Premi de la Crítica d'assaig per a 'La terra I la paraula', de Juli Capilla

Els premis de la crítica en la seua 35 edició ha premiat Juli Capilla en la modalitat d’assaig per l’obra La terra i la paraula (Edicions del Bullent), «un text poètic i assagístic que esdevé un cant al territori, a la cultura i la paraula des d’un compromís ètic i estètic profund. El jurat ha destacat la mirada serena i reflexiva de l'autor, que transforma l’experiència quotidiana en una meditació sobre el temps, la identitat i el vincle entre l’ésser humà i el paisatge. La terra i la paraula també ha rebut el Premi Josep Vicent Marqués d’assaig dels Premis Ciutat de València.

Juli Capilla (València, 1970) és professor, editor i escriptor. També ha treballat com a periodista cultural. És autor de diverses novel·les i poemaris, entre els quals destaquen La casa buida (2000), L’home de Melbourne (2006), Llibre dels exilis (2006), Aimia (2007) i L’instant fugaç (2008), totes premiades. El 2023 va publicar l’assaig Arrelats: Famílies valencianes amb història.  I, En Edicions del Bullent ha publicat les novel·les infantils Dinosaures a les illes Columbretes i Un tren de llegenda, el Xitxarra.

Atorgats per Associació d’Escriptors en Llengua Catalana (AELC), els premis d ela crítica distingeixen les millors obres de l’any anterior en les modalitats de literatura infantil, juvenil, traducció, narrativa, teatre i assaig. Mercè Climent (juvenil), Pau Coya (teatre), Toni Cucarella (narrativa), Carlota Gurt (infantil) i Maria Rosa Llabrés (traducció) han estat també guardonats. Enhorabona a totes i tots!

La terra i la paraula ha tingut molt bona acollida també per part de les lectores i lectors, tant és així que en pocs mesos va vendre tota la primera edició i se n'ha fet una segona. 

A banda del jurat integrant d'aquesta edició del premi (Mireia Ferrando, Lluïsa Julià i Isabel Marcillas) moltes altres perones han fet una lectura elogiosa del llibre i se'n poden llegir algunes a: https://www.bullent.net/libro/3320-terra-paraula 

A Alacant, 'Cartografies' i Rosa Mascarell al Club de lectura en valèncià

 

«Aquests xicotets gaudis són els que evoca Alain amb la finalitat d’envoltar-nos de petites felicitats voluntàries. Ell posa d’exemple els seus propis senzills gaudis com ara la música, la pintura, la conversa amb amics i la lectura, delits que ens ajuden a atenuar la nostra melancolia. Ens convida d’aquesta manera a traure partit de les nostres aficions, sobretot ens indueix a cultivar l’amistat i a ampliar el cercle fins i tot als qui ens són desconeguts, però amb els qui interactuem esporàdicament.»

Aquest fragment del llibre "Cartografies", de Rosa Mascarell Dauder, ens ve de perles com a invitació a assistir al Club de lectura en valencià d'Alacant, que organitza la Delegació d'Alacant de l'IEC i condueix Lliris Picó Carbonell en la Librería Pynchon&Co el dissabte 31 de maig a les 19h.

"Cartografies", utilitza el pensament de filòsofs de referència, per a bastir una reflexió l’objectiu de la qual és aprendre a viure amb plenitud. Rosa Mascarell ha viscut un periple vital intens, vivències molt negatives i altres enormement positives i posa a disposició dels lectors les idees que l’han ajudat a ella a assolir l’equilibri interior. Per a fer-ho se serveix d'una combinació impura d'estils i gèneres dits menors, com ara l'epístola, el dietari o la confessió i els mescla en una simfonia caòtica alhora que orientada. Les seues lectures ens permeten anar fullejant el món al complet de la mateixa manera que recorreríem els llibres i cadascun d’aquests podria esdevenir un mapa de ruta per a construir la nostra cartografia personal.

