
2 de març del 2026
"Cartografies" al cicle "Amb lletra de dona" d'Alcoi

25 de febrer del 2026
27é Premi Bernat Capó de difusió de la cultura popular. Convocatòria 2026 oberta.
- Han de fer referència a qualsevol camp de la cultura popular, tant material com immaterial. Es valoraran especialment aquells treballs que facen referència a la cultura material.
- Utilitzar una metodologia etnogràfica.
- Poden desenvolupar un tema únic o diversos temes relacionats, però no podran ser simples recopilacions d’articles.
- Poden estar escrits en valencià o en castellà.
- Hauran de ser originals, inèdits i no premiats en altres concursos o premis.
Les sol·licituds es podran presentar a través de la Seu Electrònica de la Diputació de València, en el Registre General (Palau de la Batlia, carrer dels Serrans, 2, València), o en qualsevol dels llocs previstos en l’article 16 de la Llei 39/2015, d’1 d’octubre, del Procediment Administratiu Comú de les Administracions Públiques. Amb la sol·licitud caldrà adjuntar l’obra en les condicions establertes i una declaració responsable que acredite que és original, inèdita, que està lliure de compromís d’edició i que no està pendent de resolució en cap altre concurs literari.
Només podrà presentar-se una sol·licitud i una obra per autor o autora, i no es podrà reformular la sol·licitud, llevat dels defectes formals previstos legalment.
24 de febrer del 2026
"El misteri dels pinzells anònims" l'art i la família de Joan de Joanes
El misteri dels pinzells anònims de Josep Antoni Fluixà i les il·lustracions de Dani Cruz ja es troba disponible.
Guardonada amb Premi Infantil Ma Dolores Català Amorós, es tracta d'una excel·lent narració infantil ambientada al taller del pintor valencià renaixentista Joan de Joanes. A partir d’un fet intrigant –la millora inesperada d’alguns quadres sense que se’n conega l’autor o l'autora–, la història convida els lectors a observar, reflexionar i fer-se preguntes.
Coneixerem tota la família Macip, amb un paper rellevant de Dorotea i Margarida. L’obra ofereix una aproximació accessible al món de l’art i dels tallers de pintura del Renaixement. El relat fomenta la creativitat, el treball constant, la importància de per fer realitat els desitjos i el reconeixement del talent, alhora que promou la igualtat de gènere i la visibilització del paper de les dones en la història.
Està recomanat a partir de 8 anys i és un recurs idoni per a treballar la lectura comprensiva, l’educació artística i els valors socials a l’aula i a la biblioteca.
Sobre l'autor i l'il·lustrador:
Josep Antoni Fluixà (Alzira, 1959) va publicar en
1987 el seu primer llibre de poemes Nàufrags sens illa. Des d’aleshores
ençà té més de 30 obres publicades. A partir de l’any 1990, amb Gratacelònia,
inicia una destacada producció d’obres de literatura infantil– de la qual n’és
un referent ja com a autor o com a entès del tema. Altres títols a destacar són
Viatge al país dels cocòlits (1992), El poble de
Llepamelós (1995), o La sacerdotessa de Mesopotàmia (2022). A
més, ha escrit nombrosos articles i assajos de crítica literària, alguns
recollits al llibre La cendroseta invisible. Assaig d’aproximació a la
literatura infantil i juvenil valenciana (2023) i textos de caràcter
didàctic i pedagògic com Llegir per a aprendre. Guia didàctica per a
fomentar la lectura a l’escola (2019). És coneguda, també, la seua faceta
com a mestre i formador en activitats i estratègies d’animació a la lectura.
Amb El misteri
dels pinzells anònims ha guanyat el Premi M. Dolors Català Amorós de
Castelló.
Dani Cruz (Sabadell, 1978) va estudiar Gràfica Publicitària i es dedica a la il·lustració des de l’any 2006. Treballa en premsa i publicitat però sobretot treballa en projectes dirigits al públic infantil i juvenil. Ha il·lustrat moltíssims llibres. Només en Edicions del Bullent, vora vint llibres publicats, com es pot vore ací, amb un estil dinàmic i molt expressiu. Adora aprendre coses noves i odia l’apatia.
