15 d’octubre del 2025
A Xàtiva, Ester Vizcarra i Toni Cucarella conversen de "La cadira de l'artista indòmit"
14 d’octubre del 2025
Fira del llibre de Torrent 2025
13 d’octubre del 2025
Cafè filosòfic amb "Cartografies" a La Central del Raval de Barcelona
El dissabte 25 d’octubre a les 11.00 h, la llibreria La Central del Raval ens convoca a un Cafè Filosòfic Pensa amb la filòsofa Rosa Mascarell. La presentació anirà a càrrec de Maria Elizalde a propòsit de 'Cartografies' llibre guanyador del Premi Josep Vicent Marqués d'Assaig.
Cal confirmar assistència al correu Inscripció prèvia a través del correu cafefilosoficpensa@gmail.com donat que disposen d’un aforament limitat a 50 persones.
TÍTOL: UN EXERCICI DE FILOSOFIA IMPURA
RESUM: Cartografies, és un assaig filosòfic que utilitza el pensament de filòsofs de referència –aquells que conformen el corpus dels clàssics–, per a bastir una reflexió l’objectiu de la qual és aprendre a viure amb plenitud. Rosa Mascarell ha viscut un periple vital intens, vivències molt negatives i altres enormement positives i posa a disposició dels lectors les idees que l’han ajudat a ella a assolir l’equilibri interior. Per a fer-ho se serveix d’una combinació impura d’estils i gèneres dits menors, com ara l’epístola, el dietari o la confessió i els mescla en una simfonia caòtica alhora que orientada. Les seues lectures ens permeten anar fullejant el món al complet de la mateixa manera que recorreríem els llibres i cadascun d’aquests podria esdevenir un mapa de ruta per a construir la nostra cartografia personal.
BIOGRAFÍA PONENT: Rosa Mascarell Dauder és Màster en Estètica i Teoria de les arts (UAM), Llicenciada en Filosofia i Ciències de l’Educació (UV). Membre del Patronat la Fundació María Zambrano i de la Fundació Francisco Brines. Ex-directora del CEIC Alfons el Vell. Forma part de diferents associacions a nivell nacional i internacionals que advoquen per la visibilitat i presència de les dones en totes les àrees del saber.
Va treballar com a secretària personal i documentalista de la filòsofa María Zambrano, realitzant la primera ordenació completa del seu arxiu i biblioteca, a més d’encarregar-se de l’edició de Los bienaventurados, la preparació de Los sueños y el tiempo i els escrits sobre poesia que es van publicar de manera pòstuma com Algunos lugares de la poesía.
Ha viscut en diverses ciutats europees com Estocolm, Athlone i Aquisgrà, a més de Madrid, València, Gandia i Ador. A Aquisgrà es va dedicar a la gestió de projectes internacionals de telecomunicació per a la empressa ERICSSON Eurolab Deutschland.
Com a comissària ha portat endavant les exposicions anuals de Trevisan International Art en l’Ateneu de Madrid des de l’any 2013 fins a 2018. En 2017 va comissariar l’exposició Alfons Roig i la Generació del 27, produïda pel MuVIM. Comissària de la Biennal Lluït_Art per al Col·lectiu Öbertament, dedicada a l’art outsider, a més de les quatre edicions de Dones Sàvies Gandia.
Com a pintora, ha rebut diversos premis, entre ells el Premi Ercole D’Este 2009 de la Fira d’Art Internacional de Ferrara. Premi De Marchi 2014 de l’exposició internacional The illusion of reality, Bolonya. Premio Cultura del Grup Ràdio Gandia en 2017 que engloba tant la seva tasca com pintora i gestora, els seus articles per a diversos mitjans i com a dinamitzadora de la cultura en general.
BIOGRAFIA PRESENTADORA: Maria Elizalde és llicenciada en Filosofia i Documentació, doctora en Filosofia per la Universidad Autónoma de Madrid amb la tesi “Miguel Pizarro Zambrano, poeta y pensador del 27”. Ha publicat el llibre Miguel Pizarro: la vida vivida y transformada en poesía (2021), i ha participat en diverses monografies sobre María Zambrano com: “Un canto a María Zambrano” (ed. Nieves Rodríguez), “María Zambrano, filósofa del 27” (autores Rosa Mascarell y Amparo Zacarés), “María Zambrano: between the Caribbean and the Mediterranean” (ed. Madeline Cámara). Ha publicat diversos articles al voltant de María Zambrano i la Generación del 27 en revistes especialitzades com Aurora, Antígona, Aleph, Revista de Hispanismo Filosófico. Està pendent de publicació la seva col·laboració al llibre “María Zambrano en América: la aurora que no cesa” (ed. Madeline Cámara).
