6 d’abril del 2010

Mengem i cantem. Cobles amb motivacions agrícoles i gastronòmiques


Ja és aquí el darrer llibre guanyador del Premi Bernat Capó de difusió de la cultura popular: Mengem i cantem cobles amb motivacions agrícoles i gastronòmiques, d'Aureli Puig.

A la coberta, gràcies al grup de danses Sarau, el nostre petit homenatge a Pep Gimeno Botifarra i a tots els treballadors de la cultura popular en la vessant del cant tradicional.

És un llibre interessant alhora que divertit, com la nostra cultura popular. Amb un miler de cobles provinents de tot el territori lingüístic i els seus comentaris.

No és un llibre per llegir de seguit sinó per tornar-hi a sovint. Molt útil per a amanir els àpats amb una nota simpàtica i ben nostra.

Els restauradors espavilats sabran il·lustrar les seues cartes amb una nota de cobles.

Nosaltres, com que ha vingut en temps pasqüer, us en posem una de mones:

Has mort el porc
i no m'has guardat la cotna
Ara vindrà pasqua
i no et guardaré la mona.

Sinopsi: El nostre poble ha cantat –i canta– per a totes les situacions vitals i, especialment aquelles que li són més properes, més quotidianes. Per això en aquest llibre fem un repàs cantat per la més genuïna dieta mediterrània. És, per tant, un fidel reflexe del que som. Mengem i cantem. Cobles amb motivacions agrícoles i gastronòmiques arreplega un miler de cobles, algunes d'elles arreplegades directament d'informants i, per tant, inèdites. És, també un homenatge als llauradors i ramaders, tan poc valorats, i que amb el seu esforç, contribueixen a la nostra manutenció.


Aureli Puig i Escoí (les Coves de Vinromà, 1937) de petit, amb la família, marxaren com a refugiats de guerra al poble de Terrateig. En acabar-se la contesa, retornaren a la població de Torreblanca. Als cinquanta anys va decidir emigrar de l'urbs i muntar una granja de conills, fins que es va jubilar i va reprendre amb més força les seues inquietuds de lletraferit cultural. Es considera un valencià del Maestrat i, en l'aspecte social, diu que s'estima les coses senzilles: “la tranquil•litat i la ruralia, relacionar-me amb el poble senzill i anònim que ha viscut amb dificultats, que si se'ls sap escoltar són una font inesgotable de saviesa tradicional”. Ha publicat els llibres Cobles i costums (2000); Les guerres carlines (2000); Diccionari de la indumentària (2002); Cobles, cançons i costums al nord del País Valencià (2006), Les guerres carlistes al nord valencià: cançoner (2008).

Enllaç a la fitxa del llibre.

Per a adquirir el llibre aquí.

Cap comentari:

Publica un comentari a l'entrada