17 de setembre de 2020

Rosa Sanchis Caudet ens parla de "Què tinc ací baix? Per entendre la sexualitat"

 

El llibre Què tinc ací baix? Per entendre la sexualitat
no es va fer amb la idea de donar respostes tancades als dubtes sobre sexualitat. De fet, el títol mateix és un interrogant. Sinó que, des del major dels respectes vol acompanyar-nos en el camí per a que trobem les respostes. 
Rosa Sanchis és coautora amb Enric Senabre i Ana Ruiz del llibre Què tinc ací baix? i ens explica tot això i més en aquest vídeo: https://youtu.be/OT3dDXyjj8c


Penses que a les xiques no els agrada tant el sexe com als xics? “Maricó” i “homenot” formen part del teu vocabulari habitual? Consideres que la transsexualitat és una malaltia? Creus que el clítoris té la mida d’un cigronet? Opines que el binarisme és inqüestionable? En el sexe tot “flueix” i no cal preguntar ni consensuar? 
Si has contestat afirmativament alguna de les preguntes, potser et convindria revisar la idea que tens –i que t’han transmés– de la sexualitat i dels gèneres. Però si penses que el sexe és un fet  positiu, saludable i plaent entre persones lliures i diverses, i que mai s’acaba d’aprendre, aquest és també el teu llibre. 

Per saber més del llibre i veure la proposta didàctica: https://bullent.net/libro/3001-Que_tinc_aci_baix_Per_entendre_la_sexualitat

15 de setembre de 2020

Llegir per créixer més de pressa, com diu Fani Grande.


Fani Grande i Ortifus s'ahn trobat amb "La neurona Lectoreta" per primera vegada des que van decidir parlar del cervell en un llibre de no ficció ben original.

Fani Grande en "La neurona Lectoreta" vol explicar als lectors de 6 a 100 anys que cada cop que llegim creixem més de pressa, perquè creem més sinapsis neuronals. Això ho ha dit a Iris Montoya, al programa de Plaza Radio "A golpe de micro". 

https://plazaradio.es/podcast-a-golpe-de-micro-20200915-fani-grande-presenta-la-neurona-lectoreta

Fani Grande es dedica a comunicar i Ortifus fa opinió a través de vinyetes al diari. Els dos han pensat explicar als xiquetes i xiquetes lectors com és d'important llegir i ho han fet amb bon humor, com solen fer.

Més informació i primeres pàgines a: https://bullent.net/libro/3275-NeuronaLectoreta

12 de setembre de 2020

“De persones i dimonis”, de Modest Barrera guanya el Premi Soler i Estruch 2020

 



Aquest divendres 11 de setembre, al carrer Pere Calp de Castelló s’han entregat els guardons dels LXIV Premis Castellum Ripae. En una vetllada conduïda per Irene Rodrigo s’han barrejat les lletres i els llibres amb la música de Ximo Caffarena Quartet Folk en Jazz.

En la vetllada s’ha entregat el premi de Narrativa Soler i Estruch i els premis de poesia infantil Ausiàs Marc. El jurat format per Júlia Badal, Adelina España, Pep Beltran, Rafa Gomar (guanyador de l’edició del 2019) i Núria Sendra (edicions del Bullent) ha guardonat amb el premi Soler i Estruch de Narrativa l’obra De persones i dimonis, de l’autor de Borriana Modest Barrera, un autor que tenia publicats diversos assajos però del que aquesta serà la seua primera novel·la publicada. 

El jurat ha seleccionat l’obra de Modest Barrera d’entre les més de 20 que s'havien presentat en aquesta edició. Una obra, "De persones i dimonis", de la que el jurat destaca que es tracta d’una història molt ben tramada i ben escrita, dura i interessant. L’obra de Barrera és una novel·la història ambientada en els anys 30-40 que comença amb una situació aparentment clàssica: Una jove de gran bellesa és pretesa pels fills de la família de cacics del poble i un altre obrer. Després, però deriva per altres terrenys molt menys explorats i culmina amb un final del tot colpidor.

Ambientada en un escenari indefinit, que podria ser el de qualsevol poble del nostre país, en una conjuntura que abasta el primer terç del segle XX, que com tots sabem fou ben convulsa i, sobretot, tràgica. Perquè d'això es tracta d'una tragèdia. Tots els personatges tenen parts fosques, però  alguns es convertiren en dimonis, i per sobre de tots, un, el qual no dubtarà a sacrificar la vida dels altres per a satisfer els seus anhels en els moments més crítics.

