar València, on se sentia desplaçat, i s’instal·la a Barcelona com si fos per a sempre. Per raons diverses aquest desplaçament somou certs fonaments que tenen a veure amb la història personal –però també col·lectiva– d’una línia de ferrocarril que uneix les dues capitals.
Llibres, espais, records, oblits, Cafès, constitueixen la trama d’un assaig narratiu en forma de diari sense dates, en què ressonen les potents veus de J. V. Foix, Joan Fuster i Josep Pla. Una meditació sobre el significat d’anar-se’n d’un lloc i preguntar-se si la vida no és precisament això, una immensa sala d’espera, com un Cafè, una andana de per vida, un lloc d’on estar sempre anant-se’n.

6 de maig de 2020

El pollastre de festes: Dibuixa, acoloreix, aprén


 

Després de dibuixos de Dani Cruz per a acolorir la rondalla "Esclafamuntanyes" i de 3 en 1: Com es fa, dibuixa i acoloreix "La rabosa i el corb", li toca a la rondalla "El pollastre de festes"

Dani Cruz ens mostra com fer un dibuix com el que va fer a la rondalla "El pollastre de festes" de tres formes:

1r) Ha fet un esquema per passos per a que puguem fer el dibuix del pollastre que no sabem fins al final de la rondalla per què és protagonista:


2n) També ha fet el dibuix a línia per a acolorir a casa:



3r) Podem veure un vídeo amb el procés que ell ha seguit
https://youtu.be/rlPxj-n2fmY


Coneixes aquesta rondalla? T'expliquem un poc de la història:
A Bèlgida vivia la tia Rosa, una dona molt deseixida, casada amb Joanet de Repic. Tenien tres filles, que es casaren amb tres fadrins de la rodalia: un de Benigànim, un altre d’Albaida i un tercer de Carrícola. Un any arribaren les festes de Benigànim, i la filla, Maria la sabatera, va convidar-hi els seus pares. Arribat el dia, Rosa i Joan baixaren al corral, agafaren el pollastre i se n’anaren. Ella tenia molta gana de menjar confitures i pastes, que sabia que la filla tenia costum de fer...
Ho podeu descarregar des d'ací o, en pdf, a la pàgina del llibre que té la rondalla adaptada: https://bullent.net/libro/3248-pollastre-de-festes

Podeu visitar el web de Dani Cruz, per saber més de l'autor que ens ha fet aquest regal: https://www.danicruz.com/. Buscar-lo i seguir-lo a les xarxes socials.

30 d’abril de 2020

"L'home impacient", d'Antoni Martí Monterde #Novetat


Tots els llibres tenen una porta perquè hi entri el lector, aquest en té dues, amb la peculiaritat que més que portes són andanes. Concretament les andanes de l’Estació del Nord, a València, i les de l’Estació de França, a Barcelona. Però no es tracta d’un llibre de viatge, sinó del relat d’un desplaçament.
L’home impacient són uns diaris literaris, més aviat poc íntims, que Antoni Martí Monterde va començar a escriure en el moment que va abandonar València, on se sentia desplaçat, i s’instal·la a Barcelona com si fos per a sempre. Per raons diverses aquest desplaçament somou certs fonaments que tenen a veure amb la història personal –però també col·lectiva– d’una línia de ferrocarril que uneix les dues capitals.
Llibres, espais, records, oblits, Cafès, constitueixen la trama d’un assaig narratiu en forma de diari sense dates, en què ressonen les potents veus de J. V. Foix, Joan Fuster i Josep Pla. Una meditació sobre el significat d’anar-se’n d’un lloc i preguntar-se si la vida no és precisament això, una immensa sala d’espera, com un Cafè, una andana de per vida, un lloc d’on estar sempre anant-se’n.

Antoni Martí Monterde (Torís, 1968) és Professor de Teoria de la Literatura i Literatura Comparada a la Universitat de Barcelona, on dirigeix el Grup de Recerca Literatura Comparada en l’Espai Intel·lectual Europeu i el Màster Barcelona-Europa. Dirigeix la Col·lecció Figura, a EdicionsUB.
A banda de diversos articles sobre Walter Benjamin, Josep Pla, Eugeni d’Ors, Santiago Rusiñol, entre d’altres, i edicions de Xavier de Maistre, Joseph Texte... també ha publicat narrativa: L’erosió (2001, 2019). Com a assagista ha publicat els llibres J. V. Foix o la solitud de l’escriptura (1998), Poética del Café (2007). És autor també de Un somni Europeu. Història intel·lectual de la Literatura Comparada (2011) Els seus darrers llibres són El Far de Løndstrup. Assaig sobre la memòria moral els espais (2015), Joan Fuster. La paraula Assaig (2029) i París, Madrid, New-York: Les ciutats de lluny de Josep Pla (2019), amb el qual va obtenir el Premi Joan Fuster dels Premis Octubre 2018.

