La quarta edició de Moisés, estigues quiet, de Lliris Picó, no només torna a demostrar que no para quiet, sinó també que està atent a la seua imatge i ve amb alguns canvis: la imatge i el tacte de la coberta, el color de les pàgines… Esperem que agrade!
Diu Moisés al llibre que "escriure és molt terapèutic i també molt perillós, perquè és com mirar-te a l’espill i veure aquell horrible grapat de puntets negres que t’omplin el nas i et fan fàstic a tu mateix". Doncs ja veus, amb puntets negres o de colors, la gent s'estima al Moisés (la gent que compta, clar).
Ens alegra molt que la gent se l'estime tant, que ha guanyat el Premi Enric Valor, el Premi de la crítica de l'AELC Millor llibre juvenil i també el premi millor de tots: el dels lectors, que han fet que la tercera edició siga ja una realitat.
Al llibre, Moisés ens parla del que li passa en primera persona:
Sóc Moisés i en aquest llibre us explique coses meues. Una d'elles és que sóc hiperactiu. Des dels 5 anys hem visitat un grapat de metges i psicòlegs fins que vaig ser diagnosticat i etiquetat, com els paquets de pasta. "Moisés estigues quiet", "Moisés para un moment", "Moisés deixa cada cosa al seu lloc"... No, si jo ho entenc: tant de moviment treu de polleguera a qualsevol. De fet m'altera a mi mateix. Però què voleu que faça! També sóc adoptat i m'enamore i m'equivoque i hi ha qui em té mania, però també m'estimen molt... Tots som així de diferents als quinze anys?
En el següent vídeo Lliris Picó ens en feia cinc cèntims en 2 minutets i a la pàgina del llibre hi ha més coses, com les primeres pàgines, la proposta didàctica...
Cap comentari:
Publica un comentari a l'entrada