Fira del llibre d'Alacant 2025. Activitats en valencià

 

La Fira del llibre d'Alacant serà del 2 al 6 d'abril. Es poden trobar llibres d'Edicions del Bullent a la caseta de l'IEC.

L'IEC i l'AELC, a més, han organitzat activitats en valencià. Entre les quals:

El divendres 4 d'abril:

De 18,30h. a les 20h. Carme Cardona signarà els seus llibres. Entre els quals, La nova mestra a la caseta de IEC.

De 18,30h. a les 20h. Juli Capilla signarà els seus llibres, entre els quals, La terra i la paraula a la caseta de l'IEC.

A les 20h. Taula rodona: Bruixes, fades i personatges màgics en la literatura valenciana amb Mercè Climent i Carme Cardona a la carpa d'activitats. Modera: Lliris Picó.

El dissabte 5 d'abril:

De vesprada, Ester Vizcarra signarà els seus llibres entre els quals La cadira de l'artista indòmit a la caseta de l'IEC.

A les 19h. Lliris Picó signarà els seus llibres. Entre els quals, Les papallones del kebab i Si escrius Cèlia… a la caseta de de les Biblioteques.

El Premi La Paraula Imaginada es convoca amb novetats el 2025

 

El premi d'àlbum il·lustrat 'La Paraula Imaginada' ha arribat a la quarta edició. Amb la finalitat d'incentivar i promocionar la lectura i la sensibilitat artística a través dels llibres il·lustrats, el convoca l'Ajuntament de la Font d'en Carròs,
amb la col·laboració del departament de Dibuix de la Facultat de Belles Arts de la Universitat Politècnica de València UPV, Edicions del Bullent i, com a novetat del 2025, la Fundació Francisco Brines.

Les Bases mantenen moltes coses de les edicions anteriors i també algun canvi, el més important com a resultat de la nove incorporació, diu que l’autor/a ha de buscar la relació de l’obra presentada amb Brines o el seu llegat literari, ja siga en forma de cita a l’inici, dedicatòria, en el propi text, com a colofó, etc.

Com altres anys, l''obra guanyadora serà guardonada amb 6.000€ (2.000€ s’entenen com a avançament dels drets d’autor)

El termini de presentació de les obres finalitzarà el diumenge 20 de juliol del 2025 i el 8'octubre del 2025 es farà públic el veredicte del jurat.

Consulteu les BASES COMPLETES

En pdf a l'Ajuntament de La Font d'en Carròs o al web de Bullent https://www.bullent.net/PremiParaulaImaginada/

A finals de l'any passat vam saber que el llibre guanyador de la primera edició de "La Paraula Imaginada",  La Pau amb textos d'Irene Verdú i il·lustracions de Daniel Garcia Moragues, va ser triat com a Millor Llibre Il·Lustrat 2023 per la Conselleria de Cultura, dins dels Premis als Llibres Millor Editats que convoca anualment la GVA.

La darrera obra guanyadora va ser  L'aventura, de Roser Rovira i Robert Garcia un deliciós àlbum il·lustrat que ens presenta una tortuga de peluix, Titi, que és la companya inseparable de Cassandra. Tanta aventura juntes, però, fa que la tortugueta ja no siga igual que quan era nova, Ha perdut un ull, està descolorida… 

L'autora ha volgut reflectir «el pas del temps i els canvis que inevitablement patiran els nostres cossos. Envellir i fer-ho acompanyat d'aquelles persones que més ens estimen. Però sense oblidar-nos que aquest recorregut també pot tenir la seva part divertida».

Plaça del Llibre de Gandia 2025

 La primavera dona la benvinguda, per 5è any, a la Plaça del Llibre de Gandia. Serà del 27 al 30 de març en la plaça Jaume I, i a més d'una gran oferta de llibres en valencià, trobareu presentacions, contacontes, música i molt més.

Els llibres d'Edicions del Bullent hi seran i hem preparat dues activitats:

Dissabte, 29 de març, a 12h

Presentació:  A un tir de pedra: el Mondúver i la Safor

A càrrec de Vicent Cervera i Òscar Martí, autors d’El Mondúver a un tir de pedra, Xavi Cervera, i el col·lectiu A un tir de pedra.