23 de febrer del 2026
Presentación "El Vino de la Cueva" de Carlos Javier Gómez-Miota.
En la edición de 2024, el trabajo distinguido fue El vino de la cueva. Vinificación y tradición oral en las bodegas subterráneas de Utiel, de Carlos Javier Gómez-Miota. La obra profundiza en la tradición vitivinícola de Utiel, poniendo el foco en sus bodegas subterráneas y en la memoria oral asociada a estos espacios, auténticos símbolos de la cultura popular y del paisaje histórico valenciano.
Intervendrán en el acto:
- Carlos Javier Gómez-Miota, autor del libro
- Paco Teruel, diputado del Área de Cultura de la Diputación de València
- Ricardo Gabaldón, alcalde de Utiel y diputado de la Diputación de València
- Núria Sendra, representante de Edicions del Bullent
- Joan Seguí, director de L’ETNO
19 de febrer del 2026
"El falcó daurat", de Juli Martínez Amorós: el misteri d’una icona de la música valenciana
El misteri d’una icona de la música valenciana inspira El
falcó daurat, la nova novel·la negra de Juli Martínez Amorós
La novel·la, guardonada amb el 69é Premi Soler i Estruch,
arribarà pròximament a les llibreries
Edicions del Bullent publica El falcó daurat, de Juli
Martínez Amorós, un thriller ambientat al País Valencià dels anys vuitanta que
combina investigació criminal, memòria col·lectiva i música popular. L’obra ha
estat distingida amb el 69é Premi Soler i Estruch de Castelló (la Ribera).
La història se situa l’any 1987, la periodista Mireia Blanc
investiga la mort del llegendari cantant Rafel Valor, ocorreguda quinze anys
abans en un misteriós accident de cotxe. Convenç el jove policia Arnau Feliu,
que s’estrena amb un cas que posarà en dubte tot el que creia saber.
Quan Nicolau Valor, germà del cantant, desapareix en
circumstàncies sospitoses, tots dos s’endinsen en una investigació marcada pels
silencis, les traïcions i els secrets amagats durant dècades. El documental que
havia d’homenatjar l’artista es convertirà en el detonant d’una trama que
connecta passat i present, i que posa al descobert una xarxa de connexions
perilloses.
Amb una ambientació que recorre Alacant, Alcoi, Xàtiva,
Ontinyent i València, El falcó daurat construeix un relat ple de tensió
on la música i els records compartits esdevenen peces clau del misteri.
Segons l’autor, «la novel·la naix del desig de crear un
imaginari literari valencià que faça que els lectors se senten identificats amb
les històries que conte, una obra arrelada en la nostra memòria col·lectiva
recent que resulte evocadora per al públic lector».
Juli Martínez Amorós (Novelda, 1975) és filòleg i
treballa com a tècnic lingüístic a la Universitat d’Alacant. També ha sigut
professor de l’àrea de lingüística. En l’àmbit literari, és autor de les
novel·les Les formigues (Premi Vila d’Onil), La merla blanca
(Premi Teodor Llorente) i El silenci de les pedres, així com de l’assaig
La societat valenciana en l’espill lingüístic.
La primera presentació del llibre tindrà lloc a Castelló el
17 d’abril, i posteriorment a Xixona el 24 d’abril.
Més informació i primeres pàgines:
18 de febrer del 2026
A la Fira de la llengua materna de Benifairó, Manel Alonso signa "Fusta de Carrasca"
Benifairó de les Valls tornarà a convertir el valencià en protagonista amb la celebració de la III edició de la Fira de la Llengua Materna, una iniciativa impulsada per l'Ajuntament amb motiu del Dia Internacional de la Llengua Materna, que es commemora cada 21 de febrer. La cita tindrà lloc el diumenge 22 de febrer i oferirà una jornada festiva i participativa pensada per a tots els públics.
