A l'Alcúdia, Fusta de Carrasca, de Manel Alonso

 

El divendres 3 de març a la llibreria Esplai Llibres de l'Alcúdia, compartirem una lectura comentada de la novel·la "Fusta de carrasca", de Manel Alonso. Acompanyarà l'autor l'editora Núria Sendra. Serà a les 19h.

Llegirem fragments de la novel·la i l'autor els comentarà. 

La carrasca té una fusta dura, imputrescible, que és emprada com a mànec de ferramentes i per a fer carros i eines del camp. És una fusta humil, fiable. L’àvia María Enriqueta Carrasca va ser de les primeres en emigrar des d’Ossa de Montiel a Pouet. Si el meu pare no haguera decidit marxar del poble, la meua vida hauria estat una altra. Ma mare no volia anar-se’n. Després no volia tornar-hi. Ella sempre fou d’allà on les seues filles ens havíem construït el futur.

En aquest vídeo, Manel Alonso ens en parla: 

https://youtu.be/tj6W2PyJLgc

 

Porrat de sant Macià de Ròtova, ple d'activitats i parades

El Porrat de Sant Macià de Ròtova torna per acabar bé el mes de febrer i donar la benvinguda al bon temps. «Per sant Macià l'oroneta ve i el tord se'n va».

El Porrat de Sant Macià de Ròtova tindrà lloc el cap de setmana del 24 al 26 de febrer. La programació és ben diversa (es pot consultar ací: https://www.rotova.es/va/pagina/programacio-2023, amb activitats de tot tipus.

Hi ha programades moltes actuacions musicals, xocolatades, visites guiades, presentacion, contacontes, tallers i molt més.

Dissabte i diumenge hi haurà la Fira Agroalimentària, Artesana i Turística on també s'hi poden trobar llibres. 

Diumenge 26 de febrer: 

A les 11h. Contacontes de Somriures amb Llorenç i Història d'un mig pollastre Primeres Rondalles d'Enric Valor a càrrec de Núria Sendra.

A les 18,30h. Presentació de  A un tir de pedra. Les més belles sendes de la Safor a càrrec dels seus autors Òscar Martí, Vicent Cervera, Xavier Cervera i David Gomar.

La nova mestra, de Carme Cardona #Novetat #Novel·la

El darrer Premi Soler i Estruch, La nova mestra, de Carme Cardona, ja ha eixit d'impremta! Una història de misteri amb traces sobrenaturals que no vos deixarà indiferents.

A La nova mestra, Adela Ferro és una jove que arriba a Fontfreda, el seu primer destí com a mestra. Fontfreda és una població rural i muntanyenca, un paratge agrest i remot. Lluny de la seua família i en un ambient fosc, propi de mitjan segle passat, la nova mestra es veurà atrapada en una obsessió que es va apoderant d’ella i endinsa el lector en les profunditats d'un thriller psicològic amb final negre com un pou. 

La nova mestra ha estat guanyadora del Premi Soler i Estruch en el marc dels LXVI Premis Castellum Ripae.

Carme Cardona Bartual (Benaguasil, Camp de Túria, València, 1980) és llicenciada en Filologia Catalana i Màster en Assessorament Lingüístic i Cultura Literària per la Universitat de València. En l’actualitat, exerceix de professora de Valencià, Llengua i Literatura en un institut del Camp de Túria i, a més, forma part de la junta de l’Institut d’Estudis Comarcals del Camp de Túria, IDECO.

Ha rebut els premis Ciutat de Manises 2010 amb la novel·la Negres Papallones, Igualtat La Pobla de Vallbona 2020 amb el relat breu Potser no és massa tard i el Pascual Enguídanos-George H. White de Llíria 2020 amb el relat breu Missió al Planeta Negre. Amb La Casa Invisible, va guanyar el Premi Diafebus de Novel·la Juvenil 2020. El 2021 va publicar l’assaig Arrels de Llegenda  amb Galés Edicions. A més, és coneguda pel seu activisme literari en les xarxes socials, especialment des de l’Instagram @bookcarmecarmeta_.