Al nord de la comarca de la Safor s’alça un compacte i piramidal massís calcari coronat per un dels cims senyers de la província, proveït d’unes profundes arrels que s’endinsen al passat més pregon del País Valencià, El Mondúver.

El Mondúver a un tir de pedra conté 408 pàgines a tot color amb 32 rutes de 4 nivells de dificultat distingits per colors. És un llibre de senderisme, però no únicament ja que els autors aprofiten per a il·lustrar al lector dels nombrosos valors etnogràfics que es poden trobar a cada ruta. És també un llibre de capçalera per viure la propera eixida a la muntanya abans i tot de fer-la. 

Diumenge, 30 de març, a 11:30h

Animació lectora: El gatet diu mec, de Fani Grande i José Fonollosa

A càrrec de l’autora i Núria Sendra.

Arriba al veïnat un gatet que diu «Mec-mec, mec-mec», en lloc de «Meu-meu, meuuuuuu». Ningú sap per què… Què li passa al gatet? Ai, quin misteri!

Fani Grande no només és escriptora, també ajuda les persones a expressar-se millor. Per això sap que, de vegades, algunes lletres s'adormen en la gola i cal acudir a un professional de la logopèdia per a despertar-les i que tornen a sonar. La història d'aquest gatet en lletres majúscules i les il·lustracions de Jose Fonollosa donen vida a un àlbum que és una joia i un bonic reconeixement a les xiquetes i xiquets que aprenen a desxifrar tots els sons. Tot un repte, no trobes?

És un llibre per a ajudar a xiquetes i xiquets que tinguen una dificultat amb la llengua. Bé perquè realment necessiten l'ajuda d'un logopeda (que en el llibre és una "gatopeda"), o bé perquè vinguen d'altres països o perquè tinguen, pel que siga, alguna dificultat expressiva.

Tota la programació de la Plaça del Llibre de Gandia, la pots trobar ací. No t'ho perdes! 

A Vic, "L'aventura", de Roser Rovira. Ja! La tortuga més ràpida

 

L'escriptora Roser Rovira és una vigatana establerta a Boston. La tenim a Vic aquests dies i farà una presentació de "L'aventura" anunciada amb la velocitat del llamp (o de la llebre). 

Serà el divendres 21 de març a les 18h a la llibreria Mater (Carrer del Pla de Balenyà, 23, de Vic)

Explicarà el conte en la llibreria Mater per als més petits (ara sí) amb la velocitat de la tortuga, la tortuga Titi:

Titi és una tortuga de peluix molt suau. És companya inseparable de la Cassandra, una nena que sempre se l’emporta amb ella. A Titi li passen moltes coses i canvia. Vols saber l’aventura de Titi i Cassandra?

"L'aventura" és una preciosa història sobre una tortuga de peluix, Titi, que és la companya inseparable de Cassandra. Tanta aventura juntes, però, fa que la tortugueta ja no sigui igual que quan era nova, Ha perdut un ull, està descolorida… L'autora ha volgut reflectir «el pas del temps i els canvis que inevitablement patiran els nostres cossos. Envellir i fer-ho acompanyat d'aquelles persones que més ens estimen. Però sense oblidar-nos que aquest recorregut també pot tenir la seva part divertida».

Robert Garcia Barragan és autor de les il·lustracions. Roser Rovira i Robert Garcia han guanyat el Premi "La Paraula Imaginada", de La Font d'en Carròs, amb  l'àlbum "L'aventura".

"Si escrius Cèlia…", de Lliris Picó #Novetat

 

Una escriptora, immersa en la cerca d'equilibri en la seva pròpia vida emocional, es refugia en la història de Cèlia, una jove que veu com el seu món es desfà quan la tia que li feia de mare mor, obligant-la a tornar al poble i viure amb la família biològica. 

"Si escrius Cèlia…" és un homenatge a les dones d’ara i a les d’abans, a les mares, a les filles, a les veïnes, a les que són un pilar fonamental de la família i a les que enfronten la vida soles. Les protagonistes reflexionen sobre l’amor, sobre l’acceptació de la vida i del devenir del pas del temps i de la mort, on la creació literària adquireix un pes fonamental i determina la manera de viure de les dues narradores.

Va guanyar el Premi Soler i Estruch 2024.

