27 de gener de 2021

Josep Lluís Santonja guanya el Premi Bernat Capó amb "Animetes santes"

 


El treball premiat es presenta com un viatge sobre els costums funeraris valencians des de la Pesta Negra de 1348.


Tot i que per qüestions relatives a la COVID-19 no s'ha pogut realitzar l'acte habitual de lliurament del Premi Bernat Capó, les entitats organitzadores han acordat atorgar-lo.  En esta edició el guardonat  ha estat Josep Lluís Santonja, per Animetes santes, un treball sobre la tradició funerària valenciana.


L’actual pandèmia ha ocasionat, entre moltes coses doloroses, que nombroses persones s’hagen interessat per successos semblants del passat. Per tant, aquest treball naix de la necessitat d’analitzar com afrontem i hem afrontat el trànsit al més-enllà els valencians.

El premi nascut el 1999 amb l'objectiu de fomentar la investigació i la divulgació de treballs vinculats a l'estudi de la cultura popular valenciana -tant material com immaterial- porta el nom de Bernat Capó en honor al periodista, escriptor i pensador valencià, i està organitzat per l'ETNO. Museu Valencià d'Etnologia de la Diputació de València i Edicions del Bullent.

Animetes santes, obra premiada en l'edició XXI (2020), tracta les tradicions funeràries tradicionals valencianes, treball que entronca amb l'actual situació de pandèmia a causa de la COVID-19 i amb l'actual exposició sobre la mort, Faltar o morir, que es pot visitar en l'Etno. Museu Valencià d'Etnologia.

En les pàgines del llibre Animetes santes, es recorren els costums funeraris valencians, des del primer daltabaix per al món occidental que va suposar la Pesta Negra de 1348, i la generació de les particularitats pròpies dels valencians devers la mort, com ara la celebració de la defunció de xiquets i xiquetes («albats» o «angelets») que lluny de ser un acte penós per a les seues famílies, era motiu d’alegria, perquè tenien un nou «santet» que, mort sense pecat, la seua ànima ascendia directament al cel.
El treball ens parla de la modificació provocada per la Il·lustració i el pensament higienista, amb la regulació de les inhumacions i la construcció dels cementeris extramurs per acabar amb el risc de contagis, així com els canvis actuals en la percepció de la mort: l'aparició de noves maneres de celebrar els funerals d'una forma més sostenible i inclús tecnològica, amb xarxes socials o plataformes que serveixen per a enviar missatges de comiat, compartir records o donar les condolences als familiars; el disseny i funció dels cementeris, condicionats la tendència creixent de les incineracions, i la seua funció cultural o turística d'alguns espais funeraris de certes ciutats valencianes («Museu del Silenci» del Cementeri General de València, o la «Ciutat Dormida» del Cementeri d'Alcoi).


Pel que fa al títol, Animetes santes fa referència a un costum molt popular en les cases dels nostres majors, quan les dones encenien unes espelmes o animetes en record dels difunts de la família. Normalment, també col·locaven les fotos dels difunts davant de cada animeta. De vegades també l'animeta era considerada com una mena de «lar» protector de la família i per això li encenien una espelma, encara que no fora Festa de Tots Sants ni Ànimes. Així, en el costum popular valencià les «animetes santes» eren les ànimes de tots aquells difunts familiars que protegien els vius.


Josep Lluís Santonja és doctor en Història per la Universitat d’Alacant i, actualment, director de l’Arxiu Municipal d’Alcoi i de la Xarxa de Biblioteques Municipals d’Alcoi. Ha publicat més d’una vintena de monografies de recerca cultural i històrica, i més d’un centenar d’articles de temàtica molt diversa, tot i que preferentment sobre patrimoni documental, recerca històrica i cultural. Els treballs més recents són Joan Valls i la recuperació literària a Alacant (2018), Tiempo de sombras: la represión en Alcoi desde la Guerra Civil a los años 70 (conjuntament amb A. Beneito i F. Moreno, 2017), Un recorrido por el comercio histórico de Alcoy (conjuntament amb R. Canalejas, 2017), El llibre de la peita de la vila d’Alcoi (2015), Guerra i resistència antisenyorial a la governació d’Alcoi (2013), La Cabalgata de Reyes Magos de Alcoy (2011), La Alcoyana: más de 100 años de historia (2010), La desfeta d’Alcoi: una vila valenciana entre l’Àustria i el Borbó (2008), La Germania d’Alcoi (2007) i El memorial de greuges d’Alcoi a Felip V (2007).

El jurat del XXI Premi Bernat Capó està compost per Xavier Rius, diputat de l'Àrea de Cultura de la Diputació de València; Josep V. Aguilar i Joan Seguí, conservadors de l'ETNO. Museu Valencià d'Etnologia; Adrià Besó, doctor en Història de l'Art i professor de la Universitat de València, Mª José García, Presidenta de Associació Valenciana d'Antropologia, i Núria Sendra, directora d’Edicions del Bullent.

El Diputat de l’Àrea de Cultura de la Diputació de València, Xavier Rius, ha declarat que “el Premi Bernat Capó és un referent per als estudis de la cultura popular. Ara, amb l'organització del premi des de l'ETNO, donem un pas més en la difusió d'una cultura oberta, inclusiva i amb la perspectiva territorial que habitualment treballem als nostres museus". Així mateix ha afegit que “des de la Diputació volem també agrair la col·laboració a l’Ajuntament de Dènia, que des dels inicis ha tingut una notable implicació en l'èxit dels Bernat Capó".

El premi està valorat en 6000 € i comporta la publicació del text per Edicions del Bullent. Al llarg d'estos vint anys s'han guardonat treballs que han abastat quasi tots els aspectes de la nostra cultura tradicional. Des del primer guardó atorgat a Joan Pellicer pel seu Costumari Botànic (1999), el premi ha considerat propostes relacionades amb l'imaginari valencià de llegendes i contes, el jocs tradicionals, les manifestacions festives, la recopilació de romanços i cançons, o fenomens socials concrets de les nostres terres com ara l'emigració o el treball femení. 
Es poden consultar els títols guanyadors a: https://bullent.net/premis/


Cap comentari:

Publica un comentari