29 de maig del 2017

La panderola, un tren que vola, ha volat i arriba la 2a edició!



Has sentit parlar de la Panderola? Diu la cançó que és un "tren que vola". T'imagines un tren volador? Si t'endinses en el llibre La Panderola, un tren que vola, de Pep Castellano i Canto Nieto veuràs com, amb la màgia de la música i l'ajut del seu iaio Pepe, Carla aconsegueix fer volar un tren i coses més sorprenents, encara.

La panderola és ara un tren que vola més que mai, tant, que la primera edició ha volat cap a les biblioteques dels lectors i ha arribat la segona edició, preparada també per volar més de pressa que el mític tren.

A la pàgina del llibre (https://www.bullent.net/libro/3176-La_Panderola_un_tren_que_vola) podreu trobar més informació com ara un joc interactiu, les primeres pàgines, una guia didàctica, etc.



26 de maig del 2017

Llibres i excursions per la muntanya. El Mondúver a la Caldereta

Enguany és l'any Joan Pellicer,  fa 10 anys de la mort de l'erudit metge i etnobotànic, savi de les nostres plantes. Per això hi ha diversos actes que ens el recorden, com l'exposició "Joan Pellicer. La saviesa de les nostres plantes" del Museu Valencià d'Etnologia i, el dissabte 27 de maig una eixida a la muntanya, a la Serra del Carrascar de Parcent per conèixer el treball de camp de Joan Pellicer. 

El llibre  El Mondúver a un tir de pedra, de Vicent Cervera i Òscar Martí, també és herència directa de Joan Pellicer. La mateixa estima per la natura i la mateixa manera d'explicar-nos la muntanya recollint l'esperit de les persones que l'han fet com és. Hi ha 32 rutes a una muntanya propera amb 4 nivells de dificultat, que van des del familiar fins al de muntanyer avesat i, per si això no fóra prou, explica els usos que tenien en el passat o qui les va crear.

Una d'aquestes rutes és la de "La Caldereta. Petjades paleolítiques al món ancestral", en aquest paratge es troba el Centre d’Interpretació Parpalló-Borell i allí es fara una presentació del llibre ben especial el diumenge dia 4 de juny de 2017.

La cita és a les 9:30 hores al paratge de la Caldereta (Gandia), al Centre d’Interpretació Parpalló-Borrell, hi haurà dolçainers, llimonada ecològica per als assistents i en acabar una ruteta, al coll de la Rafaela o a la font de la Drova segons la calor que faça eixe dia.





23 de maig del 2017

La migració interessa. 3a edició del llibre de Maria Jesús Bolta, A l'altra banda de les muntanyes













A l'altra banda de les muntanyes ha arribat a la 3 edició. És una novel·la de migració i també d'amor.
L'èxit de la novel·la rau en que aconsegueix arribar a tots els públics. És una novel·la escrita per als joves i al mateix temps està ambientada en els anys '70 i tracta el tema de l'emigració des del punt de vista de les generacions educades a un país que no és el dels seus pares amb un llenguatge deliciós, punts que enganxen també els més majors. I, tot i que assegura que no és autobiogràfica, la reconeguda escriptora pot parlar del tema de primera mà ja que ella mateixa va viure la circumstància de ser segona generació.

A A l'altra banda de les muntanyes: La família de Teresa va emigrar, de València a París, just abans de nàixer ella. Ara és una jove que, com cada estiu, torna al poble per visitar els iaios i retrobar els seus orígens. Aquesta vegada, però, no sent l'alegria que la desborda com altres anys; li acaben de trencar el cor i se sent molt desgraciada. No sap, però, que enguany, aquell paisatge estiuenc serà l'escenari d'una experiència inoblidable que la farà madurar i que li descobrirà que el futur, de vegades, s'embolica amb el passat, i que el dolor i l'afecte sempre es donen la mà.

