Allarga el dia. Ha arribat la calor i ja ens podem imaginar ben fresquets en una hamaca llegint un llibre interessant, emocionant, tendre... amb tots els avantatges dels bons viatges i cap dels seus inconvenients.
La funció d'Edicions del Bullent no és la d'indicar-vos com trobareu la fresca. -Mireu els gats!-us podem dir, però no és el nostre camp i farieu bé en no fer-nos cas. Escolteu-nos, això sí, en el terreny de la lectura. Al nostre catàleg podreu trobar bona cosa de qualitat per a tots els gustos.
Però en aquest apunt ens valdrem de terceres opinions per a incitar-vos a afegir El solatge del temps, de Tobies Grimaltos a la llista de lectures d'estiu. I, de pas, us convidarem a passejar-vos per una sèrie de blogs ben interessants:
Enric Balaguer en el seu blog A tall d'invocació diu, entre altres coses:
El solatge del temps és un exercici introspectiu per a l'autor, i de recreació d'un boci de societat valenciana --amb els seus costums, ocupacions i psicologia-- per al lector general; vista des d'ara, aquella societat resulta llunyana, en alguns punts, i pròxima en d'altres. Hi apareix amb la seua melodia, amb les seua fonètica, el seu sabor, la seua disposició lúdica...Tot plegat: un viatge als orígens fet amb delicadesa.
També en parla Jesús Párraga a Parlem d'una altra cosa i el fa reflexionar sobre El rellotge de la comunió en un primer apunt. I, més tard, el torna a citar en relació al sentiment universal de seguretat de l'infant en contacte amb les mans del pare:
... "em va recordar les preocupacions que em produïa aquest rellotge. Allò era molt important per als xiquets: el primer rellotge, que és com dir "ja ets un home"."
Sergi Durbà en el blog Costumari Durbà, en fa una lectura acord amb el seu blog, en posem només l'acabament:
"En definitiva, un llibre agradable que permet assaborir gran part del suc que fa bategar aquest costumari. Molt recomanable."
Sense ser un blog, també us referim l'article que en va fer al diari Levante Salvador Vendrell, que el llig com un motiu d'evasió momentània de l'actualitat que ens toca viure:
"Hi ha moments en què preferisc evocar amb ell imatges d'un passat a sovint compartit que retrobar-me en una realitat tan absurda i complexa com la que vivim."
N'hi ha més que n'han parlat (no hem pogut trobar enllaç a la xarxa de l'article de Lluís Bonada a El Temps, per exemple). El qui ja l'haja llegit també pot fer servir els comentaris per posar la seua opinió. I si no l'has llegit, només et posarem de nou un petit fragment per acabar de fer-te decidir:
Cap comentari:
Publica un comentari a l'entrada