Al setembre, Vicent Andrés Estellés #FestaEstellés12

Al setembre comencen les celebracions de la diada d'Estellés. L'escriptor Josep Lozano en fa la crida i poblacions de tot arreu responen i organitzen actes i sopars amb aquest motiu. Podeu obtindre més informació al següent blog: http://festaestelles.blogspot.com.es/

Cada anys a Edicions del Bullent ens sumem fent una petita aportació en forma d'entrada al blog. Enguany, hem elaborat un senzill video del poema "Cançó de bressol". Aquí us el deixem:



Vegeu quins és la festa que us queda més propera i acudiu-hi. Us recomanem tots els seus llibres i, òbviament, l'antologia que hem publicat a Edicions del Bullent 69 poemes d'amor.

A què juguem i Francesc Gisbert a l'Encontre d'Ensenyants de l'Alcoià-Comtat

Escola valenciana i la coordinadora Alcoià i Comtat pel valencià organitzen el VI Encontre d'ensenyants de l'Alcoià i El comtat. Serà a Alcoi, al CP Miguel Hernández (c/ Santa Teresa de Jornet, 2, prop de l'Hospital) el divendres 28 de setembre de vesprada i dissabte 29 de matí. Us podeu inscriure fins el 24 de setembre.

En el marc d'aquest encontre Francesc Gisbert parlarà dels jocs i joguets tradicionals, com ho fa al llibre A què juguem? Els nostres jocs i joguets tradicionals.

Dia: dissabte,  29 de setembre de 2012

Hora:12:00 – 13:00

Lloc: CP Miguel Hernández (c/ Santa Teresa de Jornet, 2, Alcoi. Mapa)

La resta del programa també és molt interessant:

Divendres:

de 18-18:15: presentació

de 18:15-19:30 Joan Fuster, Mestre de mestres, per Joan Borja

de 19:30 a 21:00 Taller de llengua, per Ferran Suay

Dissabte:

de 10 a 11 I ara, què diuen les lleis?, per Tudi Torró (inspectora d'educació)

d'11 a 11:45 Circular de principi de curs de la Federació Escola Valenciana

d'11:45 a 12 Descans

de 12 a 13 A què juguem? Jocs populars i tradicionals, per Francesc Gisbert

de 13 a 13:45 Presentació del Llibre de Pau i de la campanya Llegir és créixer

de 13:45 a 14 Conclusions

Desitgem tota la fortuna i una bona collita d'idees als que treballen en positiu pel futur de la nostra terra!

Pell de gat, de M. Victòria Lovaina, guanya el Premi Soler i Estruch

El 57é Premi Soler i Estruch de narrativa curta, ha estat atorgat per unanimitat del jurat a l'obra Pell de gat, de M. Victòria Lovaina.

El jurat ha estat composat per Tobies Grimaltos, Rafael Estrada, Anna Moner, Urbà Lozano, Núria Sendra, i la regidora de cultura com a presidenta i l’Animador Sociocultural com a secretari. S'han presentat 10 obres i la dotació del premi  consisteix en 2.000 euros, la publicació de l’obra premiada a cla col·lecció Miratges, a més d'una escultura de metall realitzada per l’artista Josep Alfonso.

Sobre Pell de gat:  L’arribada a Vilamoix de Nona Giuliani, gran contorsionista del circ Manfredy, i l’assassinat d’un gat són el punt de partida de les vides d’alguns dels habitants d’aquesta població. Disset històries que relaten un seguit de vides creuades, de pors i de sentiments enfrontats. Les vides, entre d’altres, de la Nona Giuliani i la Fermina Reyes, uns éssers que anhelen una felicitat que sovint se’ls esmuny, igual que fan els gats de la riera de Vilamoix, unes presències inquietants al llarg dels relats, uns personatges més en tota aquesta història. 

M. Victòria Lovaina i Ruiz (Barcelona, 1959), és diplomada en magisteri i llicenciada en Ciències de l’educació. Exerceix la docència de llengua catalana en un institut d’ensenyament secundari a Cerdanyola del Vallès, Barcelona. Aquesta feina la compagina, com pot, amb l’escriptura de contes, relats i alguna novel·la.

Ha obtingut alguns premis literaris com el premi Districte V (2005), Segon premi de relats Mercè Rodoreda (2007), Premi Joescric de Novel·la (2008), Premi de narrativa breu per a dones (2009), Premi certamen Paraules (2009) o el Premi Rafael Comenge de narrativa (2011).

Té publicades dues novel·les: Amb ulls de nina. (Drac, 2008) i  Dietari de Les Gorges. (Ed. Saragossa, 2009).

