22 de juny de 2020

Conte, contat... Històries en homenatge a Llorenç Giménez, el Contacontes. Novetat Solidària

Conte contat... Històries per a LLorenç
coberta de "Conte contat..."

El llibre "Conte contat..." ha arribat a l'editorial! 

Diuen i expliquen que, no fa tant de temps, vivia un contacontes que tothom s’estimava. Com que cal recordar les bones persones sempre, escriptores i escriptors genials van inventar contes fantàstics com a homenatge; artistes dels pinzells li feren dibuixos... i, de tota aquella tendresa, en va nàixer un llibre que ajudava els que queien malalts. 
I això és tan cert com que és el llibre que t'estem mostrant.

I els genis de la llàntia que l’han escrit i il·lustrat són:

Rosa Serrano i Miquel Pérez Robles; Carles Cano  i Paco Giménez; Fina Masgrau i Lourdes Bellver; Vicent Sanhermelando i Ada Sinache; Domingo Chinchilla i Elsa Pérez Robles; Raquel Ricart i César Barceló; Francesc Gisbert i Aitana Carrasco; Maria Dolors Pellicer i Pep Ferrer; Josep A. Fluixà i Manel Sanz; Fina Girbés i Montse Gisbert; Enric Lluch i Núria Feijoó; Vicent Pardo i Joana Tamarit; Miquel Puig Cuadau i Consuelo Vento; Josep Millo i Paula Peña; Teresa Broseta i Toni Cabo; Maria Jesús Bolta i Anna Garcia Toledo; Mercé Viana i Anna Roig; Jordi Raül Verdú i Pau Beltran; Almudena Francés i Pedro Viché; Pep Castellano i Canto Nieto; Albert Dasí i Jordi Junyent; Cristina Duran i Miguel Ángel Giner.

I conte contat... tresor guanyat.

En aquest projectes també hem comptat amb l'ajuda dels ajuntaments d'Alfafar, Benetússer, Paiporta i Picanya. Moltes gràcies!

Els beneficis per les vendes del llibre aniran a l'Associació Carena d'ajuda a malalts del càncer

Fent resum, un homenatge al nostre estimat Llorenç que també serà una ajuda a altres persones malaltes de part de quaranta-cinc il·lustradors i escriptors, la correctora Maria Guasp, l'editorial... 



18 de juny de 2020

L'ajuntament de València convoca els premis Ciutat de València 2020



La 38a edició dels Premis Ciutat de València, convocats per la Regidoria de Patrimoni Cultural i Recursos Culturals de l'Ajuntament de València compta amb Edicions del Bullent per publicar l'obra guanyadora del Premi d'Assaig en valencià Josep Vicent Marqués.

El premi està dotat amb 10.000 euros. El termini de presentació d'originals acaba el 22 de juliol de 2020. 

Es podran presentar als premis d’assaig totes les obres (textos filosòfics, de pensament, aforismes, diaris, memòries…) escrites en valencià l’extensió de les quals no siga inferior a 150 pàgines de grandària DIN A4, lletra Times New Roman, cos 12, a espai i mig. En queden expressament excloses les tesis doctorals i l’àmbit de la investigació.

Les bases de la 38a. edició dels Premis literaris Ciutat de València, poden consultar-se en la web municipal de València.

A la pàgina https://www.bullent.net/premi-josep-vicent-marques/ Edicions del Bullent ha extret les bases específiques del Premi Josep Vicent Marqués i hi ha un enllaç al pdf de les bases completes.

Se’n presentaran 5 exemplars impresos, amb les pàgines numerades i en perfectes condicions de lectura, amb pseudònim, i s’acompanyaran d’una plica tancada, indicant-hi la modalitat a la qual concorren.

L'any passat va guanyar el premi l'original d'Antoni Martí Monterde L'home impacient, uns diaris literaris, més aviat poc íntims, que Antoni Martí Monterde va començar a escriure en el moment que va abandonar València, on se sentia desplaçat, i s’instal·la a Barcelona com si fos per a sempre. 


Per raons diverses aquest desplaçament somou certs fonaments que tenen a veure amb la història personal —però també col·lectiva— d’una línia de ferrocarril que uneix les dues capitals.

Llibres, espais, records, oblits, Cafès, constitueixen la trama d’un assaig narratiu en forma de diari sense dates, en què ressonen les potents veus de J. V. Foix, Joan Fuster i Josep Pla. Una meditació sobre el significat d’anar-se’n d’un lloc i preguntar-se si la vida no és precisament això, una immensa sala d’espera, com un Cafè, una andana de per vida, un lloc d’on estar sempre anant-se’n.


A més del Premi d’assaig en valencià JOSEP VICENT MARQUÉS, la XXXVII edició dels premis Ciutat de València estan formats pels següents premis: Premi de narrativa en valencià ISABEL DE VILLENA, Premi de narrativa en castellà VICENTE BLASCO IBÁÑEZ, Premi de poesia en valencià MARIA BENEYTO, Premi de poesia en castellà JUAN GIL-ALBERT, Premi de teatre en valencià EDUARD ESCALANTE, Premi de teatre en castellà MAX AUB i Premi d’assaig en castellà CELIA AMORÓS.

15 de juny de 2020

Per què llegir els clàssics? Ajuda als centres

El Ministeri de Cultura ha obert la segona convocatòria del Programa de Activitats Literàries per a Instituts de Secundària. El programa inclou les activitats a realitzar entre l'1 d'octubre i el 30 de novembre de 2020, i consta de dues modalitats: Encontres Literaris i Per què llegir els clàssics? 

