Animació lectora: Lina Panxolina i el quadern màgic, de Mercè Climent

Des del dijous, 19 de novembre fins el diumenge 22 de novembre, torna "La Plaça del Llibre", jornades de visibilització del llibre en valencià.

Hi haurà signatures, actes oberts i també activitats organitzades per a escoles.

El dijous dia 19 de novembre, d'11:30 a 12:30, l'escriptora Mercè Climent ofereix una animació lectora del seu llibre Lina Panxolina i el quadern màgic.

Si vols dur a la teua classe a aquest interessantíssim acte només cal que llegiu el llibre i el treballeu a classe (en cas contrari els xiquets no es situaran en l'activitat) i que ompliu abans del dia 10 de novembre el formulari que enllacem a continuació:

https://docs.google.com/forms/d/1UNU9ewv4_RAfFsrtFQhCX7TWbA4cGLANkKY69WlruAY/viewform

En aquest vídeo, Mercè Climent convida a llegir Lina Panxolina (https://youtu.be/OOI_jqd175k):



A la dreta de la pàgina del llibre http://www.bullent.net/libro/2922-Lina_Panxolina_i_el_quadern_magic es pot trobar un enllaç a les primeres pàgines, propostes didàctiques i, fins i tot una pel·lícula que els alumnes del CEIP d'Almenara han representat.

Mercè Climent Va nàixer a la ciutat d'Alcoi (l'Alcoià) l'any 1981. Ha fet la carrera d'Enginyer Agrònom i també la de Filologia, aquesta darrera a distància i conreant la vida professional i la d'estudiant. Entre d'altres coses ha treballat en l'elaboració de guies de lectura de novel·les juvenils i infantils per a diverses editorials.
I és que Mercè Climent sempre ha estimat la llengua i la literatura, segurament per la influència de son pare que va ser poeta. Sent només una adolescent ja començà a fer les seves provatures en el gènere del conte, de fet guanyà alguns premis de narrativa en l'institut on estudià. També fou finalista en el Premi Sambori de la Universitat l'any 1999. En 2009 guanyà el Premi de Narrativa Teodor Llorente de la Pobla de Vallbona i el Premi de Narrativa La rosa de paper de La Florida, i en 2010 el Premi Bancaixa-Universitat de València d'Escriptura de Creació en la modalitat de narrativa en valencià.
També en 2010 fou guardonada amb el XX Premi de la Crítica dels Escriptors Valencians (AELC) en la modalitat de Difusió de la Literatura Catalana al País Valencià pel blog Els primers gestos del verd i amb el XVII Premi de Literatura Eròtica la Vall d'Albaida amb la novel·la Somniant amb Aleixa, feta conjuntament amb l'escriptor Francesc Mompó. Ha publicat diverses novel·les infantils.

Vídeo d'Albert Toldrà on ens parla de Paraula i passió. Sant Vicent Ferrer, predicador

En el següent vídeo, Albert Toldrà ens fa un avançament de Paraula i Passió. Sant Vicent Ferrer, predicador. En aquest llibre, el mateix sant Vicent Ferrer, ara i ací, fa un lectura en primera persona del seu complex personatge històric i del seu mite, intensament manipulat per diferents interessos polítics, i ens conta com ell va ser, per damunt de tot, un predicador apassionat, el portador de la paraula.

Una nova lectura, fresca i comprensible i sobretot racional, d'una de les nostres figures històriques més emblemàtiques, sant Vicent Ferrer. Un personatge que s'endinsa en el mite i esdevé símbol i, com a tal, intensament manipulat per diferents interessos polítics. Un home que en el seu temps és, per damunt de tot, un predicador apassionat, el portador de la paraula.






Ací l'enllaç: https://youtu.be/hDqgyi7o2Kw


Albert Toldrà i Vilardell, doctor en Història, ha estudiat diferents aspectes de la cultura medieval, com ara la religiositat i la sexualitat. Ha publicat diversos articles especialitzats i de divulgació, així com els llibres Aprés la mort. Un viatge amb sant Vicent al més enllà medieval (Premi Octubre d’assaig, 2000), Un cafè amb Raixida. Per entendre les religions (2004), Mestre Vicent ho diu per espantar. El més enllà medieval (2010), Asmodeu. Dona, dimoni i sexe a l’Edat Mitjana (Premi Micalet d’assaig, 2011), En nom de Déu. La Inquisició i les seues víctimes al País Valencià (2011) i La carn. Cos i sexualiat a l’Edat Mitjana (Finalista del I Premi d’Història de Catalunya Santiago Sobrequés, 2012).

