19 de maig de 2012

Carles Cano guanya el premi Carmesina amb una versió alternativa de Blancaneus.


El divendres 18 de maig s’ha lliurat el 22é Premi Carmesina de literatura infantil. L’acte de lliurament, organitzat per la Mancomunitat de Municipis de la Safor, ha estat a Gandia, a la mateixa seu de la Mancomunitat. Enguany no s’ha donat el Guardó Francesc Ferrer i Pastor com era tradicional i el format de l’acte ha estat més auster però dotat d’una gran solemnitat.

L’acte començà, a les 20 hores, amb un concert a càrrec del duet de guitarra Dúo Doce Cuerdas amb un programa molt variat al gust de tots, amb obres de J. Rodrigo, J. Pachembel, The Beatles, The Animals, Paco de Lucía...

El premi el convoca la Mancomunitat de Municipis de la Safor.

Es tracta, com segurament coneixereu, del premi més interessant existent hui en dia des d’una entitat com la Mancomunitat de Municipis de la Safor. Dotat amb 3.000 euros, més drets d’autor i la publicació del llibre guanyador.

Els llibres són publicats per Edicions del Bullent dins de la col·lecció Els llibres del gat en la lluna i (alguns) en Estrella de mar.

Enguany són 37 obres presentades que opten al premi, que han arribat de la província d’Alacant (1), de la província de Barcelona (9), de la província de Castelló (9), de Girona (1), de Tarragona (3) i (13) de la província de València, dels quals (6) són de la Safor i fins i tot, ens ha arribat un original des de Cadis.

El jurat format per Núria Sendra, representant d’Edicions del Bullent, Mario Viché, Joaquina Barba, Irene Verdú, i Teresa Broseta (guanyadora de l’anterior edició), actuant com a president Vicent Mahiques, Conseller de Cultura de la Mancomunitat, decideix per unanimitat atorgar el XXII Premi Carmesina a l’obra: Set i mig de Carles Cano, de Godella (València). En considerar-la divertida, ben construïda, original i carregada d’humor
 

València 1957.  Llicenciat en Filologia Catalana. Ha treballat durant 20 anys com a professor d’institut. Autor de Literatura Infantil i Juvenil, amb  més de cinquanta llibres publicats en diverses llengües. És també guionista de ràdio, televisió i còmics, així com autor teatral i contacontes. En Edicions del Bullent ha publicat "La caputxeta negra".
           
Com a contacontes ha participat en alguns festivals internacionals i ha contat en diversos països com, per exemple: Guinea Equatorial, França, Mèxic, Argentina, el Marroc i el Regne Unit, així com en tot l’estat espanyol.

Es dedica a la poesia visual i objectual des l’any 2000, i ha realitzat dues exposicions individuals: “POEMES BROEMES I ALTRES ARTIFICIS (2000) i “CARTES”(2003), així com el projecte “TRUEQUE”, una exposició-intercanvi amb més de cinquanta artistes. Ha estat inclós, també, en diverses mostres col·lectives i antologies.

Ha participat com a conferenciant en diferents trobades, taules  redones, jornades, etc., referides a literatura infantil i juvenil, ràdio, televisió, teatre i literatura oral.


Declaracions de l’autor en rebre el premi:

El premi Carmesina és actualment, si no m’equivoque, el premi de Literatura Infantil més  antic dels que es convoquen al País Valencià. Abans ho era l’Enric Valor, però ja fa molt que passà a ser de Literatura Juvenil, de manera que aquesta, l’antiguitat, ja  era una bona raó per a presentar-me i també perquè, en general, no he tingut molta sort als Premis literaris al meu país, malgrat que he quedat un grapat de voltes finalista, allò de que ningú no és profeta a la seua terra (n’he guanyat més fora que ací), així que calia intentar-ho de nou. A més la nòmina de guanyadors és ben interessant, estan ahí quasi tots els qui tenen alguna cosa a dir a la literatura infantil en valencià, l'edició és bona i m’abellia molt estar en eixe calaix.

Sobre l'obra:

Set i mig és una versió gamberra de Blancaneu i els set nanets, només que a l’inrevés, ací són set les princeses blanques com la neu nascudes en dos parts múltiples de la reina Eduarda. Com que cal buscar un hereu, la reina aprofita l’arribada d’un nan negre com el sutge en una barca a la deriva pel riu per nomenar-lo succesor i obligar-lo a casar-se amb una de les seues filles. Però les coses se li complicaran a la malvada reina i el conte acaba de la manera més original i inesperada possible.

Quina casualitat que enguany siga el 75é aniversari de la pel·lícula de Disney (1937), basada en el conte dels germans Grimm publicat l’any 1812 (fa ara 200 anys), no?