Lliris Picó (Ibi, 1972). És llicenciada en Filologia Catalana per la Universitat d’Alacant, on treballa de professora de llengua, d’etnopoètica i  també de literatura infantil. A més, és també secretària de la Delegació d’Alacant de l’Institut d’Estudis Catalans.

En el camp de la literatura conrea la narrativa. Té publicades diverses novel·les, entre les quals destaquen les de literatura infantil i juvenil, com Moisés, estigues quiet (2015), amb la qual va guanyar el Premi de la Crítica dels Escriptors Valencians al millor llibre de narrativa juvenil el 2016, Ventalls de paper (2019), Deixar volar coloms (2020) o Les papallones del kebab (2024) amb la qual va rebre el 43è Premi Enric Valor de Narrativa Juvenil. Si escrius Cèlia… és la seua onzena novel·la en la qual l’autora reprèn la literatura per a adults.

Per saber-ne més o llegir un fragment:  https://www.bullent.net/libro/3333-si-escrius-Celia

A Ontinyent, "La cadira de l'artista indòmit", d'Ester Vizcarra

 

Amb La cadira de l'artista indòmit, la novel·la d'Ester Vizcarra, vivim les dificultats, penúries i alegries del protagonista, l'únic anhel del qual és viure del seu art abstracte.

A Ontinyent hi ha una nova presentació del llibre, el proper divendres 14 de març a les 19,30h en la sala la Previsora de la Fundació Caixa Ontinyent.

Hi intervindran Ester Vizcarra, l'autora; i el periodista i director del Periòdic d'Ontinyent Santiago Sanchis .

Manuel, un jove enamorat de l’expressionisme abstracte, sent que ha de deixar la seva ciutat, l’Alcoi dels anys 60, per desenvolupar-se artísticament. Amb aquest objectiu es trasllada a Madrid, Barcelona, València i Las Palmas de Gran Canaria, on s'uneix a grups influenciats pel surrealisme i la contracultura. L’artista s'endinsa allà en el conceptualisme abstracte, assaja el neodadà i també s’aventura en la literatura experimental i la performance. Pinta a Venècia i viu la Nova York de l’èlit artística del moment, on arriba a coincidir amb Dalí i Warhol. 

El camí de l’avantguarda no és fàcil. Manuel no és dels que es rendeix però, serà capaç de viure del seu art? O haurà de tornar a casa carregat amb la seua frustració i el seu esperit indòmit? Ester Vizcarra narra amb detall les passions, amistats i traïcions que envolten Manuel Solbes Arjona, basant-se en la vida real d'aquest singular artista.

El pintor abstracte alcoià "Manolo Solbes Arjona", és un personatge que sintetitza el que és un esperit lliure en el món de l'art. A la novel·la és Manuel.

En aquest vídeo Ester Vizcarra ens parla d'això i més: https://youtu.be/wmVsMUkNqWo

8a edició! Teatre: Espill, de Jaume Roig. Dramatúrgia d'Anna Marí

La versió que Anna Marí ha fet en teatre d'Espill, de Jaume Roig, ha estat representada en múltiples teatres i centres educatius per la companyia de teatre Crit, i, degut al seu èxit, encara es manté en cartell (es pot contactar i concertar una actuació al seu web). Hi ha programades diverses actuacions enguany, com per exemple:

26 de març – a PETRER

12 d'abril – a LA POBLA DE VALLBONA

15 d'abril – a LA POBLA DE FARNALS

16 d'abril – a Ajuntament de Tavernes de la Valldigna

30 d'abril – a Centre Cultural El Molí de Benetússer

06 de maig – a MUSEROS

21 de maig – a Cultura Benifaió

Espill, de Jaume Roig, és una de les peces més importants de la nostra literatura medieval. Escrita cap al 1460, aquesta narració en vers que entronca amb la tradició misògina europea és reconeguda per la gran potència satírica i el virtuosisme dels seus més de 16.000 versos. Aquesta adaptació teatral, fidel a l'original, ha donat veu i cos als diversos personatges que formen part de l'univers del narrador. El resultat és un text molt fresc, divertit i atrevit que ens aproxima a una de les novel·les més brillants i destarifades de tots els temps, i que posa damunt la taula els conflictes de gènere des de l'Edat Mitjana fins els nostres dies.