Modest Barrera Aymerich, de Borriana, a la Plana Baixa, va nàixer en 1962 i és professor d'Història. A més de la tasca docent, desplegada en diferents centres, és Doctor en Geografia i Història i la seua recerca històrica i assagística s'ha vist reconeguda amb guardons com el Premi d'Humanitats de Castelló i el d'assaig de Vila-real; fruit d'aquesta tasca són nombrosos articles i participacions en congressos, així com col·laboracions en obres de divulgació. Entre els seus llibres podem destacar La mort barroca, Masovers i pobletans, i la més recent Multitud i repressió: les formes de la violència. L'obra distingida amb el premi Soler i Estruch, i que publicarà Bullent, suposa la satisfacció de les seues inquietuds literàries, presents des de fa molts anys, alhora que constitueix un reconeixement que l'animarà a continuar per aquesta nova via.

En quan als premis de poesia infantil Ausiàs March, en aquesta edició s’ha optat per guardonar als 6 xiquets i xiquetes que han participat en el certamen amb un lot de llibres. Maragda Satorres, Leila Mollar, Júlia Redondo, Ovidi Alcover, Aina Vidal i Andreu Satorres han pujat a recollir els seus llibres i han recitat les seues poesies al públic assistent.

11 de setembre de 2020

A València, "Conte, contat… Històries en homenatge a Llorenç Giménez"

Diuen i expliquen que, no fa tant de temps, vivia un contacontes que tothom s’estimava: Llorenç. Com que cal recordar les persones bones sempre, escriptores i escriptors genials van inventar contes fantàstics com a homenatge; artistes dels pinzells li de primera categoria feren dibuixos... i, de tota aquella tendresa, va nàixer un llibre que ajudava als que queien malalts. I això és tan cert com que és el llibre que veus ací mateix.

Es tracta de "Conte, contat… Històries en homenatge a Llorenç Giménez", que ha comptat amb la col·laboració solidària de 44 autores i autors (entre escriptors i il·lustradors). El llibre el composen 21 contes fets per a ser contats, en memòria de Llorenç.

Ajuda als que cauen malalts, perquè sempre sana llegir contes i també perquè els beneficis es donaran a l'Associació Carena d'Ajuda a malalts de càncer o altres malalties greus. Per això aquesta és la presentació principal del llibre, la que organitza l'Associació Carena.

Serà el divendres, 18 de setembre de 2020, a les 18,30 hores a la plaça on hi ha la seu Carena: la plaça del Miracle del Mocadoret (enllaç a maps).

Han confirmat l'assistència: Ada Sinhache, Anna Garcia Toledo, Anna Roig, Carles Cano, Cristina Duran, Domingo Chinchilla, Elsa Pérez Robles, Fina Masgrau, Joana Tamarit, Josep Millo, Lourdes Bellver, Mercè Viana, Miquel Pérez Robles, Miquel Puig, Paula Peña, Rosa Serrano, Vicent Pardo i Vicent Sanhermelando.





9 de setembre de 2020

Booktrailer de "Pandora du sort"


Pandora era una gata negra una mica supersticiosa. Però... qui diu que els gats negres duen mala sort? 

En el següent enllaç de youtube, hi ha el Booktrailer del llibre de Paco Esteve i Gemma Aguasca "Pandora du sort": https://youtu.be/PnQmmQow8yY



Tindre cura d'un gat de llibre és més fàcil. Demana'l a la llibreria més propera. 
Si no en tens, també el pots trobar al web de l'editorial: https://bullent.net/libro/3272-Pandora-sort

7 de setembre de 2020

Lliurament del Premi Soler i Estruch 2020

El proper divendres 11 de setembre se sabrà l'obra guanyadora del Premi Soler i Estruch, convocat per Castelló (La Ribera). És la 64a. edició del premi. 


Serà durant un Acte Literari al carrer Pere Calp de Castelló (per saber l'ubicació, clica ací). No hi haurà sopar, com ve sent tradicional, per major protecció enfront el Covid-19. Conduirà l'acte Irene Rodrigo i estarà amenitzat pel grup musical Ximo Caffarena Quartet Folk en Jazz. 

El Certamen literari Castellum Ripae està format pel premi de poesia infantil «Ausiàs March» (dirigit a alumnes de primària del poble) i el Premi Soler i Estruch de narrativa. 

Al premi Soler i Estruch s'han presentat 21 originals i el/la guanyador/a rebrà 2.500 euros subjectes a la retenció d’IRPF corresponent i veurà publicada l’obra premiada a càrrec d'Edicions del Bullent.

L'any passat va guanyar Dissabte, jazz, de Rafa Gomar.

