El cavall verd, de Joaquim Borrell
L’any 1609 Martí Vallalta, soldat llicenciat de les Índies, torna a la seua Marina natal. Aviat té l’ocasió de socórrer Ezme, una jove i misteriosa morisca de la vall de Laguar acusada de bruixeria. Mentre creix el seu amor, comencen els preparatius d’un projecte secret, que l’arribada dels exèrcits d’Itàlia posarà en marxa: l’expulsió dels moriscos del Regne de València. Quinze mil homes, dones i xiquets, decidits a resistir-la, s’apleguen a Laguar a les ordres de l’improvisat rei Mellini, moliner de Guadalest. Segons una vella profecia, allí un cavall verd, que els rebels identifiquen amb la muntanya de Pop, salvarà el seu poble dels enemics. S’alça el teló del moment més tràgic i decisiu de l’edat moderna valenciana.
Joaquín Borrell (1956), benisser per ius sanguinis i valencià per naixement, pare de quatre fills i actualment notari a València, compagina l'ofici de notari amb l'escriptura. Sol escriure fonamentalment novel·la històrica. Alguns del llibres que té publicats són L'alliberament d'Andròmeda, El bes de la nivaira (Premi Serra d'Or, 1991), L'esclava de blau, La llàgrima d'Atenea, Sibil.la, la plebea que va regnar, Les Nàufores i El cavall verd, els dos darrers en Edicions del Bullent.
M'agrada molt aquest autor, li he llegit moltes novel·les. Tinc debilitat per La bahía del último aliento potser perquè vaig estar parlant amb Borrell quan la creava i en vam comentar alguna cosa. Això sempre és un luxe: jo ja el llegia i l'admirava
ResponEliminaD.
"La bahía del último aliento" es pot trobar en català i el títol ha canviat bastant es tracta de "Les Nàufores" http://www.bullent.net/detalle_libro/?li_id=2912
ResponElimina