30 de gener del 2017

A Vinalesa, Maria Jesús Bolta i A l'altra banda de les muntanyes

A Vinalesa fan un merescut reconeixement a l'escriptora Maria Jesús Bolta.
L'activitsta cultural Joan Enric Iriarte ha preparat una exposició al voltant de la seua obra i  també una presentació de 3 dels seus llibres adreçats a distintes edats. De La bruixa merenga es faran càrrec alumnes del Col·legi Sta. Joaquina de Vedruna, Neus Pardo Ros i Anna Lleonart Pardo presentaran Animals!  i les joves estudiants de 3r d'ESO Ma. Pilar Iriarte, Àngela Barranco Ferriol i Marta Peydro Vidal amb  A l'altra banda de les muntanyes .

L'acte serà el dijous 2 de febrer a les 19 hores al Saló de plenaris de l'Ajuntament de Vinalesa.



A l'altra banda de les muntanyes  és una novel·la de migració i també d'amor. La família de Teresa va emigrar, de València a París, just abans de nàixer ella. Ara és una jove que, com cada estiu, torna al poble per visitar els iaios i retrobar els seus orígens. Aquesta vegada, però, no sent l'alegria que la desborda com altres anys; li acaben de trencar el cor i se sent molt desgraciada. No sap, però, que enguany, aquell paisatge estiuenc serà l'escenari d'una experiència inoblidable que la farà madurar i que li descobrirà que el futur, de vegades, s'embolica amb el passat, i que el dolor i l'afecte sempre es donen la mà.

Maria Jesús Bolta Bronchú (Meliana, 1958) va viure a França fins als 17 anys. És llicenciada en filologia romànica. Actualment exerceix de professora de llengua i literatura en un institut de secundària de l’Horta nord. És autora de múltiples obres de literatura infantil i juvenil, i guanyadora de premis literaris tan importants com el Samaruc (Les mans d'Amiel, 1992), el Vaixell de Vapor (Vull jugar, 1996), el Vicent Silvestre (Qui t’ha dit que el món era blanc?, 1999), el Folch i Torres (Animals! , 2002) i el Vila de l'Eliana (Pell-roja, rostre pàl.lid, 1995). En aquest vídeo ens parla d'A l'altra banda de les muntanyes:

26 de gener del 2017

La llum de les estrelles mortes, de Josep Manel Vidal


Acaba d'arribar d'impremta el darrer llibre de Josep Manel Vidal La llum de les estrelles mortes. En aquest llibre, que va guanyar el Premi Soler i Estruch de Castelló de la Ribera, l'autor prova la narrativa amb 10 contes, sense abandonar el llenguatge poètic que el caracteritza. Ni tampoc l'especial atenció a les relacions humanes.

Què podria moure’ns a canviar el nostre destí més fatídic? Pot la vida copiar-se al dictat d’una ficció? Com viuríem si descobrírem que el somni és la realitat de la qual despertem?

 La llum de les estrelles mortes és un conjunt d’històries on l’autor distorsiona, de vegades de manera subtil, allò que anomenem quotidià i previsible: una societat que camina organitzada envers la mort, un autobús que no va enlloc, una fissura que fa desaparèixer els objectes, la por d’un escriptor que invoca ficcions amb la literatura... Potser no donen raó d’allò inexplicable, però sí exigeixen una pregunta que ens obliga a redirigir la mirada sobre qüestions que pensàvem definitivament contestades.

Josep Manel Vidal (l’Alcúdia de Crespins, 1965). Premi Rafael Comenge de Narrativa d’Alberic, el 1991, amb el conte “La dona que balla”. El 2011, publica el poemari El teu nom és un ésser viu, editat per Germania (Alzira). El 2013, guanya el XVII premi de poesia Josep M. Ribelles de la Vila de Puçol, amb el poemari La fràgil arquitectura dels teus gestos i publicat per l’editorial Onada. El mateix any, és premi Francesc Bru de poesia de Canals, amb el poemari Tots els colors de la tardor. El maig de 2015, és guardonat amb l’Antoni Ferrer" de poesia, per l’associació Cultural La Garrofera de l'Alcúdia de Crespins, amb el treball "El cor mineral de la margarida". Escriu el blog Filant prim. Actualment, col·labora en La Veu del País Valencià.