 

Els protagonistes de Dissabte, jazz, Roser i Enric, viuen una segona oportunitat en la vida. Han quedat a la nit per anar a un concert de jazz. L'obra rés una resposta a l’anestèsia emocional on sovint ens endinsa la pèrdua dels éssers estimats, la malaltia, l’amor i el desamor o les adversitats quotidianes, i ser capaços de trobar nous escenaris o veure’ls amb uns altres ulls. Tot plegat, amb música de jazz.

Altres guanyadors són: Un bri d'esperança, d'Agustí Colomer;
 Set pecats, de Carles Castell; La llum de les estrelles mortes, de Josep Manel Vidal o Vestida de lluna, d'Elvira Cambrils, entre altres.

2 de setembre de 2020

Bullent a La Setmana, al Moll de la fusta de Barcelona. 38a edició



Del 9 al 13 de setembre, la Setmana del Llibre en Català celebra la seva 38a edició al Moll de la Fusta de Barcelona. Una fira que permet reconèixer la tasca de les editorials que editen en català i de les llibreries que apropen al lector les seves publicacions, tot donant visibilitat al llibre i les revistes i oferint eines per a fomentar la prescripció de la lectura.

Podeu trobar els llibres d'Edicions del Bullent en:

- Mòdul 33 - Llibreria Horitzons
- Mòdul 56 - Associació d'Editors del País Valencià (AEPV) 

Ací podeu descarregar el plànol.

Com sempre, compta amb una àmplia proposta d’activitats de tot tipus (presentacions, recitals, itineraris literaris, xerrades, contacontes...) per a infants i adults, que també contribueixen a estimular i a promoure la lectura en català.

Així, el dissabte 12 de setembre dins de la TARDA JOVE, a partir de les 19h., Alfred Sala Carbonell parlarà sobre Expedició al Congo amb Mixa i altres autors com Xavier Duran, Jordi de Manuel i Toni Mata. A l'Espai familiar. 





31 d’agost de 2020

La neurona Lectoreta, de Fani Grande i Ortifus

 

Va de camí a les llibreries La neurona Lectoreta, de Fani Grande i Ortifus.

«Aquest llibre explica un secret que et canviarà la vida per a sempre i que et farà créixer més de pressa».  Com? Amb tres històries reals que ens explica Fani Grande i a través de les quals aprenem coses sobre com funciona el cervell, la importància de llegir i, sobretot, a triar si volem tindre un cervell o un meló al cap... 
Com més seriosos són els temes, més cal abordar-los amb humor i per a això Fani va pensar amb Ortifus per tal que La neurona Lectoreta estiga ben divertida. 

La neurona Lectoreta és un llibre de no ficció dirigit a lectors dels primers cicles de primària. Ha sorgit de les moltes visites que Fani Grande ha fet a centres educatius. 
Continua fent visites i tallers i moltes coses, ara a la manera covid. Amb la neurona lectora es poden treballar temes de socials (com funciona el cervell) o sobre els llibres i com es fan i moltes altres coses que Fani Grande sap fer molt bé. 
Pots contactar amb ella a través del web de l'editorial (https://bullent.net/contacte/), del seu web (http://fanigrande.es/contacto) o demanar que visite un centre educatiu a través d'autors a les aules (http://autorsalesaules.com/2018/03/13/fani-grande/).

Fani Grande és escriptora, guionista de televisió i experta en comunicació. Ha treballat en cinema, teatre, ràdio, televisió, premsa escrita i digital i en centres educatius. Imparteix cursos per a millorar l'oratòria i sobre com parlar en públic. També fa tallers sobre marca personal, l'ús ètic de les xarxes socials i d’escriptura creativa. Li encanta fer xarrades sobre foment lector i l'ofici d'escriptora. I li agrada molt llegir, nadar, caminar, fer pa i gaudir la vida.

Antonio Ortiz Fuster conegut com a Ortifus és humorista gràfic al diari Levante des del 1984. Amb un estil de dibuix molt senzill i a través de jocs de paraules amb els titulars,  aconsegueix que es reconega el seu treball a primer colp de vista. Ha publicat en molts mitjans i ha dissenyat falles que han estat premiades per l’enginy i gràcia així com també ha publicat diversos llibres. 

Pots llegir les primeres pàgines i altres detalls del llibre a: https://bullent.net/libro/3275-NeuronaLectoreta


27 d’agost de 2020

Dissabte, jazz, de Rafa Gomar, al Club de lectura de Full

 

Durant la lectura d'un llibre acompanyem els personatges, el narrador, no estem sols. Un cop tanquem la darrera pàgina, és quan arriba la soledat; voldríem allargar l'experiència, que n'hi hagués més... És el que podem fer amb els clubs de lectura: comentar amb altres persones que han viscut el mateix que tu. Compartir les reflexions que t'ha aportat o, fins i tot, aprofitar per fer conversa d'un tema tangencial que t'interessa.