A Ontinyent, Conta'm l'Horta

El divendres 30 d'octubre de 2015, a les 19 h. es presentarà el llibre Conta'm l'Horta, alhora que s'inaugurarà l'exposició Històries i imatges del seu il·lustrador, Antoni Laveda. Serà al MAOVA (Museu Arqueològic d'Ontinyent i la Vall d'Albaida. c/ Regall, 2, Ontinyent)


El llibre Conta'm l'Horta, editat per Edicions del Bullent, és una iniciativa de l'Associació El Barranc de Paiporta i conté 5 rondalles ambientades a l’Horta de Juli Avinent, Carles Cano, Fèlix Sempere i Toni Torreño, magníficament il·lustrades per Antoni Laveda.
A la fitxa del llibre http://www.bullent.net/libro/3178-Conta-m_l-Horta es pot veure els autors parlant-ne. I un enllaç a aquest tast del llibre.

L'exposició de dibuixos arreplega una selecció del treballs d'Antoni Laveda durant la seua llarga trajectòria com a il·lustrador. Del 30 d'octubre al 12 de desembre de 2015 es podrà visitar al mateix Museu.

Antoni Laveda és un dels millors il·lustradors valencians, que atresora ja més de trenta anys d’ofici. Aquesta exposició reuneix mostres molt reeixides de les il·lustracions originals que acompanyaven llibres d’ara i de sempre per a totes les edats, composades al llarg de la seua carrera artística. El dibuixant sap rescatar des de les paraules la màgia del conte, amb una gran mestria, tot transformant-les en quadres que, lluny d’aigualir la suggestió dels relats, fan volar encara més la

imaginació del lector. Així, la seua línia i la seua taca policromada han donat vida a una gran quantitat de personatges tant de llibres d’autors moderns com de clàssics irrenunciables: Voltaire, Dumas, Shakespeare, Ramon Muntaner, Enric Valor...

Trobareu en aquesta retrospectiva alegre un gran dinamisme compositiu en cada làmina, el gust per la línia ben marcada i el domini de l’aquarel·la per a embolcallar els personatges en una atmosfera sempre captivadora. Les corbes de Laveda, que dibuixen arcs perfectes, combinades amb la recta vertiginosa del seu traç, van perfilant tothora els personatges en una figuració detallista de gran plasticitat.

Xerrada-Col·loqui amb Àlvar Monferrer, Bruixes, dimonis i misteris

El dimecres 28 d'octubre la Fundació Caixa Castelló ha organitzat una Xerrada-col·loqui al voltant de la temàtica del llibre d'Àlvar Monferrer Bruixes, dimonis i misteris.

Serà a les 19,30 a la Sala d’Actes de l’Edifici “Hucha” (c/ d’Enmig, 82, Castelló).

Bruixes, dimonis i misteris recull elements de la cultura popular pròpia equiparables a latres foranis més coneguts com ara la Santa Companya gallega, o que els morts de les tribus índies van a parar al cel del gran Manitú. Ja siga per que l’autor els ha viscut en carn pròpia (fetilleres de les Useres) o d’altres informants, les ha recollit de fonts literàries o de documents de segles passats. A cavall entre la imaginació, la literatura i la vida diària llegirem casos de sanadores, sabrem què es trobaren als segles xiv i xv quan feren investigacions per casa nostra, coneixerem de l’existència d’una cadira abacial endimoniada, i molt més.