El dia 1 de febrer serà a les millors llibreries. Ara ja podeu llegir les primeres pàgines on line:



Més informació sobre el llibre a http://www.bullent.net/libro/3212-La_llum_de_les_estrelles_mortes

24 de gener del 2017

3a edició d'Els temps de Sara, de Lucía Arenas


Els temps de Sara va guanyar el 31é Premi Enric Valor i també el Premi Samaruc dels bibliotecaris valencians.

La prova de que els premis eren merescuts acaba d'arribar. La tercera edició del llibre de Lucía Arenas ja està ací. I és que sou molts que haveu volgut viatjar amb Sara i descobrir el seu secret.

Què amaga Sara? En Els temps de Sara la protagonista veu com li canvia la vida el dia que fa setze anys. Per una banda, coneix a Àlex, algú molt especial per a ella. Però per una altra, son pare li conta un secret de família molt peculiar: li parla d'un gen que li predestinarà la vida, de desaparicions familiars, de viatges impossibles de creure...

En la nostra web podeu trobar un vídeo de l'autora, la proposta didàctica i també una entrevista amb Lucía Arenas.

Ací vos deixem un fragment del llibre:
https://issuu.com/bullent/docs/tast_els_temps_de_sara






20 de gener del 2017

El premi Soler i Estruch de Castelló de la Ribera es convoca i augmenta la dotació



Els Premis literaris Castellum Ripae són una mostra del compromís de Castelló de la Ribera amb la cultura. Enguany ha convocat de nou el Premi d'Assaig “ Vicent Ignasi Franco”, el Premi “Ausiàs March” de poesia infantil i Premi Soler i Estruch de narrativa, aquest últim amb un augment de la dotació de 2000 a 2500 euros.

Edicions del Bullent Publicarà l'obra guanyadora del Premi Soler i Estruch de narrativa. Es poden presentar obres amb una extensió de 70 a 100 fulls per una sola cara.

Es poden presentar en format word per correu electrònic o de manera tradicional en paper. El termini per presentar els originals acaba el dia 3 de juliol de 2017 i el veredicte se sabrà el 9 de setembre.

La dotació del premi de 2.500 euros subjectes a la retenció d’IRPF corresponent, i la publicació de l’obra premiada a càrrec d'Edicions del Bullent.

Es poden consultar les bases més detallades del Premi Soler i Estruch a http://www.bullent.net/premi-soler-i-estruch/ o, properament, al web de l'ajuntament http://www.elmiragall.org/noticies/cultura


L'any passat va guanyar l'obra La llum de les estrelles mortes, de Josep Manel Vidal, que apareixerà el proper més de febrer i de la que ja es coneix la coberta, escollida per votació popular a les xarxes socials.

Altres guanyadors són Vestida de lluna, d'Elvira Cambrils,  Tot interior, d'Enric Camps, Pell de gat, de Ma. Victòria Lovaina, Humors agres, de Sico Fons, Efectes secundaris, de Jovi Lozano-Seser o El vol de les papallones, de Maurici Belmonte.

A més, es convoca també el premi Premi “ Vicent Ignasi Franco”. Els treballs d’assaig tractaran temes d’investigació científica, filosòfica, artística, sociològica, literària, etc, d’àmbit local. La dotació del premi consistirà en la publicació de l’obra premiada.

El premi de poesia infantil “Ausiàs March” va dirigit a alumnes de primària del poble dividits en tres categories: (Primer cicle, segon cicle i tercer cicle).

