XII Plaça del llibre de València al Jardí Botànic

Plaça del llibre POSPOSADA!! Per pluges.

La Plaça del llibre de València en la seua edició número 12 es celebrarà al Jardí Botànic de València del 30 d'octubre al 3 de novembre. 

El dimecres 30 d'octubre a les 19h tindrà lloc la inauguració institucional de la 12a Plaça del llibre amb els Premis Plaça del llibre, que enguany reconeixen a Ramon Guillem, Dolors Pedrós i la família Andrés Lorente Anyó. A la plaça hi haurà una bona representació de llibres de Vicent Andrés Estellés, entre els quals "69 poemes d'amor" i veiem que al cartell de la plaça hi apareix el logo del centenari.

Edicions del Bullent hi participem a través dels nostres llibres, que hi seran tota la fira i hem preparat una activitats molt especial:

Fani Grande i José Fonollosa (acompanyats per l'editora Núria Sendra) introduiran "El gatet diu Mec" a la colònia felina del Botànic i a aquelles personetes que vulguen saber la seua història. Quina és?

Aquesta:

Arriba al veïnat un gatet que diu «Mec-mec, mec-mec», en lloc de «Meu-meu, meuuuuuu». Ningú sap per què… Què li passa al gatet? Ai, quin misteri!

Fani Grande no només és escriptora, també ajuda les persones a expressar-se millor. Per això sap que, de vegades, algunes lletres s'adormen en la gola i cal acudir a un professional de la logopèdia per a despertar-les i que tornen a sonar. La història d'aquest gatet en lletres majúscules i les il·lustracions de Jose Fonollosa donen vida a un àlbum que és una joia i un bonic reconeixement a les xiquetes i xiquets que aprenen a desxifrar tots els sons. Tot un repte, no trobes?

I, ja posats, podem triar la banda sonora del llibre. Estem entre:

"Un gat tenia una puça" (ací, cantada per Paco Muñoz) o 

"Marrameu torra castanyes" (ací cantada pels The penguins) o en podem inventar una altra.

Fireta de tardor de Fageca

 

Amb permís de l'oratge tenim activitat de llibres al carrer aquest cap de setmana:

El dissabte 26 d'octubre els llibres Bullents seran a la fireta de tardor de Fageca. Junt amb altres parades i activitats de gastronomia, artesania, tradicions, natura, moviment, jocs infantils i música.

El diumege 27 d'octubre, al Puig de Santa Maria, pel Darrer diumenge d'octubre. Amb l'horari ja canviat.

Tots sants s'acosta… "Animetes santes", de Josep Lluís Santonja es reedita

 

S'acosta Tots Sants, una festa dedicada al record dels nostres ancestres i d'aquells que ja no estan amb nosaltres... és bon moment per anunciar que llibre de Josep Lluís Santonja Animetes santes. Costums tradicionals valencians sobre el més enllà ha acabat la primera edició i n'ha arribat una de nova.

Animetes santes va guanyar el premi Bernat Capó convocat per l'Etno. Museu valencià d'Etnologia.

La mort és una constant en la vida. Totes les persones sabem que més tard o més prompte hem de passar per aquest trànsit, i hem de morir sense poder fer res. La societat contemporània viu immersa en una cultura que tendeix a amagar la realitat de la mort, rellevada a un simple fet biològic. Tanmateix, abans que aquests canvis socials estandarditzaren el ritual de la mort, els valencians tenien els seus particulars ritus funeraris, bona part dels quals tenien un fort component femení, que anava des de l’atenció als moribunds, l’amortallament i la vetla, fins a l’organització i pràctica del dol. En molts pobles eren les mateixes comares qui també amortallaven els cossos. Les dones ajudaven a nàixer, i també acompanyaven en la mort.

Pel que fa al títol, Animetes santes, fa referència a un costum molt popular en les cases dels nostres majors, quan les dones encenien unes espelmes o animetes en record dels difunts de la família. Normalment, també col·locaven les fotos dels difunts davant de cada animeta. De vegades també l’animeta era considerada com una mena de «lar» protector de la família i per això li encenien una espelma, encara que no fora Tots Sants ni Ànimes. Així, en el costum popular valencià les «animetes santes» eren les ànimes de tots aquells difunts familiars que protegien els vius.

Per saber més sobre el llibre: https://www.bullent.net/libro/3283-animetes-santes

A Pego, "La terra i la paraula", de Juli Capilla #PremiJosepVicentMarqués

 

'La terra i la paraula', de Juli Capilla, darrer Premi Josep Vicent Marqués d’assaig dels Premis Ciutat de València, fa una nova parada en la increïble gira de presentacions que ha anat fent al llarg del país. A Pego.