Àlvar Monferrer Monfort (Useres, l’Alcalatén, 1940), és Doctor en Filosofia i Lletres per laUniversitat de Barcelona, on va exercir de professor durant uns anys.
Actualment viu a Castelló de la Plana. També ha impartit classes al Centre d’Estudis MATER DEI de Castelló i a la UNED de Vila-Real.
A més dels seus treballs sobre educació, psicologia i serveis socials, n’ha publicat sobre antropologia, etnografia i cultura popular, relacionats, gairebé tots, amb el País Valencià. En destaquen els llibre següents: Els Pelegrins de les Useres (1985, 1989 i 1991), Sant Antoni, sant valencià (1993), La Salpassa (1995), Les festes de Folls (1996), Històries de la Magdalena i altres contes (1996), Els endimoniats de la Balma (1997), Catí i els Pelegrins de Sant Pere (1998), Paisajes i leyendas de Castellón de la Palma y sus comarcas (1999) i La nit de Sant Joan (2000). Ha guanyat el Premi Bernat Capó de difusió de la cultura popular en dues ocasions, amb El Romancer Valencià (Antologia) (2004) i Bruixes, dimonis i misteris (2014).
També són importants els seus estudis sobre les antigues cofraries valencianes, el teatre popular de Nadal i Carnestoltes, les romeries i peregrinacions, i nombrosos articles sobre diferents advocacions i festes, inclosos a l’obra Calendari de Festes de la Comunitat Valenciana, publicada per la Fundació Bancaixa en quatre volums (1999-2000). És membre de l’Institut Municipal d’Etnografia i Cultura Popular de Castelló de la Plana.

Si no pots anar a la xerrada també pots adquirir el llibre al web d'Edicions del Bullent (http://www.bullent.net/libro/3169-Bruixes_dimonis_i_misteris) o començar a llegir-lo en línia:

A Almenara, Jordi Raül Verdú ens apropa les Rondalles d'Enric Valor

El Dijous 29 d’octubre de 2015 a les 18,30h a la Biblioteca Municipal d’Almenara (C/ Colón, 2 , d'Almenara) Jordi Raül Verdú aproparà les  Rondalles Valencianes d'Enric Valor a qui s'hi acoste.

L'activitat, organitzada per la pròpia biblioteca compta amb el suport del Centre FPA Paulo Freire i del CEIP Juan Carlos I d'Almenara i és gratuïta.

De moment Jordi Raül Verdú ha adaptat i publicat a un llenguatge més senzill cinc Rondalles d'Enric Valor que es troben en aquests cinc llibres*:

*Si punxes al títol de cada llibre, aniràs a la pàgina o es pot, entre altres coses, començar a fullejar-lo.

I queixalets, també!

-No aneu de nit a llavar a la font! Però Toneta no va creure sa mare i va voler anar-hi a rentar una flassada i un llençol... Sabeu què li va passar?

 El dimoni fumador 

L'oncle Porra era un bon home, encara que un poc viciós, fins que un dia se li va aparéixer un dimoni que feia molts anys que no havia eixit de l'infern.

L'albarder de Cocentaina solt

Aquesta va de bruixes i bruixots... A Ciril, l'albarder de Cocentaina, li va costar trobar amb qui casar-se. Quan ho va fer mai imaginaríeu què li va passar...

El príncep desmemoriat

Fa segles, al regne de la Terra Blanca, hi vivia un príncep molt oblidadís. Als quinze anys ja estava curat però es va perdre i va ser empresonat pel malvat baronet de Soterroni.

Història d'un mig pollastre

Això diu que era un mig pollastre (ni poll ja, ni pollastre encara) que es va trobar un dineret i, tot content, va encaminar-se cap al palau reial cantant: Vaig a casar-me amb la filla del rei, puix sóc més ric que no ell que, gratant un femeret, m'he trobat un dineret.

Vídeo Juli Capilla convida a llegir Dinosaures a les Columbretes en 2 minuts

Les illes Columbretes són difícils de visitar perquè estan declarades Reserva natural. Però no per això hem de deixar que passen a ser desconegudes.
Situar una aventura fantàstica a un lloc proper alhora que poc accessible és una manera d'apropar-nos al medi ambient, a la necessitat de protegir-lo i, perquè no al misteri què suposa: Què podem trobar-hi si alguna vegada anem? Juli ha inventat una història a partir d'aquesta pregunta i en un vídeo de dos minuts ens convida a llegir-lo:



A Dinosaures a les Illes Columbretes, Lledó i Guillem se'n van d'excursió amb l'escola a Castelló. Els espera una visita en vaixell per les drassanes i les clotxineres del port. Però van més enllà, i s'endinsen per la mar oberta. De sobte, una tempesta els arrossega a tots mar endins fins arribar a les illes Columbretes. Allí, es troben amb uns animals fabulosos que no esperaven: els dinosaures! Una aventura divertida i inesperada per les nostres illes del nord, reserva marina i prodigi de la naturalesa.

