El 13 de gener del 2000 ens va deixar Enric Valor.
Ara fa 21 anys i, per fer-li un homenatge en aquest dia anem a avançar-vos una de les rondalles que estem preparant per publicar aquest 2021, adaptada per Jordi Raül Verdú i magníficament il·lustrada per Dani Cruz: Home roig, gos pelut, pedra redona.
Es pot trobar aquesta rondalla tal i com la va escriure Enric Valor al seté volum de les rondalles valencianes. Allí trobem fragments tan deliciosos com aquest:
«El temps es va esmunyir, i, ja les coses més quietes, Tonet, el tercer, va complir els divuit anys. Passà una vegada més el cru hivern de la serra de Penàguila amb les seues boires i les seues copioses nevades, i també quedà arrere la jugadora primavera d’arruixades i trons. I un dia que s’estaven pare i fill, tots dos sols, a la vora d’un bladar que ja ventrellava, Tonet va proposar:
—Pare, jo voldria eixir, com els meus germans, a buscar fortuna.
Son pare va dir a colp:
—I que me’n vingues també mig descostellat?»
Per il·lustrar en què consisteix la tasca d'adaptació i il·lustració que fem a les Primeres Rondalles d'Enric Valor, al llibre que estem preparant quedaria així:
«El temps va anar passant, i va arribar un dia que Tonet, el tercer dels germans, va complir els divuit anys. Passà una vegada més el cru hivern de la serra de Penàguila, amb les seues boires i les seues copioses nevades, i un dia que estaven pare i fill sols, Tonet va proposar:
–Pare, jo voldria eixir, com els meus germans, a buscar fortuna.
–I que tornes com ells?»
La intenció és fer més accessibles les primeres lectures d'aquestes rondalles, mantenir l'esperit i incitar a que hi tornen, de més grans, aquesta vegada ja a gaudir del text complet d'Enric Valor.
Cap comentari:
Publica un comentari a l'entrada