Per a això estan els clubs de lectura. I ara, és més fàcil que mai perquè n'hi ha que són virtuals com ara el Full de Lectura. Que és un club de lectura organitzat i coordinat per la Fundació pel llibre i la lectura, FULL.

El proper llibre que es llegirà serà Dissabte, jazz, de Rafa Gomar. Ara es pot anar llegint i en algun moment durant el mes de setembre, començarà la tertúlia virtual.

Dissabte, jazz ha guanyat el premi Soler i Estruch de Castelló (Ribera Alta).

Els protagonistes de Dissabte, jazz, Roser i Enric, viuen una segona oportunitat en la vida. Han quedat a la nit per anar a un concert de jazz. Durant el dia fan les activitats quotidianes d’un dissabte, el que els duu a trobar-se o evocar múltiples històries personals pròpies o de les persones que van creuant-se en el seu camí. Vides desaparegudes que aporten una melodia nostàlgica; vides dures, que donen un so greu; petites o grans traicions amb notes estridents... S’hi expressen els dubtes, les certeses, les pors, les misèries i les grandeses de multitud de personatges ubicats en el nostre present.Es tracta de respondre a l’anestèsia emocional on sovint ens endinsa la pèrdua dels éssers estimats, la malaltia, l’amor i el desamor o les adversitats quotidianes, i ser capaços de trobar nous escenaris o veure’ls amb uns altres ulls. Tot plegat, amb música de jazz.

Es pot adquirir el llibre a la llibreria habitual o al web de l'editorial. 
Més informació a la pàgina del llibre: https://bullent.net/libro/3257-dissabtejazz

25 d’agost de 2020

Encanteri per guarir gats, Pandora du sort



Pandora era una gata negra una mica supersticiosa. Però... qui diu que els gats negres duen mala sort?

A la presentació a Agres de "Pandora du sort", de Paco Esteve il·lustrada per Gemma Aguasca, Bàrbera de Felanitx ens va explicar un secret que li va contar un personatge del llibre: un encanteri per guarir gats. 

Vols conéixer l'encanteri?

El pots escoltar en aquest vídeo: https://youtu.be/jL7Cf0Zi9AM


Pots saber més sobre el llibre i veure les primeres pàgines clicant en aquest enllaç: https://bullent.net/libro/3272-Pandora-sort

Si t'agraden els gats, però amb un poc més de lletra, tens "El gat de la bruixa": https://bullent.net/libro/3256-elgatdelabruixa

4 d’agost de 2020

Es convoca el Premi Bernat Capó 2020



Després d'un any de parada tècnica, el Premi Bernat Capó de difusió de la cultura popular reprèn l'activitat amb canvis significatius. El convoquen el Museu Valencià d'Etnologia i l'àrea de Cultura de la Diputació de València i podeu consultar les bases al web L'Etno (http://www.letno.es/ca/content/premi-bernat-capo-de-difusio-de-la-cultura-popular-2020 o al de Bullent (https://bullent.net/premi-bernat-capo/), .

El termini per presentar obra acaba el dia 11 d'octubre de 2020.

La temàtica no canvia, la llargada dels originals tampoc (de 125 a 175 pàgines). Es poden presentar en paper o en pdf (a través de la Seu electrònica de la Diputació: https://www.sede.dival.es/opencms/opencms/channels/temas/CULTURA/SolPremisMuvaet?opAnterior=listadoTematico&tema=/CULTURA/&addRuta)

 El Museu Valencià d'Etnologia també posa a disposició de les persones interessades un telèfon per resoldre dubtes: 96 388 25 25.

El darrer Premi Bernat Capó (el 20é) el va guanyar l'obra  Gat Vell. Dites marineres, de Francesc Xavier Llorca Ibi, un llibre que parla de dites, frases i refranys propis de la gent de mar. I que ha rebut molt bona acollida, arribant a la segona edició en pocs mesos.

Altres obres guanyadores del Premi Bernat Capó són:

- Contalles de iaios i iaies, de Jordi Raül Verdú

- Els bastonets d'Algemesí, de Toni Bellón

- Fem safareig, d'Agnès Vidal i Vicedo

- Fantasmes al palau, d'Ivan Carbonell Iglesias

- Bruixes, dimonis i misteris, d'Àlvar Monferrer



31 de juliol de 2020

A Bétera, Conte contat, un homenatge literari a Llorenç


L'Ateneu de Bétera han organitzat la primera presentació del llibre "Conte contat". Un homenatge literari al conta-contes, amb el qual van passar tantes bones estones.

