11 de maig de 2021

A l'ETNO, 'Animetes santes' de Josep Lluís Santonja. 21é Premi Bernat Capó

El proper 20 de maig a les 18:30 presentem el darrer Premi Bernat Capó Animetes santes: costums tradicionals valencians sobre el més-enllà, de Josep Lluís Santonja, just a la mateixa porta de l’exposició temporal «Faltar o morir: un recorregut sobre l’absència».


El seu autor Josep Lluis Santonja ens parlarà de com els valencians i les valencianes hem viscut i vivim la mort a través del seu llibre. Acompanyaran l'autor: Joan Seguí, conservador de L'ETNO, i Núria Sendra d'Edicions del Bullent. 

Una hora abans, a les 17:30 hores, L'ETNO ofereix la possibilitat de fer una visita guiada a l’exposició Faltar o morir. Els grups per a la visita són molt reduïts amb motiu de la COVID19, són grups de 10 persones per la qual cosa es crearà el grup per ordre d’entrada de la petició al correu electrònic: letno@dival.es  

Si esteu interessats en assistir per favor envieu un correu a letno@dival.es amb les vostres dades: nom, cognoms i telèfon. Necessitem controlar l’aforament i fer seguiment de les persones assistents.



La mort és una constant en la vida. Totes les persones sabem que més tard o més prompte hem de passar per aquest trànsit, i hem de morir sense poder fer res. La societat contemporània viu immersa en una cultura que tendeix a amagar la realitat de la mort, rellevada a un simple fet biològic. Tanmateix, abans que aquests canvis socials estandarditzaren el ritual de la mort, els valencians tenien els seus particulars ritus funeraris, bona part dels quals tenien un fort component femení, que anava des de l’atenció als moribunds, l’amortallament i la vetla, fins a l’organització i pràctica del dol. En molts pobles eren també les mateixes comares qui també amortallaven els cossos. Les dones ajudaven a nàixer, i també acompanyaven en la mort. Pel que fa al títol, Animetes santes, fa referència a un costum molt popular en les cases dels nostres majors, quan les dones encenien unes espelmes o animetes en record dels difunts de la família. Normalment, també col·locaven les fotos dels difunts davant de cada animeta. De vegades també l’animeta era considerada com una mena de «lar» protector de la família i per això li encenien una espelma, encara que no fora Tots Sants ni Ànimes. Així, en el costum popular valencià les «animetes santes» eren les ànimes de tots aquells difunts familiars que protegien els vius.

Cap comentari:

Publica un comentari a l'entrada