Actualment és professora de filosofia al Departament d’Educació i professora col·laboradora d’Estètica i teoria de l’art a la UOC, dins els estudis d’Humanitats. A més, forma part del Seminario María Zambrano de la UB.
BIBLIOGRAFIA de Rosa Mascarell:
Epistolario Alfons Roig – María Zambrano (1955- 1985),(Institut Alfons el Magnànim, 2017), editora.
María Zambrano Filósofa de la Generación del 27 (Editorial Antígona, 2020).
Más Luz/ Més llum (Edicions 96, 2022).
Variaciones sobre un mismo exilio, (Loto Azul, 2024), poemari
Exilio francés. Mi viaje al Jura de María Zambrano (Loto Azul, 2025).
Cartografies (Bullent, 2025). Premi d’assaig Josep Vicent Marqués de la Ciutat de València 2024.
BIBLIOGRAFIA de Maria Elizalde: (darreres publicacions)
(2024) María Zambrano: confluencias en Cuba. A propósito de Nicolás de Cusa, en Aurora, Papeles del Seminario María Zambrano.
(2023) El ritmo inicial en las búsquedas vitales de Lydia Cabrera y María Zambrano, en TSN Monográfico María Zambrano en América Latina, año VII (13).
(2021) Miguel Pizarro Zambrano, la vida vivida y transformada en poesía.
Centro Cultural Generación del 27.
(2019) Otros lugares de la razón: las investigaciones filosóficas de Carl G. Jung y María Zambrano. Antígona, Revista de la Fundación María Zambrano.
9 d’octubre del 2025
“On és na Margalida?”, un llibre-joc que denuncia la massificació turística guanya el Premi La Paraula Imaginada
La Font d’en Carròs, 8 d’octubre de 2025. — Aquest dimarts, durant el tradicional Sopar Estellés celebrat a la Font d’en Carròs, s’ha fet públic el veredicte del Premi “La Paraula Imaginada”, que enguany arriba a la quarta edició. El guardó, convocat per l’Ajuntament de la Font d’en Carròs, amb el Departament de Dibuix de la Facultat de Belles Arts de la Universitat Politècnica de València, l’editorial Edicions del Bullent i, com a novetat d’aquesta edició, de la Fundació Francisco Brines.
L’obra guanyadora ha estat On és na Margalida?, de Laura Aba Amer, un llibre-joc il·lustrat que combina risografia i serigrafia per oferir una experiència visual i interactiva al voltant d’un tema d’actualitat: la massificació turística. A través de diverses escenes ambientades en localitzacions mallorquines —la platja, el tren, una cafeteria...—, els lectors han de trobar la protagonista, na Margalida, amagada entre la multitud. La dificultat de trobar-la simbolitza la situació dels residents que viuen envoltats de turistes, una metàfora amable però potent sobre la pèrdua d’identitat i la pressió turística a l’illa.
Laura Aba Amer, nascuda a Mallorca, és artista visual i il·lustradora. Graduada en Belles Arts, actualment cursa el Màster de Disseny i Il·lustració a la Universitat Politècnica de València. La seva trajectòria artística s’ha centrat en l’àmbit de la gràfica, buscant un equilibri entre tècniques digitals i analògiques, i utilitzant la il·lustració com a llenguatge narratiu per transmetre emocions i valors. Inspirada per la conservació de l’entorn i la cultura balear, On és na Margalida? és el seu primer llibre.
En rebre el guardó, la premiada ha declarat:
“Em sent plenament honrada i il·lusionada per haver rebut el Premi La Paraula Imaginada, un reconeixement que dona suport a la llengua, l’art i la cultura, i que suposa un gran impuls per a la meva carrera com a il·lustradora. El projecte és fruit de l’amor per una cultura pròpia, i crec que quan es fan les coses amb el cor i amb fidelitat al que un creu, sorgeixen propostes sinceres. Espere que es gaudeixi tant del llibre com jo he gaudit creant-lo.”
El premi està dotat amb 6.000 € i la publicació de l’obra a càrrec d’Edicions del Bullent. Enguany, el jurat ha valorat 22 propostes de gran qualitat. Ha estat format per Celia Escrivà, regidora de Cultura; Rosa Mascarell Dauder, escriptora i secretària de la Fundació Francisco Brines; Núria Sendra, editora; i els professors del Departament de Dibuix de la Facultat de Belles Arts de la UPV Rubén Tortosa i Rosa del Toro.