També hi haurà llibres, la llibreria Sant Roc durà llibres d'Edicions del Bullent i la fira tindrà un visita molt especial:
Manel Alonso signarà el seu llibre Fusta de carrasca. Segons l'escriptora Elvira Cambrils: una novel·la «emocionant, colpidora en la seua senzillesa, un «llegat d’amor» sense destinatari».
«La carrasca té una fusta dura, imputrescible, que és emprada com a mànec de ferramentes i per a fer carros i eines del camp. És una fusta humil, fiable. L’àvia María Enriqueta Carrasca va ser de les primeres en emigrar des d’Ossa de Montiel a Pouet. Si el meu pare no haguera decidit marxar del poble, la meua vida hauria estat una altra. Ma mare no volia anar-se’n. Després no volia tornar-hi. Ella sempre fou d’allà on les seues filles ens havíem construït el futur».
La fira naix amb l'objectiu de posar en valor la llengua pròpia, fomentar-ne l'ús quotidià i reforçar el sentiment de pertinença a través de la cultura, l'oci i la convivència. Un any més, el municipi aposta per "viure i compartir el valencià" com la millor manera de defensar-lo i estimar-lo.
Al llarg del dia, els carrers de Benifairó s'ompliran d'activitats familiars i lúdiques, amb tallers, paradetes, llibres, jocs i propostes creatives que conviden a interactuar i aprendre en valencià d'una manera natural i divertida. La programació inclourà també una actuació musical molt esperada: una artista sorpresa que canta en valencià, una proposta pensada especialment per atraure el públic jove i connectar la llengua amb les noves generacions.
El Porrat de Ròtova amb signatures de Rosa Mascarell i Ester Vizcarra
17 de febrer del 2026
"Breviari d’amors nobles", de Joan Borja, Premi d'assaig Josep Vicent Marqués, dels Premis ciutat de València.
Ahir es van entregar els #PremisCiutatDeValència a l'Hemicicle de l'Ajuntament de València. Presidia l'acte l'alcaldessa Maria José Català i el regidor de cultura, José Luis Moreno. Els veredictes ja es van fer públics el 20 de novembre de 2025.
L'alcaldessa ha llegit en el seu discurs les valoracions del jurat per a totes les obres premiades. De l'obra de Joan Borja n'han destacat «un text amb una visió personal i reflexiva, centrada en gustos i influències literàries amb un estil estètic i metafòric. Una reivindicació del gènere de l'aforisme amb veu pròpia».
«Totes i tots som una mica com les flames del cavall de foc de l’imaginari popular valencià: un foc que crema, quan és viu; que després s’amorteix, s’apaga i es dilueix en un rastre de fantasia; i que, en últim terme, s’esvaeix i desapareix del tot en l’oblit, la indolència i la desmemòria».
En un temps dominat per la immediatesa digital, molts missatges breus que circulen per les xarxes no són sinó hereus inesperats d’un gènere antic i exigent: l’aforisme. Breviari d’amors nobles, de Joan Borja —obra guardonada amb el Premi d’Assaig Josep Vicent Marqués dels Premis Ciutat de València— reivindica la vigència i la força d’aquesta forma concentrada de pensament i el fa persistir en forma de llibre, cavalcant per sempre, lluny del fum que se’ns imposa.
Hereu d’una tradició il·lustre que va de Montaigne a Nietzsche, Maria Zambrano o Joan Fuster, Borja proposa un recull d’aforismes lúcids, irònics i profundament humans. Textos breus que conviden a la reflexió i al somriure, a la intel·ligència crítica i a la sensibilitat.
Perquè, al capdavall, escrivim sempre d’allò que estimem. D’allò que ens mou, ens interpel·la, ens inquieta o ens fa sentir vius. Organitzat en sis parts —De l’amor a les paraules, a la civilitat, a la bellesa, al coneixement, a la vida i a l’amor—, aquest llibre és un breviari contemporani que celebra els amors nobles que donen sentit a l’existència.
Joan Borja i Sanz (Altea, 1968) és diplomat en Mestre per l’Especialitat de Ciències, llicenciat en Filosofia i Lletres i doctor en Filologia Catalana.
