“Car
d’amants com nosaltres en són parits ben pocs”… Vicent Andrés Estellés
acaba així el poema d’Els amants.
I
comença: “No hi havia a València dos amants com nosaltres...”. Curiosament, quan
el llegim sentim que també nosaltres hem estat parits per rodolar per terra
entre abraços i besos. O ets més d’un “amor educat i en marxa el tocadiscos,
negligentment besant-te, ara el muscle i després el peçó d’una orella”?
D’una
manera o d’una altra volem expressar que aquest poema ens defineix com a poble.
És un
poema emblemàtic per a la nostra llengua i també per als seus parlants, per als
seus amants de totes les classes i colors. Per això Bertomeu l’ha musicat i
l’ha inclòs al seu darrer llibre-disc Estellés infinit.
I per
això et convidem a visualitzar el vídeo d’aquesta cançó, a opinar i, si et ve de gust, fer-te amb el llibre-disc:
Cap comentari:
Publica un comentari a l'entrada