Tertúlia literària de "Cartografies" a València, Ciutat Vella 26/5

El dilluns 26 de maig a València , en la llibreria Arribada (c/ Hedra, 2, València, Ciutat Vella) hi haurà una tertúlia literària a propòsit del llibre "Cartografies", de Rosa Mascarell Dauder. 

A més de l'autora, hi participarà l'editora Núria Sendra, el filòsof Héctor Solsona i totes les persones que vulguen passar una bona estona raonant, serà a les 19h.

Fa uns dies, Gustau Muñoz escrivia a Eldiario.es l'article "Invitació a l'assaig" on parlava de llibres d'«un gènere en el qual excel·leix la literatura catalana i on els autors valencians, d’ençà de Fuster, hi tenen una presència destacada». Entre la tria que comenta hi ha "Cartografies" i diu:

«També cal remarcar, amb un èmfasi especial, l’aparició de l’assaig de Rosa Mascarell "Cartografies" (El Bullent, 2025), que fou premi Josep Vicent Marquès, atorgat per l’Ajuntament de València, el 2024. Un llibre farcit de referències cultes, digressiu i verament assagístic, que es mou entre la creació, l’evocació i la reflexió. Rosa Mascarell filosofa, una mica a la manera de les seues mestres més properes, en primer terme Maria Zambrano, i després Simone Weil. Són pàgines de lectura molt intensa, que reivindiquen entre altres coses l’escriptura de les dones fora del cànon. Planteja la necessitat de referents femenins, fent-se càrrec alhora de les circumstàncies històriques, afortunadament canviants, sense maldar per escissions absurdes. Unes pàgines, també, intersticials, en el sentit que deixa caure reflexions sobre la solitud, la creació artística, l’exterioritat de la natura en la tradició filosòfica occidental, l’exili i, sobretot, sobre la condició de la dona al llarg del temps, relegada, desposseïda, però resistent i ment pensant malgrat tot. Per això hi reapareixen ací i allà les “veus de dona”. Crec que aquest llibre de Rosa Mascarell Dauder marcarà una fia en l’assagisme filosòfic a casa nostra.»

 Vom veieu, hi ha molt de tema per a debatre i la conversa pot ser ben rica.

"Cartografies", és un assaig filosòfic que utilitza el pensament de filòsofs de referència –aquells que conformen el corpus dels clàssics–, per a bastir una reflexió l’objectiu de la qual és aprendre a viure amb plenitud. Rosa Mascarell ha viscut un periple vital intens, vivències molt negatives i altres enormement positives i posa a disposició dels lectors les idees que l’han ajudat a ella a assolir l’equilibri interior. Per a fer-ho se serveix d'una combinació impura d'estils i gèneres dits menors, com ara l'epístola, el dietari o la confessió i els mescla en una simfonia caòtica alhora que orientada. Les seues lectures ens permeten anar fullejant el món al complet de la mateixa manera que recorreríem els llibres i cadascun d’aquests podria esdevenir un mapa de ruta per a construir la nostra cartografia personal.

"La setena porta", de Roberto Sanz Requena #Novetat

El 44è Premi Enric Valor de narrativa juvenil, enguany ha guardonat La setena porta, de Roberto Sanz Requena. Com a conseqüència de la DANA, el lliurament s'ha fet amb el llibre ja a la impremta i ara ja és una realitat.  

La setena porta és una novel·la juvenil d’intriga i misteri ambientada en l’actualitat.

Quan arriba la nova professora substituta de gimnàstica a l’institut, tot sembla normal. És una professional impecable, admirada per la direcció i temuda pels alumnes menys esportistes pels seus mètodes exigents. Però aviat comencen a notar que hi ha alguna cosa que no encaixa. Què s’amaga darrere d’aquesta aparença irreprotxable? Decidits a descobrir la veritat, els nostres protagonistes s’endinsen en una investigació que els conduirà fins a un secret inquietant. Un secret capaç de posar en perill les amistats i d’enfrontar-los a una força antiga i aterridora.