En edicions anteriors, el premi ha reconegut obres com L’aventura,
de Roser Rovira i Robert Garcia (2024), un àlbum que reivindica el valor de les
persones grans i denuncia l’edatisme; Un secret, d’Anna Roig Llabata,
que explora el poder de les paraules; i La Pau, distingit també amb el Premi
al Millor Llibre Il·lustrat de la Generalitat Valenciana.
6 d’octubre del 2025
"La cadira de l'artista indòmit" a Mollet del Vallès, tertúlia
El divendres 10 d'octubre, a Mollet del Vallès, el Casal Cultural ha preparat una tertúlia-presentació del llibre 'La cadira de l'artista indòmit', d'Ester Vizcarra. L'acte, acompanyat de visualització d'obres d'expressionisme abstracte, com escau a la novel·la. Per avançar els temes de debat, s'anuncia adreçada als nostàlgics dels anys de la rebel·lia (1960-70), als qui pensen que l'acció artística i la performance són una cosa nova o als que creuen que la bohèmia va morir amb el s. XIX
serà:
📆 Divendres, 10 d'octubre
⌚ a les 19h
📌 al Casal Cultural de Mollet del Vallès (Rambla de Balmes, 2)
👥 L'autora, Ester Vizcarra Fortuny i l'escriptora Judith Vizcarra Puig.
A 'La cadira de l'artista indòmit'… Manuel, un jove enamorat de l’expressionisme abstracte, sent que ha de deixar la seva ciutat, l’Alcoi dels anys 60, per desenvolupar-se artísticament. Amb aquest objectiu es trasllada a Madrid, Barcelona, València i Las Palmas de Gran Canaria, on s'uneix a grups influenciats pel surrealisme i la contracultura. L’artista s'endinsa allà en el conceptualisme abstracte, assaja el neodadà i també s’aventura en la literatura experimental i la performance. Pinta a Venècia i viu la Nova York de l’èlit artística del moment, on arriba a coincidir amb Dalí i Warhol. El camí de l’avantguarda no és fàcil. Manuel no és dels que es rendeix però, serà capaç de viure del seu art? O haurà de tornar a casa carregat amb la seua frustració i el seu esperit indòmit?
Ester Vizcarra narra amb detall les passions, amistats i traïcions que envolten Manuel Solbes Arjona, basant-se en la vida real d'aquest singular artista.
Ester Vizcarra i Fortuny (Mollet del Vallès, 1956), viu a Alcoi des de l’any 1977. És llicenciada en Ciències de la Informació, Màster Universitari en Societat de la Informació i el Coneixement, Màster de Formació del Professorat de Secundària, entre altres estudis. Ha treballat per a diversos mitjans, com el Mundo Diario o el periòdic Ciudad de Alcoy, on va arribar a ser redactora en cap. També coordinà el suplement cultural La Casa del Pavo i va dirigir la revista Ciudad Semanal. Va compatibilitzar-ho amb les tasques de corresponsal per a Canal 9, per al diari El País i la col·laboració revistes, com la Hoja del Lunes de l’Associació de la Premsa d’Alacant. També va dirigir i conduir el programa de ràdio El Galliner de l’emissora de Radio Z a Alcoi.
L’any 1992 va rebre el Premi CAPPEPV de Periodisme d’Escola Valenciana.
La cadira de l'artista indòmit no és el seu primer llibre sobre un pintor, també ha publicat El Joan somia colors, sobre el pintor de Mollet Joan Abelló, aquest dirigit als infants.
L’any 2020 va guanyar el Premi Enric Valor de Narrativa Juvenil amb la novel·la Amaga’t dels drons i el 2024 el Ciutat de Dénia amb El secret de Safira.
4 d’octubre del 2025
Ara sí! Rosa Mascarell a la Casa de la dona de Torrent
Per saber més sobre Cartografies: https://www.bullent.net/libro/3335-cartografies
Rosa Mascarell Dauder (Gandia, 1963) Escriptora, gestora cultural i artista. Llicenciada en Filosofia i Ciències de l'Educació (UV), Màster en Estètica i Teoria de les Arts (UAM). Membre del Patronat de les Fundacions María Zambrano i Francisco Brines. Ex-directora del CEIC Alfons el Vell.
Va treballar com a secretària personal i documentalista de la filòsofa María Zambrano. Editora de l’Epistolari Alfons Roig-María Zambrano (1955-1985). Coautora de María Zambrano. Filòsofa de la Generació del 27; També ha publicat el poemari Variaciones sobre un mismo exilio i, en assaig, Más Luz/ Més llum i Exilio Francés. Mi viaje al Jura de María Zambrano.