Ho han fet caure el dia 8 d'agost, el dissabte més proper a Sant Llorenç, data bona de recordar ja que són dies de la coneguda pluja d'estreles, un plor del cel a l'altura del gest fet a Llorenç en aquest llibre. Serà a poqueta nit, a les 20h, ja que «Per l'agost, bull el mar i bull el most». Després soparem allí mateix i es respectaran totes les normes de seguretat.

Comptaren amb la presència de diversos autors del llibre. Per la part dels escriptors han confirmat l'assistència Teresa Broseta, Domingo Chinchilla, Albert Dasí, Fina Girbés, Enric Lluch i Vicent Sanhermelando. I les il·lustradores Joana Tamarit Ada Sinache.
També l'editora, Núria Sendra.

Diuen i expliquen que, no fa tant de temps, vivia un contacontes que tothom s’estimava: Llorenç. Com que cal recordar les persones bones sempre, escriptores i escriptors genials van inventar contes fantàstics com a homenatge; artistes dels pinzells li de primera categoria feren dibuixos... i, de tota aquella tendresa, va nàixer un llibre que ajudava als que queien malalts. I això és tan cert com que és el llibre que veus ací mateix.

I els genis de la llàntia que l’han escrit i il·lustrat són:
Rosa Serrano i Miquel Pérez Robles; Carles Cano  i Paco Giménez; Fina Masgrau i Lourdes Bellver; Vicent Sanhermelando i Ada Sinache; Domingo Chinchilla i Elsa Pérez Robles ; Raquel Ricart i César Barceló ; Francesc Gisbert i Aitana Carrasco; Maria Dolors Pellicer i Pep Ferrer; Josep A. Fluixà i Manel Sanz; Fina Girbés i Montse Gisbert ; Enric Lluch i Núria Feijoó; Vicent Pardo i Joana Tamarit; Miquel Puig Cuadau i Consuelo Vento; Josep Millo i Paula Peña; Teresa Broseta i Toni Cabo; Maria Jesús Bolta i Anna Garcia Toledo; Mercé Viana i Anna Roig; Jordi Raül Verdú i Pau Beltran; Almudena Francés i Pedro Viché; Pep Castellano i Canto Nieto; Albert Dasí i Jordi Junyent; Cristina Duran i Miguel Ángel Giner

Aquest és un llibre solidari els beneficis del qual es donaran a l'Associació Carena d'Ajuda a malalts de càncer o altres malalties greus (reserveu ja el 18 de setembre per a la presentació a València, a la plaça del mocadoret, davant la seu de l'associació).

15 de juliol de 2020

A Agres, "Pandora du sort" el Dia del llibre



Pandora du sort a Agres serà la nostra primera presentació després de tant de temps de confinament. Ha estat una gran sort!

Serà el dia 23 de juliol del 2020, que és el Dia del Llibre en aquest any estrany. Una presentació a l'exterior, en un espai segur de Covid19: El Bancal, al carrer del Rocio, 2 d'Agres.

Hi serà l'autor, Paco Esteve, i l'encantadora Bàrbera de Felanitx té preparat un contacontes per a l'ocasió en un accent de mar enllà. Ho passarem molt bé.

Pandora era una gata negra una mica supersticiosa. Però... qui diu que els gats negres duen mala sort? Acompanya'ns en aquesta història i descobriràs la veritat.

En aquest vídeo l'hem començat a fullejar: https://youtu.be/1K-SFnuxCTE





14 de juliol de 2020

Què tinc ací baix? De Rosa Sanchis i Enric Senabre. 3a edició ampliada i actualitzada


Penses que a les xiques no els agrada tant el sexe com als xics? “Maricó” i “homenot” formen part del teu vocabulari habitual? Consideres que la transsexualitat és una malaltia? Creus que el clítoris té la mida d’un cigronet? Opines que el binarisme és inqüestionable? En el sexe tot “flueix” i no cal preguntar ni consensuar? 
Si has contestat afirmativament alguna de les preguntes, potser et convindria revisar la idea que tens –i que t’han transmés– de la sexualitat i dels gèneres. Però si penses que el sexe és un fet positiu, saludable i plaent entre persones lliures i diverses, i que mai s’acaba d’aprendre, aquest és també el teu llibre. 

Què tinc ací baix? És un llibre que es dirigeix a adolescents i parla de sexualitat. És el resultat d'anys de treball sobre educació afectiva i sexual de Rosa Sanchis i Enric Senabre amb alumnat ben divers.

