Aureli Puig Escoí, Elio, un masover -deia ell-, una peça insubstituïble a la maquinària per la recuperació de la nostra cultura popular -diu la resta del món-, ha mort aquest cap de setmana. El soterraven ahir a Torreblanca.
Si, com diu Bernat Capó "Cada volta que una dona major o un vell llaurador o pastor de la nostra ruralia mor, és com si un petita biblioteca s’esfondrés o esclatés en flames", no cal dir que ara crema una biblioteca immensa.
Aureli Puig Escoí (les Coves de Vinromà, 1937- Torreblanca, 2015) de petit, amb la família, marxaren com a refugiats de guerra al poble de Terrateig. En acabar-se la contesa, retornaren a la població de Torreblanca. Als cinquanta anys va decidir emigrar de l'urbs i muntar una granja de conills, fins que es va jubilar i va reprendre amb més força les seues inquietuds de lletraferit cultural.
Es considerava un valencià del Maestrat i, en l'aspecte social, s'estimava les coses senzilles: “la tranquil·litat i la ruralia, relacionar-me amb el poble senzill i anònim que ha viscut amb dificultats, que si se'ls sap escoltar són una font inesgotable de saviesa tradicional”.
Va guanyar el Premi Bernat Capó de difusió de la cultura popular amb Mengem i cantem. cobles amb motivacions agrícoles i gastronòmiques.
Ha publicat els llibres Cobles i costums (2000); Les guerres carlines (2000); Diccionari de la indumentària (2002); Cobles, cançons i costums al nord del País Valencià (2006), Les guerres carlistes al nord valencià: cançoner (2008), Mengem i cantem. cobles amb motivacions agrícoles i gastronòmiques (2010), Retalls de cultura popular castellonenca (2011) i Antologia eròtica : balls, cobles i cançons (2013).
Ets viu als teus llibres i al cor de la gent que t'ha conegut.
Cap comentari:
Publica un comentari a l'entrada