22 de setembre del 2025

Rosa Mascarell a la Casa de la Dona de Torrent.


El dilluns 29 de setembre, a les 5,30 de la vesprada, l'escriptora i activista cultural Rosa Mascarell Dauder anirà a la Casa de la Dona de Torrent i, en una conversa amb María Mezquita i amb les persones assistents, tractaran temes dels quals parla en les seues obres com ara Maria Zambrano o el procés d'autodefinició especialment en les dones.
En la seua darrera obra, Cartografies, Rosa Mascarell reflexiona sobre el procés que ella ha seguit per a assolir l'equilibri interior, després d'unes vivències terriblement negatives I el seu pas per cases (i biblioteques) d'amistats que la van acollir.
Serà en la Casa de la Dona de Torrent. 

Per saber més sobre Cartografies:  https://www.bullent.net/libro/3335-cartografies

Rosa Mascarell Dauder (Gandia, 1963) Escriptora, gestora cultural i artista. Llicenciada en Filosofia i Ciències de l'Educació (UV), Màster en Estètica i Teoria de les Arts (UAM). Membre del Patronat de les Fundacions María Zambrano i Francisco Brines. Ex-directora del CEIC Alfons el Vell.

Va treballar com a secretària personal i documentalista de la filòsofa María Zambrano. Editora de l’Epistolari Alfons Roig-María Zambrano (1955-1985). Coautora de María Zambrano. Filòsofa de la Generació del 27; També ha publicat el poemari Variaciones sobre un mismo exilio i, en assaig, Más Luz/ Més llum i Exilio Francés. Mi viaje al Jura de María Zambrano.

Membre d’associacions que advoquen per la visibilitat i presència de les dones en diferents àrees del saber. Creadora del cicle anual Dones Sàvies Gandia, en coordinació amb diverses institucions vinculades a l'Ajuntament de Gandia, a més del CEFIRE i la UPV- Campus Gandia. Ha rebut diversos premis com ara el Premi Ercole D’Este 2009 de la Fira d'Art Internacional de Ferrara. Premi De Marchi 2014 de l'exposició internacional The illusion of reality, Bolonya. i el Premi de Cultura del Grup Radio Gandia que engloba tant la seua labor com pintora, gestora i dinamitzadora de la cultura en general. Destacar. Destaca també la implicació en el Col·lectiu Öbertament per la sanació mental a través de l'art i la literatura, creadora i coordinadora de la seua biennal.



19 de setembre del 2025

“El vino de la cueva”, una investigación sobre las bodegas subterráneas de Utiel #Novedad Premi Bernat Capó

 


Carlos Javier Gómez-Miota Sánchez recibe este galardón del L'ETNO por un trabajo que rescata la tradición vinícola y oral de uno de los epicentros del vino en el territorio valenciano

La historia del vino en el interior valenciano ha encontrado una nueva voz con la obra Elvino de la cueva: vinificación y tradición oral en las bodegas subterráneas deUtiel, del historiador y arqueólogo Carlos Javier Gómez-Miota Sánchez (Utiel, 1994), que ha sido reconocida con el 25º Premi Bernat Capó de difusión de la cultura popular, convocado por L'ETNO- Museu Valencià d’Etnologia (Museo Europeo 2023), la Diputación de València y Edicions del Bullent-Abisal.

Este ensayo etnográfico ofrece una mirada profunda y comprometida al patrimonio vinícola de Utiel, reivindicando el papel central que durante siglos desempeñaron las cuevas o bodegas subterráneas —auténticos “santuarios del vino”— en la vida económica, social y cultural de la comarca de Utiel-Requena.

“Este reconocimiento no solo alaba el esfuerzo personal que he dedicado a este proyecto”, ha declarado el autor durante la entrega del premio, “también pone en el mapa la riqueza de nuestro patrimonio vinícola, que merece ser conservado y difundido para las generaciones futuras”.

El acto de entrega y la DANA

El acto de entrega estaba previsto para noviembre del 2024 y debido a la catástrofe de la DANA se pospuso y se entregará junto con el ganador del 2025. En el 2021, también hubo una entrega doble. En el 2021 fue a causa de la pandemia y se entregó el premio a “Animetes santes. Costums tradicionals valencians sobre elmés-enllà", de Josep Lluís Santonja y “Viure a la caseta. Una aproximacióa l’hàbitat rural temporal tradicional valencià”, de Carles Rodrigo Alfonso.

Una investigación entre la memoria y la tierra

El trabajo parte de un enfoque interdisciplinar que conjuga historia oral, arqueología, documentación de archivo y testimonio etnográfico, para reconstruir el proceso tradicional de vinificación: desde la vendimia —con especial atención a la uva bobal, variedad autóctona— hasta las técnicas de elaboración del vino en las cuevas excavadas bajo las viviendas.

Además del componente técnico e histórico, la obra recoge cuentos, leyendas y expresiones populares —como la del mítico Tripabálago, criatura con la que se advertía a los niños sobre los peligros de entrar en las cuevas-bodega—, lo que da cuenta de cómo estos espacios han modelado el imaginario colectivo de generaciones enteras en Utiel.

Patrimonio cultural y motor de futuro

Las cuevas-bodega de Utiel constituyen uno de los conjuntos patrimoniales subterráneos más singulares del Mediterráneo occidental, y se presentan en el libro no solo como una herencia del pasado, sino como un recurso clave para el desarrollo rural, la lucha contra la despoblación y el impulso del enoturismo sostenible.

“Las cuevas-bodega de Utiel son una de las mayores muestras culturales de la tradición vinícola valenciana”, ha explicado Gómez-Miota. “Son una oportunidad para construir una identidad fuerte, generar arraigo, crear riqueza y revalorizar nuestros vinos”.

El autor ha querido también agradecer públicamente al jurado del Premi Bernat Capó, al Museu Valencià d’Etnologia (L'ETNO) y a la Diputació de València por “poner el foco en el interior valenciano y especialmente en Utiel”. Este reconocimiento cobra aún más valor simbólico tras los recientes episodios de emergencia climática sufridos en la ciudad por la DANA, evidenciando la necesidad de preservar los saberes y entornos que conectan a las personas con su territorio y su historia.

Sobre el autor

Carlos Javier Gómez-Miota Sánchez es historiador y arqueólogo por la Universitat de València. Vinculado al estudio y divulgación del patrimonio del Altiplano de Utiel-Requena desde 2013, ha publicado más de treinta artículos sobre historia local, etnografía y despoblación rural. En 2025 y 2021 ha sido galardonado por el Instituto de Estudios Comarcales Hoya de Buñol-Chiva, y en 2022 publicó el libro Utiel con otros ojos, una relectura fotográfica de su ciudad natal. En los últimos años ha centrado su trabajo en la recuperación y valorización de la tradición vinícola utielana, especialmente en su vertiente subterránea.

17 de setembre del 2025

Aplec de gegants i cabuts

 


El dissabte 20 de setembre acudiran a Bocairent colles d'un dels elements més estimats de les nostres festes populars: els gegants i cabuts. Aquestes entranyables figures, els altíssims i nobles gegants i els balladors i divertits cabuts tenen segles de tradició entre nosaltres.

Dissabte de matí ja hi haurà exposició a la plaça de l'ajuntament de Bocairent i junt a l'exposició i hi haurà fira, on hi podreu trobar llibres de Bullent (https://www.bullent.net/novetats-bullent/).

 De vesprada, a les 18h. comença l'Aplec en si amb la benvinguda de les colles. Després cercavila, ball conjunt, sopar de germanor, correfocs i festa i animació.

Diumenge de matí seguirà l'aplec amb activitats com Visita Exposició “75 anys dels Cabolos” o Visita turística guiada per Bocairent.

Pots saber-ne més al web de l'ajuntament de Bocairent: https://www.bocairent.org/ca/2025/09/programacio-aplec-gegants-i-cabut-bocairent-2025/

13 de setembre del 2025

Veredicte del Premi soler i Estruch i Ma Dolors Català 2025. El falcó daurat i El misteri dels pinzells anònims.

 “El falcó daurat” de Juli Martínez Amorós i “El misteri dels pinzells anònims”, de Josep Antoni Fluixà són les obres guanyadores

El premi Soler i Estruch ha estat per a “El falcó daurat” de Juli Martínez Amorós, i el Premi Dolors Català de No ficció infantil a “El misteri dels pinzells anònims”, de Josep Antoni Fluixà.

“El falcó daurat” és una novel·la negra ambientada en el món de la música de finals del segle passat. “El misteri dels pinzells anònims” és una narració infantil amb la família del pintor valencià renaixentista Vicent Joan Macip –Joan de Joanes– com a protagonistes.

Aquest divendres 12 de setembre, en un acte a la Inmavi de Castelló, s’han entregat els guardons dels LXIX Premis Castellum Ripae. En la vetllada s’han barrejat les lletres i els llibres amb la música del grup Bèrnia s’han entregat els següents premis, que integren els Castellum Ripae:

El 69è premi de Narrativa Soler i Estruch, amb 53 obres presentades i una dotació de 5000 , i la publicació de l’obra.

El 5è Premi de No ficció infantil Dolors Català dotat amb 1500

I els premis de poesia infantil Ausiàs March. On han participat els col·legis d’educació primària de Castelló.

El Premi Soler i Estruch de narrativa ha estat per a “El falcó daurat” de Juli Martínez Amorós

“El falcó daurat” és una novel·la negra ambientada al País Valencià, entre Alacant, Alcoi i Xàtiva, l’any 1987. Narra el primer cas del jove policia Arnau Feliu, que s'uneix a la periodista Mireia Blanc en una investigació que trenca les fronteres del present.

Tot comença quan Nicolau Valor, germà gran del famós cantant valencià Rafel Valor —mort en un estrany accident de trànsit el 1972— comença a mostrar un comportament inquietant. Detecten indicis que posen en dubte la versió oficial de la mort del cantant, i tot pren una nova dimensió.

Feliu i Blanc decideixen estirar del fil d'una història enterrada fa quinze anys, i el que descobreixen sacsejarà els fonaments d'una societat que encara amaga massa silencis. Morts, desaparicions i una xarxa de connexions ocultes els portaran a enfrontar-se a una veritat tan incòmoda com perillosa.

L’autor, s’ha mostrat agraït pel premi i la publicació que comporta i ha expressat «Amb El falcó daurat intente crear un imaginari literari valencià que faça que els lectors se senten identificats amb les històries que conte. He volgut fer amb El falcó daurat una obra arrelada en la nostra memòria col·lectiva recent que resulte evocadora per al públic lector».

Juli Martínez Amorós va nàixer el 1975 a Novelda (el Vinalopó Mitjà) i resideix actualment a Xixona. Filòleg de formació, treballa com a tècnic lingüístic en la Universitat d'Alacant, on també ha sigut professor de l'àrea de lingüística. En l'àmbit literari, és autor de les novel·les Les formigues (2005, Premi Vila d'Onil) i La merla blanca (2022, Premi Teodor Llorente de la Pobla de Vallbona), com també de l'assaig La societat valenciana en l'espill lingüístic (2016).

El Premi infantil Ma. Dolors Català ha estat per “El misteri dels pinzells anònims”, de Josep Antoni Fluixà

El misteri dels pinzells anònims és una narració infantil que té com a protagonistes els membres de la família del pintor valencià renaixentista Vicent Joan Macip, conegut com a Joan de Joanes, en el taller del qual passen uns fets estranys. Lògicament, el misteri s’ha de resoldre i això fa que en la història apareguen, a més del seu fill major, les dos filles: Dorotea i Margarida. Es tracta, per tant, d’una narració que estimula la creativitat artística, el treball i l’esforç per fer realitat els desitjos, a més de ressaltar la igualtat i el protagonisme de les dones.

Fluixà, que tot i ser un escriptor veterà i molt reconegut ha declarat que «és el primer premi que rep per una obra per a xiquets i xiquetes i em fa molta il·lusió» ha incidit també en que El Premi Ma. Dolors Català té unes característiques que el fan especial: «No es premia només una obra literària i de ficció, sinó una obra amb format narratiu, però que tinga relació a “una branca del coneixement humà”, tal com s’especifica a les bases. Això m’ha permés iniciar la trama a partir d’uns fets històrics, com són els de l’extraordinària importància de la família de Joan de Joanes en la història de l’art. En conseqüència, amb la ficció he pogut fer també divulgació i donar a conéixer, entre els infants, una família valenciana rellevant i destacada de la cultura».

Josep Antoni Fluixà (Alzira, 1959) va publicar en 1987 el seu primer llibre de poemes Nàufrags sens illa. Des d’aleshores ençà té més de 60 obres publicades. A partir de l’any 1990, amb Gratacelònia, inicia una destacada producció d’obres de literatura infantil– de la qual n’és un referent ja com a autor o com a entès del tema. Altres títols a destacar són Viatge al país dels cocòlits (1992), El poble de Llepamelós (1995), o La sacerdotessa de Mesopotàmia (2022). A més, ha escrit nombrosos articles i assajos de crítica literària, alguns recollits al llibre La cendroseta invisible. Assaig d’aproximació a la literatura infantil i juvenil valenciana (2023) i textos de caràcter didàctic i pedagògic com Llegir per a aprendre. Guia didàctica per a fomentar la lectura a l’escola (2019). És coneguda, també, la seua faceta com a mestre i formador en activitats i estratègies d’animació a la lectura.

9 de setembre del 2025

"La setena porta": aventures, misteri i un toc d'humor ens diu Roberto Sanz en un vídeo

 


Roberto Sanz Requena ens convida en un breu vídeo a llegir el seu darrer llibre, La setena porta, una novel·la juvenil ambientada en l’actualitat que va guanyar el 44è Premi Enric Valor de narrativa juvenil.

És una novel·la d’intriga i misteri, aventures i un toc d'humor.

Els protagonistes són un grup de joves que van al mateix institut. Quan hi arriba la nova professora substituta de gimnàstica, tot sembla normal. És una professional impecable, admirada per la direcció i temuda pels alumnes menys esportistes pels seus mètodes exigents. Però aviat comencen a notar que hi ha alguna cosa que no encaixa. Què s’amaga darrere d’aquesta aparença irreprotxable? Decidits a descobrir la veritat, els nostres protagonistes s’endinsen en una investigació que els conduirà fins a un secret inquietant. Un secret capaç de posar en perill les amistats i d’enfrontar-los a una força antiga i aterridora.

Roberto Sanz Requena (Aielo de Malferit, 1981) és enginyer en telecomunicacions i doctor per la Universitat Politècnica de València. Actualment resideix a Picanya, és professor i compagina aquesta professió amb l’escriptura. Ha publicat la novel·la Pinzellades d’un any gris (Edicions del Bullent), que va quedar finalista en la 40 edició del premi Enric Valor de narrativa juvenil. En castellà ha publicat La caída de Nornivala i està finalitzant la seua continuació. 



5 de setembre del 2025

Lliurament dels premis Castellum Ripae 2025: 69é premi Soler i Estruch, 5é Premi M. Dolores Català

 


El divendres, 12 de setembre, a les 20h en l'edifici de la Inmavi (c/ Salvador Gil, Castelló –La Ribera–), tindrà lloc la vetllada literària de l'acte de lliurament dels premis Castellum Ripae 2025.

Podrem conèixer als autors/es i saber les obres guanyadores.

L'acte comptarà amb l'actuació musical del grup Bèrnia. En finalitzar hi haurà una picadeta per a tothom.

Al premi Soler i Estruch, s'han presentat 53 originals i el/la guanyador/a rebrà 5.000 €. I al Premi Maria Dolores Català de literatura infantil s'han presentat 8 originals i està dotat amb 1.500 €. Ambdós premis veuran publicada l’obra premiada a càrrec d'Edicions del Bullent.



L'any passat el Premi Soler i Estruch el va guanyar la novel·la "Si escrius Cèlia…", de Lliris Picó. A "Si escrius Cèlia…", una escriptora, immersa en la cerca d'equilibri en la seva pròpia vida emocional, es refugia en la història de Cèlia, una jove que veu com el seu món es desfà quan la tia que li feia de mare mor, obligant-la a tornar al poble i viure amb la família biològica.

"Si escrius Cèlia…" és un homenatge a les dones d’ara i a les d’abans, a les mares, a les filles, a les veïnes, a les que són un pilar fonamental de la família i a les que enfronten la vida soles. Les protagonistes reflexionen sobre l’amor, sobre l’acceptació de la vida i del devenir del pas del temps i de la mort, on la creació literària adquireix un pes fonamental i determina la manera de viure de les dues narradores.


El Premi Ma Dolors Català el va guanyar l'obra '3 minihistòries de bessons', d'Enric Lluch i il·lustracions de Dani Cruz. Tres aventures històriques protagonitzades per bessons. La primera ens porta a la prehistòria per descobrir com els avanços tècnics van millorar la vida; la segona ens mostra el contacte entre pobles autòctons i navegants grecs i fenicis; i la tercera ens revela la petjada de la cultura romana a les nostres terres.






Autors a les aules 2025-26. Centres educatius. Com demanar una visita del programa Lletres a les aules

Sou docents d’un centre educatiu i voleu dinamitzar la lectura a l’aula? Sabíeu que podeu sol·licitar la visita d’un autor/a que heu llegit amb els alumnes?

Lletres a les aules és un programa de la ILC i el Departament d'Eduació i Formació Professional per al foment de la lectura, promoció i difusió de la literatura que permet apropar l’alumnat al fet literari, millorar la comprensió lectora com a eina fonamental per accedir al coneixement, estimular i potenciar l’habilitat lectora i el coneixement de la llengua. D'aquest programa se'n beneficien els centres educatius d’ensenyament primari, secundari i d’adults de tot el domini lingüístic.

Es pot trobar més informació i sol·licitar la participació fins al 31/10/2025 a https://cultura.gencat.cat/ca/tramits/tramits-temes/Lletres-a-les-aules-com-a-centre

Hi ha tot un extens catàleg d'autors i autores, obres i activitats. Per al curs 2025-26 hi hem trobat llibres d'Edicions del Bullent, l'autor/a dels quals pots demanar:

Clara Ribatallada - L'estiu entre llibres
1r/2n ESO (12-14 anys), 3r/4t ESO (14-16 anys) o Batxillerat


Juli Capilla - La terra i la paraula  (dirigit a adults)


1r/n2 ESO (12-14 anys) o 3r/4t ESO (14-16 anys)

Cinta Arasa - Vaig fer la maleta un dia de juny.
1r/2n ESO (12-14 anys) o 3r/4t ESO (14-16 anys)


Maria Victòria Lovaina - Pell de gat
Batxillerat o Adults


Mercè Climent – Lina Panxolina i el quadern màgic  
Cicle Mitjà Primària (8-10 anys)

Muriel Villanueva Perarnau - La pedra rosa
Cicle infantil (3-6 anys) o Cicle Inicial Primària (6-8 anys)


Tomàs Llopis - Les volves d'aquella neu
1r/n2 ESO (12-14 anys) o 3r/4t ESO (14-16 anys):


Vicent Sanhermelando Bellver - Pell de seda 
3r/4t ESO (14-16 anys) o Batxillerat


I també hi ha altres autors que tenen obra a Bullent: Carles Cano, Carles Castell, David Nel·lo, Jordi Folch, Pasqual Alapont, Sergi Durbà o Teresa Broseta.

4 de setembre del 2025

A Pedreguer, "Si escrius Cèlia…", de Lliris Picó. A la Fundació Família Costa i Costa


Des del 30 d'agost al 13 de setembre, les jornades Culturals de la Fundació Família Costa i Costa ofereixen activitats ben diverses (que podeu consultar al cartell al final d'aquest apunt).

Hi ha concerts, conferències, presentacions de llibres, contacontes, etc. 

Destaquem a presentació del llibre de Lliris Picó "Si escrius Cèlia…el divendres 12 de setembre a les 19h. 
"Si escrius Cèlia…" és un homenatge a les dones d’ara i a les d’abans, a les mares, a les filles, a les veïnes, a les que són un pilar fonamental de la família i a les que enfronten la vida soles. Les protagonistes reflexionen sobre l’amor, sobre l’acceptació de la vida i del devenir del pas del temps i de la mort, on la creació literària adquireix un pes fonamental i determina la manera de viure de les dues narradores. A continuació, la conferència a càrrec d’Irene Ballester Buigues i Verònica Zaragoza Gómez, professores de la Universitat de València "Dones sàvies i poderoses de la Marina Alta, una història oculta al llarg dels segles". Tot a  a la seu de la Fundació.  (c/ Jaume I, 3, de Pedreguer).

I per a menuts el contacontes de Laia Serna basat en el llibre L'aventura, de Roser Rovira i Robert Garcia, Premi la Paraula Imaginada. Una preciosa història sobre una tortuga de peluix, Titi, que és la companya inseparable de Cassandra i a la que li passen mooltes coses divertides. El proper dimecres 10 de setembre a les 19h 

Contacontes "L'Aventura", de Roser Rovira i Robert Garcia, per Laia Serna. A Pedreguer

Les jornades Culturals de la Fundació Família Costa i Costa disposen d'una programació completa i interessant (que podeu consultar al cartell al final d'aquest apunt) des del 30 d'agost al 13 de setembre.


Hi ha concerts, tallers gastronòmics infantils, presentacions de llibres, contacontes, etc. 

Destaquem per a menuts el contacontes de Laia Serna basat en el llibre L'aventura, de Roser Rovira i Robert Garcia, Premi la Paraula Imaginada. Una preciosa història sobre una tortuga de peluix, Titi, que és la companya inseparable de Cassandra i a la que li passen mooltes coses divertides. El proper dimecres 10 de setembre a les 19h a la seu de la fundació (c/ Jaume I, 3, de Pedreguer). 

I per a més majors, la presentació del llibre de Lliris Picó "Si escrius Cèlia…el divendres 12 de setembre a les 19h

Per saber més sobre el llibre: https://www.bullent.net/libro/3332-LAventura



3 de setembre del 2025

'L'estiu entre llibres', de Clara Ribatallada. Novetat #LIJ


L'adolescència es sol descriure com un moment de disgust amb el que t'envolta. Odies el que abans t'havia agradat. Et revoltes contra coses que no sempre coincideixen amb el que els adults creuen digne de rebel·lar-se. Això li passa a la protagonista de "L'estiu entre llibres", que ve a ser una història optimista (que també ens en fan falta). Així parla la protagonista de la història:

«No deus voler passar-te tot l’estiu entre llibres?», em  va preguntar l'orientadora de l'institut, com a tancament d’un discurs que, lluny de motivar-me, em feia badallar. Vaig esbufegar en silenci, tot i que, entre pensaments, em preguntava si res podria fer-me més feliç. Però clar, no parlàvem dels mateixos llibres. Ella es referia als de text de 4t d'ESO, el curs que, si seguia així, estava a punt de suspendre.

Sempre havia estat la bona noia, aplicada i invisible, però aquest any tot semblava un caos. Els meus amics em feien nosa. El meu pare vivia amb una altra dona a l’Alta Garrotxa, i ara esperaven un fill. I, com a sorpresa final, la mare també tenia nova parella. Tot semblava conspirar per torturar-me.

Com que es una novel·la amable, José Fonollosa ha il·lustrat la coberta amb una preciosa escena de colors càlids, taronja i verd, que ens transmet alegria. L'alegria de llegir.

Clara Ribatallada i Torelló és llicenciada en Comunicació audiovisual. És música, narradora, escriptora i facilitadora de clubs de lectura i tallers d'escriptura. El 2023 va rebre diversos premis de narrativa (al Concurs Literari Aurora Bertrana, al Concurs Literari de Nou Barris, al Premi de Relat Breu Maribel Vendrell i al Concurs Literari “La llegenda del conill” de Tona) i va publicar el conte infantil En Tafaner. El 2024 va guanyar el Premi Altea de Literatura Infantil i Juvenil amb la novel·la Cartes al mar (Aila Edicions, 2024).

Es poden saber més coses del llibre, llegir les primeres pàgines (i més endavant trobar la guia didàctica) a la pàgina del llibre: https://www.bullent.net/libro/3338-estiu-entre-llibres