Enric Senabre i Rosa Maria Sanchis són dos professors de secundària inquiets i apassionats que des de les seues respectives matèries, Filosofia i Valencià, treballen amb l'alumnat aspectes d’igualtat, sexualitat i diversitat, les TIC i la ciutadania democràtica. Ambdós han rebut premis d'innovació educativa de la Conselleria d’Educació i d’altres institucions com la Rosa Sensat o El Micalet i han publicat diversos llibres sobre els temes esmentats. 

Ana Ruiz és mestra d’Educació física i d'Arts & Crafts. Va guanyar el concurs de cartells de La Mos­treta 2005. Ha il·lustrat Sac de poemes, Alumbrita i una col.lecció de contes sobre la epilèpsia, entre altres.

Per saber més del llibre i veure la proposta didàctica: https://bullent.net/libro/3001-Que_tinc_aci_baix_Per_entendre_la_sexualitat

1 de juliol de 2020

"Pandora du sort", de Paco Esteve i Gemma Aguasca #NovetatInfantil #Àlbum



Ens agraden els gats i les gates de tots els colors. En alguns llocs poc informats, però, sembla que creuen que els gats negres duen mala sort. Així que aquesta història, Pandora, una gata negra de carrer que volia ser adoptada però li resultava difícil per aquesta superstició, ens ha agradat molt. 

"Pandora du sort", de Paco Esteve il·lustrada per Gemma Aguasca,  no és només un llibre molt bonic, és també una crida a no discriminar pel color (ni als gats, ni a ningú). Que no són certes aquestes coses ho sabem bé perquè el nostre gat negre anterior ("El gat de la bruixa" que és per a lectors un poc més grans) ens ha dut molta, molta sort a nosaltres i a tots els lectors.

Pandora era una gata negra una mica supersticiosa. Però... qui diu que els gats negres duen mala sort? Acompanya'ns en aquesta història i descobriràs la veritat.

Paco Esteve i Beneito (Agres, 1979) és llicenciat en filologia catalana i teoria de la literatura, ha treballat de traductor i fa de professor de valencià. També ha publicat les novel·la Qui no fa la festaSi ha nevat. També el llibre Agres i dolces amb rondalles, refranys, frases fetes, cançons, versets, endevinalles i altres creacions col·lectives del seu poble. A banda d’això, diu que no té ofici ni benefici, trellat ni forrellat. Li agradaria lligar els gossos amb llonganisses, però ja ha aprés que l’ovella que bela perd bocí i es consola pensant que, al cap i a la fi, tota pedra fa paret.

Gemma Aguasca Soler, Barcelona 1972. Llicenciada en Belles Arts i dibuixant de vocació.
Il·lustra llibres, cartells, postals publicitàries i tot allò que es presenti, també pinta per a galeries, botigues.
El que més li agrada, a banda de dibuixar, és estar a la natura, nadar i els gats, especialment els negres.

Per saber més del llibre i veure les primeres pàgines: https://bullent.net/libro/3272-Pandora-sort

22 de juny de 2020

Conte, contat... Històries en homenatge a Llorenç Giménez, el Contacontes. Novetat Solidària

Conte contat... Històries per a LLorenç
coberta de "Conte contat..."

El llibre "Conte contat..." ha arribat a l'editorial! 

Diuen i expliquen que, no fa tant de temps, vivia un contacontes que tothom s’estimava. Com que cal recordar les bones persones sempre, escriptores i escriptors genials van inventar contes fantàstics com a homenatge; artistes dels pinzells li feren dibuixos... i, de tota aquella tendresa, en va nàixer un llibre que ajudava els que queien malalts. 
I això és tan cert com que és el llibre que t'estem mostrant.

I els genis de la llàntia que l’han escrit i il·lustrat són:

Rosa Serrano i Miquel Pérez Robles; Carles Cano  i Paco Giménez; Fina Masgrau i Lourdes Bellver; Vicent Sanhermelando i Ada Sinache; Domingo Chinchilla i Elsa Pérez Robles; Raquel Ricart i César Barceló; Francesc Gisbert i Aitana Carrasco; Maria Dolors Pellicer i Pep Ferrer; Josep A. Fluixà i Manel Sanz; Fina Girbés i Montse Gisbert; Enric Lluch i Núria Feijoó; Vicent Pardo i Joana Tamarit; Miquel Puig Cuadau i Consuelo Vento; Josep Millo i Paula Peña; Teresa Broseta i Toni Cabo; Maria Jesús Bolta i Anna Garcia Toledo; Mercé Viana i Anna Roig; Jordi Raül Verdú i Pau Beltran; Almudena Francés i Pedro Viché; Pep Castellano i Canto Nieto; Albert Dasí i Jordi Junyent; Cristina Duran i Miguel Ángel Giner.

