Per la dolça sonoritat en la pronúncia i també perquè no és una paraula virtuosa però acceptar les petites misèries humanes també ens ajuda a millorar.
Com que Bernat Capó li ha dedicat un article al Costumari valencià /3, us transcrivim aquí el començament: "El costum de tafanejar és viu, ben viu i no té
traces de fugir-se’n cap al món de l’oblit". És, per tant, una paraula viva.
Bona tria! Es cert que té connotacions negatives, però tal com dieu té una dolça sonoritat en la pronúncia, i és ben nostra. No voldria pas que es perdés!
ResponEliminaGràcies Shaudin. La teua paraula "Amarar" és deliciosa també. Com ho són totes les que utilitzes per defendre-la al teu article del blog. I encara més les que conformen el món que crees als teus llibres.
ResponElimina