Autor o coautor d’una quarantena de llibres i de més de mig miler d’articles d’investigació o de divulgació, entre les seues publicacions destaquen títols com La utopia de la ciència (2004), Llegendes del sud (2005), Café del temps (2013), Sobre l’alquímia de la vida (2016), Enric Valor, memòries (2020) entre altres.
Entre altres reconeixements i distincions, ha obtingut el Premi Bernat Capó de Difusió de la Cultura Popular (2004), el Premi d’Assaig Mancomunitat de la Ribera Alta (2012), el Premi Internacional de Divulgació Científica Ciutat de Benicarló (2016), el Premi València d’Assaig 2020, el Premi Miguel Hernández a la Promoció i la Difusió de la Cultura Popular (2021) i el Premi Ciutat de València d’Assaig «Josep Vicent marqués» (2025).
Actualment exerceix com a professor i investigador en la Universitat d’Alacant, on continua treballant en quatre línies principals d’investigació: l’ensenyament i l’aprenentatge de llengües, l’etnopoètica, l’anàlisi del discurs i la literatura contemporània.
16 de febrer del 2026
Plaça del Llibre d'Alacant 2026
Un any més, comencen les Places del Llibre: el gran esdeveniment del llibre en valencià que recorre tot el territori. Encentem 2026 amb la X Plaça del Llibre d'Alacant, que tindrà lloc del 20 al 22 de febrer en la Plaça Sèneca.
13 de febrer del 2026
Silvestre Vilaplana guanya el 45é Premi Enric Valor amb una novel·la sobre l’addicció al joc entre joves
11 de febrer del 2026
Autors a les aules 2026. AVL i Full. Termini obert del 16 al 22 de febrer
Un any més, des de l'AVL i FULL posen en marxa el programa Autors a les aules que facilita la visita d'autors i autores als centres educatius.
El termini per a poder sol·licitar sessions és del 16 al 22 de febrer en aquest enllaç.
-JOSEP ANTONI FLUIXÀ: El misteri dels pinzells anònims (pròximament) (Premi Infantil de No Ficció Ma Dolores Català)
El poble de Llepamelós
-ROSA MASCARELL DAUDER: Cartografies (Premi d’Assaig Josep Vicent Marqués)
- CARME CARDONA: La nova mestra (Premi Soler i Estruch de Narrativa)
- FANI GRANDE: El gatet diu Mec (val) / El gato dice cuac (cast.)
La neurona lectoreta (val.) La neurona lectora (cas)
- ANNA MARÍ AGUILAR: L'Espill, adaptació teatral-IRENE VERDÚ: La pau (Premi La Paraula Imaginada, Àlbum il·lustrat)
El ratolí i les disfresses (val) / El ratón y los disfraces (cast)
-MARILÓ ÁLVAREZ: Literatura per a principiants (Premi Infantil Ma Dolores Català Amorós)
-SERGI DURBÀ: Trinquets trencats
- MARIANO CASAS: Sabor de crim (Premi Enric Valor Narrativa Juvenil)
Els secrets de l'Eixample (Premi Enric Valor Narrativa Juvenil i Premi Samaruc de Literatura juvenil)
- MURIEL VILLANUEVA: La pedra rosa
- MÒNICA RICHART: La dona invisible. Premi Soler i Estruch de Narrativa
- MANEL ALONSO: Fusta de carrasca
- MATILDE GORDERO: Mai no s'acabe de tornar
-MODEST BARRERA AYMERICH: De persones i dimonis (Premi Soler i Estruch)
-RAFA GOMAR: Dissabte, jazz (Premi Soler i Estruch)
- ROSA SANCHIS: Què tinc ací baix? Per entendre la diversitat sexual
-SANTIAGO FORNÉ: L'últim linx (Premis Carmesina de narrativa infantil)
-TOMÀS LLOPIS I GUARDIOLA: Les volves d'aquella neu
