Rafa Gomar guanya el premi Soler i Estruch amb "Dissabte, jazz"

El lliurament se celebra al centre del poble de Castelló de la Ribera, al carrer.

“Dissabte, jazz”, de Rafa Gomar és l’obra guanyadora del Premi Soler i Estruch. El jurat ha estat format per Rafael Estrada, Agustí Colomer, Núria Sendra, Tobies Grimaltos i Eli Llorens, actuant com a secretari, sense veu ni vot, l’animador sociocultural Raymi Navalón i amb la presència de l’alcalde de Castelló de la Ribera, Óscar Noguera.

A “Dissabte, jazz” Roser i Enric són els protagonistes, dues persones que viuen una segona oportunitat en la vida i han quedat a la nit per anar a un concert de jazz. Tanmateix, aquesta és una novel·la col·lectiva on transiten multitud de personatges que conformen la vida quotidiana d’una població. A través de Roser i les activitats que realitza un dissabte qualsevol, s’expressen els dubtes, les certeses, les pors, les misèries i les grandeses d’unes persones ubicades en el nostre present, cosa que va conformant un mural de pinzellades vitals, històries de les persones que van creuant-se en el seu camí. Tot plegat, amb música de jazz.

L’autor ha fet unes paraules d’agraïment: “Per a un escriptor, com ara jo, que temperamentalment estic més abocat a la narrativa curta en tots els seus gèneres que no a la llarga, trobar un certamen literari com el Soler i Estruch, amb les seues característiques, les bases que conté i l’editorial que el publica, és la concreció d’un premi absolutament necessari i imprescindible. Hi ha molts premis d’un sol conte, però ben pocs d’un llibre de contes. Hi ha molts pocs premis destinats a la novel·la curta, una distància que al llarg de la història de la literatura ha generat obres mestres i, tanmateix, continua relegada.”

L’autor, Rafa Gomar va nàixer a Gandia l’any 1955. Va cursar els estudis de Magisteri i la llicenciatura en Ciències de l'Educació a la Universitat de València. Va exercir de mestre en l'escola pública durant sis anys, també va ser professor de "Llengua i literatura catalana" en els cursos de l'ICE a la Marina Baixa i a València. Ha fet de traductor de diverses revistes culturals i científiques editades a València. Des de 1987 va entrar a la Sindicatura de Comptes de la Generalitat Valenciana com a corrector-redactor-traductor d'aquesta institució, fins a la recent jubilació.

La seua trajectòria literària se centra en el gènere narratiu, tot i que també ha conreat la poesia amb la publicació d'obres com ara Les quotidianies d'Arístides (1981), I Premi Abril de Benidorm; I nosaltres com la pols dormíem dins d'un calaix (1984); Saxo, guardonada amb el VIII Premi de Poesia Felip Ramos, en 1987 i Gandia-Port, un llibre que combina poemes amb les fotografies de Pep Aparisi.

És autor de tres dietaris, Donato, 2,27 (1988), finalista del VII Premi Joanot Martorell de Gandia; Vianant (2007) i Fràgil sol de tardor (2016). A més, ha publicat cinc llibres de contes: Legítima defensa (1991), Premi Víctor Català i Premi dels Escriptors Valencians; Viure al ras (2000); Batecs (2004), XXXIX premi Recull de narrativa “Joaquim Ruyra”; Exercicis respiratoris (2005) i Bé, perdona'm però estan esperant-me (2014).

També és l'autor de quatre novel·les: En blanc i negre (1995), Rin (2004), Andròmines (2009), que va obtenir el XXXVIII Premi Octubre Andròmina de narrativa, i Vidres en la moqueta (2019).

Des de 2012 ha sigut l’organitzador, juntament amb l’IMAB, de la Nit de contes al Palau, en la qual també ha actuat com a presentador. I des de 2019 és president de l’associació d’escriptors Saforíssims, SL. També ha col·laborat en revistes com ara: Papers de Cultura, Boom, Saó, El Temps, Caràcters, Serra d'Or o l'Aiguadolç entre altres.

El premi és convocat per l’ajuntament de Villanueva de Castellón / Castelló de la Ribera, i està dotat en 2500 euros, la publicació de l’obra premiada a la col·lecció Miratges d’Edicions del Bullent, a més d’una escultura de metall realitzada per l’artista Josep Alfonso.

Enguany s’han presentat 36 originals. 

L'any passat va guanyar l'obra Un bri d'esperança. Sueca, 1952, d'Agustí Colomer. Una novel·la en la qual una xiqueta plena de vitalitat, malgrat la malaltia que pateix, esdevé una metàfora de l’entusiasme i la fragilitat amb què uns jóvens preparen una representació de teatre en valencià en plena dictadura franquista. I on ficció i realitat es barregen en un argument, amb Francesc de Paula Burguera i Joan Fuster com a protagonistes, que ens permet copsar que no hi i ha mur prou fort que no es bade si hi fiquem un bri d’esperança.

Les obres guanyadores d’anteriors edicions publicades per Edicions del Bullent han estat "Set Pecats", de Carles Castell,  La llum de les estrelles mortes, de Josep Manel Vidal, Vestida de lluna, d'Elvira Cambrils, Tot interior, d’Enric Camps, Pell de gat, de Ma. Victòria Lovaina, Humors agres, de Sico Fons, Efectes secundaris, de Jovi Lozano-Seser i El vol de les papallones, de Maurici Belmonte.

L’acte ha estat conduït per Amàlia Garrigós en el context d’un sopar. Ha comptat també amb l’actuació musical del grup Cafè de fel.