Una història trepidant que et farà dubtar de tot… T’atreveixes a obrir-la?

Pots llegir les primeres pàgines a: https://www.bullent.net/libro/3336-setena-porta

Roberto Sanz Requena (Aielo de Malferit, 1981) és enginyer en telecomunicacions i doctor per la Universitat Politècnica de València. Actualment resideix a Picanya, és professor i compagina aquesta professió amb l’escriptura. Ha publicat la novel·la Pinzellades d’un any gris (Edicions del Bullent), que va quedar finalista en la 40 edició del premi Enric Valor de narrativa juvenil. En castellà ha publicat La caída de Nornivala i està finalitzant la seua continuació. 

Sobre haver guanyat el premi, Roberto Sanz diu: «L’Enric Valor de narrativa juvenil és un dels premis amb més història de la nostra llengua i passar a formar part de la llista de premiats és sentir-se profundament honrat i agraït. Quaranta-quatre edicions ens porten al 1981 (l’any que vaig nàixer) i em trobe autores i autors que han sigut part de la meua infància i que m’han conformat com a lector. Mai hauria pensat que un dia hi hauria un llibre meu al costat dels seus, però en realitat és així com funciona: els grans conten històries als menuts que seran grans el  dia de demà, i que arribat el moment, faran el mateix.

Més enllà del valor material o econòmic, els premis són actors essencials que vertebren i normalitzen aquest flux invisible, assegurant així la seua continuïtat. En el cas del premi Enric Valor de narrativa juvenil, la tasca és encara més important, perquè ha esdevingut referent indiscutible per animar els escriptors, novells i granats, a seguir donant-li força i salut a la nostra llengua.»

A Sant Vicent del Raspeig, "Si escrius Cèlia…", de Lliris Picó 23/05

Els veïns de Sant Vicent del Raspeig són, en certa forma, protagonistes de la novel·la  "Si escrius Cèlia…", de Lliris Picó. Ara podran trobar-se amb  l'autora del seu personatge literari i passar una bona estona de conversa. 

🗓 23/05/2025

🕰 19.00 h

📍 Llibreria Atticus, de Sant Vicent.

👥 Amb l'autora, Lliris Picó, Begoña Monllor i Núria Sendra.

En "Si escrius Cèlia…": Una escriptora, immersa en la cerca d'equilibri en la seva pròpia vida emocional, es refugia en la història de Cèlia, una jove que veu com el seu món es desfà quan la tia que li feia de mare mor, obligant-la a tornar al poble i viure amb la família biològica.

 
"Si escrius Cèlia…" és un homenatge a les dones d’ara i a les d’abans, a les mares, a les filles, a les veïnes, a les que són un pilar fonamental de la família i a les que enfronten la vida soles. Les protagonistes reflexionen sobre l’amor, sobre l’acceptació de la vida i del devenir del pas del temps i de la mort, on la creació literària adquireix un pes fonamental i determina la manera de viure de les dues narradores.

 
Ha guanyat el 66è Premi Soleri Estruch de narrativa.

Pots saber-ne més o llegir un fragment a: 

https://www.bullent.net/libro/3333-si-escrius-Celia

A Ròtova, "La terra i la paraula", de Juli Capilla. 23/05

Presentació del llibre ‘La terra i la paraula’, de Juli Capilla. A càrrec de l'autor, Juli Capilla. Acompanyat per la música de M. Àngels Faus Mascarell i Adrià Cantos Soler.

 23/05/2025
 19.00 h
 Pati del Palau Comtal de Ròtova.

Juli Capilla ens ofereix, amb ‘La terra i la paraula’, un text brillant, un testimoni sobre l’amistat, la mort i també la vida; sobre la bellesa dels moments viscuts. Un text poètic i assagístic alhora que ha merescut el Premi Josep Vicent Marqués d’assaig dels Premis Ciutat de València, ha rebut nombroses opinions positives (algunes d eles quals estan enllaçades a la pàgina del llibre: https://www.bullent.net/libro/3320-terra-paraula) i, sobretot, el recolzament dels lectors que l'han fet arribar a la 2a edició en uns mesos.