Més informació sobre el llibre a http://www.bullent.net/libro/3189-Dinosaures_a_les_Illes_Columbretes

Al Monestir de Valldigna, El Baró de foc, d'Isabel Canet

 

El divendres 23 d'octubre de 2015, a les 19 hores, el Monestir de Valldigna acollirà un acte en el que serà escenari incomparable al mateix temps que personatge principal, més del que sol ser per a qualsevol que el visite en qualsevol altre moment. A El Baró de foc, d'Isabel Canet, aquest emblemàtic monestir és protagonista per moltes raons. La primera, com llegim a la sinopsi del llibre perquè va acollir la Promesa d'Amor i també ocupa un lloc central en la resta de la novel·la. 

El Baró de foc ens dóna l'oportunitat de viure la novel·la fantàstica amb els nostres referents i no tenen res a envejar als propis de terres nòrdiques als que estem habituats.

Isabel Canet, Anna Català i Lluís Mansanet ens en parlaran i això ja pagaria la pena en qualsevol altre context, però a Simat, al Monestir de Santa Maria de Valldigna probablement escoltarem riure els àngels, sentirem la frescor de les dones d'aigua i encara molt més...

Pots trobar més informació i començar a llegir el llibre a http://www.bullent.net/libro/3188-El_Baro_de_Foc.

En aquest vídeo l'autora ens en parla en un minut:

5a edició El conillet cosmonauta, de Mercé Viana

Marcel·lí era un conill amb moltes habilitats, acompanyava el mag Filibert per tot arreu i als seus espectacles apareixia de dins d'un capell i ballava i, fins tot, tocava la guitarra.

Però el que no sap la gent és que a fora de l'espectacle el nostre conill es passava quasi tot el temps a dins del capell... I alguna cosa passà. ens assabentàrem perquè Mercè Viana li va fer una entrevista i, després escrigué el llibre El conillet cosmonauta. Això és el que deia en publicar-se per primera vegada:

"Si algú m'hagués dit, fa uns dies, que jo, Mercé Viana, havia d'entrevistar un conillet, de segur que li hauria contestat: Entrevistar un conill? Vinga, home! Què vols quedar-te amb mi? Però quan vaig escoltar la notícia a la ràdio, no vaig poder resistir la temptació i... ací tens la història."

I com que la història ha agradat molt se n'han fet una, dues... Cinc edicions!!! Enhorabona Marcel·lí! Enhorabona, Mercè!

Comença a llegir ací:
http://issuu.com/bullent/docs/el_conillet_cosmonauta_tast

A la pàgina del llibre pots trobar la guia didàctica: http://www.bullent.net/libro/3160-El_conillet_cosmonauta__color_

Elvira Cambrils guanya el Premi Soler i Estruch 2015 amb "Vestida de lluna"

Vestida de Lluna és un llibre de viatges, que pot llegir-se com una novel·la, construït amb setze narracions –contes, diaris i relats– encadenades per la veu de la protagonista-autora. Un llibre d’autoficció que parteix de la veritat de les experiències viscudes per a donar-los forma amb la imaginació. L’escriptora recrea els paisatges estimats de la cultura clàssica –Delos, Troia, la Sulfatara–, el romanticisme oriental –Istanbul, Amman–, el nord d’Àfrica –Marràqueix, Sousse– i salta l’oceà per a reviure l’èxode valencià a Ellis Island de principis de segle XX i les penalitats i la sensualitat de la Cuba actual. L’aventura del viatge s’uneix a l’aventura vital de la protagonista, una aventura que no cessa i de la qual forma part l’experiència literària.

El jurat ha valorat l’originalitat i la qualitat literària de la proposta, que consisteix en una sèrie de contes que són com belles postals de viatges on no només es descriuen paisatges sinó també trobades humanes. El jurat ha estat format per l’escriptor Juli Alandes, el cantautor Rafael Estrada, la regidora de cultura Marta Grimaltos, l’escriptor i anterior guanyador Enric Camps i l’editora d’Edicions del Bullent Núria Sendra.