-TONI BELLÓN CLIMENT: Els bastonets d'Algemesí (Premi Bernat Capó de difusió de la cultura popular)
-VICENT SANHERMELANDO: Pell de seda (Premi Enric Valor de narrativa juvenil)
Ximo Potter i el col·leccionista de mòbils (Premi Samaruc dels bibliotecaris Millor llibre infantil)
-VICENT ENRIC BELDA: Unes veus a l'altra part del mur (Premi Enric Valor de narrativa juvenil)
-VIRGÍNIA MARTÍNEZ: La reina Mariola
- MARIA JOSEP CARRO DE MENA: L'illa del corall. Per entendre la relació entre la Corona d'Aragó i Sardenya (Narrativa històrica)
- PACO ESTEVE: Pandora du sort. (Premi GVA al llibre infantil millor editat 2020 i Premi Samaruc de literatura infantil)
- ALFRED SALA CARBONELL: Expedició al Congo. Bwana Nyani (Premi Enric Valor Narrativa Juvenil)
- CARLES CANO: Set Blancaneus i un nan (Premi Carmesina de Narrativa Infantil)
Conta'm l'Horta (àlbum il·lustrat)
La caputxeta negra (amb il·lustracions de Paco Giménez)
- CARLES CASTELL: Set pecats (Premi Soler i Estruch de Narrativa)
- CINTA ARASA: Vaig fer la maleta un dia de juny (Premi Enric Valor Narrativa Juvenil)
- DOLORS GARCÍA CORNELLÀ: Vida, obra i secrets d'Helena Mascort (Premi Enric Valor Narrativa Juvenil)
- ENRIC SENABRE: Què tinc ací baix? Per entendre la sexualitat
Mira la tele... i pensa-hi. Per entendre la televisió
- ELVIRA CAMBRILS: A la platja de Camus
Vestida de lluna
Tot el que tinc per ballar amb tu
El bes de l’aigua
- ESTER VIZCARRA: Amaga't dels drons (Premi Enric Valor de Narrativa Juvenil)
La cadira de l'artista indòmit (novel·la adults)
- FRANCESC GISBERT: Una llegenda per a Draco
El fantasma de la torre (Premi Enric Valor Narrativa Juvenil)
Les cares de la integració. Per entendre el racisme
Màgia per a un poble (Premi Bernat Capó)
A què juguem? (Premi Bernat Capó)
- ISABEL CANET: El baró de foc
La copa dels orígens
- JOSEP MANEL VIDAL: La llum de les estrelles mortes
- JOVI LOZANO SESER: Efectes secundaris
- JOAN BORJA: Llegendes del sud
Breviari d'amors nobles (properament)
- JORDI RAÜL VERDÚ PONS: Col·lecció «Primeres rondalles d'Enric Valor»
Contalles de iaos i iaies (Premi Bernat Capó)
Les entranyes del Montgó
La xiqueta del Benicadell
La velleta refranyera
El misteri del Montcabrer
- JOAQUINA BARBA PLAZA: Col·lecció «Llegim amb Quina»
Poemes viatgers
Tafaner i la lluna / Bubú y la luna
Diagnòstic: anorèxia
SOS! Bullying / ¡SOS! Bullying
- JULI CAPILLA: Dinosaures a les Illes Columbretes
Un tren de llegenda, el Xitxarra
La terra i la paraula (adults)
- LLUÍS MIRET: Jordi i el tresor de les vint perles
- LOURDES BOÏGUES: La revolta d'Adam (Premi Enric Valor Narrativa Juvenil)
L'estranya que habita els meus somnis
El secret de Caterina Cremec (Premi Enric Valor)
La venjança de Caterina
La taverna del bandoler
Estel estel·lar
Estel i els àngels
- MERCÉ VIANA: Mei-mei vol ser rei
Quin enrenou al formiguer!
El papalló pintor
El conillet cosmonauta
El secret de l'estora Leonora
El misteri de l'andana
- MERCÈ CLIMENT: Lina Panxolina i el quadern màgic
- MIQUEL ÀNGEL PUIG CUADAU: De mercats Premi Infantil de No Ficció Ma Dolores Català Amorós
- SALVADOR BOLUFER: Burrera comprimida Poesia satírica
- TERESA BROSETA: Cor d'elefant
Un gos de pel·lícula
On s'amaga la son? / ¿Dónde se esconde el sueño?
