Fusta de Carrasca, de Manel Alonso, la migració que ara ens defèn. #Novetat

 

"Fusta de carrasca", la nova novel·la de Manel Alonso, va de camí a les llibreries.

«He encetat una peça redona de pa sobre la taula de la cuina. Aquest pa té la fabulosa capacitat de nodrir la meua memòria, ara que la vida se m’ha omplert d’absències. Les absències són ferides que mai no acaben de cicatritzar.

»Si el meu pare no haguera decidit marxar del poble, la meua vida hauria estat una altra. Ma mare no volia anar-se’n. Després, no volia tornar-hi. Ella sempre fou d’allà on les seues filles ens havíem construït el futur.

»La carrasca té una fusta dura, imputrescible, que és emprada com a mànec de ferramentes i per a fer carros i eines del camp. És una fusta humil, fiable. La carrasca fa una llenya excel·lent per a cremar i també per a fer carbó vegetal. L’àvia María Enriqueta Carrasca va ser de les primeres en emigrar des d’un poblet d’Albacete a un barri humil d’un poble valencià.»

Pilar, la protagonista i narradora de "Fusta de carrasca", ens ofereix la crònica d’una nissaga familiar de classe baixa, alhora que en fa la recreació del seu passat. Un passat que la porta a un present que es trenca d’una manera brusca i traumàtica.

Es poden llegir les primeres pàgines (i més) a: https://www.bullent.net/libro/3302-fusta-de-carrasca

El llibre ja té previstes diverses presentacions. La primera, el diumenge 25 de setembre a les 18,30 h. al Monestir de la Valldigna, en el context de la Fira del llibre de laValldigna i la principal a Puçol, el divendres 30 de setembre a les 19h.

Manel Alonso i Català (Puçol, 1962). És autor de diversos llibres de poesia, novel·les, reculls de contes i dietaris, entre els quals destaquen el llibre de poesia Correspondència de guerra (Editorial Aguaclara, 2009), Premi Paco Mollà de Poesia, la novel·la Entre les urpes del gat (Editorial 3i4, 2018), el recull de contes Els somriures de la pena (Onada edicions, 2011) i el dietari Les petjades de l’home invisible (Quorum llibres, 2017), Premi de la Crítica dels Escriptors Valencians. També ha publicat llibres de narrativa infantil, entre els quals destaquen Caram, quina aventura! i Conta’m un conte, amb els quals va obtindre el Premi Samaruc al Millor Llibre Infantil que atorga l’Associació de Bibliotecaris Valencians en les edicions del 2002 i del 2009.

'Somriures amb Llorenç': un conte per a un Contacontes

Per inciativa del mestre Ferran Aleixandre i l'Escola Gavina, vam fer aquest llibre per homenatjar, recordar i estimar el nostre amic Llorenç, el contacontes.

Amb textos de Núria Sendra i els dibuixos de Mai Jiménez, vam enllestir Somriures amb Llorenç, aquest conte que vos presentem:

Quan la fada Violeta va conéixer Llorenç, va desitjar que el regal que tenia preparat per a un consentit príncep de rondalla fos per a aquell nadó tan especial: «jo, la fada Violeta, t’atorgue el do de la paraula. Seràs capaç de teixir històries meravelloses i, en explicar-les, ningú quedarà indiferent». Dècades després una coral infantil li dedica cançons agraïdes, i molt altres reconeixements li han estat fets a un referent de bona persona, el Contacontes estimat...

A Nules, Viure a la Caseta, conversa amb Carles Rodrigo Alfonso

 

A Nules estan de celebració. Enguany fa 100 anys del Nucli històric Platges de Nules. Dins d'aquests festejos l’Ajuntament de Nules i “Platges de Nules, Associació per la protecció del patrimoni cultural i natural” han organitzat unes converses amb Carles Rodrigo Alfonso. El seu llibre "Viure a la caseta" (guanyador del Premi Bernat Capó de difusió de la cultura popular) parla de l'hàbitat tradicional valencià de temporada, hi ha tema per conversar amb tot el qui vulga acostar-s'hi.