L’autora, Elvira Cambrils (Pego, 1955) ha dedicat la seua vida professional a la docència com a catedràtica de batxillerat de filosofia, entre 1980 i 2015, per diferents instituts de les comarques centrals del País Valencià. El primer contacte amb l’escriptura creativa es produeix a través de la ràdio –Graffiti, Ràdio Lliure (1985-88) i Estirant el fil, Ràdio Municipal de Pego (2003-2006). El 2006, amb el guardó del premi de narrativa Blai Bellver de Xàtiva entra de ple en el món de la ficció amb el llibre de relats Mira’m, Amor (Bromera, 2007). Li segueix la novel·la El bes de l’aigua en la qual reivindica la figura de la feminista Maria Cambrils així com de les dones de la República (Bullent, 2010). El conte Foc a la llar és guardonat, el 2011, amb el XXX premi de narrativa Felipe Ramis. El 2014, publica la segona novel·la, Tot el que tinc per ballar amb tu, en Edicions del Bullent una història d’empoderament femení amb la que recull molts reconeixements. Amb el llibre de viatges Vestida de lluna ha guanyat el premi de narrativa Soler i Estruch, 2015.

El premi és convocat per l’ajuntament de Villanueva de Castellón / Castelló de la Ribera, i està dotat en 2000 euros, la publicació de l’obra premiada a la col·lecció Miratges d’Edicions del Bullent, a més d’una escultura de metall realitzada per l’artista Josep Alfonso.

Enguany s’han presentat 24 originals, multiplicant la participació de la polèmica convocatòria del 2014 en la que l’anterior corporació de Castelló de la Ribera decidí eliminar el nom de l’erudit Soler i Estruch, tot i haver mantingut el nom durant les tres convocatòries anteriors.

Les obres guanyadores d’anteriors edicions publicades per Edicions del Bullent han estat Tot interior, d’Enric Camps, Pell de gat, de Ma. Victòria Lovaina, Humors agres, de Sico Fons, Efectes secundaris, de Jovi Lozano-Seser i El vol de les papallones, de Maurici Belmonte.

L’acte de lliurament del Premi Soler i Estruch ha tingut lloc el divendres 9 d’octubre, amb la resta dels Premis Castellum Ripae. És a dir, el Premi “Vicent Ignasi Franco" d’assaig d’àmbit local i el Premi Ausiàs March de poesia infantil, aquest últim dirigit als alumnes del poble.

L’acte ha estat conduït per l’escriptor Juli Alandes i hi ha hagut parlaments la regidora de cultura Marta Grimaltos, l’editora Núria Sendra i l’alcalde Óscar Noguera en el context d’un sopar enfaixat. Ha comptat també amb l’actuació musical del cantautor Rafa Estrada.

Espill, de Jaume Roig. Teatre a Vinalesa amb CRit

El pròxim divendres 9 d'octubre a les 22:30 hi haurà teatre al Pati del Centre Cívic a càrrec de la companyia CRIT.  "Espill" ens aproxima a una de les novel·les més brillants i destarifades de la nostra literatura i posa damunt de la taula els conflictes de gènere des de l'Edat Mitjana fins els nostres dies.

També és molt recomanable el llibre que Anna Marí ha fet, una adaptació teatral per introduir-se en aquesta obra cabdal de la nostra literatura universal de manera amena.

Espill, de Jaume Roig, és una de les peces més importants de la nostra literatura medieval. Escrita cap al 1460, aquesta narració en vers que entronca amb la tradició misògina europea és reconeguda per la seua gran potència satírica i el virtuosisme dels seus més de 16.000 versos. Aquesta adaptació teatral, fidel a l'original, ha donat veu i cos als diversos personatges que formen part de l'univers del narrador. El resultat és un text molt fresc, divertit i atrevit que ens aproxima a una de les novel·les més brillants i destarifades de tots els temps, i que posa damunt la taula els conflictes de gènere des de l'Edat Mitjana fins els nostres dies.

Per saber-ne més, començar a llegir o adquirir el llibre: http://www.bullent.net/libro/3174-Espill