31 d’agost del 2012

Al setembre, Vicent Andrés Estellés #FestaEstellés12



Al setembre comencen les celebracions de la diada d'Estellés. L'escriptor Josep Lozano en fa la crida i poblacions de tot arreu responen i organitzen actes i sopars amb aquest motiu. Podeu obtindre més informació al següent blog: http://festaestelles.blogspot.com.es/

Cada anys a Edicions del Bullent ens sumem fent una petita aportació en forma d'entrada al blog. Enguany, hem elaborat un senzill video del poema "Cançó de bressol". Aquí us el deixem:



Vegeu quins és la festa que us queda més propera i acudiu-hi. Us recomanem tots els seus llibres i, òbviament, l'antologia que hem publicat a Edicions del Bullent 69 poemes d'amor.




29 d’agost del 2012

A què juguem i Francesc Gisbert a l'Encontre d'Ensenyants de l'Alcoià-Comtat


Escola valenciana i la coordinadora Alcoià i Comtat pel valencià organitzen el VI Encontre d'ensenyants de l'Alcoià i El comtat. Serà a Alcoi, al CP Miguel Hernández (c/ Santa Teresa de Jornet, 2, prop de l'Hospital) el divendres 28 de setembre de vesprada i dissabte 29 de matí. Us podeu inscriure fins el 24 de setembre.

En el marc d'aquest encontre Francesc Gisbert parlarà dels jocs i joguets tradicionals, com ho fa al llibre A què juguem? Els nostres jocs i joguets tradicionals.

Dia: dissabte,  29 de setembre de 2012
Hora:12:00 – 13:00
Lloc: CP Miguel Hernández (c/ Santa Teresa de Jornet, 2, Alcoi. Mapa)




La resta del programa també és molt interessant:
Divendres:
de 18-18:15: presentació
de 18:15-19:30 Joan Fuster, Mestre de mestres, per Joan Borja
de 19:30 a 21:00 Taller de llengua, per Ferran Suay
Dissabte:
de 10 a 11 I ara, què diuen les lleis?, per Tudi Torró (inspectora d'educació)
d'11 a 11:45 Circular de principi de curs de la Federació Escola Valenciana
d'11:45 a 12 Descans
de 12 a 13 A què juguem? Jocs populars i tradicionals, per Francesc Gisbert
de 13 a 13:45 Presentació del Llibre de Pau i de la campanya Llegir és créixer

de 13:45 a 14 Conclusions

Desitgem tota la fortuna i una bona collita d'idees als que treballen en positiu pel futur de la nostra terra!

26 d’agost del 2012

Pell de gat, de M. Victòria Lovaina, guanya el Premi Soler i Estruch



El 57é Premi Soler i Estruch de narrativa curta, ha estat atorgat per unanimitat del jurat a l'obra Pell de gat, de M. Victòria Lovaina.

El jurat ha estat composat per Tobies Grimaltos, Rafael Estrada, Anna Moner, Urbà Lozano, Núria Sendra, i la regidora de cultura com a presidenta i l’Animador Sociocultural com a secretari. S'han presentat 10 obres i la dotació del premi  consisteix en 2.000 euros, la publicació de l’obra premiada a cla col·lecció Miratges, a més d'una escultura de metall realitzada per l’artista Josep Alfonso.

Sobre Pell de gatL’arribada a Vilamoix de Nona Giuliani, gran contorsionista del circ Manfredy, i l’assassinat d’un gat són el punt de partida de les vides d’alguns dels habitants d’aquesta població. Disset històries que relaten un seguit de vides creuades, de pors i de sentiments enfrontats. Les vides, entre d’altres, de la Nona Giuliani i la Fermina Reyes, uns éssers que anhelen una felicitat que sovint se’ls esmuny, igual que fan els gats de la riera de Vilamoix, unes presències inquietants al llarg dels relats, uns personatges més en tota aquesta història. 

M. Victòria Lovaina i Ruiz (Barcelona, 1959), és diplomada en magisteri i llicenciada en Ciències de l’educació. Exerceix la docència de llengua catalana en un institut d’ensenyament secundari a Cerdanyola del Vallès, Barcelona. Aquesta feina la compagina, com pot, amb l’escriptura de contes, relats i alguna novel·la.

Ha obtingut alguns premis literaris com el premi Districte V (2005), Segon premi de relats Mercè Rodoreda (2007), Premi Joescric de Novel·la (2008), Premi de narrativa breu per a dones (2009), Premi certamen Paraules (2009) o el Premi Rafael Comenge de narrativa (2011).
Té publicades dues novel·les: Amb ulls de nina. (Drac, 2008) i  Dietari de Les Gorges. (Ed. Saragossa, 2009).

