Setembre comença amb la presentació a Alacant del darrer llibre de Lliris Picó –i darrer Premi Enric Valor de narrativa juvenil– Les papallones del kebab.
Serà el proper dijous 5 de setembre, a les 19h a la llibreria Pynchon &co (c/ Segura, 22, Alacant) i acompanyarà a l'autora l'escriptora Victòria Cremades.
Les papallones del kebab és una una novel·la realista, actual, la narradora és filla de pare d'origen egipci i mare valenciana i té una germana bessona, tot i que no s'assemblen gens. A la coberta, de Jose Fonollosa, ja es veu que les relacions entre els personatges tenen també molta importància. La trama principal de la novel·la convida a reflexionar sobre els diners fàcils i el que comporten…Un dia la Mila em va preguntar que si mon pare li pega a ma mare. Que diuen alguns veïns que els musulmans els peguen a les seues dones si no volen posar-se el mocador al cap. No és un «mocador al cap»! Jo em pense que «mocador» va de «mocar», de «moc», i no m’agrada. Entre hijab, burka o Shayla, per exemple, hi ha moltes diferències. A més, ma mare no és musulmana, i tot el món ho sap. Quines coses tenen les veïnes! No es pega. No s’ha de pegar, ens ho han dit milions de vegades a casa, a l’escola, als campaments d’estiu... Mon pare mai no ens pegaria, mai. Ni a ma mare, ni a mi ni a Layla.
Layla és la meua germana bessona; tot i que ningú no ho diria, que som bessones. Ella és igualeta que mon pare: bruna amb els cabells llisos i negres, negres i els ulls verds. Per això ell li va triar el nom. Jo m'assemble més a ma mare: rossa, de pell blanquinosa, cabells arrissats i ulls marrons. Ben normals. Per això el meu nom és Akila. Significa «intel·ligent». Tota la vida que m'ho repeteixen, això del significat, com si fora una gran cosa, però jo no puc deixar de pensar que la meua germana és la "guapa", la nit estrelada, i jo... la «llesta».
Cap comentari:
Publica un comentari a l'entrada