El llibre té 80 pàgines, es pot començar a llegir a: http://www.bullent.net/libro/3174-Espill

En aquest vídeo ens van explicar més sobre l'obra: https://youtu.be/mFoY1GUgwk0

Anna Marí (Alboraia, 1979) és doctora en Filologia Anglesa i llicenciada en Filologia Catalana. És membre fundadora de la companyia de teatre CRIT i co-directora del projecte europeu Escena Erasmus. Ha escrit diversos textos teatrals, i ha realitzat dramatúrgies de l'Odissea, del Tirant lo Blanc, del Quijote o dels Entremeses de Cervantes i Calderón de la Barca, entre d’altres.

Jaume Roig (València, principis segle XV- Benimàmet, 1478) va estudiar Medicina i Arts, potser a Lleida i París, tot. Com a metge obtingué un gran prestigi foru nomenat diverses vegades examinador de metges i fou metge de la reina Maria de Castella i del rei Joan II, entre 1446 i 1469.

L'activitat professional i pública la va combinar amb l'exercici de la literatura i d'aquesta manera, l'any 1460 escriu l'Espill, un dels escrits més importants del segle XV. Dins la tradició misògina de l'època, l'espill suposa una forta crítica contra les dones de qualsevol edat i condició. La història pròpiament és la d'un narrador protagonista que es dirigeix al seu nebot per explicar-li els maltractes que ha sofert per part de les dones al llarg de la seva vida.

Mor a Benimàmet d'un atac de feridura el 5 d'abril de 1478.

A la Vall de Gallinera, "Fem safareig", d'Agnès Vidal, el dia de la dona treballadora

 

Els bons llibres perviuen. Ja fa anys que "Fem safareig", d'Agnès Vidal va guanyar el premi Bernat Capó i encara és un bon motiu per a congregar la bona gent de la Vall de gallinera al llavador de Benitatia a migdia per parlar-ne (o a l'ajuntament, si la pluja no ho permet). Per parlar del treball poc reconegut de les dones en aquell lloc i reivindicar-les en el Dia de la Dona. I, també, perquè no, d'explicar anècdotes que es guarden en un raconet de la memòria perfumat de sabó i aigua transparent.

El dia 8 de març, a les 12h, al llavador de Benitaia (o a l'ajuntament de la Vall de Gallinera si plou molt), es presentarà "Fem safareig", d'Agnès Vidal.

Abans (a les 11,30h.) hi ha activitat infantil de fer pancartes) i després, la Col·lectiva de Dones convoca una Concentració Feminista. Hi ha moltes altres activitats que pots consultar al cartell que reproduïm al final.

"Fem safareig" dona veu a les dones que anaven als llavadors, perquè aquests no només han estat lloc de trobada on es reunien les veïnes per netejar la roba, també eren un escenari privilegiat on compartir experiències i converses. Podríem dir que venien a ser quelcom semblant a les xarxes socials de l'època. Els homes es trobaven al casino del poble i les dones, al llavador. I pobre de l'home que s'atrevira a rondar per allí! Aquest treball permet conèixer de prop llavadors de gran bellesa, a la vegada que treu a la llum el testimoni d'una trentena de protagonistes i estableix un diàleg entorn el procés de la bugada. Tot plegat vol servir d'homenatge a tantes dones que carregaven cada dia amb una tasca tan feixuga com silenciada.

"La nova mestra", de Carme Cardona, reedició i presentació

 

Acabada la primera edició de  la novel·la La nova mestra, de Carme Cardona arriba a les llibreries una segona, disposada a viure amb inquietud la història d'Adela Ferro, la jove mestra protagonista del llibre. Fins ara se n'han fet presentacions, clubs de lectura i activitats diverses sense parar desde la seua publicació, amb una molt bona acollida per part dels lectors.

A La nova mestra, Adela Ferro és una jove que arriba a Fontfreda, el seu primer destí com a mestra. Fontfreda és una població rural i muntanyenca, un paratge agrest i remot. Lluny de la seua família i en un ambient fosc, propi de mitjan segle passat, la nova mestra es veurà atrapada en una obsessió que es va apoderant d’ella i endinsa el lector en les profunditats d'un thriller psicològic amb final negre com un pou. 

Ha estat guanyadora del Premi Soler i Estruch en el marc dels LXVI Premis Castellum Ripae.