Vermut literari. "Cartografies" a l'Alcúdia 24/05

El 24 de maig és el dia internacional de la dona per la pau i el desarmament. És un bon dia per reflexionar sobre els temes que Rosa Mascarell recorre al seu llibre "Cartografies" i millor dia per participar a un Vermut literari amb l'autora, Rosa Mascarell Dauder, l'editora Núria Sendra i la filòsofa Loles Moreno, a la llibreria L'Esplai de l'Alcúdia a les 12:30

Al pròleg de "Cartografies", de Rosa Mascarell Dauder, Rosa Rius comença amb aquest bellíssim paràgraf:

«Lectora, lector, aquest és un llibre arriscat escrit per un jo en moviment, un jo que mostra delicadament les pròpies ferides. I ho fa a la manera de l’art del kintsugi, reparant les fractures amb or per fer-hi èmfasi en lloc d’ocultar-les, i com a possibilitat preciosa d’estimar cada cicatriu».

"Cartografies", és un assaig filosòfic que utilitza el pensament de filòsofs de referència –aquells que conformen el corpus dels clàssics–, per a bastir una reflexió l’objectiu de la qual és aprendre a viure amb plenitud. Rosa Mascarell ha viscut un periple vital intens, vivències molt negatives i altres enormement positives i posa a disposició dels lectors les idees que l’han ajudat a ella a assolir l’equilibri interior. Per a fer-ho se serveix d'una combinació impura d'estils i gèneres dits menors, com ara l'epístola, el dietari o la confessió i els mescla en una simfonia caòtica alhora que orientada. Les seues lectures ens permeten anar fullejant el món al complet de la mateixa manera que recorreríem els llibres i cadascun d’aquests podria esdevenir un mapa de ruta per a construir la nostra cartografia personal.

"Cartografies" va guanyar el Premi d'assaig Josep Vicent Marqués, dels Premis Ciutat de València.

El següent acte previst serà una xerrada el dilluns 26 de maig a la llibreria Arribada de València (C/ de l'Hedra, 2).

A Castelló, "Si escrius Cèlia…", de Lliris Picó. Premi Soler i Estruch. 16/05

"Si escrius Cèlia…", de Lliris Picó es presenta a Castelló, el poble que va premiar, motivant-ne la publicació. Serà el divendres 16 de maig a les 19:30h. a l'edifici de la Inmavi de Castelló (La Ribera).

Acompanyaran l'autora, Lliris Picó, el regidor de cultura Richard Garrigues i l'editora Núria Sendra.

"Si escrius Cèlia…" ja ha inspirat Marian Díez Picó a esciure un article "La finestra indiscreta" a La Veu sobre el veïnat i sobre com llegir-la el dia de l'apagó la va mantindre del tot allunyada de l'ansietat. En l'acte de Castelló de ben segur que també matenim allunyada l'ansietat i propera la conversa i la convivència.

A "Si escrius Cèlia…", una escriptora, immersa en la cerca d'equilibri en la seva pròpia vida emocional, es refugia en la història de Cèlia, una jove que veu com el seu món es desfà quan la tia que li feia de mare mor, obligant-la a tornar al poble i viure amb la família biològica.
"Si escrius Cèlia…" és un homenatge a les dones d’ara i a les d’abans, a les mares, a les filles, a les veïnes, a les que són un pilar fonamental de la família i a les que enfronten la vida soles. Les protagonistes reflexionen sobre l’amor, sobre l’acceptació de la vida i del devenir del pas del temps i de la mort, on la creació literària adquireix un pes fonamental i determina la manera de viure de les dues narradores.
Ha guanyat el 66è Premi Soleri Estruch.

