Josep Manel Vidal va guanyar el premi Soler i Estruch, de Castelló de la Ribera, amb "La llum de les estrelles mortes". El jurat va qualificar l'obra com "un conjunt de contes on, a partir de vivències personals expressades amb sinceritat, s'assagen gèneres molt diversos."
Ara estem en la fase final de les tasques de preimpressió del llibre i us convidem a participar-hi. Com?
Miquel Mollà, el dissenyador de l'editorial, ha preparat dues cobertes que pensem que s'ajusten al que conté el llibre. Podeu votar quina de les dues us agrada més en aquest enllaç del Facebook d'Edicions del Bullent: https://www.facebook.com/BullentEdicions/posts/10154608008322489
La que tinga més "m'agrada" serà l'escollida. I sortejarem un exemplar dedicat per l'autor entre els participants.
Necessitaren alguna informació més? Ací us en fem cinc cèntims:
“No tenim futur i som només un record. Una claror que minva des del principi. Som com la llum de les estrelles mortes, un miratge que només sosté la distància.”
Què podria moure’ns a canviar el nostre destí més fatídic? Pot la vida copiar-se al dictat d’una ficció? Com viuríem si descobrírem que el somni és la realitat de la que despertem? “La llum de les estrelles mortes” són un conjunt d’històries on l’autor distorsiona, de vegades de manera subtil, allò que anomenem quotidià i previsible: una societat que camina organitzada envers la mort, un autobús que no va enlloc, una fissura que fa desaparèixer els objectes, la por d’un escriptor que invoca ficcions amb la literatura... Potser no donen raó d’allò inexplicable, però sí exigeixen una pregunta que ens obliga a redirigir la mirada sobre qüestions que pensàvem definitivament contestades.
Josep Manel Vidal (l’Alcúdia de Crespins, 1965). Premi Rafael Comenge de Narrativa d’Alberic, el 1991, amb el conte “La dona que balla”. El 2011 publica el poemari "El teu nom és un ésser viu", editat per Germania (Alzira). El 2013 guanya el XVII premi de poesia Josep M. Ribelles de la Vila de Puçol, amb el poemari "La fràgil arquitectura dels teus gestos" i publicat per l’editorial ONADA. El mateix any, és premi Francesc Bru de poesia de Canals, amb el poemari "Tots els colors de la tardor". El maig de 2015 és guardonat amb l’Antoni Ferrer" de poesia, per l’associació Cultural "La Garrofera" de l'Alcúdia de Crespins, amb el treball "El cor mineral de la margarida". Actualment col·labora en la Revista Digital "Lemuria".
Cap comentari:
Publica un comentari a l'entrada