Les obres guanyadores de les darreres edicions varen ser  
Humors agres, de Sico Fons,  
Efectes secundaris, de Jovi Lozano-Seser 
i
El vol de les papallones, de Maurici Belmonte.

Fuster o l’estratègia del centaure, de Vicent Salvador, Al fons del Bullent

En l'any en què ens trobem, inevitablement, havíem de destacar a l'apartat Al fons del Bullent el llibre Fuster o l'estratègia del centaure, de Vicent Salvador. L'autor fa en aquest llibre una anàlisi del discurs de Joan Fuster. Paraules Majors. Fa 90 anys del seu naixement, 20 de la seua mort, 50 de la publicació de Nosaltres els valencians. Però no calen números rodons, parlem (reverencialment) d'un personatge cabdal. Aprofundir en l'obra de Joan Fuster de la mà de Vicent Salvador és un luxe que no ha de deixar passar qui vulga fer-ho.

Us duguem un petit tast per a que pugueu comprovar-ho:

Open publication - Free publishing - More assaig

Fuster o l’estratègia del centaure és una lectura interpretativa de l’obra fusteriana que se centra en la dimensió assagística i en les claus més rellevants de l’estil del autor, sense descurar les aportacions d’aquest a la reflexió sobre el fet literari i sobre la història social de la llengua. Es tracta, al capdavall, d’una invitació -en to d’assaig- al coneixement d’una figura heterodoxa i suggestiva alhora: centàurica. 

Vicent Salvador i Liern (Paterna, 1951) És catedràtic de filologia catalana a la Universitat Jaume I i membre de la junta directiva de l'Institut Interuniversitari de Filologia Valenciana. Ha publicat alguns llibres de poemes, com Mercat de la sal (Premi Vicent Andrés Estellés, 1992), a més de diversos treballs sobre anàlisi del discurs, crítica i teoria literàries. 

Dissabte, Lliurament del Premi Soler i Estruch #premisliteraris

A finals d'aquesta setmana se sabrà quina és l'obra guanyadora del Premi Soler i Estruch de narrativa curta d'enguany, que convoca l'ajuntament de Castelló de la Ribera i que Edicions del Bullent publica.

Recordem que el termini per presentar obres va acabar el dia 20 de juny, que la dotació és de 2000 eur a més d'una escultura de metall realitzada per l’artista local Josep Alfonso i que el jurat d'enguany està format per Tobies Grimaltos, Rafael Estrada, Anna Moner, Urbà Lozano i Núria Sendra. S'han presentat 10 obres. Sembla que l'obra guanyadora podria estar entre una història tragicòmica de la postguerra i una altra on un  circ fa de fil conductor, a través de dècades, de diverses biografies d'un poble imaginari.

Si voleu acudir a l'acte de lliurament preneu nota:

Data: Dissabte, 25 d'agost de 2012.
Hora: 23:00 h.
Lloc: Parc de l'estació de Castelló de la Ribera

En el mateix acte, a més del lliurament dels guardons del “LVII Certamen Literari Castellum Ripae”, dins del qual està el premi Soler i Estruch, també es donaran els premis del “XVII Concurs de Cartells de Festes Majors i de Moros i Cristians” i es farà la presentació de les festeres i festers del poble. Com a nota curiosa, explicarem que les festeres i festers i els premis literaris, tenen més punts d'unió dels que a primer colp d'ull podria semblar. Diu que en els seus inicis el guanyador del certament literari era l'encarregat d'escollir qui seria la reina de les festes d'entre un conjunt de candidates. Afortunadament, sobre els guanyadors actuals ja no pesa aquesta responsabilitat. És la sort la que, mitjançant un sorteig entre les candidates, farà aquest paper a Castelló.

Però tot això només ho sabem d'oïdes, ja que Edicions del Bullent només fa dues edicions que participem en el jurat i hem publicat tres obres guanyadores ben recomanables:

Humors agres, de Sico Fons
Efectes secundaris, de Jovi Lozano-Seser
El vol de les papallones, de Maurici Belmonte
La quarta està a punt per ser desvelada divendres. Si voleu acudir-hi, allà ens veurem!

En quin cap cap, d'Enric Lluch, Al fons del Bullent

A l'estiu cal divertir-se, així que recuperem avui aquest llibre d'Enric Lluch que genera rialles espontànies en grans i menuts. En el seu moment fou Premi de la Cr´tica de l'IIFV, però, sobretot, ha rebut com a premi el reconeixement dels lectors.

En quin cap cap, d'Enric Lluch i il·lustracins d'Albert Pallarés ens conta aquesta història:

Els reis de Trèvol s’enfilaren damunt dels seus cavalls i marxaren a berenar. Ningú no sabé com, però es perderen. Així doncs, el país restà sense rei, sense reina... i sense hereus a la corona. Oi, oi, oi! Què podien fer els súbdits de Trèvol? Després de barrinar fins que els eixí fum de l’arreleta del cervell decidiren... 

