Aquesta novel·la està ambientada en Grècia, on la protagonista busca la felicitat, una segona oportunitat per a viure. Podria ser més actual?
Ací vos deixem una ressenya escrita per Josep Cortell al voltant de la visita d'Elvira:
Dissabte
27 de juny es va reunir el club de lectura, com portem fent tots els dissabtes
darrers de mes. En aquesta ocasió vam llegir Tot el que tinc per ballar amb tu i vam comptar amb la participació de l'autora, Elvira Cambrils.
Si la lectura d'un llibre que se situa a les nostres terres i parla del nostre temps i les nostres preocupacions ja estimula els sentits, amb la presència d'Elvira el debat i discussió posteriors van ser molt més atractius. Perquè Elvira en sap molt de la vida i encara més de les seues novel·les i d'allò que hi projecta i que moltes vegades, com en tots els bons llibres, no captem sinó en successives relectures. Perquè el llibre d'Elvira és molt ric i inesgotable en la seua profunditat i anàvem gaudint dels diferents registres i a mesura que el temps passava la vesprada s'enriquia i ens sentíem més a prop del món que ens envolta i que intentem entendre quan llegim.
Si ens reunim és per compartir lectures i, també, inevitablement, vivències. El món d'Elvira és el nostre, ens hi veiem retratats. Són personatges, persones, que tenim a la vora i que ara observem amb l'ull de l'escriptora, sobre els quals no reflexionem com fa el narrador d'històries. Quan Elvira explica què fa i com ho fa, són molts els universos que s'obren i que restaven ocults a la mirada. I, a més, el llibre gira sobre un tema que ens obsedeix: la felicitat. Sobre ella anà girant la conversa, el món grec torna per il·luminar la nostra actualitat, per posar en valor la filosofia i una manera d'entendre la vida que tendim a oblidar o a deixar de banda.
L'afable i instructiva parla d'Elvira anà donant-nos pistes i la vesprada es féu agradable, curta i rica. Gràcies, Elvira. I que els déus ens siguen propicis de nou.
Si la lectura d'un llibre que se situa a les nostres terres i parla del nostre temps i les nostres preocupacions ja estimula els sentits, amb la presència d'Elvira el debat i discussió posteriors van ser molt més atractius. Perquè Elvira en sap molt de la vida i encara més de les seues novel·les i d'allò que hi projecta i que moltes vegades, com en tots els bons llibres, no captem sinó en successives relectures. Perquè el llibre d'Elvira és molt ric i inesgotable en la seua profunditat i anàvem gaudint dels diferents registres i a mesura que el temps passava la vesprada s'enriquia i ens sentíem més a prop del món que ens envolta i que intentem entendre quan llegim.
Si ens reunim és per compartir lectures i, també, inevitablement, vivències. El món d'Elvira és el nostre, ens hi veiem retratats. Són personatges, persones, que tenim a la vora i que ara observem amb l'ull de l'escriptora, sobre els quals no reflexionem com fa el narrador d'històries. Quan Elvira explica què fa i com ho fa, són molts els universos que s'obren i que restaven ocults a la mirada. I, a més, el llibre gira sobre un tema que ens obsedeix: la felicitat. Sobre ella anà girant la conversa, el món grec torna per il·luminar la nostra actualitat, per posar en valor la filosofia i una manera d'entendre la vida que tendim a oblidar o a deixar de banda.
L'afable i instructiva parla d'Elvira anà donant-nos pistes i la vesprada es féu agradable, curta i rica. Gràcies, Elvira. I que els déus ens siguen propicis de nou.
Cap comentari:
Publica un comentari a l'entrada