El llibre començà a gestar-se arran de la mort d'un bon amic, però ha esdevingut molt més. També a nivell de la crítica el llibre està recollint elogis. La darrera, en la revista Saó, un deliciós article de Rosa Roig que paga la pena llegir sencer (ací, l'enllaç) i que diu coses com: «“Hi ha paraules que no existeixen”, però Juli les busca a través de la memòria. Un diàleg que ens ajuda a véncer la por, el trasbals, l’enuig. Juli va córrer entre paraules per desfer-se d’un dolor punyent, acompanyat de família, mare i pare, malalties, sexe, filles i fills, amics, amors, passió, art, literatura i una obsessió per trobar el ressort que despertaria l’amic. Vos aconselle que l’acompanyeu, és un viatge de successos que mereixen ser recordats».

La propera presentació a Pego serà en el marc de les novenes Jornades Culturals d'Atzaïla (adjuntem el cartell amb la programació completa) el 📆 divendres, 25 d'octubre, a les 19,30h. ⌚ a L'Espai Veïnal (Passeig Cervantes, Pego)📌. Intervindrà en la conversa, a més de Juli Capilla, l'escriptora Elvira Cambrils. 👥

Un poble, la terra roya i la pedra blanca. Un poble apartat i fronterer, Pedralba. Una mort prematura que ho capgira absolutament tot, que ho anorrea. La perdurabilitat de la paraula, malgrat tot. De la terra i la paraula. Aquest és un llibre de memòries i un dietari ensems. Les històries i les vides de la gent d’un poble qualsevol. El temps que s’ho enduu tot sense remei.

Juli Capilla ens ofereix, amb La terra i la paraula, un text brillant, un testimoni sobre l’amistat, la mort i també la vida; sobre la bellesa dels moments viscuts. Un text poètic i assagístic alhora que ha merescut el Premi Josep Vicent Marqués d’assaig dels Premis Ciutat de València.

Per saber més del llibre: https://www.bullent.net/libro/3320-terra-paraula

'La cadira de l'artista indòmit", d'Ester Vizcarra #Novetat

 

'La cadira de l'artista indòmit', d'Ester Vizcarra és el darrer llibre de la col·lecció Miratges. Una novel·la basada en fets reals.

Manuel, un jove enamorat de l’expressionisme abstracte, sent que ha de deixar la seva ciutat, l’Alcoi dels anys 60, per desenvolupar-se artísticament. Amb aquest objectiu es trasllada a Madrid, Barcelona, València i Las Palmas de Gran Canaria, on s'uneix a grups influenciats pel surrealisme i la contracultura.

L’artista s'endinsa allà en el conceptualisme abstracte, assaja el neodadà i també s’aventura en la literatura experimental i la performance. Pinta a Venècia i viu la Nova York de l’elit artística del moment, on arriba a coincidir amb Dalí i Warhol.

El camí de l’avantguarda no és fàcil. Manuel no és dels que es rendeix però, serà capaç de viure del seu art? O haurà de tornar a casa carregat amb la seua frustració i el seu esperit indòmit?

Ester Vizcarra narra amb detall les passions, amistats i traïcions que envolten Manuel Solbes Arjona, basant-se en la vida real d'aquest singular artista.

a https://www.bullent.net/libro/3328-cadira-artista-indomit es poden llegir les primeres pàgines. La coberta és d'Elga Fernández.

Ester Vizcarra i Fortuny (Mollet del Vallès, 1956), viu a Alcoi des de l’any 1977. Llicenciada en Ciències de la Informació i diplomada en Estudis Avançats amb l’especialitat d’Antropologia Social, exercí com a periodista del diari Ciudad de Alcoy, on va ser coordinadora del suplement cultural La Casa del Pavo, directora de la revista Ciudad Semanal i redactora en cap de l’edició ordinària. També fou corresponsal de Canal 9 Ràdio i TV, El País i Mundo Diario, a més de col·laboradora de La Hoja del Lunes de l’Associació de la Premsa d’Alacant. Dirigí i conduí el programa cultural «El Galliner» de Ràdio Z Alcoi i actualment és col·laboradora d’opinió de Ràdio Alcoi Cadena Ser. Va obtenir el Premi CAPPEPV de Periodisme de la Coordinadora d’Associacions Escola Valenciana l’any 1992.

S’estrenà en la narrativa amb Enterreu-me en batí i sabatilles (Lletra Impresa, 2017), basat en la vida del poeta Joan Valls i Jordà. Guanyà el Premi Enric Valor de Narrativa Juvenil amb Amaga’t dels drons! (Bullent, 2021) i també ha publicat l’àlbum infantil El Joan somia colors (Mediterrània, 2023). A més, ha elaborat quaderns didàctics sobre Ovidi Montllor i el poeta Joan Valls.

