El premi Soler i Estruch ha estat per a “La dona invisible”, de Mónica Richart, i el Premi Dolors Català de No ficció infantil a “A les fires i mercats”, de Miquel Puig Cuadau
El premi de Narrativa Soler i Estruch, que enguany ha
multiplicat la participació amb 50 obres presentades i una dotació també
doblada, de 5000 euros, i la publicació de l’obra.
El Premi de No ficció infantil Dolores Català. El premi ha
estat anomenat amb el nom d’aquesta il·lustre científica castellonera per
votació virtual participativa.
I els premis de poesia infantil Ausiàs Marc. On hi
participen totes les escoles de la població.
El Premi Soler i Estruch de narrativa ha estat per a “La dona invisible”,
de Mónica Richart.
La dona invisible és, ras i curt, una novel·la
no depriment sobre la depressió. És la història d'una dona de la neteja,
Mihaela, que troba un cadàver a la conselleria on treballa i decidix
investigar-ne la mort abans de suïcidar-se, com a últim projecte vital. Amb
eixe pretext, i des de l'ull crític d'una senyora romanesa de vora setanta
anys, la història homenatja i satiritza alhora la funció pública i, de retruc,
la classe política "mitjana", els alts càrrecs que ens queden bastant
a prop.
Preguntada sobre el fet de guanyar el premi, Mònica diu: «
Guanyar el Premi Soler i Estruch ha significat per a mi fer un pas definitiu
cap al món adult com a escriptora. Fins ara m'havia presentat sobretot a
concursos adreçats a gent jove, amb una competència limitada per l'edat.
Mesurar forces contra una cinquantena d'obres escrites per gent que segurament
té més experiència vital que jo, més llibres llegits a l'esquena, un bagatge
cultural més divers, etc., era un repte que tenia moltes ganes d'afrontar i que
estic molt satisfeta d'haver superat amb èxit. Tenia moltes ganes de publicar
de nou i fer-ho precisament gràcies al Premi Soler i Estruch em fa molt de
goig. Castelló va ser el primer poble on vaig vore una biblioteca en
condicions. M'hi va portar la meua mestra de primer cicle de primària,
MªÁngeles Pastor, que viu a Castelló i amb qui encara tinc una relació molt
bonica. De tant en tant em portava a Castelló, passàvem per la biblioteca a
canviar llibres i després berenàvem a sa casa. Allò se'm va quedar molt marcat,
és un exemple de foment lector fet des de l'ànima que ha orientat la meua trajectòria
com a docent i també com a escriptora. Estic molt agraïda al jurat i a
l'Ajuntament de Castelló per permetre'm viure esta experiència i tinc moltes
ganes de treballar amb Núria Sendra en l'edició del llibre.
El jurat l’ha premiat per majoria, molt igualada amb
l’obra “Algú m’ha omplert de vidres”, una novel·la negra de Sebastià Bennassar.
El Premi de no ficció infantil Dolors Català ha estat per “A les Fires i
mercats”, de Miquel Puig Cuadau
A les fires i mercats és un text que parla
dels mercats, de les fires, dels porrats... I amb això toca gran quantitat de
temes tangencials com: ecologisme, arquitectura, models de compra i alimentació,
expressions lingüístiques , història, edificis emblemàtics, oficis relacionats...
Escrit de manera dinàmica i atractiva ens fa arribar els aromes dels mercats,
els colors al vent de la roba de les seues parades, els crits dels venedors, i
tot l’ambient que ens és tan propi.
Miquel Puig Cuadau explica queEn veure la convocatòria
d’aquest premi de literatura infantil no ficció, va veure “l’oportunitat de fer
front a una nova proposta, la possibilitat de crear un espai de comunicació
dinàmic que acoste als infants la realitat dels mercats. Uns llocs de vida, de
bellesa, de diversió, de fèrtil univers d’alegries que segur que trobaran la
forma d’adaptar-se i sobreviure als temps que corren”.
Cap comentari:
Publica un comentari a l'entrada