I conte contat... tresor guanyat.

En aquest projectes també hem comptat amb l'ajuda dels ajuntaments d'Alfafar, Benetússer, Paiporta i Picanya. Moltes gràcies!

Els beneficis per les vendes del llibre aniran a l'Associació Carena d'ajuda a malalts del càncer

Fent resum, un homenatge al nostre estimat Llorenç que també serà una ajuda a altres persones malaltes de part de quaranta-cinc il·lustradors i escriptors, la correctora Maria Guasp, l'editorial... 



18 de juny de 2020

L'ajuntament de València convoca els premis Ciutat de València 2020



La 38a edició dels Premis Ciutat de València, convocats per la Regidoria de Patrimoni Cultural i Recursos Culturals de l'Ajuntament de València compta amb Edicions del Bullent per publicar l'obra guanyadora del Premi d'Assaig en valencià Josep Vicent Marqués.

El premi està dotat amb 10.000 euros. El termini de presentació d'originals acaba el 22 de juliol de 2020. 

Es podran presentar als premis d’assaig totes les obres (textos filosòfics, de pensament, aforismes, diaris, memòries…) escrites en valencià l’extensió de les quals no siga inferior a 150 pàgines de grandària DIN A4, lletra Times New Roman, cos 12, a espai i mig. En queden expressament excloses les tesis doctorals i l’àmbit de la investigació.

Les bases de la 38a. edició dels Premis literaris Ciutat de València, poden consultar-se en la web municipal de València.

A la pàgina https://www.bullent.net/premi-josep-vicent-marques/ Edicions del Bullent ha extret les bases específiques del Premi Josep Vicent Marqués i hi ha un enllaç al pdf de les bases completes.

Se’n presentaran 5 exemplars impresos, amb les pàgines numerades i en perfectes condicions de lectura, amb pseudònim, i s’acompanyaran d’una plica tancada, indicant-hi la modalitat a la qual concorren.

L'any passat va guanyar el premi l'original d'Antoni Martí Monterde L'home impacient, uns diaris literaris, més aviat poc íntims, que Antoni Martí Monterde va començar a escriure en el moment que va abandonar València, on se sentia desplaçat, i s’instal·la a Barcelona com si fos per a sempre. 


Per raons diverses aquest desplaçament somou certs fonaments que tenen a veure amb la història personal —però també col·lectiva— d’una línia de ferrocarril que uneix les dues capitals.

Llibres, espais, records, oblits, Cafès, constitueixen la trama d’un assaig narratiu en forma de diari sense dates, en què ressonen les potents veus de J. V. Foix, Joan Fuster i Josep Pla. Una meditació sobre el significat d’anar-se’n d’un lloc i preguntar-se si la vida no és precisament això, una immensa sala d’espera, com un Cafè, una andana de per vida, un lloc d’on estar sempre anant-se’n.


A més del Premi d’assaig en valencià JOSEP VICENT MARQUÉS, la XXXVII edició dels premis Ciutat de València estan formats pels següents premis: Premi de narrativa en valencià ISABEL DE VILLENA, Premi de narrativa en castellà VICENTE BLASCO IBÁÑEZ, Premi de poesia en valencià MARIA BENEYTO, Premi de poesia en castellà JUAN GIL-ALBERT, Premi de teatre en valencià EDUARD ESCALANTE, Premi de teatre en castellà MAX AUB i Premi d’assaig en castellà CELIA AMORÓS.

15 de juny de 2020

Per què llegir els clàssics? Ajuda als centres

El Ministeri de Cultura ha obert la segona convocatòria del Programa de Activitats Literàries per a Instituts de Secundària. El programa inclou les activitats a realitzar entre l'1 d'octubre i el 30 de novembre de 2020, i consta de dues modalitats: Encontres Literaris i Per què llegir els clàssics? 

El termini de sol·licituds s'acaba l'11 de setembre de 2020. Ací teniu l'enllaç amb més informació i les instruccions per presentar-la: 

Programa de Actividades Literarias en Institutos de Enseñanza Secundaria 2020

Per què llegir els clàssics?

Edicions del Bullent i CRITCompanyia de Teatre proposen una activitat literària dirigida als estudiants dels Instituts d'Educació Secundària, amb l'objectiu d'obrir una reflexió sobre una pregunta recurrent a les aules: per què cal llegir els clàssics?

La sessió que proposem tindrà un format de col·loqui, de manera que estarà basada en el diàleg i la participació. Es farà servir el text de L'Espill de Jaume Roig per la seua potència humorística i pel seu missatge controvertit, que propiciarà un debat dinàmic i significatiu tant a nivell literari com a nivell social.


