4 de juny de 2015

A Patraix, València, contem una rondalla d'Enric Valor


El dijous 11 de juny, al barri de Patraix de València, la llibreria El Cresol ha organitzat una activitat per donar a conéixer la nova col·lecció Primeres Rondalles d'Enric Valor. Es tracta d'una col·lecció de les Rondalles Valencianes d'Enric Valor, adaptada per Jordi Raül Verdú per als més menuts. Quatre llibres amb cinc Rondalles, il·lustrades a tot color per Esperança Martínez.

A les 17:30 l'editora Núria Sendra explicarà una de les rondalles (o més) als que estiguen a la llibreria El Cresol (c/ Humanista Mariner, 5) de València a les 17:30. És una activitat gratuïta.

Les Rondalles Valencianes d'Enric Valor són contes de la tradició oral valenciana que Enric Valor va arreplegar  i va reescriure amb un nivell de vocabulari tan ric que, a sovint, és difícil de seguir per lectors més joves. Per això, Jordi Raül Verdú que a més d'escriptor i rondallista és conta-contes i mestre, les ha adaptat rebaixant un poc el nivell per a que lectors a partir de 8 anys les puguen seguir bé, però mantenint l'esperit que Enric Valor els va donar.



Els títols adaptats que hi ha publicats fins ara són:

L'albarder de Cocentaina  Fa més de cent anys, a Cocentaina, hi vivia un albarder que li deien Ciril, i encara que era un bon home, faener i simpaticot, no trobava cap dona que li agradara per a casar-se. La va trobar a les festes, una xica misteriosa que li duria més d'una sorpresa.

I queixalets, també! / El dimoni fumador  -No aneu de nit a llavar a la font! Però Toneta no va creure sa mare i va voler anar-hi a rentar una flassada i un llençol... Sabeu què li va passar? /
L'oncle Porra era un bon home, encara que un poc viciós, fins que un dia se li va aparéixer el dimoni...

El príncep desmemoriat  Fa segles, al regne de la Terra Blanca, hi vivia un príncep molt oblidadís. Als quinze anys ja estava curat però es va perdre i va ser empresonat pel malvat baronet de Soterroni. Estant tancat, hi havia un ocell preciós, d'un cos groc que tirava llum i d'unes verdes ales amb ratlles negres que li arribaven a la cua. Era un oriol.

Història d'un mig pollastre Això diu que era un mig pollastre (ni poll ja, ni pollastre encara) que es va trobar un dineret i, tot content, va encaminar-se cap al palau reial cantant: Vaig a casar-me amb la filla del rei, puix sóc més ric que no ell que, gratant un femeret, m'he trobat un dineret.