«Televisió a la valenciana. Una crònica etnogràfica
de la vida quotidiana al voltant de la televisió» reconstrueix l’arribada i la consolidació de la
televisió als pobles valencians i analitza com aquell nou objecte, que a poc a
poc va ocupar un lloc central a les cases, va transformar profundament la vida
quotidiana, les relacions familiars, els espais de sociabilitat i les formes de
compartir el temps i l’oci.
A partir de testimonis orals, documentació històrica, fonts hemerogràfiques i investigació acadèmica, l’obra recupera les experiències de diverses generacions de valencians i valencianes que van assistir a aquella transformació. Les primeres televisions compartides a casa dels veïns, els bars i els teleclubs, els xiquets asseguts a terra davant de la pantalla, les antenes als terrats, les dificultats perquè el senyal arribara als pobles, les cadires que canviaren de lloc al menjador, la pèrdua de centralitat de la ràdio o les negociacions familiars sobre què es veia i qui tenia el comandament formen part d’una història quotidiana que poques vegades ha quedat registrada.
El recorregut arriba també a un moment fonamental per a la cultura audiovisual valenciana: el naixement de la televisió autonòmica i l’aparició d’una pantalla que, per primera vegada, parlava amb naturalitat en valencià i incorporava els pobles, els paisatges, les festes i les formes de vida pròpies al relat televisiu.
Més que una història convencional de la televisió, el llibre és una crònica sobre la manera com una tecnologia es va convertir en cultura i com un objecte nou va acabar integrant-se en la intimitat de les cases i en la memòria de diverses generacions.
Tatiana Hidalgo Marí (Almoines, la Safor, 1985) és una escriptora valenciana i teòrica de la televisió i les indústries audiovisuals. Doctora en Comunicació Audiovisual i Publicitat i professora de la Universitat d’Alacant, ha centrat bona part de la seua trajectòria investigadora en l’estudi de la televisió, les sèries de ficció, la cultura popular i les transformacions de l’ecosistema audiovisual contemporani.
És la investigadora principal de Teletropías. Observatori de del discurs televisiu de la Universitat d’Alacant i membre de la xarxa internacional OBITEL. És autora de nombroses publicacions científiques sobre ficció televisiva, comunicació, representacions socials i alfabetització mediàtica. En els últims anys, gran part de la seua investigació s’ha orientat especialment cap a la recuperació de la televisió com a patrimoni audiovisual i com a espai de construcció de la memòria col·lectiva. En aquesta línia desenvolupa el projecte “Alacant en la xicoteta pantalla: patrimoni audiovisual i representació territorial de la província en la televisió pública valenciana (1989-2025” , reconegut el 2026 per l’Institut Alacantí de Cultura Juan Gil-Albert, dedicat a l’estudi i la recuperació de la memòria de la televisió local
L’autora compagina esta llavor amb una trajectòria literària vinculada especialment a la poesia i la narrativa. Ha guanyat el Premi València Nova de Poesia amb Mise en abyme, i el XIII Premi Literari Vila de Tous pel poemari El cicle de les papallones.
El premi Bernat Capó de difusió de la cultura popular ret homenatge a este intel·lectual nascut a Benissa que realitzà la seua llavor com a periodista en diferents medis de comunicació (Saò, El temps, Mediterràneo, Levante). Així mateix va posar en marxa projectes de comunicació amb clara vocació valenciana com Diario de Valencia o Noticias al Día. El seu treball com a escriptor tractà diferents temes dels quals cal destacar el seu assaig Costumari valencià.
El premi Bernat
Capó es va posar en marxa en 1999 per iniciativa de l’editorial Bullent i de diferents
institucions publiques com ara L’ETNO (Museu Valencià d’Etnologia. Diputació de
València), la Mancomunitat Cultural de la Maria Alta i l’Ajuntament de Dènia.
L’objectiu del premi ha sigut fomentar la investigació i la divulgació de
treballs vinculats a l’estudi de la cultura popular valenciana, tant material
com immaterial.
El premi atorgat per L’ETNO (Museu Valencià d’Etnologia. Diputació de València) està valorat en 6000 € i comporta la publicació del text per Edicions del Bullent i l’entrega d’una estàtua realitzada per l’artista valencià Artur Heras. Al llarg d’estos 20 anys s’han guardonat treballs que han tractat quasi tots els aspectes de la nostra cultura tradicional. Des del primer guardó atorgat a Joan Pellicer pel seu Costumari Botànic (1999), el premi ha considerat propostes relacionades amb l’imaginari valencià de llegendes i contes, el jocs tradicionals, les manifestacions festives, la recopilació de romanços i cançons, fenòmens socials concrets de les nostres terres com ara l’emigració o el treball femení, el paper de l’alimentació en la persecució dels moriscos i jueus per la Inquisició a València, aportacions de contes i dites a la rondallística valenciana, la cultura del vi d’Utiel o la la cultura del cavall agrícola valencià, l'any passat, amb Gent de carro, de Francisco Llopis Ivars.
Cap comentari:
Publica un comentari a l'entrada