També ha estat triada per als Clubs de lectura de Full, coordinats per Carme Navarro.

Celebrarem aquesta segona edició amb una presentació a Benissanó dins el marc de la "Setmana de la dona" el dilluns 10 de març  a les 18 h. en la Casa de la Joventut. En el mateix acte es presentarà també l'exposició "La experiencia no envejece" organitzada pel grup Recordant l'escola i hi haurà un berenar oferit per l'ajuntament. Acompanyarà a Carme Cardona, l'editora Núria Sendra.

El misteri i la inquietud sempre són presents a l'obra de Carme Cardona, quins són els elements que usa en aquesta novel·la per a aconseguir-ho? Mitjançant lectures de fragments en les presentacions fem una breu entrada al món del misteri literari.

Es pot trobar un enllaç a les primeres pàgines, així com a altres crítiques i recursos a: https://www.bullent.net/libro/3307-la-nova-mestra 

També pots veure altres activitats preparades per Benissanó aquesta setmana:

*

*Ací apareix la data anterior (5 de març), que ha estat posposada per la pluja.

26é Premi Bernat Capó de difusió de la cultura popular. Convocatòria 2025 oberta.

 

L’ETNO, Museu Valencià d’Etnologia i l’àrea de Cultura de la Diputació de València, convoquen el Premi Bernat Capó d’Investigació i Difusió de la Cultura Popular Valenciana de la Diputació de València per a l’any 2025. 

El termini de presentació de treballs finalitzarà el divendres 11 de juliol de 2025. El premi es convoca amb la finalitat de fomentar la investigació i la divulgació dels treballs vinculats a l'estudi de la nostra cultura popular.

Des del primer guardó atorgat a Joan Pellicer pel seu Costumari Botànic (1999), el premi ha considerat propostes relacionades amb l’imaginari valencià de llegendes i contes, el jocs tradicionals, les manifestacions festives, la recopilació de romanços i cançons, o fenòmens socials concrets de les nostres terres com ara l’emigració o el treball femení. 

Són llibres que tenen molt bona acollida entre els lectors. El darrer llibre publicat ha estat El Seculòrum i la Seculera. Contes i acudits llicenciosos valencians de tradició oral, de Joan Lluis Monjo Mascaró, un treball dedicat al folklore narratiu valencià vinculat a l’expressió del sexe i que ofereix, per una banda, una antologia d’un centenar de contes i acudits recopilats de la tradició oral  i per altra banda un estudi introductori per a entendre aspectes relacionats amb els relats quant a textos literaris, com ara, els recursos humorístics en què es basen, o referits al seu context, per exemple, les fonts i els àmbits en què es difongueren.. És el resultat d’un treball de camp dut a terme en diverses poblacions tant de l’àrea lingüística valenciana com castellana.

Està en procés l'edició de l'obra guanyadora del 2024, tot i que encara no s'ha fet públic el títol, ja el lliurament es va posposar a causa de la DANA.

El premi esta dotat amb 6.000 euros i comporta la publicació del treball per Edicions del Bullent. 

Podran participar-hi totes les persones que hagen complit els 18 anys el dia de finalització del termini de presentació de les obres. No podran participar-hi aquelles persones que hagen guanyat el Premi Bernat Capó d’Investigació i Difusió de la Cultura Popular Valenciana en els últims cinc anys.

• Podrà optar a aquest premi qualsevol treball d’investigació inèdit de divulgació de la cultura popular valenciana. Els treballs que es presenten hauran de tindre les característiques següents:Han de fer referència a qualsevol camp de la cultura popular, tant material com immaterial. Es valoraran especialment aquells treballs que facen referència a la cultura material.
• Utilitzar una metodologia etnogràfica.
• Poden desenvolupar un tema únic o diversos temes relacionats, però no podran ser simples recopilacions d’articles.
• Poden estar escrits en valencià o en castellà.
• Hauran de ser originals, inèdits i no premiats en altres concursos o premis.
• Els originals que opten al premi es presentaran EN SUPORT ELECTRÒNIC i en format PDF, a doble espai, en grandària DIN A4, i tindran una extensió d’entre de 125 i 175 fulls.

La documentació i requisits es poden consultar en l'anunci del BOP del 2025/01688.

Consulteu-ne un extracte clicant ací