A La Canyada, "Un secret", d'Anna Roig Llabata

 

'Un secret', d'Anna Roig Llabata és un llibre diferent. Pel plantejament, per les imatges, el que l’acompanya. Va guanyar el Premi La paraula Imaginada, de La Font d'en Carròs.

El proper dimarts 22 d'octubre a les 19h. a la Biblioteca de La Canyada (Paterna) l'editora Núria Sendra i l'artista Anna Roig Llabata ens el presentaran. L'entrada és lliure.

Hi ha paraules suaus com plomes,
que s’enlairen per desaparéixer.

Dures com pedres. Directes.

En aquest llibre en trobareu també,
són paraules que expliquen un secret.

'Un secret' parla del poder de les paraules, un poder que de vegades oblidem. I de vegades se'ns fa present en una situació especial o quotidiana. Una paraula pot canviar-te el dia, les paraules poden canviar la vida.

Té un format que, obert, recorda al format horitzontal d’una pintura de paissatge. Les imatges fotogràfiques que l’integren formen part de l’arxiu personal de l’autora i ella les ha intervingut de manera que suggereixen altres lectures del text, el complementen.

Amb 'Un secret' podem parlar de paraules, també de com es componien les paraules a les impremtes antigament perquè tothom puguera llegir-les negre sobre blanc als llibres, i de com es fa un llibre en l’actualitat. També podem parlar del propi procés de creació d’aquest llibre en concret.

Podem parlar de fotografia i dels diferents punts de vista que trobem i de la seua realitat o no. Podem parlar de moviments artístics tan interessants com el brutalisme, on els propis materials parlen per si mateixos, amb sinceritat, buscant l’expresió pròpia. També podem parlar del llibre d’artista, què és i què no és, com són…

Fira del llibre de Torrent 2024

 

Des del dijous 17 d'octubre fins al diumenge 20 se celebra la Fira del llibre de Torrent i allí podreu trobar llibres Bullents.

És en la plaça Unió Musical, just a la parada del metro "Avinguda". L'horari és De 10:30 a 14 h i de 17:30 a 21 h.

També hi haurà diverses activitats, tallers, signatures…

Per apuntar-se als tallers cal fer-ho a la caseta de l'ajuntament i anar a la fira pot tindre premi: cada dia, en tancar la fira hi haurà un sorteig de llibres!

La programació és ben completa i comença el dijous a les 19h amb l'espectacle “Aventures del Capità Pirata” per Rebombori Cultural.

El Diumenge a  les 19 h. hi "Contacontes El millor espectacle

del món" amb El Gran Jordiet. Podeu aprofitar per a endur-se el llibre "10 gossets" dedicat per ell.

A Massamagrell, 'El gatet diu mec', amb Fani Grande i José Fonollosa

'El gatet diu Mec' / 'El gato dice Cuac', de Fani Grande i José Fonollosa, és un deliciós àlbum il·lustrat infantil, ens acaba d'arribar! 

La primera presentació del llibre serà ja mateix: el divendres 18 d'octubre a la biblioteca pública de Massamagrell a les 18h. Podreu emportar-se el llibre signat i dibuixat, doble dedicatòria!

Arriba al veïnat un gatet que diu «Mec-mec, mec-mec», en lloc de «Meu-meu, meuuuuuu». Ningú sap per què… Què li passa al gatet? Ai, quin misteri!

Fani Grande no només és escriptora, també ajuda les persones a expressar-se millor. Per això sap que, de vegades, algunes lletres s'adormen en la gola i cal acudir a un professional de la logopèdia per a despertar-les i que tornen a sonar. La història d'aquest gatet en lletres majúscules i les il·lustracions de Jose Fonollosa donen vida a un àlbum que és una joia i un bonic reconeixement a les xiquetes i xiquets que aprenen a desxifrar tots els sons. Tot un repte, no trobes?

I José Fonollosa té una llarga experiència en dibuixar gairebé de tot i molt especialment gats i gossos i les seues aventures.

Més informació sobre el llibre: https://www.bullent.net/libro/3326-gatet-mec

El gatet diu Mec / El gato dice Cuac, de Fani Grande i José Fonollosa #Novetat

 

'El gatet diu Mec' / 'El gato dice Cuac', de Fani Grande i José Fonollosa, un deliciós àlbum il·lustrat infantil, ens acaba d'arribar! En el Dia de les escriptores.

Arriba al veïnat un gatet que diu «Mec-mec, mec-mec», en lloc de «Meu-meu, meuuuuuu». Ningú sap per què… Què li passa al gatet? Ai, quin misteri!

