3 de febrer de 2014

Entrevista a Cinta Arasa a la contraportada del Diari de Tarragona

Mentre esperem que ens uns dies ens arribe la novel·la guanyadora del Premi Enric Valor de literatura juvenil, Vaig fer la maleta un dia de juny, de Cinta Arasa, podem anar fent-nos-en una idea amb aquesta entrevista que Vicky Maigí li ha fet i que ha estat publicada al Diari de Tarragona.

L'hem traduït i us la transcrivim aquí:

-Quan vas començar a escriure? 
-Quan tenia onze anys. A l'assignatura de català ens ensenyaven els gèneres literaris i ens posaven com a deures fer una poesia, un conte… Vaig escriure no sé quantes poesies i un conte llarguíssim, i després un altre… En paral•lel ma tia em va regalar un diari, i en molt poc temps en vaig necessitar un altre. M'havia tornat addicta a l'escriptura i ho continuo sent. A més, llegia sense parar, durant algunes setmanes de vacances, fins i tot una novel•la al dia.

-Fa un mes i mig vas rebre el premi Enric Valor de narrativa juvenil per ‘Vaig Fer la maleta un dia de juny'... 
-Sí, va ser una injecció molt forta d'energia. El jurat del Premi Enric Valor està format per persones amb una trajectòria literària i/o cultural vastíssima, i que aquestes persones reconeguessin la meva novel•la va ser sobretot un impuls per a continuar escrivint.

-L'obra premiada tracta de la injustícia social a principis del s. XX... 
-Sí, és una novel•la sobre les indústries tèxtils a Catalunya i Anglaterra i el seu funcionament a principis del segle XX. Es basaven en part en unes condicions laborables terribles dels obrers i volia parlar-ne. A més, alguns elements propis d'aquella època segueixen vigents en l'actualitat, per desgràcia. Quan escrivia aquest llibre, vaig saber la notícia d'un incendi en una fàbrica tèxtil de Bangla Desh en la qual vivien i treballaven en condicions terribles moltes persones. Va ser només un exemple més que quelcom falla en el rumb que ha pres l'evolució.

-En els últims mesos ha publicat diversos llibres... 
-Al setembre del 2013, l'editorial Animallibres em va publicar ‘Missió Trobairitz', una novel•la per a xiquetes i xiquets de 8 a 10 anys, que ens duu al Llenguadoc del segle XII, quan les trobairitz, les poetes medievals, van crear la seua poesia. A més, a l'octubre, l'editorial Cadí em va publicar ‘La lluna és dolça, Ahmed' i ‘Zeineb, la primera enxaneta'. Són dos contes per a xiquets i xiquetes de 6 a 8 anys que expliquen dues tradicions catalanes -els castells i els pastissets- que tenen origen àrab o berber, i que ens porten a l'època en què els Països Catalans eren musulmans. A l'octubre va eixir també ‘Ja som a l'hivern', publicat per Barcanova, per a primers lectors.

-Seguirà amb la narrativa juvenil i infantil? 
-Tinc ganes de tornar a la narrativa per a adults. De totes les maneres, m'agrada treballar en diferents projectes al mateix temps.

-Continua baixant a Tortosa a pesar de viure a Barcelona? 
-Sí. Mercè Rodoreda parlava del paradís de la infància i la meua  infància és Tortosa. A més, una part molt important de la meva família hi viu. M'encanta anar-hi. De fet, quan em pregunten d'on sóc, sempre dic que de Tortosa encara que no visc allí des que tenia nou anys.