Membre d’associacions que advoquen per la visibilitat i presència de les dones en diferents àrees del saber. Creadora del cicle anual Dones Sàvies Gandia, en coordinació amb diverses institucions vinculades a l'Ajuntament de Gandia, a més del CEFIRE i la UPV- Campus Gandia. Ha rebut diversos premis com ara el Premi Ercole D’Este 2009 de la Fira d'Art Internacional de Ferrara. Premi De Marchi 2014 de l'exposició internacional The illusion of reality, Bolonya. i el Premi de Cultura del Grup Radio Gandia que engloba tant la seua labor com pintora, gestora i dinamitzadora de la cultura en general. Destacar. Destaca també la implicació en el Col·lectiu Öbertament per la sanació mental a través de l'art i la literatura, creadora i coordinadora de la seua biennal.
2 d’octubre del 2025
Fira del llibre en català a Terrassa
Al seu web, exposen la idea de la fira d'enguany: «A grans trets, aquest any hem posat el punt de mira en el col·lectiu dels infants i els joves, en el País Valencià (pensant també en els afectats per la DANA) i en el mil·lenari de la fundació del monestir de Montserrat. També volem visualitzar la tasca dels editors i tot el seu entorn (traductors, correctors…) i el mon dels guionistes, autors teatrals i la cultura popular. Per últim, la Fira del Llibre en català a Terrassa vol retre un homenatge especial a dos entranyables veterans que tenen molta relació amb la nostra ciutat: Feliu Formosa i Jaume Cabré. També volem promocionar la fira a les poblacions veïnes».
1 d’octubre del 2025
Homenatge a Jordi Raül Verdú, una vida entre contes
La Càtedra d’Antoni Miró de la Universitat d’Alacant i l’Ajuntament d’Alcoi li fan homenatge al mestre i escriptor alcoià Jordi Raül Verdú. Pel seu treball i compromís amb la llengua, la cultura, l’educació, la natura, el patrimoni i les tradicions, ambmotiu de les 104 publicacions que ha realitzat des del 1992 fins a l’actualitat, 2025, amb una exposició dels seus llibres que engloben literatura infantil i juvenil, narracions populars i adaptacions literàries. Una exposició que es realitza dins del cicle habitual que organitza la Càtedra al Centre Ovidi Montllor i s'inaugura el dia 1 d'octubre de 2025 a les 20h i es podrà visitar uns quants mesos.
Jordi Raül Verdú (Alcoi, 1960) és mestre, contacontes i ha fet animacions lectores a Madrid, Els EUA, Andorra i a la seua terra. El periòdic Ciudad li ha otorgat el premi CAM Medi Ambient 2009, per la defensa i difusió del Medi Ambient.De les 104 publicacions esmentades molts llibres, la majoria de literatura infantil, n'hi ha moltes publicades a Edicions del Bullent:
Lliurament 3a edició del premi La Paraula Imaginada
El Lliurament de premis La Paraula Imaginada, convocat per l'Ajuntament de La font d'en Carròs, està inclòs dins les activitats del 9 d'octubre i, més concretament, en el Sopar Estellés. Allí, a més de les lectures de poemes habituals, se sabrà quina és l'obra guanyadora d'enguany. Serà:


📌 en la Plaça de l'Ajuntament




L'any passat va guanyar l'obra "L'aventura", de Roser Rovira i Robert Garcia, obra que ara és un preciós àlbum il·lustrat, i té un espectacle de la contacontes Laia Serna.
La programació completa que l'Ajuntament de La Font d'en Carròs ha preparat en els actes "Festegem la nostra llengua" és aquesta:
29 de setembre del 2025
"Mai no s'acaba de tornar" al Festival Fortaleny Infinit


Destaquem la presentació del llibre de Matilde Gordero-Moreno "Mai no s'acaba de tornar" el diumenge 5 d'octubre. Serà a les 12h en l'Av. País Valencià i acompanyarà l'autora el periodista i escriptor Joan R. Gimeno.
"Mai no s'acaba de tornar", de Matilde Gordero-Moreno, és un assaig sobre el retorn al poble en el qual l’esclat dels records impregna la mirada de qui per un temps se sent forastera sense ser-ho.
A través d’una sèrie d’articles breus, Matilde Gordero-Moreno reflexiona al voltant de la dicotomia poble-ciutat, les arrels, la sororitat, els viatges i l’acompanyament de la literatura i l'escriptura quan més falta fa.
Per saber més sobre el llibre: https://www.bullent.net/libro/3303-mai-no
Vegeu el cartell amb el programa del festival complet:
22 de setembre del 2025
Rosa Mascarell a la Casa de la Dona de Torrent.