Maria Jesús Bolta Bronchú (Meliana, 1958) va viure a França fins als 17 anys. És llicenciada en filologia romànica. Actualment exerceix de professora de llengua i literatura en un institut de secundària de l’Horta nord. És autora de múltiples obres de literatura infantil i juvenil, i guanyadora de premis literaris tan importants com el Samaruc (Les mans d'Amiel, 1992), el Vaixell de Vapor (Vull jugar, 1996), el Vicent Silvestre (Qui t’ha dit que el món era blanc?, 1999), el Folch i Torres (Animals! , 2002) i el Vila de l'Eliana (Pell-roja, rostre pàl.lid, 1995)

A la fitxa del llibre www.bullent.net/libro/3162-A_l-altra_banda_de_les_muntanyes podeu trobar més informació, a banda d'aquest vídeo del programa Un país de llibre en el que Eugeni Alemany va entrevistar l'autora amb motiu de la publicació del llibre:

18 de maig del 2017

2a edició de Lina Panxolina i el quadern màgic, de Mercè Climent


Lina és una xiqueta molt llesta i observadora que adora la màgia i la fantasia. Tanmateix, Lina se sent una mica apartada del món que l’envolta i està cansada de les odioses burles dels companys del col·le. Un dia se li apareix un personatge misteriós que l’obsequiarà amb un quadern màgic: tot allò que dibuixe es farà realitat...

Lina Panxolina i el quadern màgic, de Mercè Climent ha arribat a la segona edició, impulsada pels lectors de +8 anys que l'estimen tal i com és, amb la Panxolina i amb el quadern tan poderós.

A la pàgina del llibre http://www.bullent.net/libro/2922-Lina_Panxolina_i_el_quadern_magic podreu saber alguna cosa més sobre el llibre: començar a llegir-lo o veure un vídeo de l'autora, també hi ha una guia didàctica i, fins i tot un joc de comprensió lectora per jugar en línia.

Ja has llegit el llibre i vols provar a jugar? Ací tens l'enllaç: http://www.bullent.net/virtual/projects/lina_panxolina_i_el_quadern_magic/linapanxolina.html

16 de maig del 2017

Publicades les bases del 37é Premi Enric Valor

El premi Enric Valor de narrativa juvenil convocat per Edicions del Bullent i l'Ajuntament de Picanya arriba a la 37a edició.


S'acaba d'obrir el termini, que acabarà l'1 d'octubre de 2017.

Es poden presentar els originals mitjançant dues modalitats: la clàssica, de cinc còpies en paper enquadernades i també a través de correu electrònic. Aquesta darrera modalitat ha estat la més escollida pels participants en les darreres edicions. En els dos casos la llargada té les mateixes limitacions, entre 70 i 150 fulls.

La dotació és de 6000 euros a compte de drets d'autor i un gravat de Rafael Armengol, a més de la publicació de l'obra en la col·lecció Esplai d'Edicions del Bullent.

Es poden consultar les bases completes a la següent pàgina: http://www.bullent.net/premi-enric-valor/

Formaran el jurat Carles Fenollosa, Rosa Maria Polache Mahiques, Pilar Puchades, Vicent Sanhermelando i Núria Sendra.

Vicent Sanhermelando entra al jurat com a guanyador de l'any anterior amb la novel·la Pell de seda, una novel·la que ja és a les llibreries.
Pell de seda
En la convulsa València dels inicis del segle XV, Caterina Boïl, neboda del governador, coneix el jove Guillem de Pertusa al taller de seda que posseeix la família del xic. Encara que ella està compromesa, naixerà entre els dos un amor tan intens com impossible, ja que les respectives famílies pertanyen a bàndols rivals en la lluita pel poder de la ciutat. Un inesperat crim posarà a prova la relació de la parella en una successió de fets cap a un destí que mai no hagueren imaginat...

El lliurament del premi serà, com és tradició, prop de Santa Llúcia, el dissabte dia 16 de desembre de 2017 en la vila de Picanya.

Altres guanyadors d'edicions anteriors són:

Pell de seda, de Vicent Sanhermelando
Paraules de Júlia, de Joan Bustos
Moisés, estigues quiet, de Lliris Picó
Vaig fer la maleta un dia de juny, de Cinta Arasa
Vida, obra i secrets d'Helena Mascort, de Dolors Garcia i Cornellà

12 de maig del 2017

Es convoca el 19é Premi Bernat Capó de difusió de la cultura popular amb novetats


Edicions del Bullent i el Museu Valencià d'Etnologia de la Diputació de València convoquen el 19é el Premi Bernat Capó de difusió de la cultura popular.

El termini per presentar originals acaba el diumenge 20 d'agost de 2017.

És el primer sense la presència física de Bernat Capó, que ens va deixar el passat 14 de març.
Afortunadament, la falta de Bernat Capó no és l'única novetat del premi. 

Les bases es poden consultar a http://www.bullent.net/premi-bernat-capo/. S'hi han introduït alguns canvis, com ara la possibilitat de presentar els treballs per via electrònica o l'especificació de que es valoraran especialment aquells treballs que facen referència a la cultura material.