Les obres guanyadores de les darreres edicions varen ser  
Humors agres, de Sico Fons,  
Efectes secundaris, de Jovi Lozano-Seser 
i
El vol de les papallones, de Maurici Belmonte.

23 d’agost del 2012

Fuster o l’estratègia del centaure, de Vicent Salvador, Al fons del Bullent


En l'any en què ens trobem, inevitablement, havíem de destacar a l'apartat Al fons del Bullent el llibre Fuster o l'estratègia del centaure, de Vicent Salvador. L'autor fa en aquest llibre una anàlisi del discurs de Joan Fuster. Paraules Majors. Fa 90 anys del seu naixement, 20 de la seua mort, 50 de la publicació de Nosaltres els valencians. Però no calen números rodons, parlem (reverencialment) d'un personatge cabdal. Aprofundir en l'obra de Joan Fuster de la mà de Vicent Salvador és un luxe que no ha de deixar passar qui vulga fer-ho.

Us duguem un petit tast per a que pugueu comprovar-ho:



Fuster o l’estratègia del centaure és una lectura interpretativa de l’obra fusteriana que se centra en la dimensió assagística i en les claus més rellevants de l’estil del autor, sense descurar les aportacions d’aquest a la reflexió sobre el fet literari i sobre la història social de la llengua. Es tracta, al capdavall, d’una invitació -en to d’assaig- al coneixement d’una figura heterodoxa i suggestiva alhora: centàurica. 

Vicent Salvador i Liern (Paterna, 1951) És catedràtic de filologia catalana a la Universitat Jaume I i membre de la junta directiva de l'Institut Interuniversitari de Filologia Valenciana. Ha publicat alguns llibres de poemes, com Mercat de la sal (Premi Vicent Andrés Estellés, 1992), a més de diversos treballs sobre anàlisi del discurs, crítica i teoria literàries. 

21 d’agost del 2012

Dissabte, Lliurament del Premi Soler i Estruch #premisliteraris


A finals d'aquesta setmana se sabrà quina és l'obra guanyadora del Premi Soler i Estruch de narrativa curta d'enguany, que convoca l'ajuntament de Castelló de la Ribera i que Edicions del Bullent publica.

Recordem que el termini per presentar obres va acabar el dia 20 de juny, que la dotació és de 2000 eur a més d'una escultura de metall realitzada per l’artista local Josep Alfonso i que el jurat d'enguany està format per Tobies Grimaltos, Rafael Estrada, Anna Moner, Urbà Lozano i Núria Sendra. S'han presentat 10 obres. Sembla que l'obra guanyadora podria estar entre una història tragicòmica de la postguerra i una altra on un  circ fa de fil conductor, a través de dècades, de diverses biografies d'un poble imaginari.

Si voleu acudir a l'acte de lliurament preneu nota:

Data: Dissabte, 25 d'agost de 2012.
Hora: 23:00 h.
Lloc: Parc de l'estació de Castelló de la Ribera

En el mateix acte, a més del lliurament dels guardons del “LVII Certamen Literari Castellum Ripae”, dins del qual està el premi Soler i Estruch, també es donaran els premis del “XVII Concurs de Cartells de Festes Majors i de Moros i Cristians” i es farà la presentació de les festeres i festers del poble. Com a nota curiosa, explicarem que les festeres i festers i els premis literaris, tenen més punts d'unió dels que a primer colp d'ull podria semblar. Diu que en els seus inicis el guanyador del certament literari era l'encarregat d'escollir qui seria la reina de les festes d'entre un conjunt de candidates. Afortunadament, sobre els guanyadors actuals ja no pesa aquesta responsabilitat. És la sort la que, mitjançant un sorteig entre les candidates, farà aquest paper a Castelló.

Però tot això només ho sabem d'oïdes, ja que Edicions del Bullent només fa dues edicions que participem en el jurat i hem publicat tres obres guanyadores ben recomanables:

Humors agres, de Sico Fons
Efectes secundaris, de Jovi Lozano-Seser
El vol de les papallones, de Maurici Belmonte
La quarta està a punt per ser desvelada divendres. Si voleu acudir-hi, allà ens veurem!






9 d’agost del 2012

En quin cap cap, d'Enric Lluch, Al fons del Bullent


A l'estiu cal divertir-se, així que recuperem avui aquest llibre d'Enric Lluch que genera rialles espontànies en grans i menuts. En el seu moment fou Premi de la Cr´tica de l'IIFV, però, sobretot, ha rebut com a premi el reconeixement dels lectors.

