20 de novembre de 2019

Lliris Picó i 'Ventalls de paper' en vídeo

Vos deixem aquest vídeo de Lliris Picó sobre el seu últim llibre Ventalls de paper, finalista del 38 Premi Enric Valor de literatura juvenil; unes paraules grabades a la primera presentació a la llibreria Libros 28, una cita del llibre que parla de la Muixeranga d'Alacant i un fragment del que Lliris Picó digué a la presentació a la Plaça del Llibre :



Clara, una adolescent que lluita per refer-se d’un trastorn d’alimentació, i Carles, un dels seus companys de classe, fill adoptat de mare soltera, descobreixen la importància de la música, de la llengua, i el valor de l’amistat (i de l’amor) per a superar tota classe d’entrebancs. Amb les ciutats d’Alacant i València, i Muro del Comtat, com a espais literaris, i l’aposta pel mestissatge cultural com a rerefons, l’autora torna a tractar les relacions familiars, l’assetjament escolar i els problemes que han d’enfrontar els adolescents d’avui dia, amb una prosa intimista i elegant. Lliris Picó ja va guanyar el premi Enric Valor fa quatre anys amb Moisés, estigues quiet, una obra que amb tres edicions ha rebut una gran acollida per part dels lectors.


«Amb l’àvia m’agradava jugar al tres en ratlla i a fer ventalls de paper els dies de pluja. Sèiem vora la finestra, i mentre jo dibuixava les ratlles amb traç tremolós sobre un full blanc, corpresa per l’emoció, i amb la infantil certesa que aquesta vegada sí que li guanyaria la partida, ella portava tres cigrons per a mi i tres fesols per a ella. Els fesols guanyaven sempre; excepte el dia que, convençuda que la sort li la portaven les singulars fitxes, li vaig demanar que me les canviara. Aquell dia, llavors, guanyaren els cigrons. L’àvia guanyava sempre. L’àvia ara és morta i jo acabe de descobrir que ella era un regal de la vida. Em dic Clara, tinc 18 anys, m’agraden les teles boniques i els ventalls de colors. Sé cosir i tocar el piano i sóc anorèxica. Aquesta és la meua història».

Cap comentari:

Publica un comentari