Per saber més sobre Cartografies: https://www.bullent.net/libro/3335-cartografies
Rosa Mascarell Dauder (Gandia, 1963) Escriptora, gestora cultural i artista. Llicenciada en Filosofia i Ciències de l'Educació (UV), Màster en Estètica i Teoria de les Arts (UAM). Membre del Patronat de les Fundacions María Zambrano i Francisco Brines. Ex-directora del CEIC Alfons el Vell.
Va treballar com a secretària personal i documentalista de la filòsofa María Zambrano. Editora de l’Epistolari Alfons Roig-María Zambrano (1955-1985). Coautora de María Zambrano. Filòsofa de la Generació del 27; També ha publicat el poemari Variaciones sobre un mismo exilio i, en assaig, Más Luz/ Més llum i Exilio Francés. Mi viaje al Jura de María Zambrano.
Membre d’associacions que advoquen per la visibilitat i presència de les dones en diferents àrees del saber. Creadora del cicle anual Dones Sàvies Gandia, en coordinació amb diverses institucions vinculades a l'Ajuntament de Gandia, a més del CEFIRE i la UPV- Campus Gandia. Ha rebut diversos premis com ara el Premi Ercole D’Este 2009 de la Fira d'Art Internacional de Ferrara. Premi De Marchi 2014 de l'exposició internacional The illusion of reality, Bolonya. i el Premi de Cultura del Grup Radio Gandia que engloba tant la seua labor com pintora, gestora i dinamitzadora de la cultura en general. Destacar. Destaca també la implicació en el Col·lectiu Öbertament per la sanació mental a través de l'art i la literatura, creadora i coordinadora de la seua biennal.
19 de setembre del 2025
“El vino de la cueva”, una investigación sobre las bodegas subterráneas de Utiel #Novedad Premi Bernat Capó
Carlos Javier
Gómez-Miota Sánchez recibe este galardón del L'ETNO por un trabajo que rescata
la tradición vinícola y oral de uno de los epicentros del vino en el territorio
valenciano
La historia del
vino en el interior valenciano ha encontrado una nueva voz con la obra Elvino de la cueva: vinificación y tradición oral en las bodegas subterráneas deUtiel, del historiador y arqueólogo Carlos Javier Gómez-Miota Sánchez
(Utiel, 1994), que ha sido reconocida con el 25º Premi Bernat Capó de difusión
de la cultura popular, convocado por L'ETNO- Museu Valencià d’Etnologia (Museo
Europeo 2023), la Diputación de València y Edicions del Bullent-Abisal.
Este ensayo
etnográfico ofrece una mirada profunda y comprometida al patrimonio vinícola de
Utiel, reivindicando el papel central que durante siglos desempeñaron las
cuevas o bodegas subterráneas —auténticos “santuarios del vino”— en la vida
económica, social y cultural de la comarca de Utiel-Requena.
“Este
reconocimiento no solo alaba el esfuerzo personal que he dedicado a este
proyecto”, ha declarado el autor durante la entrega del premio, “también pone
en el mapa la riqueza de nuestro patrimonio vinícola, que merece ser conservado
y difundido para las generaciones futuras”.
El acto de
entrega y la DANA
El acto de entrega
estaba previsto para noviembre del 2024 y debido a la catástrofe de la DANA se
pospuso y se entregará junto con el ganador del 2025. En el 2021, también
hubo una entrega doble. En el 2021 fue a causa de la pandemia y se entregó el
premio a “Animetes santes. Costums tradicionals valencians sobre elmés-enllà", de Josep Lluís Santonja y “Viure a la caseta. Una aproximacióa l’hàbitat rural temporal tradicional valencià”, de Carles Rodrigo Alfonso.
Una
investigación entre la memoria y la tierra
El trabajo parte de
un enfoque interdisciplinar que conjuga historia oral, arqueología,
documentación de archivo y testimonio etnográfico, para reconstruir el proceso
tradicional de vinificación: desde la vendimia —con especial atención a la uva
bobal, variedad autóctona— hasta las técnicas de elaboración del vino en las
cuevas excavadas bajo las viviendas.
Además del
componente técnico e histórico, la obra recoge cuentos, leyendas y expresiones
populares —como la del mítico Tripabálago, criatura con la que se advertía a
los niños sobre los peligros de entrar en las cuevas-bodega—, lo que da cuenta
de cómo estos espacios han modelado el imaginario colectivo de generaciones
enteras en Utiel.
Patrimonio
cultural y motor de futuro
Las cuevas-bodega
de Utiel constituyen uno de los conjuntos patrimoniales subterráneos más
singulares del Mediterráneo occidental, y se presentan en el libro no solo como
una herencia del pasado, sino como un recurso clave para el desarrollo rural,
la lucha contra la despoblación y el impulso del enoturismo sostenible.