Els filòlegs, dramaturgs i actors Anna Marí i Daniel Tormo acudiran als centres educatius carregats amb totes les preguntes, reflexions i idees que han anat sorgint durant els seus deu anys de treball escènic sobre els clàssics valencians del Segle d'Or: 

ñ Qui van ser Joanot Martorell, Jaume Roig, Ausiàs March, Isabel de Villena, Joan Roís de Corella o Bernat Fenollar?

ñ Què comparteixen el “Tirant lo Blanc” i “El Quijote”? Què comparteixen els trobadors i Joan Roís de Corella? Què comparteixen “L'Espill” i “Els contes de Canterbury”? Què comparteixen Ausiàs March i Garcilaso de la Vega? I Ausiàs March i Vicent Andrés Estellés?

ñ Per què hi ha tan poques dones l'obra de les quals és considerada clàssica?

 A més de la reflexió teòrica, es proposaran una sèrie d'activitats pràctiques amb lectures de fragments de textos o propostes de versions modernes de versos, sempre fent servir els recursos de la teatralitat que poseeix la companyia. 


5 de juny de 2020

Antoni Martí Monterde: 'L'home impacient' a Gravetat Zero


Martí Monterde i L'home impacient

L'escriptor i professor Antoni Martí Monterde va ser entrevistat al programa Graveta Zero, d'À Punt amb motiu de la publicació del seu llibre 'L'home impacient', Premi d'Assaig Josep Vicent Marqués dels Premis Ciutat de València.

El programa es pot escoltar "a la carta" en aquest enllaç:
https://apuntmedia.es/va/a-la-carta/programes/escoltat-en-la-radio/gravetat-zero/30052020-gravetat-zero

Aquest enllaç i altres coses interessants es poden trobar a la pàgina del llibre: https://bullent.net/libro/3259-HomeImpacient

Per exemple, també hiha aquesta ressenya de Manel Alonso a Diari Gran: https://diarigran.cat/2020/06/02/lhome-impacient/

Què trobem a 'L'home impacient' ?
Tots els llibres tenen una porta perquè hi entri el lector, aquest en té dues, amb la peculiaritat que més que portes són andanes. Concretament les andanes de l’Estació del Nord, a València, i les de l’Estació de França, a Barcelona. Però no es tracta d’un llibre de viatge, sinó del relat d’un desplaçament."L’home impacient" són uns diaris literaris, més aviat poc íntims, que Antoni Martí Monterde va començar a escriure en el moment que va abandonar València, on se sentia desplaçat, i s’instal·la a Barcelona com si fos per a sempre. Per raons diverses aquest desplaçament somou certs fonaments que tenen a veure amb la història personal —però també col·lectiva— d’una línia de ferrocarril que uneix les dues capitals. Llibres, espais, records, oblits, Cafès, constitueixen la trama d’un assaig narratiu en forma de diari sense dates, en què ressonen les potents veus de J. V. Foix, Joan Fuster i Josep Pla. Una meditació sobre el significat d’anar-se’n d’un lloc i preguntar-se si la vida no és precisament això, una immensa sala d’espera, com un Cafè, una andana de per vida, un lloc d’on estar sempre anant-se’n.


2 de juny de 2020

'Expedició al Congo. Bwana Nyani': proposta didàctica



Amb Expedició al Congo. Bwana Nyani, d'Alfred Sala (39 Premi Enric Valor), viatgem al cor d'Àfica: 

Arnau és un noi de divuit anys que viu amb els pares i dos germans més petits, i que treballa en un taller de reparació de cadires. La seva única il·lusió és arribar al cap de setmana per passar-se les hores mortes assegut al sofà de casa i jugar a la play. Fins que uns coneguts de la família, Mr. Rowlands i la seva filla Mo, li fan una proposta inesperada: una expedició al cor del Congo per fer un reportatge a un primatòleg que investiga en plena selva africana les estranyes morts d’uns ximpanzés. Tot i que, en un principi, no li fa cap gràcia aquella expedició, l’Arnau acabarà unint-se a l’empresa per viure tota una sèrie d’aventures entre cocodrils, elefants, ximpanzés i caçadors furtius. Amb bon humor i unes espurnes de romanticisme, res serà igual per a l’Arnau arran d’aquesta expedició.

Maria Cebolla Tormos ha elaborat la proposta didàctica amb activitats variades, que es divideixen en tres blocs: aquelles prèvies a la lectura del llibre, exercicis de comprensió lectora i activitats per a després de llegir el llibre.