A Alacant, 'De la pròpia veu a la veu pròpia', d'Antoni Defez

El proper dissabte 25 de febrer a les 19h, el Club de Lectura "Enric Valor-IEC", dirigit per l'escriptora Lliris Picó, es reunirà amb Antoni Defez per parlar del seu llibre i Premi d'Assaig Josep Vicent Marqués: De la pròpia veu a a la veu pròpia

Serà a la Llibreria Pynchon & Co. (c/Segura, 22, d'Alacant)

De la pròpia veu a a la veu pròpia és un assaig que posa el focus sobre la necessitat que tenim els humans de posseir una veu pròpia, de buscar-nos a nosaltres mateixos i arribar a ser autèntics i irrepetibles. 

Així, després d’algunes reflexions inicials sobre el caràcter lingüístic de la nostra condició que acaben amb un recordatori dels dietaris de Josep Iborra, es presenten quatre exemples que il·lustren aquesta necessitat: La identitat en referència al llenguatge (som segons ens diguem), en referència a la nació (som segons d'on ens sentim), en referència a la mort (som mentre no morim) i respecte al paisatge (com ens defineix la concepció que tenim del que ens envolta). Tot això il·lustrat amb cites literàries (fins i tot una rondalla d'Enric Valor) i opinions d'escriptors i pensadors, de vegades tan curioses com aquesta:

«En aquest sentit, que lluny d’aquesta mentalitat estaria, per exemple, Miguel de Unamuno quan afirmava en 1912 en Del sentimiento trágico de la vida que déu ha d’existir perquè ell –Unamuno– ha de ser immortal. Unamuno no es conformava –era la tragèdia de la vida, la seva tragèdia– a diluir-se anònimament en el tot: no acceptava dissoldre’s en un impersonal no-res. No: jo, jo i sempre jo, per sempre. Perquè, tot i poder acceptar que era improbable que haguéssim de néixer, i també que sigui absolutament cert que morirem algun dia, el que ens resulta inacceptable és la nostra completa desaparició.»

Sal·lus Herrero va fer una crònica de l'acte de presentació del llibre  a Benimaclet i tot i que aquesta trobada amb el club de lectura serà tota una altra cosa, dóna una idea del que es pot trobar al llibre. L'article és Un afortunat centaure de filòsof i poeta. Sobre el darrer llibre d’Antoni Defez

 

El 42è Premi Enric Valor va a "Llegenda dels registres", de Fàtima Ponsdomènech

 

La 42a edició dels premis Enric Valor, convocats per l’Ajuntament de Picanya i Edicions del Bullent, ha anat a una novel·la amb un viatge iniciàtic a la recerca dels orígens de la protagonista i dels fonaments del saber.

A l’obra guanyadora, "Llegenda dels registres", la protagonista, Jeluma, aprenent de remeiera del clan Dondre, coneix la mort sobtada de l’àvia i líder dels dondre. Aquesta notícia en desencadena altres: com ella sospitava, l'àvia i la resta de remeieres del primer cercle han estat amagant coses importants. Sa mare no és morta com li havien dit, és viva i l'ha de trobar per a que ocupi el lloc de l'àvia.

Inicia la recerca de sa mare, però tindrà ella el saber que l'àvia li va amagar? Podrà guarir la seva malaltia? Quin paper tenen els estranys objectes, que el seus companys caçadors han anomenat ‘registres’, en els secrets del clan?
Durant el viatge s’endinsa en un món prohibit i desconegut que capgira tot el que creu i que li han ensenyat.

 

L’autora, Fàtima Ponsdomènech Calvet (Blanes): Va estudiar per a mestra d’Educació Musical. Durant uns quants anys es va dedicar a l’ensenyament i va i dirigir un centre de lleure per a nenes i nens de 3 a 11 anys, el Casal de la Selva. Ha estat activament implicada en el teixit cultural de la ciutat de Blanes. És membre de la junta de la Casa del Poble. El seu interès, sensibilizació i tendència creativa l’han dut al cinema com a productora i actriu i, en el passat, a cofundar el Cine Club Fortuny de Blanes. Actualment viu a Picanya, l’Horta Sud, València. «Llegenda dels registres» és la seva primera novel·la.