La botiga del Carme
Berenars amb Cleopatra
- TERESA SANCHIS LABIÓS: L'esperit del Cabanyal
- VICENT PARDO: Demana un desig
- XAVIER MÍNGUEZ: Àlex i les portes estel·lars
- ARANTXA BEA: La xiqueta que volia ser (Claus per entendre el món)
- ÀLAN GREUS: L'art de Raimon (Premi Enric Valor Narrativa Juvenil)
-ALBERT ALCARAZ SANTOJA: Moros i Cristians. Una festa (Premi Bernat Capó)
-ANTONI TORREÑO MATEU: La serp del llac
-FRANCESC MOMPÓ VALLS: Els fantasmes del Lacrima Coeli
-ISABEL MARÍN: Banyes de bou (Premi Carmesina de narrativa)
En el següent enllaç, teniu tota la informació i com fer la sol·licitud:
5 de febrer del 2026
Novetats que venen! Primers Llibres del 2026
Coneixerem tota la família Macip, amb un paper rellevant de Dorotea i Margarida, l’obra ofereix una aproximació accessible al món de l’art i dels tallers de pintura del Renaixement. El relat fomenta la creativitat, el treball constant, la importància de per fer realitat els desitjos i el reconeixement del talent, alhora que promou la igualtat de gènere i la visibilització del paper de les dones en la història.
Està recomanat a partir de 8 anys i és un recurs idoni per a treballar la lectura comprensiva, l’educació artística i els valors socials a l’aula i a la biblioteca.
Ací pots consultar altres títols de la col·lecció.
-On és na Margalida? de Laura Aba Amer, un àlbum il·lustrat guardonat amb el Premi La Paraula Imaginada Àlbum il·lustrat. Es tracta d'un llibre-joc que denuncia la massificació turística.
Hi ha molta, molta gent... Sabràs trobar a na Margalida dins d’aquesta multitud?
Ací pots consultar altres títols de la col·lecció.
Tens ganes de llegir-los?
3 de febrer del 2026
El Porrat de Potries
27 de gener del 2026
Festa de l'arbre de Canals i Fira de la Candelera de El Porrat de Manuel
20 de gener del 2026
Lliurament 45é Premi Enric Valor
El dijous 12 de febrer de 2026 a les 19.30h, el Centre Cultural de Picanya acollirà l'acte de lliurament del 45é Premi Enric Valor de Narrativa Juvenil. Aquest premi és el més antic del País Valencià d'aquesta modalitat i està convocat per l'Ajuntament de Picanya i Edicions del Bullent.
En aquest acte es farà públic el veredicte del jurat, que haurà escollit quina de les obres presentades ha estat distingida amb el guardó de 6.000 euros i la publicació del llibre per Edicions del Bullent.
Per a lliurar el premi comptarem amb la presència de Pepe Almenar, l'alcalde de Picanya, Guillem Tortosa, el tinent d'alcalde de l'Ajuntament de Picanya, Núria Sendra, l'editora d'Edicions del Bullent, i la persona guanyadora del 45é Premi Enric Valor (esperem).
Enguany comptem amb l'actuació d'El xiquet de Betxí (Jorge Gumbau) per a delectar-nos amb una selecció de coples populars valencianes.
La 44a edició va premiar La setena porta de Roberto Sanz Requena, una novel·la juvenil d’intriga i misteri ambientada en l’actualitat. Els protagonistes són uns joves estudiants que veuen com les seues rutines a l’institut i inclús la seua amistat queden amenaçades amb l’arribada d’una professora substituta.
La 43a edició va premiar Les papallones del kebab de Lliris Picó, una novel·la realista i actual que aposta fermament per la multiculturalitat, la integració i la convivència en una societat cada vegada més diversa i més pluriracial.
L'acte és d'assistència lliure fins completar aforament i hi haurà ocasió de fer un vi final de celebració del premi.