Fani Grande no només és escriptora, també ajuda les persones a expressar-se millor. Per això sap que, de vegades, algunes lletres s'adormen en la gola i cal acudir a un professional de la logopèdia per a despertar-les i que tornen a sonar. La història d'aquest gatet en lletres majúscules i les il·lustracions de Jose Fonollosa donen vida a un àlbum que és una joia i un bonic reconeixement a les xiquetes i xiquets que aprenen a desxifrar tots els sons. Tot un repte, no trobes?

I José Fonollosa té una llarga experiència en dibuixar gairebé de tot i molt especialment gats i gossos i les seues aventures.

Més informació sobre el llibre: https://www.bullent.net/libro/3326-gatet-mec

La primera presentació del llibre serà ja mateix: el divendres 18 d'octubre a la biblioteca pública de Massamagrell a les 18h.

També en castellà: https://www.bullent.net/libro/3327-gato-cuac

Llega al gatindario un gatito que dice «Cua-cuac, cua-cuac» en lugar de decir «Miau-miau-miauuuuuu». ¡Y nadie sabe por qué! ¿Qué le pasa al gatito? ¿Qué misterio es este? Fani Grande no solo es escritora, también ayuda a las personas a expresarse mejor. Por eso sabe que, a veces, algunas letras se duermen en la garganta y hay que acudir a un profesional de la logopedia para despertarlas y que vuelvan a sonar. La historia de este gatito en letras mayúsculas y las ilustraciones de Jose Fonollosa dan vida a un álbum que es una joya y un bonito reconocimiento a las niñas y niños que aprenden a descifrar todos los sonidos. Todo un reto, ¿no te parece?

'L'aventura', de Roser Rovira i Roberto Garcia guanya el Premi La paraula imaginada 2024

 

'L'aventura', de Roser Rovira i Roberto Garcia Barragan, és l’obra guanyadora del Premi La Paraula Imaginada de la Font d'en Carròs enguany. 

'L'aventura' és una preciosa història sobre una tortuga de peluix, Titi, que és la companya inseparable de Cassandra. Tanta aventura juntes, però, fa que la tortugueta ja no siga igual que quan era nova, Ha perdut un ull, està descolorida… 

L'autora ha volgut reflectir «el pas del temps i els canvis que inevitablement patiran els nostres cossos. Envellir i fer-ho acompanyat d'aquelles persones que més ens estimen. Però sense oblidar-nos que aquest recorregut també pot tenir la seva part divertida».

Aquest dimarts 8 d’octubre, en el sopar Estellés de la Font d’en Carròs, s’ha entregat el guardó del Premi “la Paraula Imaginada” per tercer any. El premi ha estat convocat per l’ajuntament de la Font d’en Carròs, amb la finalitat d’incentivar i promocionar la lectura i la sensibilitat artística a través dels llibres il·lustrats i ha comptat amb la col·laboració del departament de dibuix de la Facultat de Belles Arts de la Universitat Politècnica de València i de l’editorial Edicions del Bullent.

El premi té una dotació de 6000 € i la publicació de l’obra. s’han presentat 17 obres de gran qualitat, a parer del jurat. El jurat ha estat composat per la regidora Celia Escrivà, l’escriptora Joaquina Barba, la guanyadora de l'any passat Anna Roig, l’editora Núria Sendra i el cap del departament de dibuix de la Facultat de BB.AA. de la UPV Rubén Tortosa.

Roser Rovira va nàixer a Vic el 1972 i viu a Boston. Ha escrit diversos contes que ens expliquen la importància de la intergeneracionalitat, de l’acceptació d’un mateix, de les petites coses quotidianes que ens fan la vida més afable, més plena i més alegre com ara l'àlbum "Tinc una tieta pirata" (Editorial l'Obrador, 2023), “Pessigolles” (Editorial El Cep i la nansa), o la novel·la “Un dia de sol” (Editorial el Punt Volat), entre altres. També ha publicat contes a la revista Cavall Fort, al Diari Ara, el blog “Arrugues” a la secció de Criatures, i té un Blog per a positivitzar la vellesa www.roigdetardor.com

Roberto Garcia Barragan  Neix a Barcelona l'any 1982. Il·lustrador vocacional i autodidacta, ha il·lustrat més d'una vintena de llibres infantils amb diverses editorials. Inicia la seva aventura en el món de la il·lustració en col·laboració amb diferents associacions durant l'etapa en què va residir a Itàlia (2005-2010). En tornar a Barcelona continua amb la seva formació com a il·lustrador i transforma la seva passió pel dibuix en una activitat professional. Des del seu estudi a Martorell continua imaginant i creant mons i personatges de fantasia.