23 de setembre de 2020

La mestra i el manyà, la rondalla original versus l'adaptada. Inici.


Enric Valor va prendre els contes populars de la tradició oral valenciana i els va literaturitzar, els va impregnar de l'atmosfera de la ruralia a través d'expressions i descripcions meravelloses. La riquesa de lèxic és tal, que històries en principi senzilles i aptes per a tots els públics, poden resultar difícils per als lectors primerencs.

Per això Jordi Raül Verdú ha fet un treball d'adaptació difícil en tant que volia simplificar, alhora que volia mantindre l'esperit que Enric Valor els havia donat. Pensem que se n'ha sortit, i encara que necessàriament ha perdut part de l'encant que tenien, han guanyat pel que fa a ser un primer pas a aquest món fantàstic valencià.

Per a il·lustrat el que diguem, adjuntem l'inici d'una mateixa rondalla, "La mestra i el manyà" en la versió infantil i en la versió original:



Així, quan llegim la versió adaptada iniciarem així "La mestra i el manyà": «A la vila d’Atzeneta, en una de les parts més altes i boscoses de la Vall d’Albaida, fa moltíssims anys, hi havia una
mestra de costura ben guapa, que era viuda i tenia una filla.
Li deien dona Irene, i era una dona sabudíssima, de molta
astúcia i sense bondat.» 
I els dibuixos de Sílvia Faus, plens de color, faran l'experiència més fàcil encara per a un lector poc experimentat.
A la pàgina del llibre hi ha més págines: https://bullent.net/libro/3266-MestraManya

És el que queda d'aquest inici, de la rondalla original, que es pot trobar al quart volum de les "Rondalles valencianes" i que caldrà que redescobrisquen els lectors de més grans:

«Açò que tot seguit us contaré, diu que va esdevenir-se a la vila d’Atzeneta, que es troba en una de les parts més altes i boscoses de la vall d’Albaida. Les verdes ramulles dels pins toquen les teulades, i darrere mateix de les cases del poble s’encrespen les alteroses llomes que flanquegen el port i que, amunt amunt, com si anassen a tocar en el blavíssim cel de la contrada, se’n pugen a formar els amples i ferms tossals de la cadena del Benicadell.
En aquesta callada i recòndita població, que té història i nom de segles, transitada per antiquíssimes tribus contestanes i tal vegada per les centúries romanes d’Ontínius i Bucàrius, i darrerament, en l’Edat Mitjana, per les cruelíssimes hosts musulmanes dels zenets, en aquesta bella Atzeneta dic, ja dins la plena dominació cristiana, fa moltíssims anys hi havia una mestra de costura sabudíssima, de molta astúcia i de no gaire bondat, que es deia dona Irene.»


Com es pot veure, són opcions per a distints nivells de llenguatge, bellíssimes totes i necessàries.
Es poden consultar les 24 rondalles adaptades fins al moment a: https://bullent.net/detalle-coleccion/?co_id=85









Cap comentari:

Publica un comentari