Ha fet un any del llibre "Trinquets trencats", de Sergi Durbà. Un any amb una càlida acollida, amb presentacions a gairebé tots dels quinze pobles que apareixen al llibre i altres en pobles que no hi són. Un any després arriba una presentació ben especial, no només perquè és la darrera: Sergi Durbà presenta "Trinquets trencats" a Sagunt, el seu poble. El trinquet que obri la série de 15 trinquets que apareixen al llibre.
«Parlar del trinquet de Sagunt és parlar de la història mateixa de la pilota, tant per a bé com per a mal. Escenari de la més gran partida de tots els temps, aquella entre Genovés i Álvaro l’any 1995, avui és una ombra molt llunyana del que va representar per a tots els aficionats. Tancat. Oblidat. Deixat perdre. Convertit en un exemple d’indiferència i desarrelament que esborrona de tan evident que és.»
Així, aquesta darrera presentació serà el dimecres 27 de novembre a les 19h. en el Centre Cultural Mario Monreal en el marc del cicle Diàlegs de Llibres.
Una xarrada on hi intervindran: l'autor, Sergi Durbà; a més de Xavier Vellón i Quico Fernández.
El llibre "Trinquets trencats" Sergi Durbà, dedica una peça reflexiva, alhora que literària a quinze trinquets que actualment es troben en situació d'abandonament.
La iniciativa d'edició del llibre ha estat de la Càtedra de Pilota Valenciana de la Universitat de València.
Els trinquets són els grans oblidats dels nostres pobles, joies arquitectòniques caigudes en desgràcia que, per estranyes i capricioses conjectures de la uniformitat, han arribat a aquest present ferides i amb escasses possibilitats de reverdir els seus temps gloriosos d’escales plenes i ben acolorides d’aficionats.
Aquesta obra ret homenatge a uns espais de retrobament popular que acumulen tantes històries belles i entranyables com la gent haja pogut oblidar, tot un conjunt d’imatges colpidores pròpies d’una època de la qual queda allò que pocs volen veure avui: les restes d’una vida digna representativa del batec de l’autenticitat. Hi ha molts trinquets trencats. Molts. Aquest llibre tan sols s’aproxima a aquells que li han obert les portes i que encara respiren entre requalificacions urbanístiques i afers de dubtosa honestedat, ben capaços de resistir en peu malgrat les envestides d’una modernitat que tot ho marceix i tot ho devora.
Cap comentari:
Publica un comentari a l'entrada