Amb l'influx inigualable de la mar i el Montgó de fons, Elvira Cambrils ens parla breument sobre la darrera novel·la que ha escrit:
"La pregunta fonamental de Tot el que tinc per ballar amb tu és si podem aspirar a la felicitat, a pesar de la fragilitat i les carències que acompanyen la condició humana..." i els acords de la cançó de La Gossa Sorda "Dona'm la mà" ens xiuxiuegen alegrement "...totes les portes semblaven tancades...". És difícil afegir més significat en un vídeo tan curt.
A Tot el que tinc per ballar amb tu:
Felicitat desembarca a Sérifos amb la idea d'anar-se'n al més aviat possible. Se sent abatuda pel pes de l'infortuni. La mare malalta, els problemes amb la parella marquen la seua vida. Però els tamarits, les olors, les capelles blanques, la música i les tavernes vora mar la desperten d'una llarga letargia. Els habitants de l'illa la duran a ajornar el final de les vacances. Tot el que tinc per ballar amb tu parla de la sensualitat i els sabers de la filosofia com a antídots contra les gorgones que amenacen l'existència humana. És una història sobre la fragilitat i la por però també sobre el valor de la rebel·lia individual per a afrontar-les. A partir del mite de Dànae i Perseu, la novel·la recorre els camins que condueixen la protagonista de l'abisme a la renaixença, uns camins que l'allunyaran del que ha de fer, del deure, i tanmateix li obriran les portes per a la conquesta d'una vida feliç.
Elvira Cambrils (Pego, 1955) és escriptora i professora de filosofia. El primer contacte amb l’escriptura creativa es produeix a través de la ràdio –Graffiti, Ràdio Lliure (1985-88) i Estirant el fil, Ràdio Municipal de Pego (2003-2006). Ha publicat el llibre de relats Mira’m, Amor (Bromera, 2007), premi de narrativa Blai Bellver de Xàtiva, i la novel·
Cap comentari:
Publica un comentari a l'entrada