S’han presentat 35 obres. El jurat, format per Anna Gascon, Mariano Casas, Pilar Puchades, Núria Sendra i Vicent Gil ha premiat per unanimitat l’obra "Llegenda dels registres" i n’ha destacat la coherència en la creació d’un món imaginari, a través del qual la protagonista realitza un viatge iniciàtic a la recerca dels seus orígens i dels fonaments del saber. I també destaca l’evolució dels personatges a través de la trama i la posada en valor del llibre com a transmissor del coneixement.

El guardó està dotat amb 6.000 euros, un gravat del pintor Rafael Armengol i la publicació del llibre per Edicions del Bullent.

L’any passat va guanyar l’obra de Mariano Casas, "Els secrets del’Eixample" , una novel·la de misteri ambientada en aquest barri acomodat de la Ciutat de València.

L'acte de lliurament del 42é Premi Enric Valor ha estat el divendres 17 de febrer al Centre Cultural de Picanya. El premi és el més antic del País Valencià en narrativa juvenil.

Ha conduït l’acte Amàlia Garrigós i hi ha hagut parlaments de l’editora, Núria Sendra i de l’alcalde Josep Almenar, qui ha tancat l’acte. També ha comptat amb música en directe amb l'actuació del duo Dolce Rima amb el concert Soleta so jo ací - Cançoner del Duc de Calàbria.

A Pego, contacontes "Somriures amb Llorenç"

 

L’associació Dones Cabal de Pego ha programat un contacontes el proper divendres 24 de febrer.

Serà a la Casa de Cultura de Pego a les 18,30h.

Hi estan convidades Núria Sendra, Marina i Angie.

Es contarà el conte “Somriures amb Llorenç”, que és també el de la fada Violeta:

Quan la fada Violeta va conéixer Llorenç, va desitjar que el regal que tenia preparat per a un consentit príncep de rondalla fos per a aquell nadó tan especial: «jo, la fada Violeta, t’atorgue el do de la paraula. Seràs capaç de teixir històries meravelloses i, en explicar-les, ningú quedarà indiferent». Dècades després una coral infantil li dedica cançons agraïdes, i molt altres reconeixements li han estat fets a un referent de bona persona, el Contacontes estimat... A les teues mans tens un llibre màgic, on, a través de la història de la fada Violeta, la música i l’estima, podràs saber més i aprendre sobre la vida del fabulós conta contes valencià Llorenç Giménez Tarazona. T’atreveixes?

https://www.bullent.net/libro/3299-somriures-llorenç

Sent l’inici de la història: https://youtu.be/FanlueW44rg

A Petrer, "Pandèmia. quan el passat és el pròleg del futur"

 

Pot un virus explicar una pandèmia?

Josep Bernabeu es fa aquesta primera pregunta al llibre "Pandèmia. Quan el passat és pròleg del futur" per a, a continuació, explicar la complexitat dels factors que hi ha darrere les pandèmies. 

A partir de la idea que cada període i civilització ha comportat una càrrega de malaltia lligada als canvis en les formes de vida i els problemes d'adaptació que comporten, en successius apartats explica com han anat sorgint les malalties de naturalesa infecciosa que han acompanyat a l'espècie humana, amb una atenció particular als factors que expliquen la seua difusió i comportament epidèmic. 

Des dels supòsits d’allò que coneixem com la història aplicada, l’assaig fa un ús del passat per a entendre el present i encarar el futur. El lector trobarà les claus per a interpretar de manera crítica la realitat que comporta una pandèmia i com poder afrontar-la des del coneixement.

Una de les coses que poden eviat una pandèmia és estar ben informat i Josep Bernabeu ha encetat una ruta pandèmica per tal d'explicar-ho. La propera parada serà a la Sala multifuncional del Museu Dámaso Navarro de Petrer (c/ La font, 1) el dijous 23 de febrer a les 19h.

Acompanyarà Josep Bernabeu, el Doctor en Història Tomàs V. Pérez Medina.