3a edició de "La dona invisible", de Mònica Richart

 La dona invisible, de Mònica Richart, ha tingut una molt bona acollida per part de les lectores i els lectors i la tercera edició ja circula per les llibreries i també ha estat en les llistes de més llegits a les biblioteques. Una novel·la ambientada entre València i Sedaví, que té alguns elements de novel·la negra (i va estar triada al festival València Negra).

També ha estat entre el pòdium de més venuts a la caseta de Bullent de la 60a Fira del llibre de València, La dona invisible segueix fent lectores i lectors.

La dona invisible és la història d’una dona de la neteja, Mihaela, que troba un cadàver a la conselleria on treballa i decidix investigar-ne la mort abans de suïcidar-se, com a últim projecte vital. Amb eixe pretext, i des de l’ull crític d’una senyora romanesa de vora setanta anys, la història homenatja i satiritza alhora la funció pública i, de retruc, la classe política mitjana, els alts càrrecs que ens queden bastant a prop. També, sempre en clau irònica, convida a la reflexió sobre la soledat d’algunes persones majors. Una novel·la no depriment sobre la depressió.

La setena porta, de Roberto Sanz Requena, guanya el 44è Premi Enric Valor

El 44è Premi Enric Valor és per a La setena porta, de Roberto Sanz Requena.

La 43a edició dels premis Enric Valor, convocats per l’Ajuntament de Picanya i Edicions del Bullent ha anat a una novel·la de misteri i aventures de tall clàssic, un valor segur. A causa de la DANA el premi no va poder-se lliurar en el mes de febrer, com estava previst i el lliurament ha estat diferent del que acostuma a ser, la setmana anterior a l'arribada d'impremta de la novel·la guanyadora.

Quan arriba la nova professora substituta de gimnàstica a l’institut, tot sembla normal. És una professional impecable, admirada per la direcció i temuda pels alumnes menys esportistes pels seus mètodes exigents. Però aviat comencen a notar que hi ha alguna cosa que no encaixa. Què s’amaga darrere d’aquesta aparença irreprotxable? Decidits a descobrir la veritat, els nostres protagonistes s’endinsen en una investigació que els conduirà fins a un secret inquietant. Un secret capaç de posar en perill les amistats i d’enfrontar-los a una força antiga i aterridora.

La setena porta és una novel·la juvenil d’intriga i misteri ambientada en l’actualitat. Una història trepidant que et farà dubtar de tot… 

 A pesar de que el termini acabava 4 dies després de la barrancada que va afectar tot el pbole de Picanya, es van presentat 32 obres i el jurat va seguir treballant. El jurat, format per Lliris Picó, Maria Peris Bixquert, Pilar Puchades, Montserrat Morales Payà i Núria Sendra, ha premiat per unanimitat l’obra La setena porta  i n'ha destacat el tremp per construir una novel·la d'aventures ambientada en l'actualitat i uns personatges versemblants que aconsegueixen captar l'atenció del lector des de l'inici.

El jurat recomana la publicació de L’estiu entre llibres, per la senzillesa i amabilitat de la història. La novel·la, de Clara Ribatallada i Torelló es publicarà al setembre.

Roberto Sanz Requena (Aielo de Malferit, 1981) és enginyer en telecomunicacions i doctor per la Universitat Politècnica de València. Actualment resideix a Picanya, és professor i compagina aquesta professió amb l’escriptura. Ha publicat la novel·la Pinzellades d’un any gris (Edicions del Bullent, 2021), que va quedar finalista en la 40 edició del premi Enric Valor de narrativa juvenil i La caída de Nornivala. Amb La setena porta ha guanyat el 44è Premi Enric Valor.

La 43a edició va premiar el llibre de Lliris Picó Les papallones del kebab una novel·la realista, actual, una aposta ferma per la multiculturalitat, la integració i la convivència en una societat cada vegada més diversa i més pluriracial.

A Pedreguer, "La cadira de l'artista indòmit", d'Ester Vizcarra 16/05

 

La gira de l'artista indòmit arriba a Pedreguer.