Serà el dimarts 9 d'agost en l'entorn del qual es parlarà, a l'Av. Plana Baixa, 23 de les Platges de Nules, a les 19:30 h. 

Arreu del territori valencià, sovint et trobes casetes disperses que tenien un ús agrari o de gestió de l'espai forestal al passat. Són habitatges senzills que no solien estar habitats de continu però tampoc estaven deshabitats, que han tingut un ús temporal. "Viure a la caseta. L’hàbitat tradicional valencià de temporada" ens les apropa i ens explica les seues característiques i les formes de vida associades. Aquest tipus d'habitatge pren sentit i es consolida especialment des del segle XVIII fins a mitjans del XX. Tenien en comú estar prou lluny del nucli de població per no pagar la pena anar a casa des del lloc de treball cada dia, amb els mitjans de l'època. L'estudi de caràcter general es completa amb l'aproximació a tres tipologies concretes d'hàbitat temporal relatives a tres zones geogràfiques valencianes diferenciades: la de la marjal de l'Albufera, les agrupacions de casetes i bodegues entre la Serranía i el Camp de Túria i les cases amb riurau de les comarques centrals.

El Periòdic el 23 d'abril recollia la notícia del centenari i les explicacions de  l’investigador Miguel Ángel Sánz, qui diu que la base per la celebració es fonamenta en els arxius històrics, “l’any 1922 i com a conseqüència de la inspecció cadastral de les construccions al terme de Nules, es formalitza legalment l’origen i consolidació del barri marítim de les Platges de Nules”.

Expedients històrics que evidencien aquest naixement a la partida del Serradal descriuen un conjunt arquitectònic rellevant a l'època, “teulades a dos aigües, cabirons de fusta, cisternes, paviment ordinari, ceràmica,... elements senzills que són un clar reflex de la humilitat de construccions de reforç als treballs agrícoles prop la mar. “Casetes” que a posteriori evolucionaren en vivendes vinculades a les corrents higienistes i que a més serviren de refugi especialment a la coneguda Batalla de Llevant”.

Un nucli històric que conserva la fisonomia original i per tant un perfil únic i singular que dona lloc una façana litoral que ha evolucionat mantenint l'essència mediterrània.

View this post on Instagram

A post shared by Platges de NULES 🌊 (@platgesdenules)

8 històries al volum 8 de les rondalles i 5 són d'animals

 

Al darrer volum de les Rondalles Valencianes d'Enric Valor hi trobem més títols que a la resta. Hi abunden les rondalles curtes, protagonitzades per animals (cinc de les vuit), algunes de les quals ja s'explicaven fa milers d'anys (ho sabem perquè van ser recollides per Isop). Enric Valor les va recollir tal i com s'explicaven per les nostres terres i les va escriure i enriquir, convertint-les en delicioses peces de literatura. 

La primera és Don Joan de Panarra i destaca aquesta cantarella: 

«Don Joan de la Panarra,
fill de Finestrat,
n’ha mort cent d’un colp
i res no li ha passat.»
[…] «–Preneu –els va dir. I els donà un grapat de monedes–. Ja la sabeu prou. Canteu-la per on vulgueu!
»Se’n van anar. I quin rebombori en el poble! Cent què? Cent mosques? Què van a ser mosques! Eren falcons! Els xiquets augmentaven, mentien, quasi es creien les seues mentides, tots contents amb la grapallada de diners.»

Sí, sí les Fake news no són res de nou! Joan de la Panarra, un jove malfaener i destarifat guanya molta fama en matar cent mosques d'un colp. Juga a la confusió amb el lema de la manera que acabem de llegir. La diferència és que després tracta d'estar a l'altura de la fama creada i esdevé un heroi dels de deveres.

Nabet, per contra, sí que té l'actitud d'heroi des del principi, només li juga a la contra la mida, ja que és menut com un nap. Els herois com cal, però, saben treure avantatge de les dificultats i Nabet n'és un cas dels més coneguts.   

A El darrer consell hi trobem el cas contrari: cap heroïcitat ni valentia. En aquest cas és la prudència el que ou al protagonista en la seua tornada a casa després de molts anys.

