A Picanya es celebra cada any el Maig Literari, una iniciativa nascuda amb la intenció d’unir els dos vessants més importants del món dels llibres: autors i autores amb lectors i lectores.
Entre els actes programats, el dijous 09 de maig a les 18.30h en Centre Cultural de Picanya, presentarem la novel·la La por, d'Esperança Camps. Acompanyarà a l'autora l'editora, Núria Sendra.
La por és viure vora el mar i anar a una escola de monges. Tenir un pare que viatja molt i una mare bonica i elegant i una criada que fa tot el que fan les mares quan són mares cada dia i no són com la teua que ho és poques vegades. Una criada que substitueix ta mare però no et fa besades perquè no és ta mare. La mare no et fa besades. Esperança Camps t’introdueix en aquest relat angoixant en primera persona, amb un nus a la gola, el cor en un puny i gaudint de la força i la bellesa del llenguatge que empra.
«Quines pors pot sentir una xiqueta que aparentment ho té tot? La protagonista de La por té una mare extremadament bonica, refinada i joveníssima i un pare que no és jove però sí elegant i a més fa bona olor. Viuen tots junts en un pis senyorívol amb mobles de fusta bona, importacions tecnològiques pioneres al poble, totes les joguines que una filleta pot voler i una criada que fa olor de llima i la porta a classes d’anglés i francés. Els pares de la protagonista no són pobres com els de les altres xiquetes de l’escola: són moderns, van ben vestits i viatgen a l’estranger per feina. A ella no li ha de faltar res, li fan notar.
»La por és un nus, i potser per això Esperança Camps ens presenta una història plena de nusos que hem d’anar desfent a través dels ulls d’una xiqueta que creix envoltada de luxes i alhora privada d’allò que més desitja: l’amor incondicional de sa mare. La novel·la s’obri amb un inici desconcertant i tot seguit ens aboca a un univers infantil i alhora profundíssim, ple d’imatges que ens acompanyen mesos després de llegir-la, com la paret salada del trast de l’escala. És una col·lecció d’escenes d’infantesa amb una aparent innocuïtat que va enfosquint-se i mostrant progressivament les cares més traumàtiques d’una realitat quotidiana. La pressió estètica, la violència de gènere, els abusos de poder o la negligència emocional són només algunes de les denúncies que La por posa damunt de la taula amb sensibilitat però sense pal·liatius.»
