Lliurament dels premis Castellum Ripae 2021: 65é premi Soler i Estruch 2021, Premi de no ficció infantil, premi de poesia Ausiàs March

El proper divendres 10 de setembre se sabrà l'obra guanyadora del Premi Soler i Estruch, convocat per Castelló (La Ribera). És la 65a. edició del premi. I també se sabrà l'obra guanyadora del 1r premi de no ficció infantil, el nom del qual s'ha triat de forma participativa aquests dies.

Serà durant un acte Literari a la plaça Pepe Roig de Castelló (per saber on és, clica ací). No hi haurà sopar, com ve sent tradicional, per major protecció enfront el Covid-19. Conduirà l'acte Anna Moner i hi actuarà el cantautor Andreu Valor que presentarà el seu treball "Insurrecte".

El Certamen literari Castellum Ripae està format pel premi de poesia infantil «Ausiàs March» (dirigit a alumnes de primària del poble), el Premi de no ficció infantil i el Premi Soler i Estruch de narrativa. 

Al premi Soler i Estruch que aquest any ha duplicat la quantia, s'han presentat 50 originals (més del doble que l'any passat) i  el/la guanyador/a rebrà 5.000 euros subjectes a la retenció d’IRPF corresponent i veurà publicada l’obra premiada a càrrec d'Edicions del Bullent.

L'any passat va guanyar l'obra "De persones i dimonis", de Modest Barrera.

"De persones i dimonis" és una novel·la ambientada en el primer terç del segle xx. Fou una època ben convulsa i, sobretot, tràgica. En aquest context, un misteriós narrador inicia el seu relat: «Mai he contat les coses que m'han passat, i no ha sigut per falta de ganes, simplement, és que no podia, en realitat, no convenia. Al cap de tant de temps, i quan tot és igual, s’ha convertit en una necessitat de fer catarsi. La meua vida ha estat una simulació, un teatre permanent en el qual, probablement, jo era l'únic conscient que estava interpretant. Soc un dimoni, convé deixar-ho clar, i és per conjurar temptacions i esbargir assetjaments que contaré la història, no de la meua vida, si de cas de la part d'aquesta en què es va consumar el destí tràgic de moltes persones. Al final, pensareu que sóc culpable, i mireu si és així, que no diré exactament on va passar ni tampoc els noms vertaders de les persones afectades, més que res perquè tampoc em pugueu relacionar ni, finalment, trobar».Tot fugint de la mirada càndida, el lector ha d’atrevir-se a endinsar-se en un món que no és blanc o negre, sinó més bé gris i fosc com l’ànima dels miserables.