L'autor ens parla breument del llibre en aquest vídeo: https://youtu.be/VzfEZZaqNMc

Vaig fer la maleta un dia de juny, de Cinta Arasa, 4a edició

 

"Vaig fer la maleta un dia de juny", de Cinta Arasa va ser premiada amb el 33è Premi Enric Valor de novel·la juvenil. És una novel·la emocionant, que agrada a joves (i no tan joves) i per això ha arribat a la quarta edició. L'argument és el següent:

Som al juny del 1909. Barcelona cremarà d'aquí poques setmanes, però ningú no ho intueix. L'Eulàlia, una adolescent de bona família, està convençuda que la vida de veritat només es llegeix als llibres. Acompanyarà el seu pare en un viatge de negocis al nord d'Anglaterra com a intèrpret. Fa la maleta a casa seva i no s'imagina que tardarà molt de temps a desfer-la, si és que la pot desfer mai. En el viatge descobrirà les condicions de vida dels obrers. L'Oliver, poc més gran que ella, li ensenyarà què vol dir treballar a una fàbrica... i que la vida de veritat també es pot viure.

Cinta Arasa està inclosa als programes Autors a les aules i Lletres a les aules que faciliten visites a centres educatius, arreu del territori lingüístic. 

Cinta Arasa i Carot, (Tortosa 1978) Escriu des que tenia onze anys i mai no ha deixat de fer-ho, i espera escriure fins a l’últim dia, perquè ho necessita tant com respirar. És autora d’obres com Arran de l'Ebre (2009), On és el Sol, Cucafera? (2007), Emergència al País de la Màgia (2010), El món dalt d'una sabata (2012), Missió Trobairitz! (2013), La lluna és dolça, Ahmed (2013), Zeineb, la primera enxaneta (2013), Les fades són calbes (2016) o Paraules, flors i pólvora (2020) entre molts altres. Amb Vaig fer la maleta un dia de juny va guanyar el Premi Enric Valor.

Lectura dialògica de "Mai no s'acaba de tornar" a Cullera

 

El divendres 10 de febrer Matilde Gordero-Moreno participarà en una lectura dialògica del seu llibre "Mai no s'acaba de tornar", serà a les 18:30 al carrer pescadors, 15 de Cullera i està organitzat per l'Associació Amelia Jover. 

Mai no s'acaba de tornar és un assaig sobre el retorn poble en el qual l’esclat dels records impregna la mirada de qui per un temps se sent forastera sense ser-ho. A través d’una sèrie d’articles breus, Matilde Gordero-Moreno reflexiona al voltant de la dicotomia poble-ciutat, les arrels, la sororitat, els viatges i l’acompanyament de la literatura i l'escriptura quan més fred fa. Completa aquesta obra un conte, «L'altra», sobre el pas del temps i el fil que ens uneix a qui ens ha precedit i a qui ens succeirà.

A Gandia, 'A un tir de pedra. Les més belles sendes de la Safor'

A un tir de pedra. les més belles sendes de la Safor, comença a caminar pels pobles i ciutats del País Valencià. Primera parada a Gandia: dijous 9 de febrer a les 19:30h, en la Sala Gran de la Casa de la Marquesa. Comptarem amb la presència dels quatre autors, Òscar Martí, Vicent Cervera, Xavier Cervera i David Gomar. 

A un tir de pedra. Les més belles sendes de la Safor és un llibre adreçat a persones amb l’interés o la curiositat per conéixer les muntanyes de la Safor. 

Fa més d’una dècada aparegué A un tir de pedra. Des d'aleshores, el llibre ha tingut una acollida càlida, corprenedora. Han passat molts anys i hem decidit fer-ne una edició absolutament nova, amb el convenciment que una renovació completa era necessària i ja indefugible i, també, que podríem aportar una versió millorada i madurada. Si la primera versió fou un intent agosarat de recopilar un inventari exhaustiu de totes les sendes de la comarca, aquest pretén mostrar i narrar una tria personal d'aquelles que considerem les més belles i destacades sendes de la Safor. Una tria il·lustrada amb esplèndides fotografies, abundant cartografia i, a més a més, informació addicional en línia, permanentment actualitzada, que us ajudarà a arribar al començament de cada sender, l'inici d'un nou camí per conéixer i estimar les nostres muntanyes.

Vols veure com és de bonic? Fulleja algunes pàgines
https://www.bullent.net/ficheros/libros/Tast_a_un_tir.pdf