Enric Lluch (Algemesí, 1949) és llicenciat en Història per la Universitat de València.La seua activitat literària abasta, bàsicament, la narrativa infantil i juvenil. Ha estat guardonat, entre altres, amb el premi Samaruc al millor llibre valencià, el de la Crítica de l’Institut Interuniversitari de Filologia Valenciana, el Premi Carmesina, etc. És autor d’uns seixanta llibres de caràcter infantil o juvenil. La seua obra ha estat traduïda a totes les llengües de l’Estat i ha estat transcrita al sistema Braille. En Edicions del Bullent ha publicat El regne de Tentipotenti, L’inventor Xaveta i En quin cap cap?, premi de la Crítica de l’IIFV. La germanor del camí ha rebut el Premi Enric Valor de narrativa juvenil.


Llegiu-ne un fragment:

Open publication - Free publishing - More bullent

El cavall verd, de Joaquim Borrell, Al fons del Bullent

 El cavall verd, de Joaquim Borrell

L’any 1609 Martí Vallalta, soldat llicenciat de les Índies, torna a la seua Marina natal. Aviat té l’ocasió de socórrer Ezme, una jove i misteriosa morisca de la vall de Laguar acusada de bruixeria. Mentre creix el seu amor, comencen els preparatius d’un projecte secret, que l’arribada dels exèrcits d’Itàlia posarà en marxa: l’expulsió dels moriscos del Regne de València. Quinze mil homes, dones i xiquets, decidits a resistir-la, s’apleguen a Laguar a les ordres de l’improvisat rei Mellini, moliner de Guadalest. Segons una vella profecia, allí un cavall verd, que els rebels identifiquen amb la muntanya de Pop, salvarà el seu poble dels enemics. S’alça el teló del moment més tràgic i decisiu de l’edat moderna valenciana. 

Joaquín Borrell (1956), benisser per ius sanguinis i valencià per naixement, pare de quatre fills i actualment notari a València,  compagina l'ofici de notari amb l'escriptura. Sol escriure fonamentalment novel·la històrica. Alguns del llibres que té publicats són L'alliberament d'Andròmeda, El bes de la nivaira (Premi Serra d'Or, 1991), L'esclava de blau, La llàgrima d'Atenea, Sibil.la, la plebea que va regnar, Les Nàufores i El cavall verd, els dos darrers en Edicions del Bullent. 
 

Open publication - Free publishing - More bullent

El collar de la coloma, d'Ibn Hazm de Córdova, al Fons del Bullent

Al fons del Bullent, i al Fons de la història, en aquest cas. Parlem d'una adaptació d'Antoni Martínez d'aquest clàssic datat ara fa uns 990 anys de res. L'amor no ha canviat en aquest temps. I la manera de viure'l, d'entendre'l, de lloar-lo?


Ibn Hazm de Còrdova va nàixer l’any 994. Va escriure a Xàtiva. El collar de la coloma, datada l’any 1022. Va viure els anys més crítics de l’islam andalusí. El seu temps va presenciar la dissolució del califat i la formació de les taifes que havien d’accelerar el declivi del poder musulmà a la Península Ibèrica. Ell és testimoni privilegiat d’aquests esdeveniments, i en dóna fe amb una obra enciclopèdica, fecunda i rica. El collar de la coloma –tractat sobre l’amor i els amants– és, sens dubte, la perla de l’autor i de la literatura aràbigo-andalusina. L’amor és el fil conductor de l’obra entre tots els temes interessants que hi tracta. L’amor ha acompanyat l’autor durant els anys viscuts i ara mou el seu record; és el motiu sobre el qual reflexiona vitalment i filosòficament. Ibn Hazm va morir prop de Huelva l’any 1064. 

Antoni Martínez de Xàtiva durant alguns anys va anar llegint i rellegint el tractat, va anar escrivint i reescrivint els poemes perquè li eren font de plaer, i a la fi els publica l’any 1994. Aquest fou el seu homenatge, i també el nostre, a Ibn Hazm amb motiu del mil·lenari del seu naixement.
Pàgina de l'IIFV d'Antoni Martínez Revert, per saber-ne més. 


Vet aquí un fragment del llibre:

Open publication - Free publishing - More bullent

Per a fer-te amb el llibre, enllaç a la fitxa.

Meravelles de Diània, de Joan Pellicer, al fons del Bullent

Tal com avançàrem en un apunt anterior del blog , volem parlar també dels llibres que no són novetat, del fons de Bullent. 