📆 El divendres 16 de maig, literatura i art abstracte es trobaran en la presentació al Casal cultural Jaume I de Pedreguer en la presentació de "La cadira de l'artista indòmit", d'Ester Vizcarra. Serà a les 19,30 i acompanyarà l'autora l'escriptor Carles Mulet.

La novel·la pren com a motiu un pintor, Solbes Arjona, que visqué mil i una situacions i dificultats i que mai no abandonà la fidelitat al seu art, un art indòmit en el context de la contracultura dels anys 60/70 del segle passat, per bastir una història de resiliència de cerca de la identitat i la llibertat de pensament.

A la novel·la "La cadira de l'artista indòmit", Manuel, un jove enamorat de l’expressionisme abstracte, sent que ha de deixar la seva ciutat, l’Alcoi dels anys 60, per desenvolupar-se artísticament. Amb aquest objectiu es trasllada a Madrid, Barcelona, València i Las Palmas de Gran Canaria, on s'uneix a grups influenciats pel surrealisme i la contracultura. L’artista s'endinsa allà en el conceptualisme abstracte, assaja el neodadà i també s’aventura en la literatura experimental i la performance. Pinta a Venècia i viu la Nova York de l’èlit artística del moment, on arriba a coincidir amb Dalí i Warhol. El camí de l’avantguarda no és fàcil. Manuel no és dels que es rendeix però, serà capaç de viure del seu art? O haurà de tornar a casa carregat amb la seua frustració i el seu esperit indòmit? 

Ester Vizcarra narra amb detall les passions, amistats i traïcions que envolten Manuel Solbes Arjona, basant-se en la vida real d'aquest singular artista.

9 de maig a Picanya: lliurament del 44é Premi Enric Valor

 

El divendres 9 de maig de 2025 a les 19h, el Centre Cultural de Picanya acollirà l'acte de lliurament  del 43é Premi Enric Valor de Narrativa Juvenil. El premi està convocat per l'Ajuntament de Picanya i Edicions del Bullent i és el premi més antic del País Valencià en narrativa juvenil.

En aquest acte participarà el guanyador, Roberto Sanz Requena, autor de La setena porta, obra distingida amb el guardó dotat amb 6.000 € i la publicació del llibre per Edicions del Bullent.

Per lliurar el premi comptarem també amb la presència de Guillem Tortosa, tinent d'alcalde de Picanya, que conduirà l'acte; participaran també l'editora Núria Sendra, Josep Almenar, alcalde de Picanya. A continuació, gaudirem de l'actuació de Borja Penalba, que ens presentarà en concert el seu disc, Giròvag.

La setena porta, obra guanyadora del 44 Premi Enric Valor

La setena porta és una novel·la juvenil d’intriga i misteri ambientada en l’actualitat. Els protagonistes són uns joves estudiants, no massa exemplars podríem dir-ne, que veuen com la seues rutines a l’institut i inclús la seua amistat queden amenaçades amb l’arribada d’una professora substituta. 

La nouvinguda és una professional exemplar que ràpidament fascina la direcció del centre amb els seus mètodes. Però què s’amaga davall de tanta perfecció? Els nostres protagonistes faran tot el possible per esbrinar-ho i acabaran revelant un secret que posarà en perill les seues vides i els enfrontarà a una maldat tan antiga com terrible. 

Roberto Sanz Requena (Aielo de Malferit, 1981) és enginyer en telecomunicacions i doctor per la Universitat Politècnica de València. Actualment resideix a Picanya, és professor i compagina aquesta professió amb l’escriptura. Ha publicat la novel·la Pinzellades d’un any gris (Edicions del Bullent), que va quedar finalista en la 40 edició del premi Enric Valor de narrativa juvenil i La caída de Nornivala. Amb La setena porta ha guanyat el 44è Premi Enric Valor.

La 43a edició va premiar el llibre de Lliris Picó Les papallones del kebab una novel·la realista, actual, una aposta ferma per la multiculturalitat, la integració i la convivència en una societat cada vegada més diversa i més pluriracial.