Agres i dolces. Mostra de llengua i literatura populars arreplegada a Agres.
Estratègicament arrecerat a la vall septentrional de la serra de Mariola, el parlar d'Agres (el Comtat) manté el sabor ancestral d'una manera de comunicar-se única al món i és alhora punt de trobada dels parlars de la Vall d'Albaida i la Costera amb els de l'Alcoià i el Comtat. Agres i dolces apareix amb la voluntat de divulgar i re-popularitzar un material lingüístic i literari ben viu.
A més d'una descripció del parlar agresà i un detallat corpus toponímic, conté un extens aplec etnopoètic de rondalles, refranys, frases fetes, cançons, versets, endevinalles i altres creacions col·lectives que són bona mostra de la riquesa oral que atresoren els nostres pobles i que ajuda a ampliar i acolorir els repertoris del valencià actual.
Encara que el llibre presenta material lingüístic i cultural arreplegat a Agres, ben poques coses són exclusives d’aquesta localitat, amb l’excepció de la toponímia.
Diu l'autor al llibre: "Nosaltres hem fet la captació de l’aqüífer de la literatura
popular al pou d’Agres, però l’aqüífer és molt més vast i corre per davall de totes les terres d’expressió catalana. Si ens hem capbussat ací és perquè els qui hem fet la compilació som d’ací. Però probablement no hi ha ni una frase feta, ni una endevinalla, ni tan sols una paraula que es diga només a Agres.
Per acabar, vegeu què bonic el que el professor Joan Borja ha escrit al pròleg per al (i sobre el) llibre: "Dolces: molt més dolces que agres són les paraules recollides, recreades, venerades, reivindicades, estudiades, homenatjades, assaborides, festejades i amorosidament temptejades per Paco Esteve en el llibre que ara teniu a les mans. Si passeu pàgina se us oferiran lluminoses."
Paco Esteve i Beneito (Agres, 1979) és llicenciat en filologia catalana i teoria de la literatura, ha treballat de traductor i fa de professor de valencià. També ha publicat la novel·la Qui no fa la festa. A banda d’això, no té ofici ni benefici, trellat ni forrellat. Li agradaria lligar els gossos amb llonganisses, però ja ha aprés que l’ovella que bela perd bocí i es consola pensant que, al cap i a la fi, tota pedra fa paret.
Podeu començar a llegir ací pel capítol "Què és aquest llibre?":
Cap comentari:
Publica un comentari a l'entrada