“Las cuevas-bodega
de Utiel son una de las mayores muestras culturales de la tradición vinícola
valenciana”, ha explicado Gómez-Miota. “Son una oportunidad para construir una
identidad fuerte, generar arraigo, crear riqueza y revalorizar nuestros vinos”.
El autor ha querido
también agradecer públicamente al jurado del Premi Bernat Capó, al Museu
Valencià d’Etnologia (L'ETNO) y a la Diputació de València por “poner el foco
en el interior valenciano y especialmente en Utiel”. Este reconocimiento cobra
aún más valor simbólico tras los recientes episodios de emergencia climática
sufridos en la ciudad por la DANA, evidenciando la necesidad de preservar los
saberes y entornos que conectan a las personas con su territorio y su historia.
Sobre el autor
17 de setembre del 2025
Aplec de gegants i cabuts
El dissabte 20 de setembre acudiran a Bocairent colles d'un dels elements més estimats de les nostres festes populars: els gegants i cabuts. Aquestes entranyables figures, els altíssims i nobles gegants i els balladors i divertits cabuts tenen segles de tradició entre nosaltres.
Dissabte de matí ja hi haurà exposició a la plaça de l'ajuntament de Bocairent i junt a l'exposició i hi haurà fira, on hi podreu trobar llibres de Bullent (https://www.bullent.net/novetats-bullent/).
De vesprada, a les 18h. comença l'Aplec en si amb la benvinguda de les colles. Després cercavila, ball conjunt, sopar de germanor, correfocs i festa i animació.
Diumenge de matí seguirà l'aplec amb activitats com Visita Exposició “75 anys dels Cabolos” o Visita turística guiada per Bocairent.
Pots saber-ne més al web de l'ajuntament de Bocairent: https://www.bocairent.org/ca/2025/09/programacio-aplec-gegants-i-cabut-bocairent-2025/
13 de setembre del 2025
Veredicte del Premi soler i Estruch i Ma Dolors Català 2025. El falcó daurat i El misteri dels pinzells anònims.
“El falcó daurat” de Juli Martínez Amorós i “El misteri dels pinzells anònims”, de Josep Antoni Fluixà són les obres guanyadores
El premi Soler i Estruch ha estat per a “El falcó daurat” de Juli Martínez Amorós, i el Premi Dolors Català de No ficció infantil a “El misteri dels pinzells anònims”, de Josep Antoni Fluixà.
“El falcó daurat” és una novel·la negra ambientada en el món de la música de finals del segle passat. “El misteri dels pinzells anònims” és una narració infantil amb la família del pintor valencià renaixentista Vicent Joan Macip –Joan de Joanes– com a protagonistes.
Aquest divendres 12 de setembre, en un acte a la Inmavi de Castelló, s’han entregat els guardons dels LXIX Premis Castellum Ripae. En la vetllada s’han barrejat les lletres i els llibres amb la música del grup Bèrnia s’han entregat els següents premis, que integren els Castellum Ripae:
El 69è premi de Narrativa Soler i Estruch, amb 53 obres presentades i una dotació de 5000 €, i la publicació de l’obra.
El 5è Premi de No ficció infantil Dolors Català dotat amb 1500 €
I els premis de poesia infantil Ausiàs March. On han participat els col·legis d’educació primària de Castelló.
El Premi Soler i Estruch de narrativa ha estat per a “El falcó daurat” de Juli Martínez Amorós
“El falcó daurat” és una novel·la negra ambientada al País Valencià, entre Alacant, Alcoi i Xàtiva, l’any 1987. Narra el primer cas del jove policia Arnau Feliu, que s'uneix a la periodista Mireia Blanc en una investigació que trenca les fronteres del present.
Tot comença quan Nicolau Valor, germà gran del famós cantant valencià Rafel Valor —mort en un estrany accident de trànsit el 1972— comença a mostrar un comportament inquietant. Detecten indicis que posen en dubte la versió oficial de la mort del cantant, i tot pren una nova dimensió.
Feliu i Blanc decideixen estirar del fil d'una història enterrada fa quinze anys, i el que descobreixen sacsejarà els fonaments d'una societat que encara amaga massa silencis. Morts, desaparicions i una xarxa de connexions ocultes els portaran a enfrontar-se a una veritat tan incòmoda com perillosa.
L’autor, s’ha mostrat agraït pel premi i la publicació que comporta i ha expressat «Amb El falcó daurat intente crear un imaginari literari valencià que faça que els lectors se senten identificats amb les històries que conte. He volgut fer amb El falcó daurat una obra arrelada en la nostra memòria col·lectiva recent que resulte evocadora per al públic lector».
