22 de desembre de 2011

Humors agres, de Sico Fons. Novetat editorial.





Humors agres, de Sico Fons, acaba d'aparéixer a la col·lecció Miratges

Com deia Jacinto Benavente “La ironia és una tristesa que no pot plorar i somriu”. I això és el que trobem en aquests relats. Tant és que s’hi relate el desig de no fer-se vell ni morir, com qui s’enamora perdudament d’un home molt especial, la ironia és omnipresent i com mig amagada darrere de cada frase, cada situació, cada personatge. Moltes vegades és l’escut o el recer que fa servir la ment humana per a protegir-se de l’absurd, el dolor o la dissort de la vida quotidiana. Tot això és, el que es pot trobar en aquest recull de relats que va guanyar el 56é Premi Soler i Estruch de narrativa curta.


Sico Fons és el nom literari de Francesc Antoni Asensio Fons (Tavernes de la Valldigna, 1963). Ha exercit múltiples oficis, com ara muntador de mobles, collidor de taronja o apicultor –activitat que encara practica, per herència familiar-. Té publicats diversos llibres, entre els quals destaquem L’udol de la sirena (2001), Els crits de la follia (2004), Infants adormits (2005), Parelles imperfectes (2006)., El desfici dels herois (2008) o Un estiu a l'infern (2010). I ha guanyat, entre altres el III Premi Literari de Constantí de Tarragona, el VII Certamen de Cuentos “al margen” i el Premi Nacional de Microrelats “El Basar”

També ha col·laborat  en premsa a Turia, el Diari Levante, el Temps, l’Avui o L’Avanç i és col·laborador habitual a La Veu de la Valldigna, Quinzedies de la Safor i Gandia Express.



Podeu llegir un dels contes que hem penjat a issuu. Tracta dún idiota que es fa polític i arriba molt lluny. Sort que això no passa en la realitat...




I també veure al mateix Sico Fons presentant-nos el llibre en aquest video