Amb Joan-Ratot comencen les cinc faules, rondalles protagonitzades per animals humanitzats. aquesta comença amb la mort accidental de Joan-Ratot en caure a l'olla. La rateta agafa un bon disgust en veure'l i sopa i plora i així, tothom se sent trist i pren decisions que augmenten el seu dolor. Les desgràcies s'encadenaren com les cireres.

La rabosa i el corb deixa clar que la rabosa és més astuta quan li roba un formatge al corb, fent-li una pregunta que el farà obrir molt la boca. Però la jugada no li sortirà de bades a la rabosa...

En Història d’un mig pollastre ens trobem una rondalla bastant irreverent amb la monarquia, com es veu en la cançó que canta el protagonista (es pot escoltar la tornada ací: https://youtu.be/T911SZ37QLA)

«Jo soc un mig pollastret
que gratant un femeret
s’ha trobat un dineret!»

«Vaig a casar-me amb la filla del rei,
puix soc més ric que no ell,
que gratant un femeret
m’he trobat un dineret.»

La crida de la rabosa és la rondalla més curta de totes, i ens explica la trobada entre un gat i una rabosa, que el vol enganyar. 

Una volta era nit fosca; el temps estava clos i amenaçador; el ventijol remorejava amb veu d’estrany auguri en la brosta de les carrasques... És a dir, pertot arreu es veia surar el trist pressagi de l’hivern.

Acaba prompte aquest intent, ja que en l'imaginari de les rondalles, les raboses i els gats tenen una intel·ligència semblant, no com els corbs o els llops, com podem comprovar en Comencilda, Secundina i Acabilda, la rondalla que tanca aquest volum:

«Això va anar i era... un llop i una rabosa, la cosa més amiga del món que campaven pel rebanc que fa l’ombria del Carrascal de Castalla, on més espessos es troben els pins, les carrasques i els ginebres. El llop era un animalot brau i feréstec, fi ll d’una família de la serra de Salines, gros i de pèl estarrufat i aspre, i amb un geniot com un castell, per bé que en el fons era un veritable albercoc. La rabosa era nascuda allí al Carrascal mateix, tenia un cos esllanguit i de moda i una cua sedosa que valia un tresor. Però sense una idea bona que l’acompanyàs.»

Totes aquestes rondalles, es poden trobar tal i com les va escriure Enric Valor al volum 8 de les Rondalles Valencianes i, també, separades (o agrupades amb una altra, les més curtes) adaptades per a criatures amb dibuixos en color a la col·lecció Primeres Rondalles d'Enric Valor 

Llibres Bullents a la Fira de Moncofa: del 29 al 30 de juliol

 

Els llibres de Bullent se'n van a la mar! Al passeig marítim de Moncofa (l'aigua no els senta molt bé, però sí la fresca marinera). Hi seran des del divendres 29 de juliol fins al diumenge 31 de juliol. 

La fira obri les seues casetes des de les 18h fins a les 00h, per aprofitar la frescoreta de la nit.

Totes les activitats i autors que hi seran al llarg dels tres dies, podeu consultar-les en:

https://bit.ly/3v71iyF

i https://www.facebook.com/FiraDelLlibreMoncofa

Un bon llibre per als moments tranquils de més calor a l'estiu!

Vols triar abans i assegurar-te el llibre que vols? Entra al nostre web, navega entre les col·leccions Bullents ací: https://www.bullent.net/coleccions/ i envia'ns un missatge al nostre formulari per a que te'l duguem a Moncofa

Vos esperem! 

Miquel Puig Cuadau ens parla de "De mercats" en un vídeo

 

L'autor de "De mercats", Miquel Puig i Cuadau, ens explica en un breu vídeo alguna cosa més sobre el llibre: https://youtu.be/a5N6U9_jWkw

Ens descobreix que «és un llibre-brúixola, perquè és un text que porta a pensar moltes coses sobre els mercats (que és l'element principal), però també sobre les fires, sobre els porrats, sobre la necessitat de comprar en llocs de proximitat i fer un comerç més sostenible... La veritat és que és un llibre que et duu a molts llocs»

