El premi Soler i Estruch ha estat per a “La dona
invisible”, de Mónica Richart, i el Premi Dolors Català de No ficció infantil a
“A les fires i mercats”, de Miquel Puig Cuadau
Aquest divendres 10 de setembre, en un acte a la plaça Pepe
Roig, s’han entregat els guardons dels LXV Premis Castellum Ripae. En una
vetllada conduïda per Anna Moner s’han barrejat les lletres i els llibres amb
la música d’Andreu Valor. El jurat format per Aïda Estrada, Mati Peris, Antoni
Benavent, Modest Barrera (guanyador de l’edició del 2020) i Núria Sendra
(edicions del Bullent) han deliberat sobre els següents premis, que integren
els Castellum Ripae:
El premi de Narrativa Soler i Estruch, que enguany ha
multiplicat la participació amb 50 obres presentades i una dotació també
doblada, de 5000 euros, i la publicació de l’obra.
El Premi de No ficció infantil Dolores Català. El premi ha
estat anomenat amb el nom d’aquesta il·lustre científica castellonera per
votació virtual participativa.
I els premis de poesia infantil Ausiàs Marc. On hi
participen totes les escoles de la població.
El Premi Soler i Estruch de narrativa ha estat per a “La dona invisible”,
de Mónica Richart.
Mònica Richart García (Antella, 1992) es va graduar
en Traducció i Interpretació a la Universitat Autònoma de Barcelona i és
professora de valencià a l'Escola Oficial d'Idiomes. Com a escriptora, ha rebut
alguns premis de narrativa curta per alguns dels seus relats (com ara
"Remiehzla" o "Prosopagnòsia", disponibles en línia) i la
novel·la violeta i el llop (Bromera, 2018), que va guanyar el Premi
València Nova de Narrativa de la Institució Alfons el Magnànim. També ha
col·laborat amb relats breus amb la Fundació Bromera, la revista L'illa i
la revista La lloca, entre d'altres. Amb La dona invisible, Premi
Soler i Estruch 2021, es consolida com a novel·lista.
La dona invisible és, ras i curt, una novel·la
no depriment sobre la depressió. És la història d'una dona de la neteja,
Mihaela, que troba un cadàver a la conselleria on treballa i decidix
investigar-ne la mort abans de suïcidar-se, com a últim projecte vital. Amb
eixe pretext, i des de l'ull crític d'una senyora romanesa de vora setanta
anys, la història homenatja i satiritza alhora la funció pública i, de retruc,
la classe política "mitjana", els alts càrrecs que ens queden bastant
a prop.
Preguntada sobre el fet de guanyar el premi, Mònica diu: «
Guanyar el Premi Soler i Estruch ha significat per a mi fer un pas definitiu
cap al món adult com a escriptora. Fins ara m'havia presentat sobretot a
concursos adreçats a gent jove, amb una competència limitada per l'edat.
Mesurar forces contra una cinquantena d'obres escrites per gent que segurament
té més experiència vital que jo, més llibres llegits a l'esquena, un bagatge
cultural més divers, etc., era un repte que tenia moltes ganes d'afrontar i que
estic molt satisfeta d'haver superat amb èxit. Tenia moltes ganes de publicar
de nou i fer-ho precisament gràcies al Premi Soler i Estruch em fa molt de
goig. Castelló va ser el primer poble on vaig vore una biblioteca en
condicions. M'hi va portar la meua mestra de primer cicle de primària,
MªÁngeles Pastor, que viu a Castelló i amb qui encara tinc una relació molt
bonica. De tant en tant em portava a Castelló, passàvem per la biblioteca a
canviar llibres i després berenàvem a sa casa. Allò se'm va quedar molt marcat,
és un exemple de foment lector fet des de l'ànima que ha orientat la meua trajectòria
com a docent i també com a escriptora. Estic molt agraïda al jurat i a
l'Ajuntament de Castelló per permetre'm viure esta experiència i tinc moltes
ganes de treballar amb Núria Sendra en l'edició del llibre.
El jurat l’ha premiat per majoria, molt igualada amb
l’obra “Algú m’ha omplert de vidres”, una novel·la negra de Sebastià Bennassar.
El Premi de no ficció infantil Dolors Català ha estat per “A les Fires i
mercats”, de Miquel Puig Cuadau
Miquel Puig Cuadau (L’ Alcúdia, 1969) és un mestre,
escriptor i activista cultural que Du a terme projectes per a recuperar
l’oralitat en la literatura explicant llegendes, contalles i rondalles i
complementa les seues propostes amb investigacions sobre la nostra cultura
popular i la mitologia mediterrània. Té diversos premis guanyats i llibres
publicats, com ara Al 2021 obté el Premi de narrativa en valencià “Rafael
Comenge Dalmau” de l’Ajuntament d’Alberic per l’obra “De Llegendes i Reclams”,
en gener del 2020, el primer Premi de Narrativa Curta “Conte” de l’Ajuntament
de Santa Maria del Puig pel relat “L’Escapulari”, al 2018 és guardonat al Premi
Llegir per “Llegir per viure”, una trajectòria encetada al 2006en el concurs de
narrativa curta d’àmbit nacional organitzat per l’ajuntament d’Ontinyent amb
l’obra “En memòria de Carme”. Amb “A les fires i mercats” obté el Premi de No
ficció infantil Dolors Català.
A les fires i mercats és un text que parla
dels mercats, de les fires, dels porrats... I amb això toca gran quantitat de
temes tangencials com: ecologisme, arquitectura, models de compra i alimentació,
expressions lingüístiques , història, edificis emblemàtics, oficis relacionats...
Escrit de manera dinàmica i atractiva ens fa arribar els aromes dels mercats,
els colors al vent de la roba de les seues parades, els crits dels venedors, i
tot l’ambient que ens és tan propi.
Miquel Puig Cuadau explica queEn veure la convocatòria
d’aquest premi de literatura infantil no ficció, va veure “l’oportunitat de fer
front a una nova proposta, la possibilitat de crear un espai de comunicació
dinàmic que acoste als infants la realitat dels mercats. Uns llocs de vida, de
bellesa, de diversió, de fèrtil univers d’alegries que segur que trobaran la
forma d’adaptar-se i sobreviure als temps que corren”.
El premi Ausiàs March de poesia infantil
A l’acte, han llegit els poemes guanyadors dels premis Ausiàs
March de poesia infantil, que han estat Laura Estarlich González del col·legi
Santo Domingo; Josep Martínez Chacón del col·legi Hernández; i Teresa Ribes Pla
del col·legi Severí Torres. Aquests poemes es publicaran al llibre de festes.