Juli Martínez Amorós va nàixer el 1975 a Novelda (el Vinalopó Mitjà) i resideix actualment a Xixona. Filòleg de formació, treballa com a tècnic lingüístic en la Universitat d'Alacant, on també ha sigut professor de l'àrea de lingüística. En l'àmbit literari, és autor de les novel·les Les formigues (2005, Premi Vila d'Onil) i La merla blanca (2022, Premi Teodor Llorente de la Pobla de Vallbona), com també de l'assaig La societat valenciana en l'espill lingüístic (2016).
El Premi infantil Ma. Dolors Català ha estat per “El misteri dels pinzells anònims”, de Josep Antoni Fluixà
El misteri dels pinzells anònims és una narració infantil que té com a protagonistes els membres de la família del pintor valencià renaixentista Vicent Joan Macip, conegut com a Joan de Joanes, en el taller del qual passen uns fets estranys. Lògicament, el misteri s’ha de resoldre i això fa que en la història apareguen, a més del seu fill major, les dos filles: Dorotea i Margarida. Es tracta, per tant, d’una narració que estimula la creativitat artística, el treball i l’esforç per fer realitat els desitjos, a més de ressaltar la igualtat i el protagonisme de les dones.
Fluixà, que tot i ser un escriptor veterà i molt reconegut ha declarat que «és el primer premi que rep per una obra per a xiquets i xiquetes i em fa molta il·lusió» ha incidit també en que El Premi Ma. Dolors Català té unes característiques que el fan especial: «No es premia només una obra literària i de ficció, sinó una obra amb format narratiu, però que tinga relació a “una branca del coneixement humà”, tal com s’especifica a les bases. Això m’ha permés iniciar la trama a partir d’uns fets històrics, com són els de l’extraordinària importància de la família de Joan de Joanes en la història de l’art. En conseqüència, amb la ficció he pogut fer també divulgació i donar a conéixer, entre els infants, una família valenciana rellevant i destacada de la cultura».
Josep Antoni Fluixà (Alzira, 1959) va publicar en 1987 el seu primer llibre de poemes Nàufrags sens illa. Des d’aleshores ençà té més de 60 obres publicades. A partir de l’any 1990, amb Gratacelònia, inicia una destacada producció d’obres de literatura infantil– de la qual n’és un referent ja com a autor o com a entès del tema. Altres títols a destacar són Viatge al país dels cocòlits (1992), El poble de Llepamelós (1995), o La sacerdotessa de Mesopotàmia (2022). A més, ha escrit nombrosos articles i assajos de crítica literària, alguns recollits al llibre La cendroseta invisible. Assaig d’aproximació a la literatura infantil i juvenil valenciana (2023) i textos de caràcter didàctic i pedagògic com Llegir per a aprendre. Guia didàctica per a fomentar la lectura a l’escola (2019). És coneguda, també, la seua faceta com a mestre i formador en activitats i estratègies d’animació a la lectura.
9 de setembre del 2025
"La setena porta": aventures, misteri i un toc d'humor ens diu Roberto Sanz en un vídeo
Roberto Sanz Requena ens convida en un breu vídeo a llegir el seu darrer llibre, La setena porta, una novel·la juvenil ambientada en l’actualitat que va guanyar el 44è Premi Enric Valor de narrativa juvenil.
És una novel·la d’intriga i misteri, aventures i un toc d'humor.
Els protagonistes són un grup de joves que van al mateix institut. Quan hi arriba la nova professora substituta de gimnàstica, tot sembla normal. És una professional impecable, admirada per la direcció i temuda pels alumnes menys esportistes pels seus mètodes exigents. Però aviat comencen a notar que hi ha alguna cosa que no encaixa. Què s’amaga darrere d’aquesta aparença irreprotxable? Decidits a descobrir la veritat, els nostres protagonistes s’endinsen en una investigació que els conduirà fins a un secret inquietant. Un secret capaç de posar en perill les amistats i d’enfrontar-los a una força antiga i aterridora.https://youtu.be/Kdtnzok9IPQ?si=EVhceZraUHHDCCXi
5 de setembre del 2025
Lliurament dels premis Castellum Ripae 2025: 69é premi Soler i Estruch, 5é Premi M. Dolores Català
Podrem conèixer als autors/es i saber les obres guanyadores.
L'acte comptarà amb l'actuació musical del grup Bèrnia. En finalitzar hi haurà una picadeta per a tothom.