El jurat estarà format per Gil Manuel Hernández (professor i director del Museu faller), Joan Seguí (Conservador del Museu Valencià d'Etnologia) i Núria Sendra (editora).

L'any passat va guanyar el premi Els bastonets d'Algemesí, de Toni Bellón un treball sobre un dels balls més emblemàtics de la festa de la Mare de Déu de la Salut, i molt menys estudiat que altres com la Moixeranga, la peça més coneguda de la festa patrimoni de la Humanitat.

Altres guanyadors dels següents 5 anys són:

Fem safareig, d'Agnès Vidal i Vicedo
Fantasmes al palau, d'Ivan Carbonell Iglesias
Bruixes, dimonis i misteris, d'Àlvar Monferrer
Mujeres e industria tabaquera en Alicante, de Teresa Lanceta Aragonés
A què juguem? Els nostres jocs i joguets tradicionals, de Francesc Gisbert


10 de maig del 2017

A Algemesí, La llum de les estrelles mortes de Josep Manel Vidal



A la llibreria Samaruc (c/ Carrer de Sant Josep de Calassanç, 11,
Algemesí) diu que hi haurà una conjunció d'estrelles que durà bona sort als que les aguaiten. Serà el divendres 19 de maig, a les 19,30h.

La llum de les estrelles mortes, de Josep Manel Vidal és el llibre que es presenta i la font de la bona fortuna.

Es tracta d'un conjunt d’històries on l’autor distorsiona, de vegades de manera subtil, allò que anomenem quotidià i previsible: una societat que camina organitzada envers la mort, un autobús que no va enlloc, una fissura que fa desaparèixer els objectes, la por d’un escriptor que invoca ficcions amb la literatura... Potser no donen raó d’allò inexplicable, però sí exigeixen una pregunta que ens obliga a redirigir la mirada sobre qüestions que pensàvem definitivament contestades.

Aquest llibre va ser guanyador del Premi Soler i Estruch 2016.

Es pot llegir un fragment ara mateix:


8 de maig del 2017

Guia didàctica de Pell de seda, de Vicent Sanhermelando


Pell de seda, es contextualitza en la convulsa València dels inicis del segle xv, on les famílies Vilaragut i Centelles rivalitzaven pel poder a una de les ciutats més esplendoroses del moment.

Caterina Boïl, neboda del governador, coneix el jove Guillem de Pertusa al taller de seda que posseeix la família del xic. Encara que ella està compromesa, naixerà entre els dos un amor tan intens com impossible, ja que les respectives famílies pertanyen a bàndols rivals en la lluita pel poder de la ciutat.

Un inesperat crim posarà a prova la relació de la parella en una successió de fets cap a un destí que mai no hagueren imaginat.

Vicent Sanhermelando, a més d'escriure el llibre ha elaborat una completa guia didàctica que es pot descarregar en aquest enllaç:
http://www.bullent.net/ficheros/libros/esplai62.pdf

El desenvolupament de la història propicia una reflexió sobre l’amor adolescent i, en aquest cas concret, sobre els obstacles que sorgeixen pel posicionament que prenen les respectives famílies en el conflicte social de la ciutat (hui diríem per la filiació política).

D’altra banda, el fet que el temps de la novel·la se situe al segle xv dóna moltes possibilitats d’aprofitar el caire històric del llibre. Estem parlant del segle d’or valencià, segle on la literatura va viure un gran esplendor, i també altres àmbits. Per citar-ne alguns, l’augment demogràfic féu de València la ciutat de la Corona que més creixia; l’arquitectura d’eixa època ens va deixar monuments
molt significatius, i la seda, que cap a la segona meitat del segle va comptar amb nombrosos tallers que posaren els fonaments d’un important referent durant uns quants segles.

Aquestes són les activitats lògiques, quan se sap de què va la novel·la, però Vicent Sanhermelando també en proposa de més creatives, com ara aquesta:

Com d’intel·ligent sóc? La pregunta no es refereix a si eres poc o molt llest. Això no importa massa. El que és de veritat interessant és quin tipus de tasques saps fer millor. Actualment, els tècnics en la matèria parlen d’intel·ligències múltiples. Doncs això. Esbrina quin tipus d’intel·ligència tens provant a fer algunes de les activitats següents...