Aprofitem l'estiu per començar-la i així podeu anar a la biblioteca (pròpia o pública) i recuperar-los si ja els heu llegit o demanar-los a la llibreria o a la nostra web si encara no els coneixieu i, com esperem, us pica el cuquet de conéixer-los. Molts d'ells no hi seran a la llibreria, malauradament, per raons ben pragmàtiques: no hi caben tots els llibres vius, encara que siguen ben interessants.

Comencem la secció, doncs, amb un llibre que ens estimem molt:  Meravelles de Diània, de Joan Pellicer.

 Es tracta d'un llibre a mig camí entre l'excursionisme i la poesia. Com tot els que va fer l'insigne metge i etnobotànic valencià és un cant d'amor a la terra, especialment al territori que comprén les comarques centrals valencianes. Ve amb uns mapes en color (tot el llibre és en color) encartats que indiquen els recorreguts tractats.

Diània, que comprèn el territori de les comarques centrals valencianes, és escenari de rondalles i llegendes i ho és perquè en la realitat són paisatges que recreen tota la màgia de la naturalesa mediterrània. Qui coneix l’Estret de les Aigües de Xàtiva, el Benicadell, el Montgó, la Bassa de Benirrama, la Penya Foradada de la Vall de Gallinera, la Font del Condoig de Margarida, la Serra de Mariola, la Penya Forata d’Aitana o les Agulles de la Serrella sap que es tracta de llocs totèmics, escenaris incomparables i només descriptibles per qui combregue amb els esperits dels seus camins. És el cas de Joan Pellicer, en qui trobem el millor guia.

Joan Pellicer i Bataller (Bellreguard, 1947- Bellreguard, 2007) Llicenciat en medicina fou un erudit, pioner en el camp de l'etnobotànica: escriptor de diversos llibressobre el tema i divulgador de reconegut prestigi en televisió i altres mitjans, també va conrear la poesia i la cançó durant la seua època universitària.

Va guanyar el primer Premi Bernat Capó de Difusió de la Cultura Popular amb el Costumari botànic; va ser Premi d'Honor de la Cultura Popular de l'Ajuntament de Pedreguer; en 2006 va rebre el Premi Valldigna d'Investigació. A banda, també va rebre el Premi Cavanilles i el Jaume I de periodisme, de forma pòstuma.

Va publicar, entre altres: Herbes medicinals al País Valencià, Herbari breu de la Safor, Lluors de Gaia: paisatge flora i fauna de la Safor, Bellreguard, verd esguard, Castells de la Safor, De la Mariola a la mar: viatge pel riu Serpis, Ullals de vida: les zones humides al País Valencià i, en Edicions del Bullent Meravelles de Diània: camins, paratges i paisatges de les comarques centrals valencianes i Costumari botànic (3 volums).


Per a una biografia més completa, us enllacem la Viquipèdia.


I, com a motiu secundari d'aquesta secció hem afegit al nostre issuu la introducció de llibre: 

Open publication - Free publishing - More bullent

Lucía Arenas a Vent de Llevant, de Levante TV

Ja s'acosta el divendres 27, que és l'aniversari de Sara, la protagonista del llibre "Els temps de Sara". Us recordem que esteu convidats a la presentació / Festa d'aniversari a Benigànim, tal i com ja us déiem en un anterior apunt.

Al comerç Ciben de Benigànim ja estan preparats. Han arreglat l'aparador per a l'ocasió, en tenim unes fotos:

Doncs bé, com si d'un regal d'aniversari es tractés, hem trobat aquest vídeo de l'entrevista que la periodista María Sánchez li va fer a Lucía Arenas al programa Vent de Llevant de Levante TV amb motiu d'haver guanyat el premiEnric Valor de narrativa juvenil, quan encara no s'havia publicat el llibre.

És interessant la reflexió al voltant de les distintes lectures que té una obra en funció de l'edat del lector. Hi apareix a sovint. El lector és, per tant, un element important en la construcció de la novel·la. Potser per això quan rellegim no tornem a la mateixa història, sinó que en trobem una de nova en la que el que ha canviat som nosaltres?



Aquest és també el primer vídeo en que youtube ens a conduït a canviar el nom del nostre canal de TV. Li déiem Molseta i ara és Bullent.

Lucía Arenas (Benigànim, 1977). En 1995 comença a estudiar Químiques en la Universitat de València. En acabar la llicenciatura realitza el CAP, i un temps després comença a treballar al CEIP Ruperto Chapí de Villena. Des d’aleshores s’ha dedicat a la docència, i hui en dia és professora de Tecnologia a l’IES de Vallada. Compagina aquesta tasca amb la de ser mare, i busca temps d’ací i d’allà per poder escriure. Els temps de Sara va guanyar el premi Enric Valor de narrativa juvenil i és la primera obra que publica.