Amb L’home impacient va guanyar el Premi d'assaig Josep Vicent Marqués, dels Premis Ciutat de València.

Es poden llegir les primeres pàgines a la pàgina del llibre: https://bullent.net/libro/3259-HomeImpacient

On es pot adquirir? (entre altres)

Sempre el pots demanar a la llibreria habitual, algunes serveixen ara i altres ho faran quan obriran.

Al web de l'editorial (enviament a domicili durant l'estat d'alarma): https://bullent.net/libro/3259-HomeImpacient, i si ens indiques la llibreria habitual on no l'has pogut comprar li fem arribar el percentatge corresponent.

A Libelista, en diverses llibreries: https://www.libelista.com/lhome-impacient-679911

A Llibreries obertes: https://llibreriesobertes.cat/product/lhome-impacient/

29 d’abril de 2020

Repte de lectura amb fotos per a joves: fer un bodegó lector


Hem estat proposant activitats per als més petits de la casa. Ara ens ha arribat aquesta activitat tan engrescadora que ha fet la professora  Maria Cebolla per a lectores i lectors més crescuts i li hem demanat permís per a escampar-la. Es tracta de fer un bodegó lector. Si us animeu a fer-ne de llibres d'Edicions del Bullent i ens els feu arribar, ens alegrarà molt, els compartirem per les xarxes i mirarem de fer-vos arribar una sorpresa.

Ens aquests passos ha plantejat l'activitat Maria:

1) Triar un llibre.
2) Fer una fotografia del llibre acompanyada d’una sèrie d’objectes, dibuixos o imatges que es relacionen amb el contingut de la història (almenys 4 o 5).
3) Realitzar un resum breu de la història, però sense contar el final.
4) Buscar informació sobre l’autor/a del llibre i escriure una breu biografia.
5) Explicar el perquè s’han inclòs els objectes en la fotografia.

Vet aquí el resultat per a la imatge superior que ens ha fet arribar:

El llibre: Vaig fer la maleta un dia de juny
La novel·la se situa al juny de 1909 i la seua protagonista, l’Eulàlia, acompanyarà el seu pare en un viatge de negocis al nord d’Anglaterra com a intèrpret. En el viatge descobrirà les condicions de vida dels obrers. L’Oliver, poc més gran que ella, li ensenyarà que vol dir treballar en una fàbrica... i que la vida de veritat també es pot viure.

L’autora: Cinta Arasa
És llicenciada en Ciències Polítiques i de l’Administració. Escriu des que tenia onze anys. És autora de la novel·la Arran de l’Ebre (Aeditors, 2009) i de llibres per a infants: On és el Sol, Cucafera? (2007), Emergència al País de la Màgia (2010), El món dalt d’una sabata (2012), Missió Trobairitz! (2013), Zeineb, la primera enxaneta (2013) i Ha arribat la primavera (2014).

La xiqueta llegint
Eulàlia és una apassionada de la lectura. Per això sempre té llibres al seu abast per tal de llegir.

El mapa i la bandera d’Anglaterra
La historia que es desenvolupa a la novel·la transcorre a Anglaterra, concretament a Liverpool.

El teler
La fàbrica del senyor Louis es dedica a fer teles, per això hi havia màquines de filar i telers. A més, relacionat amb aquest aparell hi succeeix un episodi molt tràgic.

L’ull
Els obrers que treballaven en les fabriques tenien unes condicions laborals pèssimes, fins i tot es produïen malalties associades al treball. Els telers de les fàbriques generaven una pols que s’escampava pertot i penetrava als ulls dels treballadors, i els provocava uns inflamacions terribles i conjuntivitis crònica.

Si t'ha encuriosit el llibre, que va guanyar el Premi Enric Valor, podeu llegir les primeres pàgines a: https://bullent.net/libro/3168-Vaig_fer_la_maleta_un_dia_de_juny