El que més agrada del llibre és que «és un llibre molt nostre, fa un recorregut per tot el país i va teixint, cosint, el nostre territori a través dels mercats»

"De mercats" va guanyar el premi de no ficció infantil Ma Dolores Català Amorós de Castelló i pots saber-ne alguna cosa més i veure les primeres pàgines a: https://www.bullent.net/libro/3298-de-mercats 

"Els secrets de l'Eixample", Mariano Casas ens en parla en un breu vídeo

Quan tens 17 anys i acabes d’arribar a València per a estudiar a la universitat s’obri al teu davant una nova vida. Al protagonista d’Els secrets de l'Eixample, la família li ha trobat un lloguer sospitosament barat per a la zona acomodada on es troba. A més, la misteriosa conducta de la propietària de l’estudi on viu i l’estranya mort de la seua neta el refermen en que alguna cosa no va bé. Fascinat pels records d’aquella xica descobrirà junt amb una companya de classe que les façanes de l’Eixample amaguen secrets i mentides que malden per eixir a la llum i també gent sinistra que tracta d’evitar-ho, a qualsevol preu. Els secrets de l'Eixample parla de les herències poc desitjables que arrosseguem amb nosaltres, d’hipocresies i d’enganys. I també parla de gent que pot deixar arrere el passat per a viure per fi com vol.

En aquest vídeo Mariano Casas, l'autor del llibre ens explica que es tracta d'una novel·la d'intriga, de misteri, que tracta d'enganxar al lector per a que continue passant pàgines i de generar el desig de llegir aquest i altres llibres.

[...] el barri de l'Eixample és un barri molt ordenat, de carrers rectes, molt definit... Se suposa que hi viu gent d'ordre, gent benestant. I això li confereix una peculiaritat molt marcada, la gent que hi viu és una gent que guarda les formes i, de vegades arribes a pensar si per baix de la normalitat, de l'ordre aparent no hi ha una altra dimensió més fosca.

Per saber més del llibre: https://www.bullent.net/libro/3301-secrets-Eixample

Ací teniu el vídeo: https://youtu.be/tSJ4r-WwnZk

Al Micalet, Somriures amb Llorenç

 

Quan la fada Violeta va conèixer Llorenç, va desitjar que el regal que tenia preparat per a un consentit príncep de rondalla fos per a aquell nadó tan especial:
«jo, la fada Violeta, t’atorgue el do de la paraula. Seràs capaç de teixir històries meravelloses i, en explicar-les, ningú quedarà indiferent».

Dècades després una coral infantil li dedica cançons agraïdes, i molt altres reconeixements li han estat fets a un referent de bona persona, el Contacontes estimat...

Aquest llibre màgic, a través de la història de la fada Violeta, la música i l’estima, podràs saber més i aprendre sobre la vida del fabulós conta contes valencià Llorenç Giménez Tarazona. 

Amb Ferran Aleixandre, les xiquetes i els xiquets de 6è de l'escola gavina, músics ex-alumnes i Núria Sendra ha recorregut llocs tan diversos com els jardins de Vivers de València, la Plaça del llibre de Gandia o La Marina de València. 
El curs ha acabat i encara el dilluns 27 de juny se'ns hi afegiran les Coraletes del Raconet del Micalet.

Serà a les 19h. a la Societat Coral El Micalet.

El llibre al web de Bullent: https://www.bullent.net/libro/3299-somriures-lloren%C3%A7

Vine a la Fira de l'edició independent! Els dies 24 a 26 de juny a La Marina de València

 

La Fira de l'Edició Independent tornarà a omplir l’esplanada del Veles e Vents de la Marina de València el cap de setmana del 24 al 26 de juny. Durant aquests intensos dies es podrà gaudir d’activitats dirigides a tota mena de públic: adult, infantil i juvenil.

Edicions del Bullent participarà amb un espai propi, i volem convidar-vos a:

Dissabte, 25 de juny a les 12h

Presentació del llibre Somriures amb Llorenç, amb la participació de Ferran Aleixandre i el cor de l'Escola Gavina.