Al premi Soler i Estruch, s'han presentat 53 originals i el/la guanyador/a rebrà 5.000 €. I al Premi Maria Dolores Català de literatura infantil s'han presentat 8 originals i està dotat amb 1.500 €. Ambdós premis veuran publicada l’obra premiada a càrrec d'Edicions del Bullent.
El Premi Ma Dolors Català el va guanyar l'obra '3 minihistòries de bessons', d'Enric Lluch i il·lustracions de Dani Cruz. Tres aventures històriques protagonitzades per bessons. La primera ens porta a la prehistòria per descobrir com els avanços tècnics van millorar la vida; la segona ens mostra el contacte entre pobles autòctons i navegants grecs i fenicis; i la tercera ens revela la petjada de la cultura romana a les nostres terres.
Autors a les aules 2025-26. Centres educatius. Com demanar una visita del programa Lletres a les aules
Clara Ribatallada - L'estiu entre llibres
1r/2n ESO (12-14 anys), 3r/4t ESO (14-16 anys) o Batxillerat
Juli Capilla - La terra i la paraula (dirigit a adults)
Cicle Mitjà Primària (8-10 anys)
Cicle infantil (3-6 anys) o Cicle Inicial Primària (6-8 anys)
4 de setembre del 2025
A Pedreguer, "Si escrius Cèlia…", de Lliris Picó. A la Fundació Família Costa i Costa
Des del 30 d'agost al 13 de setembre, les jornades Culturals de la Fundació Família Costa i Costa ofereixen activitats ben diverses (que podeu consultar al cartell al final d'aquest apunt).
"Si escrius Cèlia…" és un homenatge a les dones d’ara i a les d’abans, a les mares, a les filles, a les veïnes, a les que són un pilar fonamental de la família i a les que enfronten la vida soles. Les protagonistes reflexionen sobre l’amor, sobre l’acceptació de la vida i del devenir del pas del temps i de la mort, on la creació literària adquireix un pes fonamental i determina la manera de viure de les dues narradores. A continuació, la conferència a càrrec d’Irene Ballester Buigues i Verònica Zaragoza Gómez, professores de la Universitat de València "Dones sàvies i poderoses de la Marina Alta, una història oculta al llarg dels segles". Tot a a la seu de la Fundació. (c/ Jaume I, 3, de Pedreguer).
Contacontes "L'Aventura", de Roser Rovira i Robert Garcia, per Laia Serna. A Pedreguer
Les jornades Culturals de la Fundació Família Costa i Costa disposen d'una programació completa i interessant (que podeu consultar al cartell al final d'aquest apunt) des del 30 d'agost al 13 de setembre.
3 de setembre del 2025
'L'estiu entre llibres', de Clara Ribatallada. Novetat #LIJ
L'adolescència es sol descriure com un moment de disgust amb el que t'envolta. Odies el que abans t'havia agradat. Et revoltes contra coses que no sempre coincideixen amb el que els adults creuen digne de rebel·lar-se. Això li passa a la protagonista de "L'estiu entre llibres", que ve a ser una història optimista (que també ens en fan falta). Així parla la protagonista de la història:
«No deus voler passar-te tot l’estiu entre llibres?», em va preguntar l'orientadora de l'institut, com a tancament d’un discurs que, lluny de motivar-me, em feia badallar. Vaig esbufegar en silenci, tot i que, entre pensaments, em preguntava si res podria fer-me més feliç. Però clar, no parlàvem dels mateixos llibres. Ella es referia als de text de 4t d'ESO, el curs que, si seguia així, estava a punt de suspendre.
Sempre havia estat la bona noia, aplicada i invisible, però aquest any tot semblava un caos. Els meus amics em feien nosa. El meu pare vivia amb una altra dona a l’Alta Garrotxa, i ara esperaven un fill. I, com a sorpresa final, la mare també tenia nova parella. Tot semblava conspirar per torturar-me.
Clara Ribatallada i Torelló és llicenciada en Comunicació
audiovisual. És música, narradora, escriptora i facilitadora de clubs de
lectura i tallers d'escriptura. El 2023 va rebre diversos premis de narrativa
(al Concurs Literari Aurora Bertrana, al Concurs Literari de Nou Barris, al
Premi de Relat Breu Maribel Vendrell i al Concurs Literari “La llegenda del
conill” de Tona) i va publicar el conte infantil En Tafaner. El 2024 va guanyar
el Premi Altea de Literatura Infantil i Juvenil amb la novel·la Cartes al mar
(Aila Edicions, 2024).
Es poden saber més coses del llibre, llegir les primeres pàgines (i més endavant trobar la guia didàctica) a la pàgina del llibre: https://www.bullent.net/libro/3338-estiu-entre-llibres