15 de maig de 2021

A la Fira del llibre d'Alacant, "Animetes santes", de Josep Lluís Santonja

 



La Fira del llibre d'Alacant celebra la 51 edició en format presencial a l'Espai Séneca, Carrer Portugal, 17, d'Alacant del 21 al 30 de maig.

El dissabte 22 de maig, presentem el darrer Premi Bernat Capó: Animetes santes: costums tradicionals valencians sobre el més-enllà, de Josep Lluís Santonja. Serà a les 19h. 

El seu autor Josep Lluis Santonja ens parlarà de com els valencians i les valencianes hem viscut i vivim la mort a través del seu llibre i acompanyaran l'autor Pablo Rosser, cap del Dept. de Patrimoni cultural i Memòria històrica i Núria Sendra, editora d’Edicions del Bullent.

Per a evitar aglomeracions i realitzar un esdeveniment segur, les activitats tindran un aforament limitat i caldrà fer reserva gratuïta a: https://www.enterticket.es/eventos/fla-josep-lluis-santonja-presentacion-674552


La mort és una constant en la vida. Totes les persones sabem que més tard o més prompte hem de passar per aquest trànsit, i hem de morir sense poder fer res. La societat contemporània viu immersa en una cultura que tendeix a amagar la realitat de la mort, rellevada a un simple fet biològic. Tanmateix, abans que aquests canvis socials estandarditzaren el ritual de la mort, els valencians tenien els seus particulars ritus funeraris, bona part dels quals tenien un fort component femení, que anava des de l’atenció als moribunds, l’amortallament i la vetla, fins a l’organització i pràctica del dol. En molts pobles eren també les mateixes comares qui també amortallaven els cossos. Les dones ajudaven a nàixer, i també acompanyaven en la mort. Pel que fa al títol, Animetes santes, fa referència a un costum molt popular en les cases dels nostres majors, quan les dones encenien unes espelmes o animetes en record dels difunts de la família. Normalment, també col·locaven les fotos dels difunts davant de cada animeta. De vegades també l’animeta era considerada com una mena de «lar» protector de la família i per això li encenien una espelma, encara que no fora Tots Sants ni Ànimes. Així, en el costum popular valencià les «animetes santes» eren les ànimes de tots aquells difunts familiars que protegien els vius.

Cap comentari:

Publica un comentari a l'entrada