Per saber més de Pell de seda: http://www.bullent.net/libro/3218-Pell_de_seda

Aprofitem per inserir l'entrevista que li feren a Vicent Sanhermelando a la Fira del llibre de València:

5 de maig del 2017

El llenyater de Fortaleny


Fa molt de temps, quan els romans encara dominaven les nostres terres, en un llogaret que hui coneixem per Fortaleny, vivia un llenyater que li deien Paulus. La seua dona era molt estalviadora, i gastava el mínim possible. Tant era així que no li comprava mai cols al seu home, i això que per a ell era un deler. El pobre home somiava en una bona platerada de col bullida, tan olorosa, o de floricol fregideta...

Així comença, en l'època romana  El llenyater de Fortaleny un personatge simpàtic i espavilat que aconsegueix viure 1400 anys i una de les Primeres Rondalles d'Enric Valor acabades de publicar.



Les quatre rondalles que apareixen publicades la primavera del 2017, compten amb la col·laboració de l'Ajuntament de València i són:

9. El Gegant del Romaní
10. La mare dels peixos
11. La rabosa i el corb / Joan Ratot
12. El llenyater de Fortaleny


Altres rondalles publicades anteriorment a Primeres Rondalles d'Enric Valor són 8 llibres amb 10 rondalles:
Nabet

Podeu saber més de tota la col·lecció en aquest enllaç: http://www.bullent.net/detalle-coleccion/?co_id=85

Aquesta adaptació ha estat realitzada per Jordi Raül Verdú, mestre, contacontes i ha fet animacions lectores a Madrid, Els EUA, Andorra i a la seua terra. El periòdic Ciudad li haatorgat el premi CAM Medi Ambient 2009, per la defensa i difusió del Medi Ambient.És un compilador de relats populars i autor d’una trentena de llibres de literatura infantil, entre els quals hi ha Els donyets del bosc (1992), El misteri del Montcabrer (1994), El vellet de la Safor (1996), La xiqueta del Benicadell (2001), La velleta refranyera (2010), El pas de la Mort (2011), Les entranyes del Montgó (2012)...

Enric Valor, un dels escriptors actuals més reconeguts del nostre país i Premi d’Honor de les Lletres Catalanes, va nàixer a Castalla el 1911 i va morir a València el 13 de gener del 2000. Va estar investit Doctor Honoris Causa per diverses universitats, entre elles la Universitat de València i la Universitat Jaume I. Va ser autor d’una nombrosa producció literària, dins la qual ocupen un lloc especial aquestes Rondalles valencianes. Sense elles no hauria estat possible gaudir d’una bona part de les històries que la pervivència oral havia integrat en la nostra memòria col·lectiva. Enric Valor va saber posar-les per escrit amb una riquesa de llenguatge i una qualitat narrativa incomparables.

En aquest vídeo de la Fira del llibre de València Jordi Raül Verdú ens explica alguna cosa més: https://youtu.be/OD9hDNyG5HI

3 de maig del 2017

L'esperit del Cabanyal, de Teresa Sanchis Labiós es presenta a Casa Montaña



Rere una façana modernista i en al cor del popular barri del Canyameral es troba la bodega Restaurant Casa Montaña (c/Josep Benlliure, 69, València). Va ser fundada el 1836 així que ben bé podem imaginar Joaquim Sorolla o Vicent Blasco Ibáñez asseguts a les seues taules.

Allí hi seran el proper dimecres 10 de maig a les 19h, si bé com a personatges del llibre L'esperit del Cabanyal, creats per Teresa Sanchis Labiós i il·lustrats per Abraham Mondría.

A l'acte, comptarem amb la participació de l’autora, i l’il·lustrador i de Dèlia Amorós subdirectora de Conselleria de Cultura; de Yolanda Damià, periodista; de Mario Viché, director de la col·lecció i d'alumnes de la Comunitat d’aprenentatge Santiago Apóstol.

Moderarà Núria Sendra, editora


El llibre, recomanat per a lectors de 10 anys cap endavant, té com a protagonista a Guillem, nét de Cabanyalers que veuen amenaçada la seua casa i mig barri més per poder allargar l'avinguda de Blasco Ibáñez fins al mar. fins ací sabem que la història és certa.

En L'esperit del Cabanyal, Guillem comptarà amb l’ajuda de l’Esperit del Cabanyal, viatjarà a l’època de Sorolla i Blasco Ibáñez, per a trobar les quatre claus màgiques que salvaran el Cabanyal.

Per saber més sobre el llibre: http://www.bullent.net/libro/3211-Esperit_del_Cabanyal

Ací podeu veure a Teresa Sanchis Labiós parlant de L'esperit del Cabanyal en una entrevista que li feren a la Fira del llibre: