Veredicte del Premi soler i Estruch i Ma Dolors Català 2025. El falcó daurat i El misteri dels pinzells anònims.

 “El falcó daurat” de Juli Martínez Amorós i “El misteri dels pinzells anònims”, de Josep Antoni Fluixà són les obres guanyadores

El premi Soler i Estruch ha estat per a “El falcó daurat” de Juli Martínez Amorós, i el Premi Dolors Català de No ficció infantil a “El misteri dels pinzells anònims”, de Josep Antoni Fluixà.

“El falcó daurat” és una novel·la negra ambientada en el món de la música de finals del segle passat. “El misteri dels pinzells anònims” és una narració infantil amb la família del pintor valencià renaixentista Vicent Joan Macip –Joan de Joanes– com a protagonistes.

Aquest divendres 12 de setembre, en un acte a la Inmavi de Castelló, s’han entregat els guardons dels LXIX Premis Castellum Ripae. En la vetllada s’han barrejat les lletres i els llibres amb la música del grup Bèrnia s’han entregat els següents premis, que integren els Castellum Ripae:

El 69è premi de Narrativa Soler i Estruch, amb 53 obres presentades i una dotació de 5000 €, i la publicació de l’obra.

El 5è Premi de No ficció infantil Dolors Català dotat amb 1500 €

I els premis de poesia infantil Ausiàs March. On han participat els col·legis d’educació primària de Castelló.

El Premi Soler i Estruch de narrativa ha estat per a “El falcó daurat” de Juli Martínez Amorós

“El falcó daurat” és una novel·la negra ambientada al País Valencià, entre Alacant, Alcoi i Xàtiva, l’any 1987. Narra el primer cas del jove policia Arnau Feliu, que s'uneix a la periodista Mireia Blanc en una investigació que trenca les fronteres del present.

Tot comença quan Nicolau Valor, germà gran del famós cantant valencià Rafel Valor —mort en un estrany accident de trànsit el 1972— comença a mostrar un comportament inquietant. Detecten indicis que posen en dubte la versió oficial de la mort del cantant, i tot pren una nova dimensió.

Feliu i Blanc decideixen estirar del fil d'una història enterrada fa quinze anys, i el que descobreixen sacsejarà els fonaments d'una societat que encara amaga massa silencis. Morts, desaparicions i una xarxa de connexions ocultes els portaran a enfrontar-se a una veritat tan incòmoda com perillosa.

L’autor, s’ha mostrat agraït pel premi i la publicació que comporta i ha expressat «Amb El falcó daurat intente crear un imaginari literari valencià que faça que els lectors se senten identificats amb les històries que conte. He volgut fer amb El falcó daurat una obra arrelada en la nostra memòria col·lectiva recent que resulte evocadora per al públic lector».

Juli Martínez Amorós va nàixer el 1975 a Novelda (el Vinalopó Mitjà) i resideix actualment a Xixona. Filòleg de formació, treballa com a tècnic lingüístic en la Universitat d'Alacant, on també ha sigut professor de l'àrea de lingüística. En l'àmbit literari, és autor de les novel·les Les formigues (2005, Premi Vila d'Onil) i La merla blanca (2022, Premi Teodor Llorente de la Pobla de Vallbona), com també de l'assaig La societat valenciana en l'espill lingüístic (2016).

El Premi infantil Ma. Dolors Català ha estat per “El misteri dels pinzells anònims”, de Josep Antoni Fluixà

El misteri dels pinzells anònims és una narració infantil que té com a protagonistes els membres de la família del pintor valencià renaixentista Vicent Joan Macip, conegut com a Joan de Joanes, en el taller del qual passen uns fets estranys. Lògicament, el misteri s’ha de resoldre i això fa que en la història apareguen, a més del seu fill major, les dos filles: Dorotea i Margarida. Es tracta, per tant, d’una narració que estimula la creativitat artística, el treball i l’esforç per fer realitat els desitjos, a més de ressaltar la igualtat i el protagonisme de les dones.

Fluixà, que tot i ser un escriptor veterà i molt reconegut ha declarat que «és el primer premi que rep per una obra per a xiquets i xiquetes i em fa molta il·lusió» ha incidit també en que El Premi Ma. Dolors Català té unes característiques que el fan especial: «No es premia només una obra literària i de ficció, sinó una obra amb format narratiu, però que tinga relació a “una branca del coneixement humà”, tal com s’especifica a les bases. Això m’ha permés iniciar la trama a partir d’uns fets històrics, com són els de l’extraordinària importància de la família de Joan de Joanes en la història de l’art. En conseqüència, amb la ficció he pogut fer també divulgació i donar a conéixer, entre els infants, una família valenciana rellevant i destacada de la cultura».

Josep Antoni Fluixà (Alzira, 1959) va publicar en 1987 el seu primer llibre de poemes Nàufrags sens illa. Des d’aleshores ençà té més de 60 obres publicades. A partir de l’any 1990, amb Gratacelònia, inicia una destacada producció d’obres de literatura infantil– de la qual n’és un referent ja com a autor o com a entès del tema. Altres títols a destacar són Viatge al país dels cocòlits (1992), El poble de Llepamelós (1995), o La sacerdotessa de Mesopotàmia (2022). A més, ha escrit nombrosos articles i assajos de crítica literària, alguns recollits al llibre La cendroseta invisible. Assaig d’aproximació a la literatura infantil i juvenil valenciana (2023) i textos de caràcter didàctic i pedagògic com Llegir per a aprendre. Guia didàctica per a fomentar la lectura a l’escola (2019). És coneguda, també, la seua faceta com a mestre i formador en activitats i estratègies d’animació a la lectura.