13 de gener del 2017

Proposta didàctica de L'estranya que habita els meus somnis



L'estranya que habita els meus somnis, de Lourdes Boïgues ens explica la història de Sabina. Sabina és una xica privilegiada: és bonica, és popular, té amigues que l'estimen i una família rica que la protegeix. Després d'una sessió d'hipnosi de broma, una estranya s'instal·la al seus somnis i s'entesta a fer-la sofrir. Qui és la xiqueta que l'està tornant boja? Per què Sabina de sobte sap parlar portugués? En lloc d'acudir a les amigues, busca l'ajuda d'Empar, que acaba d'arribar a l'Institut i no sembla tindre ganes de fer amics, ja en té prou amb els seus problemes.

Esther Barber ha elaborat una proposta didàctica molt variada, per poder escollir entre les activitats les que millor s'acoblen al que es busca. Així, les activitats estan dividides en tres blocs:

► Abans de la lectura aborda les expectatives que crea en el lector els elements externs: portada, títol, crèdits…
► Durant la lectura es pren nota de paraules o expressions desconegudes per després buscar-les al diccionari i intentar introduir-les en la parla habitual.
► Després de la lectura s’hi proposen una sèrie d’exercicis que responen bàsicament a tres objectius: Entendre el missatge que se’ns vol transmetre,  Aprofundir en el coneixement de la llengua a partir de les expressions i el particular estil de la novel·la i  Entretenir i convidar el lector a explorar nous camins i temes diversos a partir d’algun aspecte esmentat al text.

Així, després de llegir el llibre podrem conversar o fer per saber més sobre la hipnosi, la interpretació dels somnis, els rumors o prejudicis, etc.

Voleu fer-li una ullada? Proposta didàctica realitzada per Esther Barber: http://www.bullent.net/ficheros/libros/esplai61.pdf

10 de gener del 2017

Videos de les Rondalles d'Enric Valor per alumnes al MiCe 2017

La Fundació Sambori, dins del marc de la 5a MiCe (Mostra Internacional de Cinema Educatiu) convoca el Premi Sambori-MiCe.

Hi ha premis per seccions:

• Produccions realitzades per alumnes d’Educació Infantil i Primària.
• Produccions realitzades per alumnes d’Educació Secundària, Formació Professional i Batxillerat.
• Produccions realitzades per alumnes de Centres d’Educació Especial.
• Book tràiler* (amb una durada màxima de 90 segons)

Fa poc han publicat a youtube  dels premis Sambori-MICE 2017 totes les pel·lícules seleccionades i per seccions. La guanyadora del Premi del Públic serà aquella que tinga més visualitzacions fins el 23 de febrer. Serà un premi del públic per cada una de les seccions.

A l'IES Las Norias de Montfort / Monforte del Cid (Vinalopó Mitjà) han participat amb les Rondalles d'Enric Valor. Ens ha alegrat molt!!
Podeu veure-les ací:

El jugador de Petrer:





La crida de la rabosa:






Joan-Ratot





Nabet:




El dimoni fumador:









4 de gener del 2017

Fem safareig a Lletres Valencianes



Ressenya de Fem safareig, d' Agnès Vidal Vicedo, al darrer número de la revista Lletres Valencianes. Víctor Martínez diu moltes coses boniques del llibre, que l'ha sorprès, i copiem aquest fragment:

"Fem safareig guanyà el Bernat Capó d’etnologia,i si entenem que l’estudi de l’etnologia té per un dels seus objectius la reconstrucció de la història humana, l’obra que ens ocupa ho compleix amb escreix: al llavador es renta(va) la roba (amb el component sanitari
tan important que açò tingué), es passaven notícies i xafardejos, s’anava a jugar, es duia el bestiar, s’anava a festejar d’amagades a hores fosques i de vegades s’hi apareixien espectres i monstres... En definitiva, pels llavadors han passat moltíssimes històries anònimes que, totes juntes, conformem la nostra humanitat."

Moltes gràcies!

Podeu llegir tota la revista aquí