En quin cap cap, d'Enric Lluch i il·lustracins d'Albert Pallarés ens conta aquesta història:

Els reis de Trèvol s’enfilaren damunt dels seus cavalls i marxaren a berenar. Ningú no sabé com, però es perderen. Així doncs, el país restà sense rei, sense reina... i sense hereus a la corona. Oi, oi, oi! Què podien fer els súbdits de Trèvol? Després de barrinar fins que els eixí fum de l’arreleta del cervell decidiren... 

Enric Lluch (Algemesí, 1949) és llicenciat en Història per la Universitat de València.La seua activitat literària abasta, bàsicament, la narrativa infantil i juvenil. Ha estat guardonat, entre altres, amb el premi Samaruc al millor llibre valencià, el de la Crítica de l’Institut Interuniversitari de Filologia Valenciana, el Premi Carmesina, etc. És autor d’uns seixanta llibres de caràcter infantil o juvenil. La seua obra ha estat traduïda a totes les llengües de l’Estat i ha estat transcrita al sistema Braille. En Edicions del Bullent ha publicat El regne de Tentipotenti, L’inventor Xaveta i En quin cap cap?, premi de la Crítica de l’IIFV. La germanor del camí ha rebut el Premi Enric Valor de narrativa juvenil.


Llegiu-ne un fragment:






7 d’agost del 2012

El cavall verd, de Joaquim Borrell, Al fons del Bullent


 El cavall verd, de Joaquim Borrell

L’any 1609 Martí Vallalta, soldat llicenciat de les Índies, torna a la seua Marina natal. Aviat té l’ocasió de socórrer Ezme, una jove i misteriosa morisca de la vall de Laguar acusada de bruixeria. Mentre creix el seu amor, comencen els preparatius d’un projecte secret, que l’arribada dels exèrcits d’Itàlia posarà en marxa: l’expulsió dels moriscos del Regne de València. Quinze mil homes, dones i xiquets, decidits a resistir-la, s’apleguen a Laguar a les ordres de l’improvisat rei Mellini, moliner de Guadalest. Segons una vella profecia, allí un cavall verd, que els rebels identifiquen amb la muntanya de Pop, salvarà el seu poble dels enemics. S’alça el teló del moment més tràgic i decisiu de l’edat moderna valenciana. 

Joaquín Borrell (1956), benisser per ius sanguinis i valencià per naixement, pare de quatre fills i actualment notari a València,  compagina l'ofici de notari amb l'escriptura. Sol escriure fonamentalment novel·la històrica. Alguns del llibres que té publicats són L'alliberament d'Andròmeda, El bes de la nivaira (Premi Serra d'Or, 1991), L'esclava de blau, La llàgrima d'Atenea, Sibil.la, la plebea que va regnar, Les Nàufores i El cavall verd, els dos darrers en Edicions del Bullent. 
 

2 d’agost del 2012

El collar de la coloma, d'Ibn Hazm de Córdova, al Fons del Bullent







Al fons del Bullent, i al Fons de la història, en aquest cas. Parlem d'una adaptació d'Antoni Martínez d'aquest clàssic datat ara fa uns 990 anys de res. L'amor no ha canviat en aquest temps. I la manera de viure'l, d'entendre'l, de lloar-lo?


Ibn Hazm de Còrdova va nàixer l’any 994. Va escriure a Xàtiva. El collar de la coloma, datada l’any 1022. Va viure els anys més crítics de l’islam andalusí. El seu temps va presenciar la dissolució del califat i la formació de les taifes que havien d’accelerar el declivi del poder musulmà a la Península Ibèrica. Ell és testimoni privilegiat d’aquests esdeveniments, i en dóna fe amb una obra enciclopèdica, fecunda i rica. El collar de la coloma –tractat sobre l’amor i els amants– és, sens dubte, la perla de l’autor i de la literatura aràbigo-andalusina. L’amor és el fil conductor de l’obra entre tots els temes interessants que hi tracta. L’amor ha acompanyat l’autor durant els anys viscuts i ara mou el seu record; és el motiu sobre el qual reflexiona vitalment i filosòficament. Ibn Hazm va morir prop de Huelva l’any 1064. 

Antoni Martínez de Xàtiva durant alguns anys va anar llegint i rellegint el tractat, va anar escrivint i reescrivint els poemes perquè li eren font de plaer, i a la fi els publica l’any 1994. Aquest fou el seu homenatge, i també el nostre, a Ibn Hazm amb motiu del mil·lenari del seu naixement.
Pàgina de l'IIFV d'Antoni Martínez Revert, per saber-ne més. 


Vet aquí un fragment del llibre:





Per a fer-te amb el llibre, enllaç a la fitxa.