El termini de sol·licituds s'acaba l'11 de setembre de 2020. Ací teniu l'enllaç amb més informació i les instruccions per presentar-la: 

Programa de Actividades Literarias en Institutos de Enseñanza Secundaria 2020

Per què llegir els clàssics?

Edicions del Bullent i CRITCompanyia de Teatre proposen una activitat literària dirigida als estudiants dels Instituts d'Educació Secundària, amb l'objectiu d'obrir una reflexió sobre una pregunta recurrent a les aules: per què cal llegir els clàssics?

La sessió que proposem tindrà un format de col·loqui, de manera que estarà basada en el diàleg i la participació. Es farà servir el text de L'Espill de Jaume Roig per la seua potència humorística i pel seu missatge controvertit, que propiciarà un debat dinàmic i significatiu tant a nivell literari com a nivell social.


Els filòlegs, dramaturgs i actors Anna Marí i Daniel Tormo acudiran als centres educatius carregats amb totes les preguntes, reflexions i idees que han anat sorgint durant els seus deu anys de treball escènic sobre els clàssics valencians del Segle d'Or: 

ñ Qui van ser Joanot Martorell, Jaume Roig, Ausiàs March, Isabel de Villena, Joan Roís de Corella o Bernat Fenollar?

ñ Què comparteixen el “Tirant lo Blanc” i “El Quijote”? Què comparteixen els trobadors i Joan Roís de Corella? Què comparteixen “L'Espill” i “Els contes de Canterbury”? Què comparteixen Ausiàs March i Garcilaso de la Vega? I Ausiàs March i Vicent Andrés Estellés?

ñ Per què hi ha tan poques dones l'obra de les quals és considerada clàssica?

 A més de la reflexió teòrica, es proposaran una sèrie d'activitats pràctiques amb lectures de fragments de textos o propostes de versions modernes de versos, sempre fent servir els recursos de la teatralitat que poseeix la companyia. 


5 de juny de 2020

Antoni Martí Monterde: 'L'home impacient' a Gravetat Zero


Martí Monterde i L'home impacient

L'escriptor i professor Antoni Martí Monterde va ser entrevistat al programa Graveta Zero, d'À Punt amb motiu de la publicació del seu llibre 'L'home impacient', Premi d'Assaig Josep Vicent Marqués dels Premis Ciutat de València.

El programa es pot escoltar "a la carta" en aquest enllaç:
https://apuntmedia.es/va/a-la-carta/programes/escoltat-en-la-radio/gravetat-zero/30052020-gravetat-zero

Aquest enllaç i altres coses interessants es poden trobar a la pàgina del llibre: https://bullent.net/libro/3259-HomeImpacient

Per exemple, també hiha aquesta ressenya de Manel Alonso a Diari Gran: https://diarigran.cat/2020/06/02/lhome-impacient/

Què trobem a 'L'home impacient' ?
Tots els llibres tenen una porta perquè hi entri el lector, aquest en té dues, amb la peculiaritat que més que portes són andanes. Concretament les andanes de l’Estació del Nord, a València, i les de l’Estació de França, a Barcelona. Però no es tracta d’un llibre de viatge, sinó del relat d’un desplaçament."L’home impacient" són uns diaris literaris, més aviat poc íntims, que Antoni Martí Monterde va començar a escriure en el moment que va abandonar València, on se sentia desplaçat, i s’instal·la a Barcelona com si fos per a sempre. Per raons diverses aquest desplaçament somou certs fonaments que tenen a veure amb la història personal —però també col·lectiva— d’una línia de ferrocarril que uneix les dues capitals. Llibres, espais, records, oblits, Cafès, constitueixen la trama d’un assaig narratiu en forma de diari sense dates, en què ressonen les potents veus de J. V. Foix, Joan Fuster i Josep Pla. Una meditació sobre el significat d’anar-se’n d’un lloc i preguntar-se si la vida no és precisament això, una immensa sala d’espera, com un Cafè, una andana de per vida, un lloc d’on estar sempre anant-se’n.


2 de juny de 2020

'Expedició al Congo. Bwana Nyani': proposta didàctica



Amb Expedició al Congo. Bwana Nyani, d'Alfred Sala (39 Premi Enric Valor), viatgem al cor d'Àfica: 

Arnau és un noi de divuit anys que viu amb els pares i dos germans més petits, i que treballa en un taller de reparació de cadires. La seva única il·lusió és arribar al cap de setmana per passar-se les hores mortes assegut al sofà de casa i jugar a la play. Fins que uns coneguts de la família, Mr. Rowlands i la seva filla Mo, li fan una proposta inesperada: una expedició al cor del Congo per fer un reportatge a un primatòleg que investiga en plena selva africana les estranyes morts d’uns ximpanzés. Tot i que, en un principi, no li fa cap gràcia aquella expedició, l’Arnau acabarà unint-se a l’empresa per viure tota una sèrie d’aventures entre cocodrils, elefants, ximpanzés i caçadors furtius. Amb bon humor i unes espurnes de romanticisme, res serà igual per a l’Arnau arran d’aquesta expedició.

Maria Cebolla Tormos ha elaborat la proposta didàctica amb activitats variades, que es divideixen en tres blocs: aquelles prèvies a la lectura del llibre, exercicis de comprensió lectora i activitats per a després de llegir el llibre.