Quan la fada Violeta va conéixer Llorenç, va desitjar que el regal que tenia preparat per a un consentit príncep de rondalla fos per a aquell nadó tan especial: «jo, la fada Violeta, t’atorgue el do de la paraula. Seràs capaç de teixir històries meravelloses i, en explicar-les, ningú quedarà indiferent». Dècades després una coral infantil li dedica cançons agraïdes, i molt altres reconeixements li han estat fets a un referent de bona persona, el Contacontes estimat... A les teues mans tens un llibre màgic, on, a través de la història de la fada Violeta, la música i l’estima, podràs saber més i aprendre sobre la vida del fabulós conta contes valencià Llorenç Giménez Tarazona. T’atreveixes?

Diumenge, 26 de juny a les 12:30h

Presentació d'Els secrets de l'Eixample de Mariano Casas, guanyador del Premi Enric Valor de narrativa juvenil. Amb la intervenció de l'autor i de Núria Sendra. 

Quan tens 17 anys i acabes d’arribar a València per a estudiar a la universitat s’obri al teu davant una nova vida. Al protagonista d’Els secrets de l’Eixample, la família li ha trobat un lloguer sospitosament barat per a la zona acomodada on es troba. A més, la misteriosa conducta de la propietària de l’estudi on viu i l’estranya mort de la seua neta el refermen en que alguna cosa no va bé. Fascinat pels records d’aquella xica descobrirà junt amb una companya de classe que les façanes de l’Eixample amaguen secrets i mentides que malden per eixir a la llum i també gent sinistra que tracta d’evitar-ho, a qualsevol preu. Els secrets de l’Eixample parla de les herències poc desitjables que arrosseguem amb nosaltres, d’hipocresies i d’enganys. I també parla de gent que pot deixar arrere el passat per a viure per fi com vol.

I ens acompanyaran per signar els seus llibres: 

Divendres 24 de juny per la vesprada, El Gran Jordiet i Jesús Huguet signaran 10 gossets

Diumenge, 26 de juny pel matí, Maria Josep Carro de Mena signarà L'illa del corall i Josep Chapa, Piratosaures.

A Villar del Arzobispo, Viure a la caseta, de Carles Rodrigo Alfonso

 Viure a la caseta. L’hàbitat tradicional valencià de temporada, de Carles Rodrigo Alfonso es presentarà a Villar del Arzobispo el 23 de juny. Serà al Centre Polivalente Instituto Viejo (c/ Poeta César Simón, 2) a les 19,30 h.

Es farà mitjançant una xerrada de l'autor sobre un tema tractat al llibre 'Las casetas rurales tradicionales de temporada en La Serranía'. Intervindran en l'acte el regidor de Cultura Luis Suller i l'editora Núria Sendra.

«Tinc una barraqueta que no té trespol, i a la matinadeta ja li pega el sol». La cançó no descriu una situació bucòlica, aquella barraqueta tenia una funció més pragmàtica... Arreu del territori valencià, sovint et trobes casetes disperses que tenien un ús agrari o de gestió de l'espai forestal al passat. Són habitatges senzills que no solien estar habitats de continu però tampoc estaven deshabitats, que han tingut un ús temporal. Viure a la caseta. L’hàbitat tradicional valencià de temporada ens les apropa i ens explica les seues característiques i les formes de vida associades. Aquest tipus d'habitatge pren sentit i es consolida especialment des del segle xviii fins a mitjans del xx. Tenien en comú estar prou lluny del nucli de població per no pagar la pena anar a casa des del lloc de treball cada dia, amb els mitjans de l'època. L'estudi de caràcter general es completa amb l'aproximació a tres tipologies concretes d'hàbitat temporal relatives a tres zones geogràfiques valencianes diferenciades: la de la marjal de l'Albufera, les agrupacions de casetes i bodegues entre la Serranía i el Camp de Túria i les cases amb riurau de les comarques centrals.

Viure a la caseta. L’hàbitat tradicional valencià de temporada ha guanyat Premi Bernat Capó de difusió de la cultura popular) convocat per L'Etno (Museu valencià d'etnologia de la Diputació de València).

Per saber més sobre el llibre: https://www.bullent.net/libro/3300-viure-a-la-caseta